|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
14 raons per a no votar al març
|
|
|
per CNT Catalunya |
29 feb 2004
|
|
14 raons per a no votar al març |
14 raons per a no votar al març
1. Del rebuig a ser considerats merament com a vots. Que en qualitat de mòmies o comparses d’una funció completament aliena ens convidin cada quatre anys a dipositar a dins d’unes urnes uns paperets amb noms de gent (amb la qual no tenim el menor lligam i sí moltes raons de desconfiança), és a grans trets allò que constitueix l’essència d’aquestes representatives i/o parlamentàries democràcies. Que després de les conteses electorals el ciutadà-vot visqui, respiri, pateixi, treballi, aprengui o estigui ben alimentat, són només petits detalls que als electes representants tant els hi fa.
Anomenar participació aquests actes puntuals de trobada amb les urnes és més que un eufemisme un insult al intelecte i a la capacitat d’acció dels ciutadans.
2. De la imposició numèrica i de les formes de manipulació de masses. L’administració pels governs de les pors –a la crisi econòmica, als atemptats terroristes, a l’arribada d’immigrants- i de les esperances –apologia fastigosa del luxe i de l’acumulació obssesiva de bens materials juntament amb la falsa solidaritat de les almoines, ajudes i de les grans celebracions internacionals com a espectacles de la hipòcrita consciència - tot això contribueix molt bé a que una majoria quantitativament decisiva adopti a cegues les consignes que li convenen al poder.
Els números són seus, i seva és també la força transferida i delegada que acaba imposant els seus criteris a tothom, hagi’n donat suport o no als governs de torn.
De les accions que aquests governs dirigiran contra persones i pobles, els abstencionistes mai perdrem la dignitat de no tenir-ne cap atribut de complicitat amb elles.
3. Del menyspreu quantitatiu de l’abstenció i de la inexistència política del vot negatiu. L’ abstenció activa o pasiva, voluntària o no, és l’opció que segueix la major part de la població censada. Quan es tracta d’una abstenció conscient i volguda com la nostra és l’expressió més clara de la incompatibilitat amb un sistema que dient-se democrátic no dubta de recórrer a mecanismes despòtics amb l’objecte de mantenir i agreujar el desordre actual de les coses.
D’altra banda, les partitocràcies i els accessos pendulars al poder dels partits més votats han generat un gran escepticisme i desencisament entre la gent. Hi ha fins i tot qui defensa un abstencionisme matisat, més moderat, que evidentment no està inclòs dins els sistemes electorals actualmente regulats. Ens referim a l’emissió de vots negatius. Es tractaria no ja de votar favorablemente a algù –¿a qui?, diuen, atès l’escepticisme total sentit pels polítics i les seves solucions- sinó de votar restant vots,
és a dir, de votar contra aquells que insistentment hagin mostrat senyals evidents d’insensibilitat social, arrogància imperialista, cretinisme centralista, intransigència tirànica, ...
4. De la inutilitat de participar en les eleccions votant a favor de aquells partits que diuen defensar programes socialmente progressistes i/o alternatius.- L’ experiència ens demostra que l’injust e insolidari sistema de propietat vigent, legitimat i protegit pels poders públics, no rep cap transformació social relevant quan els partits d’esquerres, que diuen representar als treballadors, arriben al poder. Al contrari, la similitud de les concepcions i polítiques aplicades per aquests grups amb la resta dels partits més reaccionaris ens confirmen el fet de la utilitat de la via parlamenària com a instrument eficaç per anular o domesticar qualsevol aspiració a modificar-lo.
5. De l’aniquilació de la conciència de classe.- La democràcia basada en el sufragi universal suposa, amb la fórmula d’identitat d’una persona/ un vot, la consagració del principi d’igualtat política. Tan mateix com d’aquest principi en absolut es segueix una correlació efectiva en termes d’ igualtat econòmica, el seu caràcter teòricament equitatiu es rebela com a evidentment fictici en la pràctica. D’aquí el seu decisiu paper a l’hora d’amagar l’existència de classes socialment antagòniques i de neutralitzar tota protesta i formes de lluita de resistència social al deixar-les relegades a l’ùnic terreny dels enfrontaments electorals, on suposadament tots disposen de les mateixes armes. Si això fos cert faria molt de temps que els treballadors haurien aconseguit el seu alliberament per la via parlamentària. En canvi, no hem d’oblidar també que d’aquestes equitatives urnes han sortit feixistes com el Hitler i dictadors populistes de tota mena.
6. De la política com a veritable escola d’ intrigants i mentiders.- Mestres indiscutibles de l’ambigüitat i la subtilesa, del doble sentit i de la rectificació fora de temps, els polítics són veritablement un mostrari dinàmic de la mentida i de l’ocultació com a variables substancials d’una forma immoral de concebre el món.
7. Del servilisme dels polítics als grups de poder.- Anteposant-hi sempre les seves ambicions personals i mesquines vanitats als interessos de la colectivitat que diuen representar, els polítics coneixen molt bé quina és la seva funció principal: posar-hi fre a les possibles voluntats de rebelió de les masses i en legitimar els excessos que els poderosos exerceixen en contra d’elles.
8. De la tirania i de la corrupció com els caràcters més habituals adoptats pels governs representatius.
(Consultar arxius, hemeroteques i fons documentals relatius a la memòria històrica. Per casos més recents n’hi ha prou amb una ullada a la premsa del dia).
9. De l’absència de responsabilitats dels polítics.- Un cop obtinguda la legitimitat de les seves accions després de fer comptes dels vots favorables segons curioses lleis d’àlgebres estranyament proporcionals, i distribuint els restes amb criteris d’obscè tractament matemàtic, els governs així formats disposen des d’aquest moment de tot el poder per fer al seu parer allò que vulguin. I encara que els seus actes tinguin la gravetat de recolzar la invasió i l’ocupació militar d’un altre país per expoliar-li el petroli i participar-hi als bruts negocis de la reconstrucció, els polítics mai respondran de les morts, destruccions i misèries causades entre els civils pels efectes directes o indirectes de les seves criminals decisions.
10. Dels controls parlamentaris com a simple exercici retòric. Els discursos desplegats durant els controls parlamentaris per partits i grups de l’oposició oscil.len habitualment entre la demagògia vana i el patetisme més innocu.
11. De les retribucions, pensions i prebendes asignades als representants polítics en comparació amb les dels vulgars ciutadans.- Només amb uns còmodes anys de diputat a les corts generals n’hi ha prou per tenir dret a una pensió de jubilació brutalment agreujant en comparació amb els nivells netament infames del salari mínim interprofessional, dels subsidis, de l’atur o de moltes pensions.
Si intimàram, ademés, amb algun gerent del sector hoteler ens adonaríem fàcilment que consellers, assessors, secretaris, alcaldes, senadors i diputats, tenen tendències protocol.làries a dinar, sopar i viatjar sense estar-se’n de res.
¿Per què mirar-s’hi a fer despeses poc representatives si les paga totes l’erari públic?
12. De la confiança en la parentela i els amics a l’ hora de distribuir els càrrecs.
Que en aquest instant els consorts, fills i germaníssims, malgrat la negativitat estèril dels seus currículums, devinguin tot d’un plegat tan magnífics gestors és un misteri que, com el de la Trinitat, ens costa molt d’entendre’l.
13. Dels compromissos amb els partits afins. Després de les eleccions els pactes, coalicions i enteses semblants, acordades amb altres partits per a ajudar-los a formar els nous governs, condueixen encara més a adulterar i esguerrar les propostes clientelistes d’uns programes que minvats de continguts ideològics només busquen vots per aconseguir el poder. Arribaríem per tant a errònies interpretacions si confonguérem els resultats d’unes eleccions generals amb els de específiques consultes populars. Les eleccions generals són el que són. El seu objecte és que al Madrid de la Cibeles borbònica els diputats i senadors ocupin els seus llocs. Res a veure, doncs, amb referèndums o plebiscits. Sobretot si, en vista de certes lamentables reformes penals, caldrà un cert espírit de desobediència civil per només convocar a consulta l’opinió del poble envers altres possibles formes de govern o d’organitzacions territorials.
14. De l’abstenció com la tàctica més conforme amb els principis anarquistes.- Com el que aspirem els anarquistes no és al poder sinó a que el poble s’hi acostumi a no delegar en altres la conquesta i la defensa dels seus drets, no hi ha cap raó per a que nosaltres ajudem a aquells que aspiren a fer-se amb el poder. En relació amb això estem convençuts que aviat l’usarien contra les classes treballadores i contra els col.lectius econòmicament menys afavorits. La cautela, doncs, ens aconsella que davant d’aquest sistema de partits enfortidors de l’actual estructura de les coses, l’abstenció sigui l’opció més adequada amb la llibertat i justícia dels nostres principis. I amb coherència amb aquests principis no volem sotmetre a altres ni imposar els nostres criteris a ningú. Cadascú ha d’arribar-hi per ell mateix. I encara que alguna vegada podem sentir simpaties per algun persontage que, com estranya anomalia, aparegui al món de la política amb sorprenents qualitats de sinceritat i honestitat, l’experiència ens indica també que fora de l’associació i de l’acció directa com a mecanismes de lluita veritablement transformadors, el joc brut de la política representativa farà servir sempre la perfídia dels seus col.legues i els paranys de la delegació per a que la fi de partida no suposi res de nou.
Petra Llamp |
Mira també:
http://www.soliobrera.org
http://www.cnt-barcelona.tk
|
Comentaris
|
NO ESTIC D'ACORD EN NO VOTAR
|
|
per Jordi |
29 feb 2004
|
Tot i que valoro com a honesta i benintencionada la iniciativa d'abstenir-se...
No estic d'acord amb els resultats a curt termini que proporciona.
La totalitat dels que s'abstindran seran gent d'esquerres i d'aquesta manera faran més fàcil que el govern espanyol quedi en mans de Rajoy.
Tampoc un president Zapatero, en coalició amb IU, ERC, PNV, BNG seria bo, però crec que si volem poder avançar i que les lluites socials puguin forçar al govern a fer passos, hem de derrotar en Rajoy, i això passa perquè, aquest cop, tots votem contra el PP (buscant l'opció que menys ens desagradi en cada cas).
A la llarga i amb una situació més normalitzada (per exemple un PP molt disminuit) jo també seré abstencionista, però ara no puc.
Amb apreci. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per una de kaos |
29 feb 2004
|
I que PSOE, PP i GAl tots igual.....les dues cares del capital i com deia aquella canço ...hay algo aquí que va mal!!! yo sé que a ti te da igual pero hay algo aquí que no va!
www.kaosenlared.net/ |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per jo no els veig tots igual |
29 feb 2004
|
Tots dolents, però no tots iguals.
Cal matisar i saber diferenciar. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per jo voto |
29 feb 2004
|
|
aquest cop voto |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per anarquista |
29 feb 2004
|
Sóc anarquista com el que més, però no em podria perdonar de no anar a votar.
Faré tot el que podré (he dit TOT) per intentar fer punxar la dreta espanyola reaccionaria. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per Mònica |
29 feb 2004
|
Si guanya Rajoy, encara que sigui amb CC i CiU, durant la primera legislatura de 4 anys, farà molta propaganda des del govern i, com que han canviat de cap visible, semblarà nou. A la següent legislatura, tornaria a guanyar.
Després d'aquestes eleccions, Zapatero haurà estat dimitit, i haurà pujat Bono amb un socialisme encara més ranci, ja que si Zapatero és un sosoman i una mica inconsistent, almenys pot ser més obert de cara a un govern de concentració de l'esquerra.
Al cap de 8 anys de Rajoy, potser guanyaria el PSOE amb el Bono, i després de 4 anys en el poder, s'hauria fet propaganda suficient per sortir almenys 4 anys més, fins que pogués tornar a pujar el PP.
Per tant 16 anys més de dretes i "dretes"!!!!!!
Encara que a Indymedia quedi malament, perquè totes som molt revolucionàries i anarquistes, jo us dic que penso que el millor per a tots seria que sortís en Zapatero del PSOE, amb IU, ERC, BNG i PNV.
Després, amb una govern així que ofereix més fissures i possibilitats (com el tripartit) es poden intentar moltes coses a nivell de lluita social.
He practicat l'abstenció, però en aquestes eleccions, no em perdonaria no haver anat a votar. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per dona guapa |
29 feb 2004
|
O sigui que utilitzem a zapatero per que a la llarga tal i qual..... bufff que ens tornem mes maquiavelics que els mateixos politics. Al final no sabrem si els politics ens utilitzen a nosaltres com tontos o nosaltres utilitzem als politics. Es a dir; l'ou o la gallina.
Jo votaré a zapatero perque es un home guapu pero per res mes. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per papet |
29 feb 2004
|
Jo voto, Botem al pp. Els altres tampoc son res de bo, pero aquets son el faixisme-dictatorial del franquisme. No se que hi ha de pitjor.
INDEPENDENCIA JA.
Salut. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per flautis |
29 feb 2004
|
Totalment d'acord. Però tot i així votaré. O, més ben dit, precisament per això. Els arguments que aporteu son poderosíssims però crec que,involuntàriament, la vostra crítica es limita, a contemplar la farsa de les eleccions únicament des de l'òptica de qui ens proposa l'enganyifa. Evidentment, qui es pensi que el seu vot serveix per canviar res d'important des de dins del sistema va molt errat. I qui en tingui cap dubte que els ho pregunti als "ciutadans" alemanys, o als "súbdits" del Regne Unit, aviam si han notat gaire les diferències entre els governs d'"esquerres" (i verds!) d'ara i els de dretes d'abans. Els catalans encara ho tenim més clar doncs ja portem 8 anys patint un govern imposat que per aquí sempre rep un recolzament molt minoritari. No haurà d'estranyar doncs que tots aquells que durant els darrers vint anys han votat alguna vegada per algú que no fos el PpsoE en siguin prou conscients de que la incidència del seu vot en les decisions del govern que els tocarà patir de forma principal -l'español- serà ben migrada per no dir inexistent. I tot i així voten.
Ho fan perquè ara creuen que les condicions han canviat? Certament, no. Qualsevol estudi sociològic honest al voltant de la confiança en "els polítics" demostra que aquesta és mínima i continua minvant. No fa gaire, un estudi del propi ajuntafems de Karcelona reconexia que un 80% (!!) dels barcelonins feia una valoració negativa o molt negativa de la classe política en general.
Trobo doncs, que tots els que com vosaltres pensem que ningú no hauria d'aspirar al poder sinó a que "el poble s’hi acostumi a no delegar en altres la conquesta i la defensa dels seus drets", tenim una bona terra social per cultivar, pacientment, decididament i amb constància, fins que arribi el moment en que les flors creixin soles a cada instant i s'esdevingui la fi definitiva d'aquest sistema podrit.
El missatge que transcendeix del vostre text pot tenir els efectes que desitgeu en qui encara es pensi que el seu vot serveix per alguna cosa més que per manifestar un posicionament de caire polític davant d'una realitat política que ens veiem obligats a patir. Però som moltes les que d'una forma més o menys conscient, ja fa anys que, quan votem, no ho fem per escollir governs, doncs seria absurd fer-ho quan ens passem la resta de l'any lluitant per que desapareguin (!). Ho fem pensant única i exclusivament en la repercussió social dels propis resultats. No es el mateix que la gent se'n vagi a dormir el dia 14 (i el 15, i el 16...) pensant que viu envoltat d'una majoria de gent que ja els hi va bé l'imperialisme, la guerra, l'estat policial, el PHN, la precarietat i l'explotació laboral, l'españolisme, etc...que no si se'n van a dormir pensant que la majoria de la gent amb la que hi conviu es mostra contrària a aquesta realitat tan repugnant com imposada. I no, no em vulgueu vendre la moto de les xifres d'abstenció, perquè amb això no hi compta gairebé ningú.
Quantes coses no han passat en aquest país, i no parlo precisament del govern tripartit sinó de la pròpia societat catalana, d'ençà es van conèixer els resultats del Novembre? Per exemple, jo, que no sóc precisament un defensor del sistema republicà, comprovo amb simpatia com ara se sent a parlar de la república com alternativa a la monarquia borbònica com mai no s'havia fet abans. Això, però, al meu entendre, no es deu tant a l'existència d'un partit que es diu republicà -que ja fa molts anys que existeix- com a la constatació social de que hi ha molta gent que no li fa res posicionar-se en contra de la monarquia amb el seu vot, cosa impensable temps enrere. Altrament dit, això no passaria si, com qui mana volia i hi maldava, s'hagués mantingut el vot bipartidista als grans partits acomodats PscciU, malgrat que l'abstenció hagués pujat.
Vivim en el món de la manipul·lació del que en diuen l'"opinió pública", que vol dir l'intent més o menys barroer, més o menys reeixit, de manipulació del criteri de tots i cada un de nosaltres. Això ho poden fer gràcies a que disposen dels mitjans de comunicació de masses necessaris per dur-ho a terme. Des d'ells ens torpedegen constantment amb les seves manipul·lacions interessades. Gairebé sempre, tanmateix, la manipulació es fonamenta en transmetre la falsa idea de que la majoria pensa o actua lliurement de la manera que ells volen. La prova més barroera d'això es la guerra d'enquestes "socials" amb que ens bombardegen abans, durant i desprès de les eleccions. Tot plegat amb un mateix objectiu, manipular la realitat per fer-nos creure que són molts més els que pensen com ells dels que en són en realitat. Crec que algún efecte deuen tenir quan se'ls gasten a cabassos per tal de fer-les i d'aconseguir que se les divulguin els mass-media.
Doncs bé, jo, les eleccions, i molt especialment aquestes, només les valoro com una enquesta més. Les limitacions són moltes, com en totes les enquestes, la pregunta (en aquest cas les opcions de vot) ja condicionen la resposta. I la resposta (el vot total i excloent) no pot ser més pobra alhora d'expressar els matissos personals. Tanmateix és l'única vegada en que ens donen l'opció de manifestar-nos col·lectivament. I no és això, manifestar-nos, el que fem 4, 6, 8 cops l'any? I quan ens manifestem no voldríem ser el màxim nombre possible?
En tot cas, per moltes que siguem, sempre ens trobarem a algún imbècil que ens dirà que per cada un que es manifesta n'hi ha 5, 10, 20, 100 o mil que no ho fan. I en part tindrà raó, totes som conscients que l'esforç de sortir al carrer a manifestar-se no és a l'abast de la capacitat o de la voluntat de tothom, per molt que estiguin d'acord amb els motius que l'originen. Totes intuïm que som moltes més però mai no ho sabem del cert ni en coneixem la magnitud. Els resultats d'unes eleccions, especialment les que prenen un caire plebiscitari, com és el cas d'aquestes, jo les veig útils des d'aquesta perspectiva. Per això animo a la gent a votar, però no a votar "a favor de" sinó a votar "en contra de" i sempre per allò que el sistema presenti com a més "anti-sistema", per allò que més els molesta, entre les opcions amb possibilitats d'aconseguir una certa rellevància. Per aquesta raó probablement votaré per aquell qui a més, com dieu vosaltres, "hi sento una certa simpatia com a persontage que, com estranya anomalia, ha aparegut al món de la política amb sorprenents qualitats de sinceritat i honestitat".
Resumint, jo no entenc l'abstencionisme com una mena de principi que s'hagi de respectar en qualssevol circumstàncies, ans com una eina que cal utilitzar quan és l'opció més efectiva. I per que ho sigui, a banda de que les circumstàncies siguin apropiades, cal fer molta més feina de divulgació i conscienciació diària, cal desenvolupar alternatives reals i creïbles, cal...i no em sembla que aquest sigui el cas a hores d'ara, malgrat els meritoris esforços d'unes poques persones i col·lectius.
Tot i així, m'arrisco a assegurar-vos que aquesta divergència d'ordre pràctic o estratègic que compartim amb la resta de les persones que passen per Indymedia no anirà més enllà del 14-M. Molt especialment, pel què a mi respecta, desprès de comprovar que cnt-barcelona (ja) no és ".es" ;-)
salut i autogestió. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per (A) |
29 feb 2004
|
Yo no iré a votar porque haya el gobierno que haya:
"Ser gobernado significa ser observado, inspeccionado, espiado, dirigido, legislado, regulado, inscrito, adoctrinado, sermoneado, controlado, medido, sopesado, censurado e instruido por quienes no tienen el derecho, los conocimientos ni la virtud necesarios para ello.
Ser gobernado significa, con motivo de cada operación, transacción o movimiento, ser anotado, registrado, controlado, gravado, sellado, medido, evaluado, sopesado, patentado, autorizado, licenciado, aprobado, aumentado, obstaculizado, reformado, reprendido y detenido.
Y con el pretexto del interés general, ser abrumado, disciplinado, puesto en rescate, explotado, monopolizado, extorsionado, oprimido, falseado y desvalijado, para ser luego, al menor movimiento de resistencia, a la menor palabra de protesta, reprimido, multado, objeto de abusos, hostigado, seguido, intimidado, golpeado, desarmado, estrangulado, encarcelado, fusilado, juzgado,
condenado, deportado, flagelado, vendido y por último, sometido a escarnio, ridiculizado, insultado y deshonrado.
Esto es el gobierno, esto es la justicia y esta la moralidad!
(Pierre Joseph PROUDHON)" |
|
Re: A l@s que votan y a l@s que se dicen de izquierdas...
|
|
per no votaré |
29 feb 2004
|
Efectivamente, porque las cosas no son ni blancas ni negras y porque además se necesita algo más que un voto para detener a los fascistas, no votaré. Aquí se dice que o el PP u otra cosa de "izquierdas", o blanco o negro, como en USA. Me pregunto por qué tod@s esos que hacen un llamamiento a que las personas de izquierdas voten para detener al PP, no hacen lo propio diciendo a l@s que se llaman de izquierdas y votan, para decirles que no voten y que se queden sólo los votos de la derecha y al mismo tiempo se convoca a la abstención activa y consciente llamando a la desobediencia y a la resistencia y no sólo a que vayamos a depositar un voto, como acto sublime contra el poder reaccionario de la derecha. Pienso que sois una comparsa más del sistema y que hablais contra el PP, pero deseais lo mismo que él, pero aplicado con vaselina y calmantes. Si quereis derrotar a la derecha, hay que acabar con sus valores, empezando por los rancios valores de familia, de estado, de gobierno, de represión, de colaboración con el sistema, del capitalismo, del trabajo,... No soy un supermega revolucionario, eso os lo dejo para los votantes que pretendeis cambiar algo para que no cambie nada... intento ser todo lo coherente que mis contradicciones y mi supervivencia me lo permiten y la abstención es una forma de no entregar mi dignidad como si se tratase de un cheque en blanco al primer corrupto que se dice de izquierdas y que hará con los votos lo que le dé la gana y lo que le ordene el capital y las razones de la seguridad nacional. Nada, nadie queda fuera del sistema, pero la abstención es la manera más coherente de no colaborar con él.
PD.
Hoy en día, cualquiera se puede llamar anarquista en teoría, y confundir tanto como confunden los políticos pèperos; pero a la hora de la práctica eso se demuestra y alguien que dice que vota, no puede llamarse anarquista (sin gobierno). Estar en un sindicato anarcosindicalista, no significa ser anarquista. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per jo sí que votaré |
01 mar 2004
|
No podria explicar als meus antecesors que van lluitar contra el franquismes que vaig deixar que els franquistes sortissin elegits, tot i que podia votar, perquè volia ser coherent amb la meva disconformitat amb el sistema democratic representatiu.
Ells no em podrien entendre, i jo tampoc, vaja.
Ah, i per cert, jo sóc anarquista i no crec en l'estat, però en l'actual moment, si no voto, m'allunyo més del que persegueixo que si voto. Sóc anarquista, però tampoc sóc un idealista utòpic desenganxat de la realitat que no pugui raonar com està el pati i matisar les coses. |
|
DRETA VOTA - ESQUERRA S'ABSTÉ
|
|
per Tro -vila- |
01 mar 2004
|
MESTRE LA DRETA SEMPRE VOTA L'ESQUERRA ES QUEDA A CASA.
Tenint en compte que 'només' vota un 70% de la població i d'aquests un 45% ho fa a la dreta resulta que estem gobernats per majoria absoluta per la dreta gracies només al 31% de la població.
NO ENS QUEDEM A CASA, desfem aquesta injusticia democràtica. Qualsevol opció val per treure aquests fatxes busherus del poder. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per makus |
01 mar 2004
|
|
Jo votaré x primer cop i ho faré x ERC. Em sembla molt bé el que dieu els abstencionistes però crec que aquest cop s'ha de votar. La pròxima vegada ja veurem. |
|
Re: 14 raons per a no votar al març
|
|
per papet |
02 mar 2004
|
Em semble que una pujada important d'ERC els deixara ben clar que es una declaracio d'independencia d' aquest pais. Jo votare, per Botar espanya.
Salut. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
