Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Article Villarejo
06 mar 2004
El benefici és el que compta

• Reivindiquem la Constitució, que obliga el poder polític a intervenir en l'economia per assegurar la qualitat de vida de tothom








CARLOS Jiménez Villarejo
Exfiscal en cap anticorrupció El beneficio es lo que cuenta és el títol d'un conjunt de reflexions de Noam Chomsky sobre el "neoliberalisme i l'ordre global". Reflexions que tenen com a objecte l'anàlisi de la concentració del poder econòmic i com se sostreu al control del poder polític, a conseqüència d'un procés que denomina de "minimització" de l'Estat. En definitiva, l'abast en el nostre temps d'un domini eco- nòmic que es tradueix en cada vegada més grans beneficis per a les empreses amb un cost social cada vegada més gran en perjudici dels treballadors.
Quan celebrem els 25 anys de la Constitució, ¿l'ordre socioeconò- mic que regeix a Espanya es correspon amb el model constitucional? Algunes dades recents són un bon motiu per a aquesta reflexió. Fa unes setmanes, un reial decret fixava el salari mínim interprofessional per al 2004 en 460,50 euros mensuals. Poc després, tots els mitjans informaven que el president i el conseller delegat del BBVA van guanyar, el 2003, 3,85 i 3,08 milions d'euros, respectivament. És un bon exemple per pensar si la nostra societat avança cap a un model d'igualtat social efectiva com reclama la nostra Constitució. Paral.lelament, es coneixen crisis empresarials que, presumiblement, motivaran acomiadaments massius i més atur: Majorica; Trefilerías Quijano, de Cantàbria, propietat del grup català Celsa; Philips; Samsung i altres.

LA MAJORIA d'aquests tancaments i acomiadaments s'associen a l'obertura de centres de treball en altres països amb mà d'obra més barata i, per tant, amb més beneficis per a les empreses. La deslocalització és el terme habitualment utilitzat per descriure, en l'àmbit financer, els fluxos de capitals cap a altres països com a manera d'eludir el compliment de les obligacions tributàries. Ara sembla que sota la lògica freda i implacable del benefici econòmic, no només es deslocalitzen capitals, minvant greument les bases imposables i la recaptació tributària, sinó ja directament les activitats empresarials amb costos humans inclosos.
Davant d'aquest panorama, certament poc afalagador, ens podem preguntar si aquest model econò- mic és acceptable en el nostre marc constitucional. En efecte, la Constitució estableix un determinat model d'"ordre socioeconòmic". Encara que "la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat" (article 38) és l'eix del sistema econò- mic, està subjecta a un ampli conjunt de prescripcions constitucionals: la funció social de la propietat privada, que "origina deures per al propietari en funció d'interessos diferents i de l'interès públic general" (sentència del Tribunal Constitucional 37/87, de 26 de març); la subordinació de tota la riquesa del país a l'interès general (article 128.1); la planificació de l'activitat econòmica per atendre les necessitats col.lectives, equilibrar-les i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el conjunt de la renda i de la riquesa i la seva més justa distribució (article 131.1), i, finalment, per imperatiu de l'article 9.2, el compromís dels poders públics de promoure l'efectiva i real igualtat dels ciutadans amb la remoció dels obstacles que s'hi oposin.
Així, la Constitució defineix un model social i econòmic, essencialment dinàmic, que es tradueix en la funció promocional de l'ordre social que obliga els poders públics a garantir i assegurar els drets que s'integren en "els principis rectors de la política social i econòmica" que defineix la Constitució.
Des d'aquest marc fonamental, es pot sostenir que el sistema constitucional està configurat per la llibertat econòmica, que té com a nucli l'empresa i el mercat, completat per una activa ordenació de l'activitat econòmica per part dels poders públics amb el fi de "promoure el progrés ... de l'economia per assegurar a tothom una digna qualitat de vida" (preàmbul de la Constitució) que es concreta en els articles 40, 45, 50, 54, 130, 131, etcètera, preceptes que pretenen equilibrar el desenvolupament econò- mic. L'economia de mercat no únicament no exclou la intervenció del poder públic, sinó que el mateix manteniment del mercat la imposa.

SOM, doncs, davant d'una societat regida per una economia de mercat que s'assenta, segons el Tribunal Constitucional, sobre un "ordenament compensador i igualador amb vista a la correcció al- menys parcialment de les desigualtats fonamentals". Però tots els símptomes exposats apunten més que a una correcció a una accentuació de la desigualtat social que és provocada per enormes diferències retributives, decisions empresarials que sacrifiquen els drets dels treballadors, precarietat laboral, baixa qualitat dels serveis (educació, sanitat...). Resulta necessari reivindicar la Constitució com a factor de progrés davant de poders econò- mics, nacionals i multinacionals, als quals destorben, quan no rebutgen, les regles democràtiques d'un Estat social de dret.¡
Sindicato Sindicat