Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: dones
DONES I NACIONS
01 mar 2004
DONES I NACIONS Isabel-Clara Simó
quemsomos2.gif
Sempre m'ha admirat el paral·lelisme entre l'alliberament de la dona i el de les nacions sense Estat. És corprenedor comprovar que els prejudicis actuen, en tots dos casos, amb un excés d'energia i amb una desqualificació sense proves. Fa poc li ho sentia a un periodista d'aquells bascos espanyolistes, i que, precisament per això, són molt més espanyolistes que els pacífics ciutadans de Quintanilla de Onésimo: el problema del País Basc no és ETA, deia, sinó el nacionalisme, que, afirmava amb contundent convicció, és un verí que dóna ales a la violència. No hi fa res la incoherència: com explicar doncs el nacionalisme pacífic? com és que el nacionalisme espanyol és innocu?; si no tens Estat, o t'assimiles a l'Estat que t'ha dominat o ets una mala persona, un terrorista potencial: tertium non datur. He llegit en algun lloc que el patriota espanyol Jon Juaristi, que Aznar considera el cim de la intel·lectualitat espanyola, ha publicat un llibre sobre les profundes arrels de l'espanyolitat. La catalanitat no en té, d'arrels, és un invent de quatre fanàtics del segle XIX; la basquitat no existeix, i la seva mitologia se la va inventar Sabino Arana; l'occitanitat no existeix, cosa d'uns pobres nostàlgics i prou. Ara bé, l'espanyolitat existeix des del paleolític superior, i la mitologia espanyola abasta els orígens del llenguatge humà.

Els Estats són fruit de la natura i les nacions són fruit del fanatisme; la igualtat de les dones també és fruit d'una ràbia contra la natura que ens ha fet submises i vas de l'espècie. La pitjor de les plagues modernes, tan dolenta com els nacionalismes alliberadors, és el divorci. Divorciar-se és abdicar d'uns deures sagrats i és abocar els innocents fills a la delinqüència i la kale borroka. Si una dona comet adulteri, ha de morir lapidada; si deixa el seu marit, l'home té tot el dret a matar-la, a destruir-la. I les nacions que viuen sota el jou d'un Estat aliè s'hi han de sotmetre voluntàriament i a sobre manifestar alegria. Si vostè, per exemple, és català, ha de proclamar no sols que és espanyol sinó que n'està molt orgullós. I si vostè és dona, faria ben fet d'acceptar la dolça tasca de la maternitat obligatòria amb alegria i de tenir la gloriosa càrrega de cosir-li els botons de la camisa al seu marit. La llibertat de les dones és tan perillosa com la llibertat dels pobles sotmesos: pur terrorisme.
Mira també:
http://www.avui.com

Comentaris

Re: DONES I NACIONS
01 mar 2004
Totalment d'acord, i a més de paralelismes en trobariem més. Per exemple quan la CNT (i dic la CNT com a model d'organització revolucionaria, imagineu que no s'ha vist en d'altres organitzacions) declarava que l'emancipació de la dona passava per al revolució i que treballar especificament per aquesta causa era contrarevolucionari, pq amb la revolució ja vindria la igualtat. És la mateixa lògica que sempre han emprat amb el tema de les cultures i nacions sense estat: lluitar per salvar una llengua és contrarevolucionaria, el que s'ha de fer es la revolució i despres tot ja quedarà arreglat.

El que passa és que això mai ha estat cert, i sovint s'han vist comunitats obreres masclistes fins la mèdula o comunes autogestionaries més jacobines que el mateix Chirac!

Ningú té el dret a dir pel que tenim dret alluitar i pel que no. Elq ue ho fa és un feixista pq és fica en el nostre espai de llibertat personal. Massa sovint hem vist com des de posicions de lluita s'interpreta que el que no està amb ells esta en contra i dediquen més esforços a combatre això que a combatre el capital. Com aquell anarco que sols persegueix tapar tot cartell indepe o comunista com si foren el pitjor enemic.

Salut i anarquia!
Sindicat