|
|
|
En defensa de la democrà cia (Assem Perm d'Intel Cata)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
25 feb 2004
|
|
|
EN DEFENSA DE LA DEMOCRÀCIA
Davant l’escalada antidemocrà tica impulsada pel Govern del PP i el paral·lelisme entre aquesta polÃtica i la que promou el Govern dels EUA al món, amb el suport i la submissió incondicional del Govern espanyol, l’ASSEMBLEA PERMANENT D’INTEL·LECTUALS, PROFESSIONALS I ARTISTES DE CATALUNYA i, juntament amb ella, els sotasignants, manifesten:
Primer. UNA OFENSIVA MUNDIAL CONTRA LES LLIBERTATS I ELS DRETS DELS POBLES I DE LES PERSONES
La situació derivada dels atemptats de l’onze de setembre de 2001 als Estats Units ha desencadenat una à mplia ofensiva a escala mundial contra la legalitat com a garantia per als ciutadans i per als seus drets individuals. Amb el pretext de la lluita contra el terrorisme (i conceptes com els de la "JustÃcia Infinita" o "Llibertat Duradora") es proposa i s’aplica un “nou ordreâ€? que atempta contra l’Estat de dret, ja que pretén acabar amb la submissió del poder a la llei i reintroduir el poder sobirà absolut. Aquest “nou ordreâ€? condueix a una crisi oberta de la democrà cia amb l’assoliment de trets propis de sistemes autoritaris i la submissió de tota la població mundial al nou sobirà .
AixÃ, ens hem vist enfrontats a fets consumats com el de la “guerra preventivaâ€? (amb conculcació absoluta del Dret Internacional) o al de l’escandalosa situació que pateixen els presos de Guantánamo, sense identificació individualitzada, sense acusacions concretes, sense dret de defensa i sotmesos a tractes inhumans i degradants.
En definitiva, s’ha instal·lat el discurs pel qual la legalitat és irrellevant com a control dels poders públics i s’utilitza —a més— la “repressió preventiva�, que de forma arbitrà ria castiga abans que es produeixi el delicte o l’agressió.
La utilització de la força i la lògica de la guerra es justifiquen, doncs, per sobre de qualsevol lÃmit democrà tic i pretenen legitimar el que no són més que arbitrarietats generadores d’inseguretat i injustÃcia.
El Govern espanyol, en situar-se incondicionalment al costat del bel·licisme internacional dels EUA amb motiu de la guerra de l’Iraq, s’ha enfrontat al sentir pacÃfic i sensat de la majoria dels ciutadans del món i de l’Estat espanyol. No hi ha desenvolupament democrà tic en un ambient permanent de guerra. La conducta del Govern espanyol resulta encara més inconcebible si es considera que la decisió il·legÃtima, impopular i perillosa de participar en la guerra es va fer al marge del debat parlamentari i sense tenir-ne en compte les probables conseqüències negatives. És un fet que avui Espanya ha quedat aïllada en el marc de la Unió Europea i és considerada com un paÃs enemic per la majoria dels pobles à rabs.
Tot plegat configura un marc de relacions entre Estats, però també entre l’Estat i els ciutadans, en el qual tothom és sospitós i la sospita és suficient per a l’agressió i la privació de drets. La suposada defensa de la democrà cia i la incontrolada lluita antiterrorista porten a l’exercici del terror des de l’Estat ja que mai no es pot pretendre defensar la democrà cia mitjançant la retallada dels seus continguts.
Segon. ESPANYA: UN PROCÉS DEMOCRÀTIC AMENAÇAT
Les esperances i els progressos generats pel procés iniciat a finals dels anys 70 estan en ple procés d’eliminació a causa de la involució polÃtica provocada per l’actual Govern del PP. Estem assistint a una autèntica contrareforma de la democrà cia, que comporta una menor llibertat i una major desigualtat, juntament amb un deteriorament cada vegada més important de les institucions i la perversió de l’Estat de dret.
Observem amb inquietud com les institucions de la democrà cia viuen un moment d’escà s prestigi. El Govern del PP utilitza el Congrés dels Diputats com a simple cambra de registre de les seves decisions, fet que provoca la reducció del debat polÃtic a nivells mÃnims i perverteix el principi de la representació plural de la ciutadania i el control democrà tic del poder executiu. Al mateix temps, s’oposa a una reforma del Senat que li permetria complir la funció per a la qual va ser creat: la representació del pluralisme territorial que expressen les comunitats autònomes. Tot això comporta que la societat percebi com a escassa la utilitat o l'eficà cia de les institucions bà siques de la democrà cia i, per tant, dels partits polÃtics, instruments principals de la representació polÃtica. Als governants actuals els interessa més relacionar-se amb els interessos privats més poderosos, que desenvolupar la potencialitat de la polÃtica democrà tica mitjançant una creixent participació ciutadana. El retrocés de l’esfera pública implica la reducció del camp d’acció dels ciutadans.
L’acció antidemocrà tica del Govern del PP s’ha expressat recentment mitjançant una ofensiva de reformes legislatives autorità ries i demagògiques que contradiuen la configuració de l’Estat com a democrà tic i de dret, atès que neguen el pluralisme de la nostra societat i eliminen garanties individuals dels ciutadans. Sembla que el Govern ignori que la seva activitat s’ha de sotmetre a la legalitat i, lluny d’això, deforma la legalitat per combatre les altres opcions polÃtiques
El pretext que s’utilitza per dur a terme aquestes accions és dir que d’aquesta manera es defensa la Constitució, però això és fer burla de la intel·ligència de la ciutadania. No es defensa la llibertat ni es garanteix la seguretat quan s’atempta contra l’exercici lliure i igualitari dels drets i contra el dret a la protecció davant les arbitrarietats del poder polÃtic. És més, la polÃtica de la por que practica de manera sistemà tica el Govern del PP és una autèntica negació de la democrà cia.
Tercer. UN GOVERN AMB VOCACIÓ TOTALITÀRIA
Assistim a l’ocupació de tots els ressorts del poder, en un exercici totalitari que desnaturalitza el funcionament de la democrà cia. El control de les altes instà ncies del poder judicial, amb la governamentalització del fiscal general de l’Estat i la depuració de la Fiscalia Anticorrupció, ha judicialitzat sectà riament la polÃtica i ha generat una tensió permanent als tribunals.
La confusió entre el poder econòmic i el poder polÃtic ha culminat en la privatització a favor de l’entorn governamental d’empreses públiques, amb el consegüent perjudici de la ciutadania en tractar-se de serveis d’interès general, i s’han creat complexos empresarials poc competitius i que alhora són font de corrupció.
El poder medià tic també s’ha governamentalitzat: mai com fins ara no s’havia utilitzat i abusat tant de la TV i s’havien concentrat tants mitjans en tant poques mans.
La cultura que es fomenta des de les esferes del poder és revisionista respecte al nostre passat i sectà ria pel que fa al nostre perÃode més pròxim. Es torna a enaltir el més impresentable de la nostra història, mentre que es nega el reconeixement a aquells que van lluitar per la llibertat. No es propicien els valors de la democrà cia i, pel contrari, s’entronca cada vegada més amb una concepció reaccionà ria d’Espanya que recorda temps nefastos. Qüestions assumides per la societat espanyola, com ara el carà cter no confessional de l’Estat, tornen a posar-se en dubte en introduir-se la religió en l’ensenyament obligatori, fet que suposa un retrocés respecte a una concepció laica de l’Estat democrà tic.
Un aspecte alarmant d’aquesta escalada antidemocrà tica es manifesta especialment en la voluntat de l’executiu de convertir els tribunals en “terminalsâ€? del Govern i en l’ús abusiu del Codi penal amb fins partidistes i autoritaris. La promulgació de la Llei de partits, feta a mida per il·legalitzar Batasuna, no sols es fa amb menyspreu absolut de les repercussions que comporta en el conflicte basc, sinó que —a més— introdueix el principi, aplicable a qualsevol partit, en virtut del qual les actituds polÃtiques poden conduir a la il·legalitat
Quart. L’AGRESSIÓ ALS DRETS DE LES PERSONES
Utilitzant un mecanisme propi dels sistemes autoritaris, el Govern respon a alguns problemes socials i polÃtics per la via simple i rà pida d’incrementar la repressió mitjançant normes que, a més d’inútils, violen la Constitució. Es criminalitza la marginació social establint penes desproporcionades per a la petita delinqüència i ampliant la presó preventiva als no condemnats, a costa de la presumpció d’innocència. No obstant això, ningú no va a la presó per evasió fiscal i molt pocs hi van per operacions empresarials o financeres fraudulentes. En el cas de la delinqüència greu, en canvi, s’estableix la cadena perpètua de facto. Això impedeix utilitzar mesures eficaces de reinserció social, la qual cosa resulta especialment contraproduent en el cas del terrorisme. A més, per tal d’imposar les noves normes repressives, es redueix drà sticament la capacitat dels jutges d’adaptar la pena a les circumstà ncies personals del condemnat.
D’altra banda, s’estableixen excepcions justificades a principis igualitaris que deixen de ser, aixÃ, principis generals que garanteixin la seguretat de tots davant el poder. Aquest és el cas de les noves restriccions que s’han introduït en la Llei d’estrangeria. No només mantenen les polÃtiques d’exclusió dels immigrants sinó que redueixen encara més els seus drets i amplien les competències policials. D'aquesta manera es tendeix a criminalitzar tot el col·lectiu, considerat com a sospitós, com succeeix en generalitzar la utilització del padró municipal.
Cinquè. LA CONFRONTACIÓ TERRITORIAL
La polÃtica del Govern del PP genera una creixent confrontació entre els pobles i les institucions territorials que expressen el pluralisme de l’Estat espanyol. S’ha fet malbé la cohesió territorial, que està basada en un dels grans pactes en els quals es fonamenta la convivència democrà tica dels espanyols. Des de la cúpula de l’Estat s’estimula un conflicte irresponsable i artificial entre els ciutadans dels territoris. No havien estat mai tan deteriorades les relacions entre el Govern de l’Estat i les nacionalitats històriques.
El retorn de l’“espanyolisme ranciâ€?, el menyspreu de les cultures i de les llengües no castellanes i l’ús indegut de la Constitució per oposar-se a les legÃtimes voluntats d’autogovern han creat un clima de tensió que radicalitza les posicions contraposades, i no contribueix precisament a aïllar i combatre el terrorisme.
L’opció repressiva com a única resposta ha culminat en la introducció de delictes polÃtics que criminalitzen l’actitud polÃtica de l’adversari i la consulta popular. Sense permetre la discussió en el Congrés, s’han regulat els delictes de convocatòria de referèndum sense competències i subvenció pública a partits il·legalitzats, amb la qual cosa es respon al pla Ibarretxe i a la interpretació del Parlament basc sobre la dissolució del grup parlamentari de Batasuna. El Govern espanyol, irresponsablement, es planteja empresonar d’aquesta manera els mà xims representants del Govern i del Parlament d’Euskadi, la qual cosa fa témer una escalada repressiva de conseqüències imprevisibles.
Sisè. CRIDA FINAL
Les polÃtiques autorità ries del Govern del PP són tan irresponsables com perilloses. Suposen un clar atemptat als valors democrà tics, a la justÃcia social i als drets dels ciutadans. El seu estil arrogant, la seva demagògia i els efectes escandalosos de les seves accions generen o aguditzen els conflictes. En debilitar el sistema jurÃdic, la convivència ciutadana i la credibilitat de les institucions s’anul·len, al mateix temps, els instruments per solucionar democrà ticament els conflictes socials.
Davant la gravÃssima situació plantejada, l’ASSEMBLEA PERMANENT D’INTEL·LECTUALS, PROFESSIONALS I ARTISTES DE CATALUNYA crida tots els sectors socials i polÃtics a oposar-se activament a aquest procés de regressió democrà tica:
* Crida les organitzacions i entitats ciutadanes compromeses en els principis democrà tics a oposar-se a aquesta ofensiva mobilitzant els ciutadans.
* Crida els intel·lectuals a manifestar el pensament crÃtic contra l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la injustÃcia.
* Crida tots els ciutadans a prendre consciència del perill en què es troben els seus drets, a no deixar-se confondre pel discurs que afirma que només es retallen els drets de l’enemic i a lluitar per la democrà cia.
BARCELONA, gener de 2004. |
|
Re: En defensa de la democrà cia (Assem Perm d'Intel Cata)
|
|
per max |
26 feb 2004
|
patètic
per anar a manifestar-se dient que també som espanyols i volem que aqui no hi hagi treva s'ha de ser molt desgraciat |
|
Re: En defensa de la democrà cia (Assem Perm d'Intel Cata)
|
|
per max |
26 feb 2004
|
|
UI, m'he equivocat de post on volia posar el comentari |
|
Re: En defensa de la democrà cia (Assem Perm d'Intel Cata)
|
|
per pep |
26 feb 2004
|
|
deixarien fer una manifestacio on es digues eta si? llavors de que serveix dir eta no, si ningu pot dir el contrari? on es la llibertat? son dictadors i torturadors. |
