Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder
El PP oculta la trajectòria franquista del seu candidat per Castelló
03 mar 2004
Gabriel Elorriaga Fernández, candidat del PP al Senat per Castelló, és pare del director de la campanya electoral del PP a nivell estatal. Nascut a Ferrol, va militar al Frente de Juventudes de la Falange i més tard entraría a l'administració franquista de la mà de Manuel Fraga, per ocupar-hi nombrosos càrrecs. La web del PP oculta la seua dilatada participació en el règim franquista.
La web del PP oculta la trajectòria franquista del seu candidat al Senat per Castelló i només menciona els càrrecs exercits des de la mort del dictador.
Elorriaga Fernández va nàixer el 1930 a Ferrol, fill d'un metge de l'Armada. Va estudiar dret a Madrid, on començà la seua activitat política en organitzacions d'extrema dreta vinculades al règim, com ara el Frente de Juventudes de la Falange o el Sindicato Español Universitario (SEU), on ocupà diversos càrrecs.
En 1.960 entra en la política institucional de la mà de Manuel Fraga. En una entrevista l'any 2001 va declarar que Fraga "va ser la persona que va tindre major influència en la meua decisió personal de dedicar-me a la política quan col·laborava amb ell a l'Instituto de Estudios Políticos, on teníem una relació frequent. Més endavant, en ser nomenat ministre d'informació i turisme, se'm va endur a dirigir el seu gabinet, i eixe fou el pas decisiu" A més de la col·laboració a l'Instituto de Estudios Políticos, va ser "jefe" del Servicio Nacional de Asociaciones Familiares, i fundador en 1.959 de la revista "Familia española" que dirigí fins el 1.969. També va ser secretari general dels "Congresos de la Familia Española".
El 1969 se'l nomena delegat del govern a Tenerife, càrrec que ocuparà durant dos anys. Més endavant fou Consejero Nacional de Prensa, membre del Consell Assessor de Programació de RTVE i delegat del servei de publicacions del Ministeri de Treball.
Després de la mort de Franco, continúa la seua trajectòria política al partit fundat per Fraga: Alianza Popular (actualment Partit Popular). Com a candidat "cunero" del PP per Castelló, ha estat diputat entre 1.982 i 1.996 i senador des del 1.996 fins a l'actualitat.
Elorriaga no és l'únic càrrec del PP castellonenc vinculat al franquisme. L'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno va escriure un llibre on defensava amb entusiasme el règim feixista, i el president de la Diputació, Carlos Fabra, va declarar que Franco va ser una figura històrica positiva.
Més informació sobre Elorriaga i el seu fill
Mira també:
http://www.lavanc.com/iphp/not.php?id=437

Comentaris

¡Els carrers franquistes a Castelló
03 mar 2004
En un passeig descobreixes com passa el temps en la ciutat. Veus els canvis en les construccions, els parcs, les places i els carrers. El nomenclàtor en una ciutat descriu el pas dels anys i la vida de l'època.
Nosaltres obrirem els ulls al pas del franquisme en Castelló pels carrers i la resta de testimonis urbans.
La història contemporània de Castelló encara està per escriure. S'han fet estudis parcials interessants, però manca molta feina a fer.

La bibliografia sobre la història dels carrers és minsa i centra l'atenció en el centre de la ciutat. Gimeno Michavila, pare de l'alcalde de Castelló, publica un llibre de carrers abans de la guerra. V. Cornelles ens parla dels carrers més importants en un munt de noms i un entrellaçat de famílies, botigues i records. Dades d'interès pel relat periodístic, però massa localista. Les dades arriben al segle XX, però no van més enllà de la guerra civil. Són anecdotaris sobre els ciutadans i fets curiosos sense un estudi rigorós i científic.

L'últim llibre és de l'alcalde de Castelló —José Luis Gimeno—. Els seus comentaris adulant el 'Caudillo' van aixecar una polseguera política important en la ciutat; finalment el llibre no ha arribat a les llibreries.

CARRERS
El polígon Rafalafena creix en els anys 60/70 en ple 'desarrollismo'. Un temps de prosperitat econòmica del règim dirigida pels plans d'estabilitat econòmica i la política dels tecnòcrates. Aquest progrés provoca el creixement demogràfic de la ciutat. Rafalafena és un bon exemple per a la ciutat de Castelló.

Al voltant d'aquest barri veurem el bateig de nous carrers amb insignes noms del sistema. La ciutat ha d'agrair el treball de polítics com S. Súñer, F. Herrero Tejedor, V. Oñate Gil o C. Fabra Andrés que han permès 'anys de pau social i millora econòmica'—segons el llenguatge del franquisme—. Cal recordar que tots han defensat la dictadura i no endolcir la seua figura amb una fal·laç màscara d'herois.

En Rafalafena, al costat dels cinemes, hi ha una gran plaça d'aparcament de cotxes. Al fons de la mateixa, en la paret de l'ambulatori, fica el nom de Plaça de Fernando Herrero Tejedor.
F. Herrero Tejedor (1920-75). Llicenciat en Dret. Entrarà en l'escenari polític local de la mà del governador civil. El governador civil serà el màxim poder provincial i delegat del govern central en l'administració franquista.
El canvi de governador en 1946 amb Luis Julve permetrà relleus entre els capitostos falangistes —entre ells Herrero Tejedor—. Serà nomenat Fiscal de l'Audiència Provincial i exercirà com a Delegat Provincial de Justícia i Dret. Després donarà el salt a la política nacional com a governador civil d'Àvila i Logroño. En 1965 és nomenat Fiscal General de l'Estat. Deu anys després és Ministre Secretari General del Moviment.
El 28 de Febrer del 75 l'Ajuntament li concedeix el títol de Fill Predilecte. En Juny del 75 mor en un accident de tràfic a Àvila.
Treballarà en l'administració i pujarà esglaons en la seua carrera fins arribar a Madrid.
Serà un bon exemple de polític franquista. Dretà, amb bona conducta, catòlic i, sobretot, addicte a la 'Causa'. Dins el Règim ser catòlic o tenir bons antecedents dóna punts, però el fil que unirà a tots —alcaldes, governadors o ministres— serà l'adhesió incondicional a Franco.
Sembla que participar en la dictadura del franquisme suposa un honor per a la ciutat. Cal recordar a tothom que aquest 'Fill predilecte' va participar en un govern amb partit únic —Falange—, sense eleccions democràtiques i reprimint la pluralitat cultural i social.

A l'esquerra del C/Moncofa ens topem amb la Pl. Ramón Serrano Súñer. Sí, sí sembla increïble, però aquest 'personatge' té una plaça a la nostra ciutat.
R. Serrano Súñer (Cartagena 1901-Marbella 2003). El 'cuñadísimo del Caudillo'. Advocat i polític. Va estudiar a Madrid, Roma i Bolònia. Guanya una plaça com a Advocat de l'Estat. Dirigent de Acción Popular, amic de José Antonio i Gil Robles. Admirador del règim feixista i nazi. Ministre de Governació i d'Interior (1938-39) i d'Afers Exteriors (1940-42).
Responsable de la Ley de Administración del Estado —per muntar l'administració franquista amb el mirall del centralisme feixista—. Organitza la depuració del funcionariat, la repressió dels vençuts i la deportació de milers de republicans als camps d'extermini.
Amb aquest currículum l'ajuntament de Castelló el nomena Fill adoptiu i batlle perpetu de la ciutat en els anys cinquanta. Però fa uns anys —increïble— la Universitat Politècnica de Madrid li dóna la Medalla de oro. Per quin mèrit? Per falangista, repressor o per defensar el feixisme fins a la seua mort.
Més enllà d'aquesta plaça d'ignominiós record la Pl. Virgilio Oñate Gil. Un ministre d'agricultura (1975-76) que no ha passat a la història, però que té el seu homenatge.

Si estem perplexos en el camí no oblidarem els alcaldes que tenen la seua placa:
Vicente Traver Tomás. Arquitecte premiat a l'Expo Sevilla 29. Alcalde de Castelló entre 1939-42. De dretes i fidel al nou estat. Cal refrescar la memòria i dir que aquests anys són els pitjors en la repressió i l'assassinat dels vençuts en la guerra civil.
Carlos Fabra Andrés. Alcalde de Castelló (1948-55). Amb antecedents dretans abans de la guerra es presenta al governador de 'competencia profesional e incondicional al Régimen'. Se li va conèixer com 'Carlos I, El Empedrador' per la seua feina urbanística en la pavimentació de carrers i el clavegueram. Però manté el fons ideològic del franquisme: dretà, home d'ordre i adherit al 'Movimiento'.
A vegades ens oblidem que és el pare de l'actual president de la Diputació Provincial de Castelló.
O un regidor conegut en l'àmbit de la cultura, però col·laborador del nou ajuntament franquista:
Àngel Sánchez Gozalbo, metge, va pertànyer a la Unión Patriótica de Primo de Rivera abans de la II República. Fundador de la Sociedad Castellonense de Cultura. Regidor de l'ajuntament de Castelló al llarg de set anys.
És una destacada personalitat per la seua feina en la Sociedad Castellonense, però dretà i amb fe en el nou règim. Amb tants importants antecedents en la política de preguerra serà fàcil la seua entrada en el nou consistori.
També un regidor de pas efímer per la ciutat amb el seu carrer, Santa Cruz Tejeiro participa en la Comissió Gestora que governa la ciutat des del 1938. Abandonarà el càrrec en Octubre del 39 per anar a València com a catedràtic.

Als polítics s'unirà la participació de l'església i, sobretot, l'exèrcit per mantenir el 'Régimen'. La primera protegirà els seus privilegis a canvi de donar el beneplàcit al nou estat, mentre la milícia és la força que donarà la victòria en la guerra.
D'aquests grups socials també hi han petjades en la nostra geografia urbana.
Així el C/Almirante Cervera. Cervera Valderrama (1870-1952). Va participar en campanyes militars a Filipines, Àfrica i Cuba. S'unirà al bàndol nacional com a cap de l'Estat Major de l'Armada.
I el C/ Pont i Gol. Monsenyor Pont i Gol bisbe de Segorb-Castelló (1951) que santificà el Règim des de la nostra província.

En el nomenclàtor dels carrers només fica els noms sense cap referència a les seues heroïcitats. No és rancúnia detallar la seua activitat social i sí una tasca de justícia envers les víctimes de la seua política.

I MÉS

Però les restes del franquisme encara són vives en alguns edificis, no solament en els carrers. Si ens fixem en construccions d'aquest període veurem la llosa del ministeri de la vivenda i la promoció social del govern. A més volem comentar dos detalls: un escut i un particular monument en el Parc Ribalta.

En l'avinguda del Mar, 19 es troba la delegació de Defensa. En la façana hi és l'escut franquista. Més de 25 anys de democràcia i trobem l' 'aguilucho' herència d'una època de repressió i dictadura. No sorprèn que en la seu de l'exèrcit —pilar bàsic del Movimiento Nacional— el símbol d' 'Una,Grande y Libre' penja en record del seu gloriós passat. El seu lloc en una societat lliure i oberta és un museu on s'expliqui què representa i qui defensava els seus valors. Les noves generacions deuen conèixer la història de quasi quaranta anys d'opressió que representa aquest escut. Per tant, ja és hora que d'una institució democràtica desaparega aquesta imatge d'un passat obscur.

El Parc Ribalta ha estat símbol del Castelló contemporani. Ara fa un any que es va remodelar. Però només en part, ja que resta la 'Cruz por los caidos'. És un monument vergonyós que exalça els valors del vençuts. No encaixa en un parc públic on tothom és ciutadà de Castelló. És un racó ofensiu a la població sotmesa al règim franquista i defensa els valors repressors i contraris a la pluralitat.

Castelló no és l'únic cas d'oblits històrics. Altres pobles i ciutats van rectificant la retolació dels carrers en sintonia amb una societat democràtica. No es tracta d'esborrar el passat immediat, sinó restablir la justícia trencada en anys de silenci.
Encara hi ha carrers amb el nom del Generalísimo, Mola... i altres executors d'una dictadura que va oprimir als vençuts. S'ha de ser justos i posar noms als botxins del 'Régimen' que al llarg dels anys han estat protegits. No és tenir rancúnia, sinó ser respectuós per la dignitat de TOTS els ciutadans.

El nostre itinerari no finalitza a Castelló, ja que marca l'inici de visites a El Grau, Vila-real, Borriana, Vinaròs…i noves aportacions de la investigació històrica.

Joan Miquel Palomar Martínez, Historiador.

http://www.pce.es/foroporlamemoria/noticias/carrers_castello_dic2003.htm
Qui és qui en el Cas Fabra
03 mar 2004
Carlos Fabra. Presidente de la Diputación Provincial de Castellón y Presidente del PP en esa provincia. Abogado y corredor de seguros. Ha sido objeto de dos querellas por parte del empresario Vicente Villar por presuntos delitos de estafa, apropiación indebida y contra la salud pública y contra la propiedad intelectual. A su vez ha anunciado la presentación en los juzgados de Castelló de una demanda civil contra el empresario Vilar, por «atentar contra mis derechos al honor, la intimidad y a la propia imagen, recogidos en la Constitución». En junio de 2003 ha declarado la propiedad de 90 participaciones sociales de la mercantil Carmacas, SL ante el Registro de Intereses de la institución provincial. El objeto social de esta firma consiste en servicios de asesoramiento laboral y de formación para prevención de riesgos laborales, Amigo de la familia Aznar.



Propietario de gran patrimonio inmobiliario de 13 viviendas (incluidos edificios, pisos y chalé) y ocho parcelas urbanas y rústicas. En 1995, tras acceder al cargo de Pte de la Diputación, declaró la posesión de 753 acciones, en su mayor parte del Banco de Valencia. Cuatro años más tarde, la cartera bursátil se engrosa con 2.441 acciones; hace medio año, Fabra declaró acciones del Banco de Valencia (2.388), Inversiones Valencia Capital Riesgo (2.842), BBVA (1.366), SCH (28), Repsol (114), Endesa (52), Altadis (122), Telefónica Móviles (377), Inditex (555) y Deutsche Telecom (66). Ocho mil en total.

Vicente Vilar. Es el empresario que se querella contra el presidente de la Diputación y del PP de Castellón. Propietario de Naranjax sociedad dedicada a la producción de productos fitosanitarios y que ha denunciado que entregó miles de euros a Fabra para obtener favores de las Administraciones.



Según su versión dispone de los números de los cheques cobrados por Fabra y del número de las cuentas donde se efectuaron algunos de los pagos. Estas facturas, según Vilar, se tuvieron que realizar ya que en el accionariado de Naranjax figuran sus primos y, por tanto, ââno quería que pudieran pensar que estaban saliendo de la caja cantidades sin justificar y que yo me estaba lucrando con ellasââ.

María Amparo Fernández Blanes. Mujer de Fabra y administradora de Carmacas S. L, sociedad que facturó a Naranjax

Monserrat Vives. Ex esposa de Vicente Villar del que se separa en abril del año 2003. Administradora de Arcavi (una sociedad compartida con Vilar) y de Artemis 2000 S. L. (compañía creada con la esposa de C. Fabra) que según las querellas presentadas por Vilar ha abonado cantidades millonarias en concepto de trabajos e informes jurídico-laborales ââinexistentesâ a la sociedad de Fabra, Camarcas.

Miguel Vicente Prim Tomás. Diputado del Partido Popular por Castellón. Ingeniero técnico agrícola. Medió ante el ministerio de Agricultura para resolver el supuesto retraso en la concesión de autorizaciones para la fabricación y comercialización de productos fitosanitarios que había presentado la empresa de Vicente Vilar. Prim ejerce en el Congreso como vocal del grupo parlamentario popular en las comisiones de Presupuestos, Agricultura, Ganadería y Pesca, y Cooperación Internacional para el Desarrollo. Envió un fax e 18 de septiembre de 2001 desde la secretaría del grupo parlamentario del Partido Popular en el Congreso a Vicente Vilar en el que le adjunta la contestación de la entonces directora general de Salud Pública ante su interés por la autorización de ocho productos de Naranjax.



Juan José Ortiz. Diputado del PP al Congreso por Castellón. Actuó de coordinador entre los parlamentarios del PP en el Congreso y en el Senado para defender enmiendas a la Ley de Sanidad Vegetal. Un escrito de Ortiz relaciona en la operación al entonces portavoz del PP en el Senado y hoy conseller de Educación, Esteban González Pons.

Miguel Arias Cañete. Ministro de Agricultura. En junio de 2001 recibe una carta del Diputado Miguel Prim para hacerle saber las "dificultades" en la tramitación de autorizaciones para las empresas. De Villar y Fabra. En su contestación, Arias- Cañete le indicó que la evaluación de los productos concernía a la Dirección General de Salud Pública.



En Abril del 2002 abrió una investigación interna, de la que se encargaron dos miembros de la Inspección General de Servicios, para determinar si había algún problema especial con las peticiones de autorización para venta de productos fitosanitarios de la empresa Artemis 2000, propiedad de la esposa del presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra, del PP, y de la del empresario Vicente Vilar

María Dolores Flores. Directora General de Salud Pública, en el Mº de Sanidad. Preparó un escrito que Fabra haría llegar a Vilar por fax, en el que detallaba "los nombres de las sustancias y productos" que había firmado recientemente para dar salida al Ministerio de Agricultura. De los ocho productos a los que la directora General de Sanidad hacía referencia, seis eran registros solicitados por la empresa de la esposa del propio Fabra. Flores manifestaba en su nota su optimismo: "En unos días espero que puedan salir la mayoría". Mantiene una estrecha amistad con Ana Botella

Vicente Sánchez Peral. Subdelegado del Gobierno en Castellón. Es una persona estrechamente vinculada a Fabra. Participó en varias gestiones ante la Administración a favor de los intereses del Pte de la Diputación, y su ex socio Vicente Vilar durante 2001 y 2002. Según consta en varios documentos de fax, Sánchez Peral mantuvo varios contactos con el subdirector general de Medios de Producción Agrícola, que tramitaba las autorizaciones de los productos fitosanitarios que fabricaba y comercializaban empresas del grupo Naranjax, propiedad de Vilar y en las que Fabra tiene intereses a través de su mujer (copropietaria de Artemis 2000) y de su propia empresa Carmacas.

Rubén Moreno Palanques .Ex secretario general de Gestión y Cooperación Sanitaria también participó en varias gestiones ante la Administración a favor de los intereses de Carlos Fabra. Abandonó el Ministerio de Sanidad con la salida de la ministra Villalobos en julio de 2002, fue con anterioridad director del Servicio Valenciano de Salud (Servasa) y subsecretario de la consellería de Sanidad en la época en que Joaquín Farnós ocupó esa cartera en el primer Consell presidido por Eduardo Zaplana

Juan José Guitián López-Caro. Subdirector general de Medios de Producción Agrícola. Mantuvo reuniones con Sánchez Peral en la que se analizó la situación del proceso de autorización de los productos fitosanitarios sobre los que Fabra y su ex socio Vilar estaban interesados en agilizar.

Rafael Milán .Director general de Agricultura .Ha reconoció haber mantenido un contacto con Sánchez Peral sobre los productos de las empresas de Vilar.

Eduardo Zaplana. Ministro de Trabajo. Presidente regional del PP en la C.Valenciana. Ha apoyado discretamente a Fabra declarando que "Es y seguirá siendo uno de los grandes políticos que ha dado Castellón y la Comunidad Valenciana â



Otras informaciones le sitúan muy enfrentado al actual Pte de la Generalitad Valenciana, conflicto que estaría latente en muchas de las informaciones que están circulando sobre este asunto

Jesús Posada. Siendo Ministro de Agricultura, en septiembre del año 1999 recibió a Carlos Fabra. En esa reunión se trataron cuestiones relacionadas con el sector en el que tiene intereses la mujer de Fabra. Según Vicente Vilar la visita al ministro dio frutos de inmediato: se autorizó la salida al mercado de un insecticida que llevaba tres años bloqueado por cuestiones burocráticas. En la reunión también participó el diputado del PP por Castellón Juan José Ortiz.

Ã?ngel Pintado. Diputado del PP y ponente a la Ley de Sanidad Vegetal. Ha confirmado los contactos con Fabra y su Grupo Parlamentario

Francisco Camps .Presidente de la Generalitat valenciana. Ha expresado su "apoyo y cariño" a Carlos Fabra. Mantiene un fuerte enfrentamiento con Eduardo Zaplana

Claudia Fabra Fernández. Hija de Carlos Fabra. Figura como copropietaria de la villa en las Platgetes de Bellver, de Oropesa

Andrea Fabra Fernández. Hija de Carlos Fabra. Figura como copropietaria de la villa en las Platgetes de Bellver, de Oropesa. Está casada con Juan José Güemes, ex alto cargo de Rodrigo Rato y actual consejero de Empleo y Mujer del Gobierno regional de la Comunidad de Madrid que preside Esperanza Aguirre

Borja Fabra Fernández. Hijo de Carlos Fabra. Figura como copropietario de la villa en las Platgetes de Bellver, de Oropesa

Carlos Fabra Fernández. Hijo de Carlos Fabra. Figura como copropietario de la villa en las Platgetes de Bellver, de Oropesa

José Luis Ramírez Salas. Empresario de Castellón que estuvo asociado con la esposa de Fabra hasta mayo de 2001. Hasta entonces compartieron el consejo de administración de "Apartamentos La Coma" un complejo turístico adscrito al centro de ocio "Marina DâOrâ?. Sólo en 2003, este antiguo socio de la familia Fabra ha recibido dos millones de euros (casi 400 millones de pesetas) provenientes de la Diputación como pago a las todas las adjudicaciones de limpieza de los organismos dependientes de esta Administración.



La juez abre procedimiento al presidente del PP de Castellón y pide al fiscal que investigue

La juez Isabel Belinchón, del Juzgado número 1 de Nules, sobre la que recayó una querella presentada por el empresario Vicente Vilar contra el presidente de la Diputación y del PP de Castellón, Carlos Fabra, por supuestos delitos contra la salud pública y contra la propiedad industrial, ha decidido remitir la denuncia al fiscal para que investigue al considerar que hay indicios de delito y ha abierto otro procedimiento penal al considerar que de los hechos narrados se desprende la existencia de otros supuestos delitos que no habían sido denunciados.

Este segundo procedimiento ha sido enviado al decanato de los juzgados para su reparto. Las actuaciones de la juez, según indicaron fuentes del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, se producen pese a su decisión de no admitir a trámite la querella presentada por el industrial Vicente Vilar por defecto de forma en la personación. La titular del Juzgado número 1 de Nules señala que las acusaciones formuladas, aunque no haya admitido a trámite la querella de Vilar, son perseguibles de oficio.

La otra querella del empresario contra Carlos Fabra por supuestos delitos de estafa, apropiación indebida y falsedad en documento mercantil, que recayó en el Juzgado número 3 de Nules, ha sido rechazada por la juez Inmaculada Gonell, al considerar que no existen indicios de que se hayan cometido los dos primeros delitos. Respecto al tercero, la juez apunta que, aunque hubiese delito, ya habría prescrito.

Vilar, que acusa a Fabra de haber cobrado por gestiones a favor de sus productos fitosanitarios, anunció ayer que recurrirá la decisión del juzgado de no admitir la querella y que corregirá los defectos de forma y se personará como parte en la investigación de los supuestos delitos apuntados por Isabel Belinchón.

La denuncia por supuestos delitos contra la salud pública y la propiedad industrial señala, entre otros querellados, a Montserrat Vives, ex esposa de Vicente Vilar, y a Amparo Fernández, esposa del presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra. Ambas son socias de la firma Artemis 2000, acusada de comercializar productos fitosanitarios ilegales. "Espero que después de que se ha demostrado la relación de Carlos Fabra con la empresa, éste no sea tan cobarde de que reca
La juez abre procedimiento al presidente del PP de Castellón y pide al fiscal que investigue

La juez Isabel Belinchón, del Juzgado número 1 de Nules, sobre la que recayó una querella presentada por el empresario Vicente Vilar contra el presidente de la Diputación y del PP de Castellón, Carlos Fabra, por supuestos delitos contra la salud pública y contra la propiedad industrial, ha decidido remitir la denuncia al fiscal para que investigue al considerar que hay indicios de delito y ha abierto otro procedimiento penal al considerar que de los hechos narrados se desprende la existencia de otros supuestos delitos que no habían sido denunciados.

Este segundo procedimiento ha sido enviado al decanato de los juzgados para su reparto. Las actuaciones de la juez, según indicaron fuentes del Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, se producen pese a su decisión de no admitir a trámite la querella presentada por el industrial Vicente Vilar por defecto de forma en la personación. La titular del Juzgado número 1 de Nules señala que las acusaciones formuladas, aunque no haya admitido a trámite la querella de Vilar, son perseguibles de oficio.

La otra querella del empresario contra Carlos Fabra por supuestos delitos de estafa, apropiación indebida y falsedad en documento mercantil, que recayó en el Juzgado número 3 de Nules, ha sido rechazada por la juez Inmaculada Gonell, al considerar que no existen indicios de que se hayan cometido los dos primeros delitos. Respecto al tercero, la juez apunta que, aunque hubiese delito, ya habría prescrito.

Vilar, que acusa a Fabra de haber cobrado por gestiones a favor de sus productos fitosanitarios, anunció ayer que recurrirá la decisión del juzgado de no admitir la querella y que corregirá los defectos de forma y se personará como parte en la investigación de los supuestos delitos apuntados por Isabel Belinchón.

La denuncia por supuestos delitos contra la salud pública y la propiedad industrial señala, entre otros querellados, a Montserrat Vives, ex esposa de Vicente Vilar, y a Amparo Fernández, esposa del presidente de la Diputación de Castellón, Carlos Fabra. Ambas son socias de la firma Artemis 2000, acusada de comercializar productos fitosanitarios ilegales. "Espero que después de que se ha demostrado la relación de Carlos Fabra con la empresa, éste no sea tan cobarde de que recaigan sobre su mujer todas las acusaciones", afirmó Vilar.

http://laplana.indymedia.org/newswire/display/500/index.php
Sindicat