Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Aturada centres educatius de les Illes contra política lingüística del PP
09 mar 2004
L’aturada ha estat convocada per la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament, entitat que aplega 120 centres educatius de les Illes i compta amb el suport del sindicat STEI-i i de la CEPC.
Els centres educatius de les Illes sâhan aturat avui al migdia durant cinc minuts per manifestar-se en contra de les mesures lingüístiques anunciades pel conseller d'Educació i Cultura de les Balears, Francesc Fiol, imposant una major presència del castellà i unes 'modalitats' inventades insulars del català al món educatiu.

La Plataforma i lâAssemblea per la Llengua han lliurat aquesta tarda els manifestos i firmes recollides les darreres setmanes per persones, centres i entitats vinculades al món de lâensenyament, al president illenc Jaume Matas. Les mobilitzacions continuaran demà amb la manifestació convocada per la CEPC a les 12.00 h a la plaça del Tub a la capital mallorquina, que compta amb el suport de Joves de Mallorca per la Llengua.

- -- - -- - -- -



PLATAFORMA PER LA LLENGUA: PROPOSTA DE NO COL·LABORACIà I BOICOT A LES ACTIVITATS DE LA CONSELLERIA DâEDUCACIà I DE LâAJUNTAMENT DE PALMA (EDUCACIÃ)

JORNADES âPER PRIMAVERA LâESCOLA AL CARRERâ?

Els i les sotasignants mestres i professorat de lâensenyament públic, que havíem de formar part de les Jornades âPER PRIMAVERA LâESCOLA AL CARRERâ? organitzades pel departament de Dinàmica Educativa de lâAjuntament de Palma volem comunicar a la seva batlessa Sra. Catalina Cirer, el següent:

Com a ensenyants que treballam a lâescola, estam indignats per les mesures lingüístiques que es pretenen aplicar a lâescola per part del govern del seu partit, el Partit Popular. Aquestes mesures foren anunciades pel conseller dâeducació i cultura com a portaveu del govern de Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Sabem que lâAjuntament de Palma, les ha reafirmades al Ple del nostre ajuntament i al mateix temps ha enviat una circular a tots els representants de lâAjuntament de Palma als diferents Consells Escolars dels centres docents de ciutat.

No estam dâacord que aquestes mesures es duguin endavant des de cap àmbit i demanam que es retiri aquesta proposta que perjudica els infants i joves de totes les nostres escoles i de rebot tota la ciutadania de les Illes Balears. Qui ataca la llengua ataca tot el poble de les illes.

Nosaltres tenim veu, experiència, anys de treball ben fet de tot el nostre col·lectiu, opinió i dignitat. No volem eludir la responsabilitat social que tenim com a mestres enfront dâaquestes agressions, i per això, tal com ens va ensenyar Gandhi, aplicam la no violència i us informam que no col·laborarem en cap iniciativa dâaquest ajuntament fins que no es retirin les intencions del govern en contra de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

Per últim volem deixar constància de la bona feina que fan les persones que com a tècnics treballen al Departament de Dinàmica Educativa, que no tenen res a veure amb decisions polítiques tan nefastes per a lâensenyament a les Illes Balears. Ens sap greu que no es pugui dur endavant la seva proposta tal com inicialment lâhavien dissenyada.

Prou dâagressions al català!

- -- - -- - -- -



COORDINADORA D'ESTUDIANTS DELS PAISOS CATALANS - MALLORCA: MANIFESTACIÃ "PER L'ENSENYAMENT EN CATALÃ!"

La Coordinadora dâEstudiants dels Països Catalans expressa el seu rebuig a tota la política lingüística del Govern de les Illes Balears; els atacs se succeeixen en diversos fronts, fem, però, especial èmfasi en les decisions que afecten el sistema educatiu, un espai clau per a la integració i la socialització.

- Lâanunci de potenciar lâensenyament de les "modalitats lingüístiques" és un atac al català estàndard, una porta més que sâobre al secessionisme lingüístic (aquell que defensen a ultrança alguns sectors castellanoparlants) igual que esta fent el mateix PP al Pais Valencià. Ãs una mesura clarament orientada a negar la unitat de la llengua i a evitar-ne, així, la plena normalització. En qualsevol classe de qualsevol llengua sâensenya un estàndard, i voler canviar això és desestructurar el procés dâaprenentatge lingüístic de lâalumnat. La primera passa cap a la substitució lingüística és la de promoure el secessionisme, això lâactual Govern ho sap i ho farà efectiu, també, amb la creació de la "secció filològica de lâInstitut dâEstudis Baleàrics", és la mateixa estratègia que sâha seguit al País Valencià.

- La decisió dâatorgar el nivell C de català a tothom en acabar 4t dâESO és un frau. Lâalumnat tendria aquest nivell en situacions de normalitat, però la situació del català no és de normalitat. Una atorgació automàtica desacredita aquest nivell, i això perjudica aquelles i aquells estudiants que tenen els coneixements que fins ara sâexigien en les proves de la Junta Avaluadora de Català.

- La âllibertatâ? dels pares i les mares a lâhora de triar en quina llengua volen que les seves filles i els seus fills aprenguin a llegir i a escriure, així com en quina llengua volen rebre la informació escolar, no només pot conduir a situacions de caos organitzatiu sinó que també contribueix a la fragmentació de les aules convertint-les en guetos de parlants dâuna o altra llengua.

- La possibilitat que, mitjançant un referèndum, els pares i les mares decideixin el nombre dâhores lectives en català va en la mateixa línia: impedeix que tothom acabi els estudis amb coneixements de català. No es té en compte que així com les persones catalanoparlants, fora de lâescola, constantment reben informació en castellà (televisió, oci, comerç...), les castellanoparlants no tenen tantes possibilitats de contacte amb la llengua catalana si no és dins les aules.

La Conselleria dâEducació i Cultura ha engegat un paquet de mesures, un engranatge genocida que fins ara covava, que era latent. I ho ha fet amb demagògia i mala fe, perquè només pot ser mala fe o ignorància <b>passar per alt la UIB, el màxim òrgan consultiu en matèria lingüística, passar per alt les i els professionals de lâensenyament i passar per alt lâalumnat</b>. LES ESTUDIANTS I ELS ESTUDIANTS TAMBà TENIM VEU, I DIEM BEN FORT QUE NO VOLEM QUE ENS UTILITZIN!, NI A NOSALTRES, NI A LA NOSTRA LLENGUA!

Exigir el català com a llengua dâensenyament, i exigir que lâensenyament del català sigui lâensenyament dâuna llengua estàndard, vàlida en tots els usos, és lâúnica manera de garantir la integració i la normalització lingüística.

PER UN ENSENYAMENT CATALÃ, POPULAR I DE QUALITAT!
QUI PERD ELS ORÃ?GENS, PERD LA IENTITAT!
Mira també:
http://www.balearweb.net/plataforma/
http://www.coordinadora.net/

Comentaris

Re: Carta de Joves de Mallorca per la Llengua al president del PP de les Illes
09 mar 2004
12 MESURES IMMEDIATES PER A PAL·LIAR LA DISCRIMINACIà DE LA LLENGUA CATALANA A MALLORCA I A LES ILLES BALEARS


Sr. Jaume Matas, President de les Illes Balears:

Benvolgut Senyor,

Ens adreçam a vós com a principal autoritat de les Illes Balears sortida dâunes eleccions democràtiques i com a màxim responsable, per tant, segons la Llei de Normalització Lingüística, dâimpulsar mesures a favor de lâús i de la plena normalitat del nostre idioma.

Lâestatut dâautonomia de les Illes Balears estableix, en el seu Títol Primer article tercer que âla llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter dâidioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i dâusar-la i ningú no podrà esser discriminat per causa de lâidiomaâ?. Les polítiques establertes durant els darrers anys han estat insuficients per aconseguir aquests objectius i no garanteixen encara el respecte als drets lingüístics dels mallorquins de fer servir pertot i arreu la llengua catalana.

Es per això que ens adreçam a vós per demanar-vos que doneu un fort impuls a aquestes polítiques, per garantir que tots els ciutadans de les Illes Balears veuen respectat el seu dret a conèixer la nostra llengua. Les propostes que us feim en aquest sentit són molt senzilles i la majoria dâelles està en la vostra mà dur-les a terme:

1- Que la nova ràdio i televisió autonòmica siguin íntegrament en català, per contrarestar, dâaquesta manera, el dèficit de la llengua pròpia als mitjans de comunicació de Balears. Compliment de lâarticle 28 de la Llei de Normalització Lingüística (1-El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de lâadministració autonòmica o sotmesos a la seva gestió).

2- Que el pressupost en matèria de Normalització Lingüística augmenti substancialment, atenent a les necessitats socials, fins a 6.000.000 euros el proper 2004. El pressupost actual no és suficient ni tan sols per respondre a la demanda de cursos actualment existent.

3- Que defenseu lâús del català davant lâadministració i les institucions de lâEstat, per tal que cap ciutadà de les Illes Balears no pugui ser discriminat pel fet de fer servir el català a àmbits com la justícia, la policia, lâexèrcit o la mateixa administració perifèrica. LâEstat ha dâassumir la llengua catalana com a pròpia a tots els efectes, tal com diu la constitució espanyola a lâarticle 3 (la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques dâEspanya és un patrimoni cultural que ha dâesser objecte dâun respecte i protecció especials). A més, és un deure de la Comunitat Autònoma promoure la Normalització de la llengua a tots els àmbits (Disposició addicional primera de la Llei de Normalització Lingüística).

4- Que assegureu lâoficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a Europa, com a manera dâassegurar que cap ciutadà de les Illes Balears serà discriminat per motius lingüístics en les seves relacions amb les institucions comunitàries.

5- Que apliqueu i faceu aplicar a lâensenyament de les Illes Balears mesures que contrarrestin els efectes negatius per a la llengua catalana de la Llei de Qualitat. Segons la Llei de Normalització Lingüística, article 20, 1-El Govern ha dâadoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en començar lâensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període dâescolaritat obligatòria. El Decret de Mínims de lâensenyament disposa, a més, que un mínim dâun cinquanta per cent de les matèries sâimpartiran en la llengua pròpia de les Illes Balears.

6- Que faceu una crida pública, com a President de tots, a la integració lingüística dels nous balears. El coneixement del català és un dret del qual no es pot privar cap ciutadà de la nostra comunitat. La Llei de Normalització Lingüística, a lâarticle 2, 1 ho deixa molt clar: âLa llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i dâusar-laâ?.

7- Que hi hagi un posicionament clar dels càrrecs públics a favor de la recuperació de la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, i el seu ús en tots els àmbits. Actitud exemplar dels alts càrrecs de lâadministració pel que fa a lâús de la llengua: compliment del Decret 100.

8- Que garantiu el drets individuals dels consumidors a ser atesos en català i la progressiva incorporació de la nostra llengua dins lâàmbit empresarial balear. Aplicació de les disposicions lingüístiques de la Llei de Comerç i compliment de la Llei de Normalització Lingüística en el seu títol IV, De la funció normalitzadora dels poders públics, que us obliga a impulsar el coneixement i lâús del català a tots els àmbits.

9- Que garantiu que tots els funcionaris que fan feina de cara al públic siguin competents en català, de manera que cap ciutadà de les Illes Balears sigui discriminat per fer servir la llengua catalana en les seves relacions amb lâadministració (Títol I, article 8 de la Llei de Normalització Lingüística). Lâarticle 6 de lâesmentat Títol 1 afirma, a més, que el català és llengua pròpia de lâadministració autonòmica a tots els nivells.

10- Que doneu suport a la producció cultural feta en llengua catalana, més tenint en compte que lâEstat promociona exclusivament la producció cultural feta en llengua castellana. La Llei de Normalització Lingüística ho deixa molt clar a lâarticle 31, que us obliga a promoure lâús del català dins lâàmbit cultural en totes les seves manifestacions.

11- Que continueu aprofundint en les relacions culturals amb els territoris de llengua catalana. En aquest sentit, us hem de felicitar pels acords assolits amb València, que esperam que augmentin en lâaspecte lingüístic, però us demanam que els faceu extensius a Catalunya, Aragó, Andorra i el Rosselló, territoris on es parla la nostra llengua.

12- Per últim, us volem felicitar i donar lâenhorabona per la creació dâun equip ciclista vinculat a la nostra Comunitat Autònoma, i us demanam que dugui el nom en el nostre idioma per fomentar, a nivell internacional, el coneixement del nostre principal senyal dâidentitat: la llengua catalana.

Gràcies per endavant

Joves de Mallorca per la Llengua

Palma, Paisos Catalans, 23 dâoctubre de 2003
Re: Aturada centres educatius de les Illes contra política lingüística del PP
09 mar 2004
Movilitzacions socials com aquestes mostren que som moltíssims, arreu dels Paisos Catalans, els disposats a lluitar per la llibertat de tothom a parlar la seva llengua; començant pel català que es objecte d'un intent sistemàtic de marginació per l'estat espanyol. Amb la responsabilitat de la dreta pepera i la passivitat còmplice quan no complaent del PsoE.
Sindicat