Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : dones
Pobra llengua
06 mar 2004
Maria de la Pau Janer

Hi ha històries que semblen extretes d'un acudit de mal gust. En canvi, pertanyen a la realitat més immediata i estricta. Vull parlar d'un cas que sorprèn i que indigna. Com sempre, la llengua catalana és la víctima de la història. Pot ser-ho directament, quan alguns polítics la menyspreen i la desprotegeixen. Pot ser-ho indirectament també, quan es produeixen casos com el següent.
Una parella de Santander se separa. El relat d'una separació, evidentment, no és una notícia. Es tracta, tanmateix, d'una separació peculiar. El magistrat Pablo Fernández de la Vega, del jutjat número u de primera instància de Torrelavega, va concedir la custòdia dels fills al pare perquè no haguessin d'aprendre català. Així de dur.
La mare se n'anava a viure a Lleida, després de la separació. Aquest fet va fer decidir el jutge. No va dubtar a l'hora de signar amb mà ferma la sentència: havia de salvar els pobres infants del trasbals terrible que significava adaptar-se a una cultura diferent i aprendre una llengua nova. A la sentència, el jutge es refereix literalment a les "pertorbacions" que podrien patir els infants, si haguessin d'aprendre català.
Jo sempre havia cregut que aprendre una llengua suposa un factor d'enriquiment personal. No deu ser així. Almenys no deu ser-ho en el cas del català. Es veu que, per a certes persones, aprendre català és un drama. Em sembla realment patètic. Si no fos tan trist, gairebé faria riure. Semblaria d'acudit de mal gust. Però no ens podem riure de temes tan seriosos, que ens afecten l'idioma i la identitat. No podem fer res més que saber que la nostra supervivència encara és difícil, que jutges amb aquests cognoms no poden entendre els trets diferencials. No saben respectar la riquesa cultural d'un país. A la universitat, probablement li devien ensenyar altres coses.

Comentaris

Re: Pobra llengua
08 mar 2004
Aquest cas, l'enriquiment linguistic, es dona només quan un catalanoparlant esdevé "bilingue", tant li fa parlar català o espanyol. Bé, millor parla en espanyol, noi, que és "més universal" i "asín nos entendemos todos".

A l'inrevés no !. El català no enriqueix a un castellanoparlant, sino que el "pertorba" del seu estat natural, creat i volgut per Déu Nostre Senyor, el Papa, la Cúria Romana, l'Assemblea Episcopal, el rei Felip V, el Generalísimo Franco i la COPE. Ah !, i el PP i el PSOE.

Ja veieu, és una propietat notable : enriquiment assimètric.

Pels nens catalans, estudiar també castellà o espanyol és una gran eina per a obrir-se al món i desenvolupar-se mentalment. Res de tancaments provincians !.

Pels nens castellanoparlants, estudiar català és una càrrega, un impediment que els "despista" intelectualment, tant petitons com són pobrisons i encara els fan estudiar dues llengües ...i aixó que una d'elles -imposada, el català of course- no serveix per a res ...i clar, després no rendeixen prou a l'escola ...per culpa d'aquest diabòlic català !!!. Oh, Vidal Quadras, torna i salvan's del tripartit !!!.

A Catalunya cal defensar el bilinguisme, però a Puerto Rico, com tant encertadament han fet el Prisipitu d'Asturias i la Real Academia de la Lengua Españññññola, cal fomentar el monolinguisme castellà ...Cal donar premis als resistents linguistics hispanoparlants davant la penetració de l'anglés ...

I una última raó a favor de l'espanyol : "y es que siempre fue la Lengua compañera del Imperio".
Sindicat