|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
Les raons polítiques de l'abstenció
|
|
per L'Avanç Adreça: www.lavanc.com |
10 mar 2004
|
Diverses organitzacions aposten per l'"abstenció activa" i presenten les seues alternatives. Parlem amb CNT, Maulets, CGT i Endavant. |
Miquel Ramos/València
La gens desestimable xifra de 9.919.545 persones és la part de l'electorat que les darreres eleccions espanyoles va decidir no votar. Aquest 30,02% s'enmarca dins l'anomenada "abstenció", i se li desprové de qualsevol intenció política, quan en realitat, moltes d'aquestes decisions provenen d'una postura política que rebutja l'actual sistema i aposta per altres formes de lluita i de transformació social. Altres, senzillament, no troben representants dels seus interessos entre el ventall de partits que concurreixen als comicis, i opten per ignorar un procediment que consideren incapaç de transformar la realitat existent.
Organitzacions de la ciutat de València fan la seua particular campanya pel proper 14-M, i han explicat a L'AVANÇ les raons per les quals consideren que l'abstenció és la millor resposta al sistema actual, alhora que reivindiquen una lluita política més enllà d'una vegada cada quatre anys. És l'anomenada "abstenció activa", la que el sindicat CNT de tradició anarcosindicalista, explica com "la tàctica més conforme amb els nostres principis" alhora que rebutgen "ser considerats merament com a vots legitimant així tota estructura de poder; anomenar participació a actes puntuals de trobada amb les urnes ho trobem un insult a la capacitat creadora i transformadora de la nostra classe". El sindicat aposta per "formar part de la politica amb el nostre dia a dia, organitzan- se autónomament als nostres barris, pobles i treballs. Entenem la solidaritat i el suport mútu com la millor arma de lluita"
Per altra banda, l'organització independentista i revolucionària MAULETS, considera que "cap partit planteja una ruptura de debó; no confiem en el que ens puguen oferir i donar". Segons un portaveu d'aquesta organització, la Transició i la Constitució de 1978 foren ja un frau i un pacte amb les forces franquistes, pel que reivindiquen el seu paper com realitzadors "d'una funció social, i no la ridícula pantomima de partits polítics en lluita per la pseudodemocràcia". La seua lluita estaria enmarcada " al treball als barris, creant centres socials oberts a tothom" apostant per "la formació i l´autoorganització". La seua postura, però, deixa una porta oberta a una possible participació electoral en un futur, declarant-se "no antisistema per la senzilla raó de possíbles candidatures d´unitat popular en un futur", en una clara al·lusió a les Candidatures d'Unitat Popular, formades per diverses organitzacions de l'esquerra independentista de Catalunya, que a les darreres eleccions municipals van aconseguir nombrosos regidors.
Endavant, Organització Socialista i d'Alliberament Nacional, que també treballa a les comarques valencianes, coincideix amb l'opció de participar en un futur amb algun tipus d'estructura o partit al servei de l'independentisme que defensen, "però com a hores d'ara no es donen eixes condicions, demanem l'abstenció". Un membre d'Endavant de la ciutat de València ens ha explicat que considera el moviment independentista i revolucionari com "fragmentat i feble, en la mesura en què no compta amb garantíes ni recursos suficients per desenvolupar una alternativa electoral capaç de fer arribar el missatge". Per això aposta, igual que les anteriors, per "articular una lluita al carrer en tots els àmbits possibles".
Les postures anteriors que suggerien una possible participació electoral no són compartides per CNT, que considera "inútil participar en les eleccions votant a partits que diuen defensar programes socialment progressistes", ja que "l´experiència ens ho mostra: no hi ha cap transformació social quan els partits d´esqueres arriben al poder; la gran maquinària sap que cap de les alternatives electorals va a proposar una mínima ruptura". El problema seria al seu parer el sistema en sí mateix, que "utilitza la democràcia parlamentària creant una veritable escola de mentiders, corrupció i estratègia demagògica, aniquil·lant la consciència de classe." Per això, el sindicat anarquista proposa "l´abtenció activa, reflexiva, mai desde la passivitat, sino desde el compromis i la militància".
El sindicat CGT per altra banda, d'inspiració també llibertària, ha manifestat ha través de la seua nova secretaria general, Emilia Moreno, que el sindicat no demana el vot per cap partit, ni tan sols per l'abstenció. "Els afiliats no estan adscrits a cap ideologia concreta, sinó que hi conflueixen diverses sensibilitats, enmarcades, això sí, dins l'esquerra i la tradició anarquista del sindicat".
Les postures abstencionistes amb rerefons polític servirien, segons CNT, MAULETS i ENDAVANT, per no justificar un sistema que, al seu parer, no defensa els interessos de la classe treballadora i és capaç d'hipotecar la dignitat de les persones i el medi ambient per romandre. Malgrat les diferències estratègiques i polítiques entre l'anomenada "abstenció activa", aquesta postura demostra que existeixen altres alternatives a les urnes per transformar la societat, tot i que no són incompatibles amb el vot, serveixen per reflexionar al voltant de la tasca que les persones desenvolupem entre unes eleccions i altres, cada quatre anys. És doncs una crida a la participació activa en la política dia a dia, advertint que per canviar el món no són suficients ni necessaris els partits polítics. |
Mira també:
http://www.lavanc.com |
Re: Les raons polítiques de l'abstenció
|
per chus |
10 mar 2004
|
"Aquest 30,02% s'enmarca dins l'anomenada "abstenció", i se li desprové de qualsevol intenció política, quan en realitat, moltes d'aquestes decisions provenen d'una postura política que rebutja l'actual sistema i aposta per altres formes de lluita"
Que bé, tenim un 30% d'anarquistes i independentistes radicals i jo ni me n'havia adonat |