|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats : dones |
|
L'autoorganització de les dones en el procés d'alliberament nacional
|
|
per Assemblea de Dones de l'MDT
Correu-e: info ARROBA defensadelaterra.org (no verificat!) |
08 mar 2004
|
|
Sense negar que al llarg de la història i gràcies a la lluita de les dones s’ha avançat molt en la lluita per la igualtat, encara avui queda molt de camí per recórrer i encara són molts els indicadors que demostren que l’asimetria de poder entre homes i dones deixa aquestes en un lloc d’inferioritat i sotmetiment a tos els nivells |
[Aquest text elaborat per l'Assemblea de Dones de l'MDT apareixerà al proper número de La Veu.]
L'autoorganització de les dones en el procés d'alliberament nacional
Sense negar que al llarg de la història i gràcies a la lluita de les dones s’ha avançat molt en la lluita per la igualtat, encara avui queda molt de camí per recórrer i encara són molts els indicadors que demostren que l’asimetria de poder entre homes i dones deixa aquestes en un lloc d’inferioritat i sotmetiment a tos els nivells.
A nivell laboral, les dades que existeixen mostren que al nostre país tot i que hi ha més dones amb estudis universitaris, la taxa d’ocupació femenina és gairebé vint punts inferior a la maculina o que la taxa de desocupació de les dones en edat de treballar és gairebé el doble que la dels homes.
Ens trobem encara en la situació en què el treball de manteniment i reproducció de la força de treball que realitzem la gran majoria de dones no es considera com a tal pel fet que no està remunerat, quan és precisament aquest treball no remunerat el que manté en bona part la vida i el funcionament de les comunitats.
No oblidem la constant feminització de la pobresa, que fa que al món per cada home pobre hi haja 3.5 dones que també ho són. La lògica de la subsistència fa que la dona accepte qualsevol treball submergit (prostitució, treball a domicili, etc.) inestable i amb condicions de salut laboral ínfimes.
Mitjançant la reducció de les despeses socials que han imposat els darrers governs, que afecten els serveis socials, l’educació, la sanitat… i que suposen menys recursos, menys pressupost en aquestes àrees i menys drets socials, estan obligant-nos que siguem les dones qui fem la feina que caldria que feren els serveis públics, la qual cosa ens relega de nou a l’àmbit domèstic per atendre persones grans, nens, persones amb capacitats diferents, persones amb malalties i addiccions, … i ens priva de la nostra dimensió ciutadana-comunitària. Una gran part d’aquest treball el realitzen dones immigrants que pateixen una doble marginació pel fet de ser dones i pel fet d’haver vingut de fora.
A nivell educatiu i de socialització, l’Estat capitalista continua defensant la vigència dels estereotips de gènere segons els quals s’espera que una persona desenvolupe unes determinades qualitats masculines o femenines a partir del fet de ser home o dona. El procés d’assignació de gènere comença entre els 0 i 2 anys d’edat i amb aquests esteriotips les persones adultes reproduïm una sèrie de comportaments diferencials en funció del sexe del nadó i intentem educar-la d’acord amb les creences i valors que el sistema social imposa, al mateix temps que el nadó s’acostuma a les distintes expectatives que els adults tenim per a cada sexe. En poc temps discrimina els móns que corresponen a cadscun dels sexes, és a dir, aprèn la discriminació de gènere i reforça així l’espiral discriminació-expoliació-explotació-discriminació.
No s’ha d’oblidar l’anomenat ‘sostre de vidre’, que implica una discriminació vertical dintre de les empreses amb una cultura organitzacional androcèntrica (quasi totes, per què ens hem d’enganyar) i que actua en detriment de la promoció laboral de la dona, fent impossible la conciliació de la vida laboral i familiar i eliminant-la de la formació, el reciclatge i la promoció laboral. Són encara habituals els prejudicis sobre les dones i el món laboral: com que estem condicionades per les responsabilitats familiars, tenim dificultats per a canviar de residència, no hi podem dedicar el temps necessari, no tenim aspiracions professionals, faltem molt a la feina…
La construcció d’una nova societat independent, socialista i antipatriarcal implica una concepció nova del poder. Entenent-lo com la capacitat d’incidir sobre el món, sabem que no és una capacitat que uns posseeixen i d’altres no, sinó que és una forma de relació interpersonal. En si mateix el poder no és necessàriament dolent, el problema és que tradicionalment el capitalisme i l’imperialisme l’han exercit anul·lant, coaccionant i sotmetent la major part de la població, com ara les dones i el conjunt de la classe treballadora.
Per a posar fi a aquest sotmetiment, cal, doncs, que les dones comencem un procés d’empoderament, un procés de transformació cap a la presa de consciència de la nostra situació de subordinació social, política, econòmica i cultural. No es tracta d’un empoderament paternalista, sinó que cal obtenir l’autonomia sobre les nostres pròpies vides i identificar les necessitats i interessos estratègics que compartim. Al mateix temps hem de fer coincidir la nostra estratègia amb el conjunt del Moviment d’Alliberament Nacional, dins la lluita per la construcció d’uns Països Catalans socialment i econòmica igualitaris.
La igualtat és un dels valors sobre els quals s’ha de fonamentar una societat democràtica i exigeix poder gaudir de la condició de ciutadania que es manifesta en el dret a exercir el poder polític, el dret a les llibertats individuals i a gaudir dels drets socials de participació igualitària de la vida pública i dels béns i serveis públics. Si tot açò no es dóna, no podrem parlar d’igualtat ni de societats democràtiques.
La societat capitalista en què ens trobem immerses necessita dones que no sols tinguen interioritzada la ‘cultura femenina’, sinó que, a més a més, no tinguen cap consciència nacional, ni de classe, per tal que aquest sistema reprodueixi la nostra explotació, dependència i subordinació (Sagra López, Mujer y poder. Reflexiones). Cal remarcar la funció fonamental de la dona a l’interior dels processos d’emancipació de les classes i nacions oprimides (contra el feixisme, als moviments d’alliberament nacional, a les lluites obreres, contra la repressió …).
Al llarg de la història, la societat patriarcal capitalista i imperialista ha convertit la dona en un objecte en tots els nivells de la vida (social, econòmica, sexual, política, cultural…) i açò s’ha manifestat tradicionalment en:
1. La negació històrica del dret a la participació de la dona: desconsideració política i social de la mestressa de casa, negació de la seua participació com a ciutadana, exclusió del món laboral…
2. La negació del seu dret a controlar la reproducció, a decidir el model afectiu, sexual i familiar que lliurement considerara.
3. Les enormes dificultats de la dona per accedir al saber i el coneixement, així com al treball intel·lectual.
4. La segona discriminació que pateix quan té una formació, que fa que, en igualtat de coneixements amb un home, trien aquest per a un lloc de treball o per a un ascens a un grau major de responsabilitat.
5. L’exclusió del dret a la informació, la comunicació i la presa de decisions, ja que és el poder qui en té el monopoli, i reprodeix així les condicions ideològico-culturals del sistema patriarcal.
Els moviments de dones no podem limitar-nos a ocupar l’espai actual, desenvolupant una societat amb major presència de dones en la vida pública i prou, ja que així estaríem reproduint el model actual i del que es tracta és de desmuntar els espais d’opressió que ens afecten, siguen del tipus que siguen.
El moviment de dones als PPCC no podem fer abstracció de la nostra condició nacional. Cal superar el feminisme eurocentrista que sempre s’ha caracteritzat per la seua incapacitat de reconèixer les diferències. Hem de reivindicar, doncs, la nostra dimensió pròpia, cultural, ideològica, política, social i econòmica.
La superació de les relacions de dependència i submissió que històricament han sotmès la dona, ha d’articular la nostra lluita específica i concreta amb la resta de formes de lluites d’altres formacions socials, i amb la construcció d’un sistema basat en les relacions d’igualtat i solidaritat.
L’emancipació i l’empoderament han de respondre a les nostres necessitats com a dona i persona, a la nostra problemàtica de pertànyer a la classe treballadora, en un context de precarització laboral, a la nostra nacionalitat catalana dintre d’un context d’opressió nacional, i a la nostra condició de dona en un context de dominació mil·lenària, d’una societat patriarcal que ha negat la nostra identitat com a gènere.
Assemblea de Dones del MDT
Països Catalans, 8 març del 2004 |
Mira també:
http://defensadelaterra.org
|
|
Re: L'autoorganització de les dones en el procés d'alliberament nacional
|
|
per pfdff |
08 mar 2004
|
|
patètic grupuscle, molt de temps lliure per fer-se palles mentals té, aquell que viu aïllat de la realitat |
|
Re: L'autoorganització de les dones en el procés d'alliberament nacional
|
|
per Xirimiter Avenger |
08 mar 2004
|
Vaja, ja tardaveu...
Des de que han penjat el manifest, estava esperant q algú se'ls tirará damunt per a criticar-los pel simple fet d'existir. La veritat és que havia arribat a pensar q per una volta no eixirien els simples a la llum... |
|
Re: L'autoorganització de les dones en el procés d'alliberament nacional
|
|
per Man |
06 abr 2004
|
|
Jo crec que el cami va força per on es marca en aquest document el que m'hagues agradat es que s'hagues fet en nom de l'MDT!!! Apa salut i revolució... |
