MANUEL DELGADO
21 gennaio
Clar, o sigui, per entendre'ns: totes les critiques que es puguin fer del Fòrum, des de qualsevol perspectiva, agafant qualsevol aspecte de les seves vessants, és tan justa i tan obvia, que fa mandra inclós haver de triar per ón comences. Perqué, és tot plegat tan escandalós, i tot i cadascú dels elements que participen es tan descaradament insultant i ofensiu, que podries [..] a cadascú de les seves declaracions públiques, de les seves págines web, i no acabaries, perqué realment... hi ha tan
poc que salvar. I aleshores, clar, des del punt de vista dels antropolegs, la crítica podría ser - la més pertinent, en relació a qui
la formula - hauria de ser la manera en com el Fòrum de les Cultures porta a les més extremades i [..] conseqüències i expressions el que és
la trivialització absoluta de l'ideia de cultura, que evidentment, en mans dels seus organitzadors queda convertida en una mena de pallassada, una mena de paròdia, de caricatura, que ens representen ben bé que, i que
efectivament té a veure amb el que és ara per ara un dels discursos, un dels eixos fonamentals dels nous discursos feixistes que en aquest cas
treballen d'una manera intensiva en discussions que en el fons no signifiquen res, com tipus "multiculturalisme", "interculturalitat", que a les seves boques sonen quasi com a obscenes.
I en aquest cas els antropòlegs que es van reunir al Congrés de l'any 2002, van fer una declaració pública prou clara que es consultable a varies pàgines web, en la qual explicaven bàsicament el que ens semblava que era el colmo dels colmos, i fins a quin punt es podia convertir tot aixó en una mena de distorció absoluta i d'usurpació absoluta de nocions
que a les seves mans acaben convertides en poc menys que una mena de - diem - de monstre informe i idiotitzant. Només us llegiré el paragraf final de la declaració en la que es feia una critica severa i frontal de la utilització de la ideia de cultura, el que es deia es - llegeixo el texte en castellà
<i>En ese contexto -marcado por leyes y prácticas institucionales que sistematizan y generalizan la injusticia, la brutalidad y la explotación contra los inmigrantes-, nos inquieta que Barcelona, la ciudad que acoge nuestro Congreso, esté preparando una exaltación al máximo nivel de "las culturas" como tema político y como espectáculo mediático. La perspectiva de un gran acontecimiento como el Fòrum Universal de les Cultures 2004 nos hace preguntarnos acerca de si servirá, como pretende, para hacer el elogio de la convivencia fértil entre distintos y de la necesidad y la posibilidad de generar marcos igualitarios que permitan superar las diferencias sin negarlas, ni si sabrá denunciar los abusos y las desigualdades que se producirán ante sus ojos. El proyecto aparece demasiado cargado de compromisos institucionales y de implicaciones inmobiliarias y urbanísticas como para no contemplarlo como sometido a planes de promoción de la ciudad destinados a turistas y a inversores y a estrategias de autolegitimación política de cara a la propia ciudadanía.
Por todo ello, los antropólogos y las antropólogas reunidos en este IX Congreso en Barcelona, la primera semana de septiembre de 2002, queremos expresar nuestro rechazo a la utilización de las diferencias culturales como justificación de unas políticas de inmigración discriminatorias y negadoras de derechos humanos fundamentales, así como nuestra preocupación ante la posibilidad de que el Fòrum 2004 acabe deviniendo un espectáculo tan grandilocuente como vacío, al servicio de los intereses políticos y económicos de sus promotores".</i>
(v. http://barcelona.indymedia.org/front.php3?article_id=27325)
Aleshores, si em permitiu, m'agradaria fer una contribució que - repeteixo - no estic segur que pugui estar a l'alçada del que és aquest
esdeveniment, i de les persones que m'acompanyen, però també crec que podria ser adecuada, no? I es una contribució, i una reflexió que es deliberadament superficial. Ho dic perquè, evidentment, una reflexió
profonda es fa urgent, i es fa obligatòria, en la linia de les persones que m'han precedit, i que han pensat d'una forma seriosa no només fins
quin punt aixó és una tapadora, una coartada, per una operació urbanística [..], sinó fins quin punt desplega i exhibeix els que són els
items fonamentals del que realment és una nova forma extremadament subtil, i estetica, i estetitzada, de feixisme - molt abans que aquesta reflexió profonda, aquí hi ha questions que ens permeten pensar a partir d'el que surt, i quan dic superficial, no ho dic en el sentit de trivial o en el sentit de banal, sinó amb el sentit de relativa a coses que surten.
I no sé, no sé si em permeteu que us expliqui una cosa que em va passar.
O sigui, jo anava... diguem, jo tornava del metge, no? Diràs no sembla gaire eloquent que una persona torni del metge, un dia del mes d'agost de l'any 2001; anava amb la meva dona, tornava amb el cotxe, a una hora que
seríen les 4 o així, de la tarde, per la Gran Via, i... realment poques coses poden cridar
l'atenció un dia com aquest, mitjans d'agost, amb un carrer vuit de [...]
I vam descubrir, de sobte, amb sopresa, que hi havien unes vint furgonetes de la policia nacional aparcades al lateral de la Gran Via,
una miqueta més enllà de Tetuàn, entre Tetuàn i Roger de Flor. Clar, aquesta història era extranya, perquè de fet poques coses podien
justificar una presència tan espectacolar, a una hora com aquella en un dia com aquell. La qüestió està bàsicament en que, de sobta, ens vam donar conta que la presència policial tan excesiva, tan aparatosa, podia tenir a veure amb el fet que una miqueta més abaix, a la plaça André Malraux, davant de la estació del Nord hi havia acampada un nombre important de persones que havien sigut abans desallotjades de la plaça
Catalunya i que durant pràcticament un any havien estat acampades allà a la plaça Catalunya; i que doncs d'una forma o altra feien evident d'una manera ben descarada, ben clara, el que era una situació inacceptable com
és la que tenen que tenen que patir moltes persones que - que no és només que no rebin el dret a tenir un habitatge digne, sinò que ni tan sols poden rebre el dret a existir físicament al públic.
Aleshores clar, vam arrivar a la conclusió que una cosa i l'altra tenen a veure. Vam anar a avisar aquelles persones, que semblava que la presència de la policía indicava d'una manera inequivoca que s'anava a produir evidentment d'una forma inminent un desallotjament segurament violent.
Aleshores vam convidar les persones que estaven acampades, algunes d'elles, a venir, que veiessin realment que la cosa anava en serio; doncs vam començar a cridar gent en la que puguessim contar, a cara a fer... jo
que sé qué, alguna cosa que sinò impedis que almenys obstaculitzés el que anava a ser una intervenció que no podia ser sinò brutal, evidentment. I aleshores, doncs... a més a més em comentaven que els hi semblava insòlit
que hi poguès haver una intervenció policial com la que era evident que s'anava a produir, perquè en aquell mateix moment els representants dels
inmigrants que estaven acampats a la plaça, uns 200, estaven negociant amb el govern civil, amb la delegació del govern, amb la presència de
representants tant de l'Ajuntament com de la Generalitat. Però bueno, de totes formes estava clar que alguna cosa passava, que alguna cosa anava a passar, i que calía d'una manera o d'un altra doncs fer front a aquella circunstancia que semblava clar que s'estava a punt de produir. Vam buscar gent i tal, i efectivament vam conseguir trobar ben poca gent,
perquè direu - qui es pot trobar en un dia com aquell a una hora com aquella! Vam aplegar uns quants que - prou volenterosos i tal -
evidentment, la meva dona i jo ens vam quedar, vam considerar que era més raonable vam
conseguir com a dir aplegar unes persones, i sí si - al cap d'una estona... bueno, d'una estona llarga, inclós a un cert moment vam pensar
que havien marxat i tal, perquè vam notar que feien moviments extranys.
Al cap de... doncs aixó, una hora, una hora i mitja, efectivament els veiem apareixer. No només els que estaven aparcats a la Gran Via i que havien desaparegut de sobte, sinò els que segurament estaven aparcats dic jo - jo que sé - als voltants del parc de la Ciutadella.
I sí sí, al veure'ls apereixer i tal, diem, la posta en escena era - ho sento - era feixista sin ser postmoderna, era diguem tradicionalment
feixista. (risas) Però la questió és aquesta, aixó no era el que era preocupant. De fet hi havia una cosa que ja em va extranyar molt; que les furgonetes anessin buides. Moltes d'elles. I sí sí. Doncs, ens van envoltar, ens van rodejar i tal, i als locals... van fer una mena de
rotllana i tal, molt volontariosa i a més a més ben - clar, gent amb meibes i amb xancletes, era ben poc - com a força disuasòria i de resistència era poc convincent. I aleshores doncs clar; vam veure que ens envoltaven, que la
cosa anava en serio, i vam aprestar-nos a esperar diguem el que seria una càrrega policial més o menys - doncs - brutal. Ostres, i no van carregar contra nosaltres. És més, ens van despreciar profundament aquells que estavem
allí. No era una cárrega. Era una caçera. Una caçera, ostia, jo vaig sentir-ho perfectament. Que no escape ni uno. O sigui, no es tractava de echarlos, de expulsar-los de la plaça; es tractava de caçar-los.
Si algú recorda el que va passar el 16 d'agost de l'any 2001 a la plaça André Malraux recordarà perfectament que 160 persones van ser detingudes únicament per estar presents a l'espai públic. No havien comès cap delicte. No havien fet cap falta. No havien ofès a ningú. Únicament existien, eren masses corporees, present en un espai que en principi, en tant que públic, s'esperava que fos accesible a tothom. Allò va ser un espectacle esperverant. La policia
arrossegant les persones lliteralment com si fossin animals acabats de caçar, estirant-los pels cabells, d'una forma humiliant, bestial, - però a més a més... sòrdida. I a més a més, van passar-se vàries hores, donant voltes pel
barri, continuant la caçera. Al llaç lliteralment. De pas per cert, capturant
a tres turistes que tenien la pell massa fosca, segurament. De tota forma, es que aixó va passar.
Clar, la verdad es que diem, la redada, la cacera, dels acampats de la plaça André Malraux que havien sigut els acampats de la plaça Catalunya, es un fet, diguem-ne, concret i específic, que en darrera instancia, pot voler
dir el que cadascú vulgui que vulgui dir; en aquest cas, per nosaltres l'aplicació de la llei d'extrangeria, aplicació per part de totes les
administracions, perquè totes les dministracions van participar en l'azanya, en la gesta, en la proesa, de caçar, lliteralment, al llaç o a xarxa, 160 persones que no eren culpables de res.
I a més a més, amb la contribució d'altra banda entusiasta, de la pròpia Guardia Urbana que va tenir, diem, la falta de grandesa, de tancar les boques i les andanes del metro, i els túnels del metro, perquè no poguessin fugir pel metro.
O sigui, no sé si puc transmetre-ho, diem, la vergonya profonda que qualsevol persona que estigues allí present, fos quina fos la seva ideologia, li podia produir la que era una autèntica barbaritat, un atropellament, una bestiesa.
Clar, jo ja sé que aquest tipus de referències poden, d'una forma o altra, ser insuficients, perquè la posta que Bernat i Sant ens fan de fer una reflexió profonda, que jo us expliqui una cosa que em va passar, i un aventura
més o menys significativa, igual diem-ne, podia ser decepcionant. Però jo en canvi, diem crec que hi han formes d'oposar-se al Fòrum distintes. Tu pots oposar-te al Fòrum per raons profondes. I pots oposar-te al Fòrum
perquè et toca la pera.
O sigui perquè d'una forma o altra no entens com unes administracions, Generalitat, Ajuntament i Govern Central, que son capaços de fer aixó i
coses pitjors, coses de que no es poden fer ni ideia - el que passa dins de la Verneda és una cosa de la que s'en parla i de la que parlen informes d'Amnistia Internacional, per el que ens podem imaginar què és, - diem, que
aquestes administracions que son capaços de fer aixó, no tenen cap llegitimitat de cap mena, per montar aquesta història.
Clar, evidentment, que comparat amb els argoments precedents, es que clar, és - segons com - és poc, o és molt, però es que en derrera instancia és suficient; o sigui, diem que, el patronat d'aquesta història apareix un
personatge com la Julia Garcia-Valdecasas, és una burla, enteneu, és una burla. És una befa, és un insult. O sigui, no pot ser, enteneu?
El que us dic, básicament, és que jo crec que hi ha diferents raons per les quals denunciar aquest Fòrum. I posant-nos a ser complices, hi ha diferents formes de ser complices a la contra. Fent una reflexió profonda, denunciar el [...], fer una crítica radical i temàtica al que implica el discurs. Però també dir escolta'm, més enllà del que és el discurs, més enllà, o abans del que és el discurs, el que hi ha és el que hi ha.
El que hi ha és que, ara per ara, hi han vàries decenes de milers de persones, imigrants però també disidents polítics, pels quals Barcelona no és una ciutat lliure. I pels quals sortir al carrer és un problema. Que en aquest context,
i a poc metros i en una mena de nirvana perfecte ón tot és com ha de ser, podien proclamar que respecten la pau i el multiculturalisme, és una mena de burla. Torno a repetir. S'en foten de nosaltres.
O sigui, no tenen cap dret ni cap llegitimitat de proclamar-se defensors de drets que estan trepitjant cada dia. Per tant, crec que en darrera instància, el desenmascarament que ha de produir-se, no només al nivell d'uns discursos
que efectivament són inacceptables i que haurien de provocar vergonya per lo torpe que pot arrivar a ser, i al mateix temps per lo subtil que pot ser la seva capacitat de dissuadir-.los. Sinò a més a més perquè el que està passant
al nostre voltant ja de per sí és motiu d'escàndol. Si per sentir-nos al.ludits,
interpel.lats, ofesos i insultats, pel Fòrum i pel que passa, no cal, doncs, no cal raonar profundament. És que cal més que res veure el que passa. Veure el que està passant.
O sigui, veure el que està passant. Un Fòrum que és incapaç de denunciar la guerra a l'Irak, és que no pot proclamar-se defensor de la pau. O sigui, el problema està bàsicament en aixó. Que en darrera instància són sentiments primaris, com per exemple el de la vergonya pública, als que haurien d'una forma o altra situar-nos, colocar-nos davant, i en front d'aquesta història.
Ja està, o sigui, vull dir, que aixó sigui poc o que sigui molt, no sé, però us ho dic en serio, jo crec que ens ofen, que ens molesta, que ens
interpel.la, que és insultar-nos es un error més que suficient com per dir que realment si es que pensen que sóm idiotes o que no tenim sentit
de la dignitat ni pròpia ni aliena.
I aquestes raons, torno a repetir, home, no són sofisticades, la veritat és aquesta; és a dir, ho hagués pogut fer-ho més complicat. Haguès pogut posar inclòs peu de pàgina i bibliografia al final, però no, no, realment és una vergonya
perquè és una vergonya. Perquè el que passa davant dels nostres ulls és una vergonya. Si no cal ni analitzar-lo, ja està, o sigui: quan tu
veus una persona a[...]ada pels capells, tu, o sigui va, analitza-ho, fes-ne una anàlisis. Fes una analisis de com s'humilia una persona, tu.
Com se la pateja pel carrer. Perquè és pobre, i perquè diuen que no té papers. Perqué a més a més, tampoc sabien perquè ningú els hi va demanar.
O sigui, bueno, no sé, cadascú s'oposa al Fòrum per les seves raons. Jo crec que aquesta doncs ja és suficient. I en certa mesura, no tinc cap
inconvenient en reconeixer que és una postura en certa mesura personal.
O sigui, després de veure allò, després d'haver tingut el dubtuòs privilegi de veure el que vaig veure, ostia, us ho dic en serio, que contribuiré en qualsevol cosa que em dongui la oportunitat de denunciar-ho publicament.
De denunciar-ho perquè va passar, perquè jo ho he vist.
I a més a més ho he vist a càrrec d'instancies, d'institucions que ara tenen la pretensió de convencer-ens que defensen la pau, el
multiculturalisme i la sustenibilitat. Realment, és una burla. Res més. |
