|
|
|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Lecturas de la tregua de ETA
|
|
|
per Marcos Roitman Rosenmann |
22 feb 2004
|
|
Lecturas de la tregua de ETA |
México D.F. Domingo 22 de febrero de 2004
Es difícil evaluar una acción política de ETA. Desde el gobierno y el pacto antiterrorista se ha insistido en calificar a sus miembros de pertenecer a una banda armada y criminal. Cualquier juicio de valor acerca de sus actuaciones debe enmarcarse bajo esta perspectiva. De tal forma que no tiene sentido interpretar o comentar ningún comunicado o acción en términos políticos de una banda que se cataloga está compuesta por asesinos. Como delincuentes no tienen cabida. Sometidos al corsé de esta estrategia, el gobierno del Partido Popular muestra su peor rostro. Si antes criminalizó a quienes difundieron comunicados de ETA, llevándolos a los tribunales y consiguiendo sentencias favorables con penas de cárcel para sus difusores, hoy deberían se-guirse los mismos pasos para los miembros de la presidencia de gobierno y demás responsables del partido oficial que divulgan el video de ETA hablando de la tregua en Cataluña. Su uso por las televisiones públicas y privadas, estatal o autonómica, cuenta con el beneplácito del gobierno.
Pero eso no es todo. Hasta ahora existía un acuerdo tácito, al menos entre los dos grandes partidos nacionales, el Socialista Obrero Español (PSOE) y el Popular, de no comentar o aludir en su política las acciones emprendidas por ETA, menos aún ha-cer uso electoral del problema. La única respuesta admitida ha sido la descalificación total de cualquier iniciativa lanzada por los etarras. Esta estrategia, desarrollada durante las dos legislaturas anteriores, culminó con la aprobación de la nueva ley de partidos políticos y la ilegalización de la coalición Batasuna.
A la luz de los acontecimientos pasados, este consenso respecto de ETA se ha roto. Ahora se busca sacar provecho de sus de-claraciones en función de estrategias electorales. Factor importante en esta coyuntura es dotar de significado político el último comunicado emitido por la organización vasca. No olvidemos que tras la reunión con Josep Lluis Carod-Rovira, ETA también redactó un comunicado, en esa ocasión considerado irrelevante para la política nacional, donde se aclaran los términos del encuentro. En él se desmentían, por ETA, las acusaciones de José María Aznar y de su gobierno al interpretar dicho diálogo como principio de negociación para conseguir un alto del fuego o tregua en Cataluña. Sin embargo, la voluntad política del Ejecutivo y sus aliados consistió en desconocer, hacer oídos sordos y no dar credibilidad, a dichas afirmaciones lanzadas por la dirección de ETA. Las declaraciones se tiraron al cesto de los papeles y nuevamente se sentenció: ¿Qué credibilidad pueden tener unos asesinos y terroristas?
Con estos argumentos el Partido Popular desestimaba, como lo venía haciendo hasta ese momento, cualquier tipo de manifestación de ETA. Nada había cambiado para conferir, según Aznar, credibilidad a una organización de maleantes y criminales. Pero de la noche a la mañana muta su ra-zón política. Ahora lo que dice ETA puede ser considerado un documento político legítimo y válido para ser utilizado en los debates. No hay porqué desestimarlos, ya que se acercan a la interpretación del Partido Popular.
Resulta sospechoso observar cómo desde la cúpula dirigente del Partido Popular se alude a las palabras de ETA dotándolas de credibilidad política. Mas allá de su contenido, la forma con que se instrumenta la declaración es muy similar a la manera como se manipuló la información acerca de las armas de destrucción masiva existentes en Irak. Sólo que en esta ocasión lo que se pone en entredicho, al continuar manipulando los hechos, es la lucha contra ETA diseñada al interior del pacto antiterrorista firmado por el Partido Popular y el PSOE.
Si se trataba de no condicionar la vida política del país a la agenda de ETA, de no ceder espacios, de aislar y reducir al grupo a un problema terrorista, han fracasado en sus objetivos. Vincular el comunicado de una tregua a la reunión que mantuvieron sus responsables con el secretario general de Esquerra Republicana de Catalunya, Carod-Rovira, es un ejercicio de ingeniería política. La estrategia del Partido Popular es clara. Sacar provecho en momentos de debilidad y convertir el anuncio de ETA en un arma en contra de Esquerra Republicana de Catalunya, cuya fuerza aumenta día a día. No es tanto contra el PSOE, aunque tampoco amarga un dulce. Cualquier ma-niobra es tolerable durante una campaña electoral y si se circunscribe a esa coyuntura. Lamentablemente para los intereses de la paz y la solución del laberinto vasco, en nada ayuda la posición del partido de Az-nar, más destinada a sacar provecho político a costa de cualquier cosa que comprometido con solucionar el problema a media-no y largo plazo. El presidente del gobierno español y sus correligionarios son víctimas de su propia mentira y deben una explicación a la ciudadanía al cambiar su política para ganar unas elecciones, cuyo resultado le permitiría seguir gobernando España.
Por otro lado, el PSOE acusa el golpe en un momento en que sus posibilidades de ganar, o al menos evitar una mayoría absoluta del Partido Popular, eran ostensibles. Nadie duda del desgaste de Aznar y la inconsistencia de Mariano Rajoy. Para evitar un descalabro electoral y verse lanzados a la oposición, el Partido Popular encuentra en ETA un aliado para sus objetivos, y no duda en tomar su palabra para argumentar en su favor. El problema es de fondo. El pacto antiterrorista defendido por el partido en el poder y el PSOE ya no tiene validez en el contexto actual. La acción del gobierno supone un salto cualitativo. Si se reconoce el papel político de ETA debe ser consecuente con ello. ¿Llamará a un diálogo tras las elecciones?
Por último, otra lectura es posible. No cabe duda que cualquier llamado a la tregua, si es consecuencia, como señala el Partido Popular y sus aliados menores, de las conversaciones de Carod-Rovira, bienvenida sea. La lección está clara. Si dialogando se deja de matar, aunque sea en Cataluña, ¿qué espera el gobierno de la nación para dialogar y abrir una puerta que dé solución y alternativa al conflicto?
Supongo que es lógico que esta manera de enfocar el problema no guste. Pero lo cierto es que así se estaría dando un paso adelante. No se trata de avalar el comunicado, ni dar saltos de alegría, simplemente de reordenar en clave política el siguiente paso que debe dar el gobierno en función de su propia actuación, tras el uso político del comunicado de ETA. Todos esperamos con ilusión que lo haga y no retroceda. Es decir, que reconozca el problema vasco como político y abandone su concepción criminal y antiterrorista.
Marcos Roitman Rosenmann |
Mira també:
http://www.jornada.unam.mx/2004/feb04/040222/026a1mun.php?origen=index.html&fly=1
|
Comentaris
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per Bravo!!! |
22 feb 2004
|
A veces los que estan lejos entienden mejor los problemas de aquí que nosotros...¿será porque los árboles de la mega-intoxicación mediática hace huella incluso en los que nos consideramos "inmunes"?
Este análisis ponderado ,desde fuera,sin interferencias ,creo que da una visión bastante aproximada de la realidad ,al lado de los gritos histéricos oídos por estos lares.
No sin razón .en conflictos tan pasionales y enconados como éste,siempre se busca a un mediador ajeno,extranjero y "no contaminado." |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per dilio |
22 feb 2004
|
buen codicito madrileno:
http://www.eitb.com/cocidito/ |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per ETA no ETA no |
22 feb 2004
|
Hi ha qui ha escrit, amb certa dosi de raó, que la reacció de partits suposadament independentistes davant el primer comunicat d'ETA fa posar en dubte el seu independentisme i demostra una interiorització del discurs espanyolista.
Cal dir, però, que el que ha fet ETA amb el seu nefast primer comunicat (qui sap qui l'ha inspirat ...un inepte ? un infiltrat ? un altre "El Lobo" ?) és similar al que passaria en un judici per assumptes de "presumpte terrorisme" si un suposat amic de l'encausat fos cridat a declarar davant el jutge i digués : "és molt bon noi, una persona admirable, digne de ser emulat, un gran lluitador : i magnífic amb la manipulació de la goma 2".
A l'acusat, en un moment que està sota els focus de l'aparell judicial de l'estat, aquesta "amigable" declaració li suposaria un fotimé d'anys de presó.
ETA ha fet quelcom similar. Just quan s'acusava a Carod de pactar una treva a Catalunya, van els altres i "ho confirmen" gairebé fil per randa del que estava dient el PP.
Amb "amics" així, no necessitem enemics ...
S'estigui o no d'acord amb la lluita armada "general" i amb la d'ETA en particular -pels motius que siguin-, cal convenir que les armes són una cosa sumament sèria i que si algú vol fer politica amb les armes s'ha de tenir una visió politica molt objectiva de la situació i actuar amb un rigor politic-intel.lectual enorme ...
Per aixó mateix : ETA no !!! ETA no !!!. Si qui domina el cotarro no és el Ministeri de L'Interior, el CNI o similars, és obvi que els "liders" de la cosa aquesta no tenen ni puta idea de com actuar per l'alliberament del seu país (i no diguem dels altres).
Per aixó, entre d'altres motius en els que ara no entraré, cal dir ETA, plega d'una puta vegada !!!. |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per ... |
23 feb 2004
|
|
Quan dius "el primer comunicat" és que hi ha un segon?? |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per Ovidi |
23 feb 2004
|
|
Quan es passarà la moda de parlar d'eta? Vaig neixer amb eta, vaig entrar a l'escola amb eta, vaig deixar l'escola amb eta, em vaig fer voluntari olímpic amb eta, em vaig fotre a currar amb eta. Tothom parlar d'eta. D'aqui 4 dies tindré una neta i li hauré de seguir parlant d'eta |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per jo |
23 feb 2004
|
(ostia un voluntari olimpic, existeixen, entenc que no entenguis )
"Si dialogando se deja de matar, aunque sea en Cataluña, ¿qué espera el gobierno de la nación para dialogar y abrir una puerta que dé solución y alternativa al conflicto? "
Que ha passat el Principat? Posem per cas que l'Anaitasuna (la candidatura autoderminista basca) hagues funcionat minimament i ETA hagues declarat una treva com la de fa uns quans anys. L'amic Carod s'hagues marcat 10 punts. Una errada de calcul. I a més tinguent en compte que ETA,amb tots els seus errors i cagades que vulguis, no es TL. Quatre reunions van fer prou per ajudar a desmuntar el xiringo i vendre mediaticament la dissolucio. Errada de calcul també. Al 92, hom es va aprofitar de la pressio repressiva a l'independentisme català partidari de la lluita armada. Al 2004 l'independentisme armat basc s'aprofita de l'independentisme reformista català per fer sentir la seva veu (politica) en un moment que no li van les coses massa be i amb una bonat part del MNLV (lentorno) a la il·legalitat. I, com que aquest MNLV esta FORA de la lluita politico-institucional, l'organització armada no enten de claus electorals i actua (mai tan politicament com ara).
I l'independentisme revolucionari, que fa? Excepte els d'Endavant que, en una propia clau revolucionaria, fan una lectura semblant a l'article mexica primer que és equivalent a la que ha fet en Partal al Punt (una treva, benviguda sigui), la resta, encara dolguts per la punyalada del 92 (encara que el 96 les llistes d'ERC feien dentetes), en una situació on l'independentisme reformista puja com l'escuma deixant a la practica molt poc espai politic a l'independentisme revolucionari, emprenyats perque una i una altra vegada han demanat ells i elles a ETA que no actui a Catalunya i no els ha fet ni cas (ells formen part d'un moviment d'al menys 200.000 persones, quans som aqui i que representem?, a més amb lo stalos que són, ells decideixen, actuen i fan -hipercor despres dels 40.000 mil vots de les primeres europees). Fotent la pataleta amb comunicats que semblen alguns gairebe propis d'IC, més que de l'independentisme revolucionari.
I ERC? ERC és un partit institucional. Va (re)neixer de desmobilitzar tot el moviment independentista radical que hi havia entre 198O i pico i 1992. Va conduir tots aquelles energies a l'acció institucional, als Ajuntaments, etc. De les organitzacions d'aquella epoca queda poca cosa (de l'MDT originari o la Crida, etc). Si ERC fos un partit que apostes per la mobilització social, la cosa hagues quedat ben clara des del primer moment: el conseller en cap del Govern catala pot reunir-se amb qui li plagui, la sobirania es guanya exercint-la, la solidaritat amb el poble basc i altres pobles del mon es caracteristica del poble catala, la lluita per la pau també inclou lluitar per la pau a prop de casa, la solució pels bascos es la solució politica que els porti a l'autodeterminació...
Clar, per explicar i fer valdre tot aixo cal fer moviment social. Pero l'unic moviment social que sap fer ERC és ... preparar una campanya electoral.
I aqui estem. En mig d'una de les situacions més rupturistes que s'han produit al nostre pais des de 1978, tothom amagant el cap sota l'ala. Amb discursos sobre la violencia o la no violencia i el terrorisme i el no terrorisme. Amb una IC-EUiA que mig pateixen pels vots que puguin perdre perque la gent rebotada voti a ERC i no a ells (amb un discurs hiperinstitucionalista i antiterrorista que fa PENA) mig cofois segons el dia per la colla de vots que arreplegaran a ERC.
Patetic.
I mentrestant sense ningu que faci una barreja del que diu en Partal, el d'Egunkaria i els d'Endavant per fer mobilització social. Per aprofitar aquesta situació on feia anys i panys (segurament des de l'epoca on va ressonar l'autodeterminació -1990, urss, declaracions parlaments, marxes ...) on esta siguent més questionat el marc estatal i constitucional espanyol, degut a l'ofensiva ultraespanyolista del PP (només cal veure els discurssos del Zapatero per adonar-se fins a quin punt el nacionalisme espanyol més retrogad ho envaeix tot -si fins i tot, en Pujol, vella guineu, ho diu més d'una vegada)
I en un moment on la solidaritat amb Euskalherria no calia de masses explicacions. 200.000 vots il·legalitzats es franquisme. I aixo ho veiem aqui i si se n'enteren, ho deuen veure a Oslo.
En lloc d'una campanya de solidaritat amb Euskalherria, pel dialeg i la solució politica el que hi ha hagut es el campi qui pugui, fem costat a les institucions (catalanes de l'Estat de les autonomies), i en tot cas, dirigi-m'ho tot a veure quans vots poden tenir els uns o els altres.
I no valen els arguments de que ells alla, a Euskalherria i nosaltres aqui, els Paisos Catalans. No crec que hagin de demanar permis a ningu perque, des del nostre moviment d'alliberament nacional, fem internacionalisme i solidaritat amb tots els pobles del mon. I tampoc val ser tan cec de no veure que quasevol avanç en cami de l'autodeterminació d'un poble com el basc, és un avanç per la nostra propia lluita. Perquè a més, qualsevol avanç en aquesta direcció és un fet inassumible per l'Estat espanyol, significa la seva fi (al menys tal com el coneixem). I això als PP i als Zapateros és el que realment els preocupa.
I el que, des una optica d'esquerra alternativa, o independentista o revolucionaria hauriem d'estar interessats en continuar preocupant-los. |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per jo |
23 feb 2004
|
(ostia un voluntari olimpic, existeixen, entenc que no entenguis )
"Si dialogando se deja de matar, aunque sea en Cataluña, ¿qué espera el gobierno de la nación para dialogar y abrir una puerta que dé solución y alternativa al conflicto? "
Que ha passat el Principat? Posem per cas que l'Anaitasuna (la candidatura autoderminista basca) hagues funcionat minimament i ETA hagues declarat una treva com la de fa uns quans anys. L'amic Carod s'hagues marcat 10 punts. Una errada de calcul. I a més tinguent en compte que ETA,amb tots els seus errors i cagades que vulguis, no es TL. Quatre reunions van fer prou per ajudar a desmuntar el xiringo i vendre mediaticament la dissolucio. Errada de calcul també. Al 92, hom es va aprofitar de la pressio repressiva a l'independentisme català partidari de la lluita armada. Al 2004 l'independentisme armat basc s'aprofita de l'independentisme reformista català per fer sentir la seva veu (politica) en un moment que no li van les coses massa be i amb una bonat part del MNLV (lentorno) a la il·legalitat. I, com que aquest MNLV esta FORA de la lluita politico-institucional, l'organització armada no enten de claus electorals i actua (mai tan politicament com ara).
I l'independentisme revolucionari, que fa? Excepte els d'Endavant que, en una propia clau revolucionaria, fan una lectura semblant a l'article mexica primer que és equivalent a la que ha fet en Partal al Punt (una treva, benviguda sigui), la resta, encara dolguts per la punyalada del 92 (encara que el 96 les llistes d'ERC feien dentetes), en una situació on l'independentisme reformista puja com l'escuma deixant a la practica molt poc espai politic a l'independentisme revolucionari, emprenyats perque una i una altra vegada han demanat ells i elles a ETA que no actui a Catalunya i no els ha fet ni cas (ells formen part d'un moviment d'al menys 200.000 persones, quans som aqui i que representem?, a més amb lo stalos que són, ells decideixen, actuen i fan -hipercor despres dels 40.000 mil vots de les primeres europees). Fotent la pataleta amb comunicats que semblen alguns gairebe propis d'IC, més que de l'independentisme revolucionari.
I ERC? ERC és un partit institucional. Va (re)neixer de desmobilitzar tot el moviment independentista radical que hi havia entre 198O i pico i 1992. Va conduir tots aquelles energies a l'acció institucional, als Ajuntaments, etc. De les organitzacions d'aquella epoca queda poca cosa (de l'MDT originari o la Crida, etc). Si ERC fos un partit que apostes per la mobilització social, la cosa hagues quedat ben clara des del primer moment: el conseller en cap del Govern catala pot reunir-se amb qui li plagui, la sobirania es guanya exercint-la, la solidaritat amb el poble basc i altres pobles del mon es caracteristica del poble catala, la lluita per la pau també inclou lluitar per la pau a prop de casa, la solució pels bascos es la solució politica que els porti a l'autodeterminació...
Clar, per explicar i fer valdre tot aixo cal fer moviment social. Pero l'unic moviment social que sap fer ERC és ... preparar una campanya electoral.
I aqui estem. En mig d'una de les situacions més rupturistes que s'han produit al nostre pais des de 1978, tothom amagant el cap sota l'ala. Amb discursos sobre la violencia o la no violencia i el terrorisme i el no terrorisme. Amb una IC-EUiA que mig pateixen pels vots que puguin perdre perque la gent rebotada voti a ERC i no a ells (amb un discurs hiperinstitucionalista i antiterrorista que fa PENA) mig cofois segons el dia per la colla de vots que arreplegaran a ERC.
Patetic.
I mentrestant sense ningu que faci una barreja del que diu en Partal, el d'Egunkaria i els d'Endavant per fer mobilització social. Per aprofitar aquesta situació on feia anys i panys (segurament des de l'epoca on va ressonar l'autodeterminació -1990, urss, declaracions parlaments, marxes ...) on esta siguent més questionat el marc estatal i constitucional espanyol, degut a l'ofensiva ultraespanyolista del PP (només cal veure els discurssos del Zapatero per adonar-se fins a quin punt el nacionalisme espanyol més retrogad ho envaeix tot -si fins i tot, en Pujol, vella guineu, ho diu més d'una vegada)
I en un moment on la solidaritat amb Euskalherria no calia de masses explicacions. 200.000 vots il·legalitzats es franquisme. I aixo ho veiem aqui i si se n'enteren, ho deuen veure a Oslo.
En lloc d'una campanya de solidaritat amb Euskalherria, pel dialeg i la solució politica el que hi ha hagut es el campi qui pugui, fem costat a les institucions (catalanes de l'Estat de les autonomies), i en tot cas, dirigi-m'ho tot a veure quans vots poden tenir els uns o els altres.
I no valen els arguments de que ells alla, a Euskalherria i nosaltres aqui, els Paisos Catalans. No crec que hagin de demanar permis a ningu perque, des del nostre moviment d'alliberament nacional, fem internacionalisme i solidaritat amb tots els pobles del mon. I tampoc val ser tan cec de no veure que quasevol avanç en cami de l'autodeterminació d'un poble com el basc, és un avanç per la nostra propia lluita. Perquè a més, qualsevol avanç en aquesta direcció és un fet inassumible per l'Estat espanyol, significa la seva fi (al menys tal com el coneixem). I això als PP i als Zapateros és el que realment els preocupa.
I el que, des una optica d'esquerra alternativa, o independentista o revolucionaria hauriem d'estar interessats en continuar preocupant-los. |
|
¿por que carod no dialoga con los okupas de sabadell?
|
|
per mucho dialogo fuera y poco dentro |
23 feb 2004
|
o mucha palabreria. ahora erc tiene oportunidad de dialogar con los okupas de sabadell en vez de cerrar la puerta o ¿solo se dialoga cuando no eres parte implicada en el problema?
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/72321/index.php |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per MB |
23 feb 2004
|
Aixó que ETA ens ha fet ha estat només en funció exclusiva de les seves necessitats. Aquestes han estat el motiu real que l'ha empés a fer una treva a Catalunya, per sobre de la solidaritat o la germanor que pugui sentir per nosaltres.
Si aquests valors fossin el motiu bàsic, no et sembla que la treva s'hauría declarat molt abans? És evident que si ho ha decidit ara i només aquí ha estat perque, degut a la seves circunstàncies i al contexte polític actual, creia que aixó li convenía fer. La qüestió és, ens convenía a nosaltres?
Aclarir, abans de respondre, que la treva en si mateixa em sembla bona i necessaria més enllà de qualsevol altre valoració.
El problema està, per una banda, en que ETA és aliena no només a la dinàmica de l'esquerra independentista catalana sino també a la dinàmica política i social catalana sencera. Pero no només aixó. Per altre banda, la seva injerència a Catalunya ha donat una oportunitat inmillorable al nacionalisme i l'estat espanyol per escometre contra la societat catalana. Fins a fer que moltíssims sospitessim, i crec que amb prou raons, de que aquesta situació era massa casual. Tanta solidaritat i li fan aquest gran favor a l'extrema dreta del PP?
Li ha permés forçar l'introducció de la seva demagògia i agressivitat com fins ara mai no havíen pogut forçar aquí. I el nacionalisme espanyol ha aprofitat l'oportunita sense dubtar-ho, com s'ha vist aquests dies per les ganes i el plaer malalt amb que el PP repartía acusacions de terrorista a tothom (fins i tot el PsoE!!) i començant per ERC, perque no veu el moment d'aturar com sigui a una ERC en creixement.
El problema esta en que ETA li ha ofert a l'extrema dreta espanyola l'oportunitat d'intentar estroncar el creixement de l'esquerra independentista. ERC és un partit que cada vegada guanya més suport social; amb un discurs d'esquerres, republicà i independentista. Pero aixó no és el que més neguiteja al nacionalisme espanyol. És que aquest creixement te lloc en un contexte pacífic i democràtic.
Ja sabem que tú, jo i moltíssima altre gent voldríem més que el que diu i fa ERC. Pero cal valorar ERC pel que és, amb les seves limitacions i amb el seu potencial. Que és molt gran. Com bé ho sap el PP, per aixó mira com sigui d'estroncar-lo.
Cal construir una esquerra alternativa, independentista o revolucionària com dius. Ens cal, aixó és evident, pero crec que també ens cal tenir molt clar que la dinàmica política catalana es independent de l'espanyola i la basca.
Per aixó no podem confondre la solidaritat amb el que ha fet ara ETA. Parles de solidaritat amb Euskalherria des dels Paisos Catalans; aquesta és evident i ja s'ha expressat amb intensitat prou vegades com, per exemple. amb les mobilitzacions arràn del tancament de l'Egunkaria. |
|
Re: Lecturas de la tregua de ETA
|
|
per jo |
23 feb 2004
|
(be, m'ha passat, se m'ha desconnectat i la resposta a fer punyetes) telegraficament
Com suposaras, no m'identifico amb la proposta politica que representa ERC. Es un partit institucional (re)nascut de la desmobilització del moviment independentista dels 80. No es un partit rupturista. (per cert, tampoc crec que cap proposta "armada" sigui correcte)
Pots o no pots jutjar les intencions d'ETA de la mateixa manera que les de Carod o qualsevol altra. L'atac del PP ha estat al pais. Cal defensar-se. Pero el tripartit no és el pais. No m'identifico amb la seva dinamica institucional (que per altra banda representa una politica força dretana demostrada en molts camps: forum, especulació, desallotjaments, immigracio...)
Radicalitació de la politica institucional i en el discurs dels mitjans de comunicació oficials: es parla de sobirania, franquisme, solució politica, autodeterminació. Doble sedas pel que fa a les dinamiques nacionals independents: ens va be el pla Ibarretxe, parlen de pactes antiterroristes, es sorprenent les declaracions de fidelitat al regim que han plogut aquest dies, tambe per part d'ERC, IC i EUiA.
Si el poble català es compromet amb la pau a Iraq, és contradictori que es comprometi d'igual forma per la pau a Euskalherria?
(sobre esquerres, no parlo de construcció, constato que existeix, a vegades molt enfrontada, aquestes planes en son un exemple, si es pot o s'ha d'anar més enllà ja es veurà) |
|
|
