|
|
|
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats |
|
La porca feixista Valdecasas titlla d'assassins als d'ERC.
|
|
|
per El Punt |
24 feb 2004
|
|
La ministra García Valdecasas qualifica ERC d'«assassins» i el PSOE li demana la dimissió |
La ministra García Valdecasas qualifica ERC d'«assassins» i el PSOE li demana la dimissió
La ministra del PP acusa els socialistes «d'haver pactat a Catalunya amb assassins» i Josep Piqué l'ha de corregir
Rodríguez Zapatero i Duran llancen propostes d'immigració, i Carod suporta crítiques d'empresaris per haver parlat amb ETA
EL PUNT . Barcelona
El PP va posar ahir més llenya al foc arran de l'entrevista de Josep-Lluís Carod-Rovira amb ETA. La ministra d'Administracions Públiques, Julia García Valdecasas, va acusar el PSOE «d'haver pactat a Catalunya amb assassins», en referència a ERC, i va afegir que els socialistes «aniran amb assassins a la candidatura al Senat». PSOE i ERC van exigir la dimissió de la ministra, a qui Josep Piqué va haver de corregir. Al matí, els candidats del PSOE i CiU van llançar propostes sobre immigració. Rodríguez Zapatero vol evitar els guetos d'alumnes immigrants a les aules, mentre que Duran Lleida reclama mà dura contra els il·legals. Carod-Rovira va dinar amb empresaris en un clima poc acollidor.
+ Duran i Lleida va presentar les propostes sobre immigració ahir a la rambla del Raval de Barcelona. Foto: ANDREU PUIG
García Valdecasas va matisar poc després les seves declaracions assegurant que havia tingut «un lapsus». La ministra va indicar que el que volia era referir-se als republicans com una formació que «pacta amb ETA». El president del PP, Josep Piqué, va haver de sortir en defensa de García Valdecasas i va apuntar que va tenir «un lapsus linguae». Abans d'un acte a Barcelona, Piqué va assegurar que «he parlat amb ella i s'ha adonat que ha fet una simplificació i ha tingut un lapsus linguae», mentre s'afanyava a reinterpretar les paraules de la ministra. «El que volia dir és que el PSC ha pactat a Catalunya amb unes persones que dialoguen i volen un acord amb una organització terrorista», va indicar el president del PP, i va disculpar-la dient que «tothom té dret a equivocar-se i la ministra s'ha equivocat».
Les explicacions i matisacions dels populars no van satisfer el PSOE, que, per boca de la seva portaveu, Carme Chacón, va demanar la dimissió de García Valdecasas. Chacón va instar la ministra que «deixi d'una vegada la vida política» i li va retreure que «s'ha de tenir poca vergonya per dir això del partit dels assassinats Lluch o Buesa i d'altres dirigents que cada dia es juguen la vida per defensar la democràcia en aquest país». La portaveu del PSOE va lamentar que els populars «cada dia estan amb la bronca i amb l'insult», en referència a les declaracions del ministre de Defensa, Federico Trillo, en el sentit que li hauria agradat envair l'illot de Perejil vuit anys abans perquè els pescadors espanyols treballessin tranquils.
Des d'ICV-EA, el candidat al Congrés, Joan Herrera, va assegurar que les paraules de García Valdecasas confirmen «el retrocés democràtic i només volen que el debat polític torni a la prehistòria».
El candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va lamentar que el PSOE no hagi respost a la seva voluntat de fer seure totes les forces democràtiques per consolidar un front antiterrorista i va carregar amb duresa contra el govern tripartit, en especial contra ERC i el PSC.
El Punt, 24-02-03 |
Mira també:
http://www.vilaweb.com/elpunt/
|
|
Re: La porca feixista Valdecasas titlla d'assassins als d'ERC.
|
|
per df |
24 feb 2004
|
|
a la foguera demà la valdecasas! |
|
biografia no autoritzada
|
|
per repu |
24 feb 2004
|
he trobat una bona biografia, potser es queda curta i tot.
Julia GarcÃa-Valdecasas Salgado (filla del rector franquista de la UB Francisco GarcÃa-Valdecasas, quer engegà una campanya de repressió de l’estudiantat. I néta de Arturo Salgado, secretari particular de José Calvo Sotelo) és llicenciada en farmà cia per la UB i va exercir com a tal durant 10 anys. Entre el 1990 i el 1991 formà part de la directiva del RCD Espanyol que portà a l’esmentat club de futbol a vendre’s l’estadi de Sarrià .
Aquesta última data coincideix amb el seu ingrés com a militant del Partit Popular.
El 1992 fou nomenada delegada del Ministeri d’Hisenda i Economia. Però és més coneguda per la seva contundència com a delegada del Govern espanyol a Catalaunya, des del 1996 fins a l’actualitat, durant l’exercici d’aquesta funció s’ha demanat incomptables vegades la seva dimissió.
L’execució d’aquest darrer cà rrec ha estat marcada per la persecució que ha dut contra els moviments independentista, altermundista i okupa. Posant en evidència la seva manera d’entendre la polÃtica, assetjant i controlant policialment els col·lectius, i les seves actuacions, que qüestionen l’actual concepció estatal. També ve marcada per les acusacions sense fonament envers aquests moviments per la seva estigmatització i per excusar-se de la brutalitat policial i; relacionant-los amb la ’kale borroka’ (lluita al carrer) basca, amb el terrorisme i amb el suport a ETA.
La seva tasca com a delegada del Govern espanyol compta amb un llarg seguit de casos ben sonats.
L’immens desplegament policial en el desallotjament dels okupes del cinema Princesa de Barcelona, un centre revitalitzador de Ciutat Vella, l’octubre del 1996.
Els enfrontaments de la policia espanyola i els presents el 1999 en una manifestació contra la convocatòria de l’ultra dreta espanyola, que fa cada any.
La presa del barri de Sants per part de la policia, el 2000, en motiu de la desfilada militar, que acabà amb una contesa entre antimilitaristes i els cossos de l’estat.
Les cà rregues indiscriminades per desocupar l’anomenada ‘Kasa de la Muntanya’ del barri barcelonà de Grà cia, el 2001.
Fou declarada pel claustre de l’UAB “persona non grata�, juntament amb José Maria Aznar, per la actuació dels cossos policials de l’estat espanyol per la cà rrega que dugueren contra alumnes que es queixaven per la presència del president espanyol a la universitat.
La utilització de policies de paisà infiltrats en la manifestació, a Barcelona, contra el Banc Mundial, el 24 de juny del 2001, acusats de provocar als assistents, i la desmesurada cà rrega policial contra manifestants i periodistes.
La rudesa contra la manifestació contra la cimera de la UE a Barcelona, el 16 de març del 2002, amb la participació, sense miraments, de la policia estatal.
No només ha actuat durament per disminuir l’activitat dels que ella anomenà �il·luminats� i “visionaris� sinó que també per negar el dret d’agrupació i manifestació dels immigrants, amb la detenció de nord-africans a la plaça André Malraux, a la ciutat comtal.
El cas més curiós, però, fou la pallissa que rebé el músic nord-americà Rodney Mack, de l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, per part d’uns agents de paisà . El motiu fou que al ser negre el tractaren per un lladre. Això dugué a que el consolat dels Estats Units presentés una queixa formal.
Podem veure que la nova ministra té una mentalitat molt dialogadora: un discurs acusador entre cop i cop de porra.
Com podem veure Aznar sap agrair els serveis prestats. |
