Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Anàlisi de propaganda electoral: les cartes marcades de Rajoy, Zapatero i Llamazares
10 mar 2004
manipulació i mentides
Les cartes que més ens criden l'atenció son aquelles que han estat pensades específicament per a nosaltres, i no les que s'imprimeixen per milions, com és el cas de la propaganda electoral. Aquest hàndicap s'intenta superar creant la il·lusió d'un contacte directe del candidat amb l'elector. Es dirigeixen al receptor en primera persona, tractant-lo de tu o de vostè, i van signades. El PSOE comença adreçant-se al lector pel seu cognom. El PP en canvi, ha dissenyat una carta específica per al públic juvenil, amb la intenció d'adequar millor el missatge al receptor. La carta de Rajoy comença captant l'atenció "Dame dos minutos de tu tiempo. Creo que pueden ser de interés para los próximos años" i aquest mateix objectiu explica que siga molt breu. En canvi, la de Zapatero és la més extensa.
Un altre element interessant és l'intent de crear un clima d'afectivitat. El candidat vol fer creure que ens estima i que vol el millor per a nosaltres: Llamazares i Rajoy creuen ser els nostres amics, mentre que Zapatero se'ns adreça amb un "Benvolgut senyor", i ens vol tant que no s'oblida de donar records a la família: "Una cordial salutació per a vostè i els seus". Rajoy també s'acomiada amb "un cordial saludo".
Com veurem, la carta de Zapatero està molt centrada en l'emissor, la de Rajoy en el receptor, i la de Llamazares en el mon extern i al mateix temps compartit per emissor i receptor. Més endavant intentarem explicar-ne el perquè. També podríem dir que la carta de Rajoy apel·la als interessos, la de Llamazares als sentiments i la de Zapatero a la raó. Cal matisar, però, que els tres elements els podem trobar a totes tres cartes.
Zapatero comença tots els paràgrafs parlant d'ell mateix, de les seues intencions i desitgos, i fins i tot ens fa alguna confidència: "Tinc quaranta tres i he viscut en democràcia la major part de la meva vida. Em sent orgullós de la Espanya en que he viscut...". Utilitza constantment la primera persona i insisteix en presentar les idees i projectes com a seus:"em compromet a treballar per una economía ordenada i dinàmica" "Em sent orgullós de defensar el meu país" "compromís que respon a les meues més profundes conviccions" "Vull, per això, expressar-li els meus compromissos essencials" "Aquest és el meu projecte i el govern que li propose"(subratllats nostres). Si Zapatero utilitza en tot moment la primera persona, Llamazares, en canvi, no ho fa en cap ocasió.
La carta de Llamazares és en realitat la carta d'Esquerra Unida. Comença dient "Todos los que formamos IZQUIERDA UNIDA, mujeres y hombres, compartimos una ilusión". La paraula "IZQUIERDA UNIDA", en majúscules, apareix en quatre dels vuit paràgrafs, en cap moment el candidat parla de si mateix. (Cal assenyal, per cert, l'error garrafal de no haver traduit Izquierda Unida, tenint en compte que, al País Valencià, el nom d'aquesta formació és sempre en català). Al contrari que en la carta de Zapatero, en la de Llamazares, les idees i propostes son les del partit, i fins i tot l'elogia directament: "IZQUIERDA UNIDA no dará un paso atrás. Lo hemos demostrado y lo seguiremos haciendo. Con coraje, con tesón, con honradez". Això podria explicar-se en que la cultura d'esquerra és contrària als liders i jerarquies. En canvi el PSOE pretén convertir en vots la popularitat del seu candidat que indiquen les enquestes.
En la carta de Rajoy, el protagonista és el votant i els seus interessos: "En estos cuatro años, acabarás tus estudios, buscarás un trabajo o querrás mejorar el que tienes, desearás crear tu propia familia o ampliarla". Diu que programa del PP està pensat "para cumplir tus ilusiones" i per això "me gustaría destacarte nuestros proyectos" pel que fa a l'habitatge, el treball i la seguretat ciutadana. Més avall afirma que "estoy dispuesto a trabajar duro para llevarlas a cabo". Fixem-nos en aquest error de concordància de gènere, perque no és gens innocent. Davant d'aquest error gramatical, tenim dues opcions: pensar que és un error sense importància o bé considerar que no es tracta d'un error, sino que "llevarlas a cabo" no es refereix a "proyectos" sino a "ilusiones". Des d'un punt de vista racional és absurd pensar que el senyor Rajoy estiga disposat a treballar durament per les meves il·lusions individuals, que ni tan sols coneix, i en canvi és més lògic que ho vulga fer pel seu projecte polític. No obstant, el meu ego es pot sentir més satisfet amb la primera explicació, irracional però agradable, i acabar acceptant-la. Cal tindre en compte que tot aquest procés s'esdevindria tan ràpidament que no en podríem ser conscients.
La carta de Rajoy no té pràcticament cap contingut polític. Les promeses que fa (treball, habitatge, seguretat: coses molt vinculades als interessos individuals) podríen ser assumides sense problemes per qualsevol altre partit, sobretot tenint en compte que no ens diu de quina manera s'aconseguiran eixes coses. En el següent paràgraf s'autoatorga credibilitat "no propongo nada que no pueda cumplir". Per demostrar la seua credibilitat dóna dos exemples: la reducció a la meitat de l'atur juvenil i la supressió de la mili. "prometimos suprimir el servicio militar y lo hicimos". El cert, però, és que la supressió de la mili no constava al programa electoral del PP, sino que es va implantar en compliment dels acords amb Convergència i Unió. Pel que fa a la reducció de l'atur, no cita les fonts en que es basa per a fer eixa afirmació.
Si Rajoy es basa en els interessos, Llamazares apela sobretot als sentiments i l'idealisme: IZQUIERDA UNIDA hace un llamamiento para despertar, de nuevo, la ilusión de la ciudadanía, de todas aquellas personas que aspiran, con nosotros, a la construcción de un mundo mejor". La carta de Llamazares és la més política de totes, la més ideologitzada i preocupada dels problemes col·lectius: ecologisme, "ampliación de derechos sociales", "nuevo federalismo", "paz en el mundo". De nou ens trobem amb propostes inconcretes, que sonen bé però que no se sap realment què volen dir: "convivencia solidaria y dialogante", "nuevas libertades, renovados derechos" (no diu quins) "una economía al servicio del bienestar de la gente" "un mundo mejor". El mateix s'esdevé a la carta de Zapatero: "una societat més justa i pròspera per a tots" "millorar els serveis socials" "donar un nou impuls al nostre país" "fer una Espanya millor". També Rajoy parla de "mejorar tu futuro y el de todos los españoles".
Aquesta insistència en l'adjectiu "millor" ens revela que les cartes tenen un to marcadament positiu i optimista. Amb la única excepció de la frase de Llamazares "graves problemas medioambientales y los desordenes ecológicos que comienzan a tener importantes repercusiones sociales y naturales", els polítics semblen viure en un món ideal d'ilusió i fantasía.
És evident que les cartes reflexen visions diferents de la naturalesa humana, bé siga perque cada partit pensa que la seua és la bona i per tant allò més efectiu és adequar-se a la teoría o bé per un simple intent d'adaptar-se a les característique culturals del sector de vot que intenten guanyar. Així, el PP veu a l'elector com un individu que busca racionalment maximitzar els beneficis per a sí mateix. Esquerra Unida el contempla com un subjecte polític que triarà allò que es just per a la colectivitat. El PSOE recull els dos aspectes en una perspectiva socialdemòcrata.

Comentaris

Re: Anàlisi de propaganda electoral: les cartes marcades de Rajoy, Zapatero i Llamazares
10 mar 2004
Me ha gustado mucho tu análisis. Desgracidamente no las he leído (han ido todas a la papelera nada más recibirlas), aunque como veo no me he perdido mucho...
Sindicat