|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Articulos progresistas en los foros y secciones pintorescas en la web del PP.
|
|
|
per El viajero |
22 feb 2004
|
De cuando en cuando es interesante darse una vuelta por los foros derechistas, por ejemplo el que nos ofrece cariñosamente nuestro gobierno....
-Artículos extraidos del foro de la web del Partido Popular.- |
1/
OPINIÓN ()
Título: De acuerdo con la guerra de Irak
Autor: jmhc
Fecha: 18/2/2004 19:20
Estoy totalmente de acuerdo con Estados Unidos por haber promovido la guerra de Irak y muy agardecida porque mi gobierno lo apoyara.Occidente tiene que defenderse y naturalmente Irak era nuestro enemigo.¿El petroleo?¡Y qué si fué la primera vez por el petroleo!¿Acaso no saben los que protestan que aquí pasaríamos hambre si no fuera por el petroleo de Oriente Medio?Somos tan dependientes que nuestra sociedad se vendría abajo.Pero no es eso solo:¿Qué quieren los que protestan?¿Quieren un mundo donde manden los musulmanes y todas las mujeres vayamos con velo y nadie se pueda tomar una cerveza?Porque o manda occidente o mandan ellos,está claro.Si los dejaramos a su aire nos arrollarían.Hay que dominarlos hasta que se civilicen.Eso es triste pero es así,por ahora no pueden vivir los pueblos de la Tierra como hermanos.Esperemos que algún día sea así,pero por ahora yo prefiero mil veces que manden los americanos.
2/ OPINIÓN ()
Título: Los juzgados catalanes
Autor: Teresa
Fecha: 12/2/2004 13:37
Ayer se publicaba una noticia en la prensa nacional que decía lo siguiente: "El tripartito estudia ahora un sobresueldo para los funcionarios que usen el catalán".
Trabajo en un juzgado catalán y tengo que decir que esta medida tan anticonstitucional y discriminatoria ya se llevó a la práctica de manera clandestina con el gobierno de Pujol, es decir, Pujol plantó la semilla y ahora empezamos a recoger sus frutos con socialistas-nacionalistas.
Señores del PP, no permitan que esto salga adelante. Es una clara violación de la Ley y un atropello para todos los españoles de la región catalana.
3/Título: Ilegalización de ERC
Autor: Julián Sanjurjo.
Fecha: 20/2/2004 21:53
España pese a quien pese,es un estado de derecho,donde impera la ley y el orden.
Es por tanto que los ciudadanos de bien,esperamos que se cumplan las leyes que nos rigen, y aplicando la normativa actual sobre partidos políticos,se proceda a la inmediata ilegalización de ERC.
No solo se trata de un partido antidemocratico,antiespañol,separatista y republicano,por tanto anticonstitucional,sinó que además es claro colaborador con una lacra como la banda asesina de E.T.A.
Hay suficientes elementos probatorios para ilegalizar a ERC,sus listas han de ser eliminadas de las elecciones del 14-M,para que su actuación no siga perturbando la convivencia de los españoles.
Unos pocos separatistas no van a poder con 40 millones de españoles,pero simplemente exigimos mano firme y que se cumpla la ley.
RE: Título: me gustaria añadir
Autor: Anónimo
Fecha: 21/2/2004 21:07
Yo creo que el problema principal es que el señor Zapatero le dió alas a Maragal, pues dijo antes de las elecciones autonómicas catalanes que apoyaria a Pascual Maragal en la reforma de la Constitución.
Para mi es anormal y comportamiento antidemocrático que algunos razonen que erc debe tener representacion que para eso sacó los escaños que sacó, y sin embargo no se quiere ver que ciu y pp tambien sacaron sus correspondientes votos. Es injusto que no gobiernen todos o al menos que no lo hayan intentado.
Maragall no debe de ser muy buena persona cuando hizo coalición con dos grupos raros dejando a los dos grandes en el mas absoluto de los desprecios.
Me parece que los catalanes son gente rara y sobre todo tremendamente separatistas y con muy mala leche. Espero que los propios catalanes despierten de su error y castiguen bien en las urnas.
--------FIN----
*** Os recomiendo también un paseo turistico
por la web del gobierno y especialmente por alguno de sus links. He encontrado particularmente interesante y MUY ALECCCIONADOR EL SIGUIENTE:
http://www.solobuenasnoticias.com/ |
Mira també:
http://www.pp.es
http://www.solobuenasnoticias.com/
|
Comentaris
|
Re: Articulos progresistas en los foros y secciones pintorescas en la web del PP.
|
|
per Majete |
22 feb 2004
|
|
Después leer esto queda claro que hay que ilegalizar inmediatamente el PP por ser una secta de fascistillas amargados. En bien de la democracia, ilegalizemos al PP. |
|
Re: Articulos progresistas en los foros y secciones pintorescas en la web del PP.
|
|
per turista |
22 feb 2004
|
Lingüicidio infantil
Carmen Leal
Hay en el nacionalismo catalán, sea secesionista explÃcito o no, una cierta habilidad para el engaño, para la reconversión de “lo dichoâ€? por una interpretación de “lo dichoâ€?. En términos populares se alude con la frase donde dije digo, dije Diego. Ahà están las “interpretacionesâ€? de la conversación de 6 horas de Carod Rovira y ETA. Pero me voy a referir ahora a otra “falaciaâ€?, a la que se está perpetrando en Cataluña hace muchos años con los niños castellanohablantes, a los que se les cambia la lengua en la escuela de manera total, obligatoria y precoz, llamada “inmersión lingüÃsticaâ€?, con la “falaciaâ€? de que es la única manera de aprender el idioma catalán.
Lambert en Quebec (Canáda) acuñó el método y la palabra inmersionar (introducir ) al niño en el otro idioma desde el primer dÃa y enseñarle todas las materias y todo su entorno en ese idioma que desconoce. Se utilizó con niños ingleses que, teniendo como lengua materna el inglés, aprendÃan francés y en francés. Los resultados fueron óptimos. AprendÃan otro idioma y se desarrollaba mejor su inteligencia. Trasladado el experimento a EEUU con los hispanos para que aprendiesen inglés, los resultados fueron catastróficos. No aprendieron inglés y su coeficiente de razonamiento lógico y verbal bajaba.
Hoy sabemos por el propio Lambert que para que este método de aprendizaje, la inmersión, tenga éxito debe cumplir tres requisitos: 1º. Alto nivel sociocultural de los padres. 2º. Lengua materna del niño prestigiada. 3º. Tratamiento pedagógico especÃfico y voluntario. Los programas de inmersión masiva diseñados exclusivamente para castellanohablantes en Cataluña no cumplen ninguna de las condiciones que estableció Lambert y está bajando el nivel de razonamiento lógico y verbal a niveles preocupantes, con un fracaso escolar cercano al 60%.
1º. El nivel sociocultural de la masa de la población castellanohablante es bajo.
2º. La lengua materna de los niños esta desprestigiada en Cataluña: el castellano no se emplea en la escuela, libros de texto, en el Parlament, textos administrativos, letreros, ni siquiera en el metro; hay un consciente y programado desprestigio social del castellano. 3º. Este tipo de escolarización es forzosa para la gente trabajadora. Todos los centros públicos y concertados tienen la obligación de inmersionar, pero los colegios privados respetan la lengua materna de cada niño. La Constitución y el Estatuto de autonomÃa es convenientemente interpretado de tal forma que el bilingüismo escolar se convierte en monolingüismo catalán. Si los padres solicitan enseñanza en castellano aplican la "atención individualizada", verdadera aberración pedagógica, ya que consiste en explicarle al niño fuera de clase y en 10 minutos lo que se ha dicho en catalán durante toda la clase. A esta práctica de inmersión precoz a los 3 años, cuando el niño no tiene fijadas las estructuras de su propio idioma se le llama técnicamente “lingüicidioâ€?.
Desde el punto de vista lógico y teniendo en cuenta la obligatoriedad de la enseñanza de los 5 a los 16 años es fundamental la “inmersión lingüÃsticaâ€? para el nacionalismo catalán que ha hecho de la lengua catalana su bandera y su seña de identidad. El número de niños de lengua materna castellana es considerablemente mas alto que el de niños de habla catalana, ahora reforzado además por los hijos de inmigrantes de habla española. El cambio de lengua castellano/catalán a los 3 años, permite que no se incurra en la contradicción de escolarizar obligatoriamente a un niño en una lengua que desconoce, ya que aprender presupone entender la lengua en la que se transmiten los conocimientos.
La ley de PolÃtica lingüÃstica de 1998 consagra el catalán como única lengua vehicular de la enseñanza. El hecho de que hayan estado “inmersionadosâ€? todos los niños castellanohablantes de 3 a 5 años totalmente en la lengua catalana permite en la enseñanza Primaria la utilización exclusiva de la lengua catalana sin problemas ni lógicos, ni legales. Y ahora también la Secundaria Obligatoria y el Bachillerato, según el anuncio hecho por la ConsejerÃa de Enseñanza del Sr. Bargalló, con lo que el cambio lingüÃstico a favor del catalán esta consumado. El costo es el concienzudo desconocimiento de la lengua culta española, porque la lengua culta solo se aprende en la escuela, y la percepción de que Cataluña es distinta y cada vez mas distante de España.
El dÃa que la UNESCO ha propuesto para conmemorar el orgullo de conocer y practicar la lengua materna de cualquier grupo humano del mundo, en Cayaluña se sigue practicando un lingüicidio con el consentimiento de todos los partidos polÃticos por activa o por pasiva, con la excepción del PP cuando fue dirigido por Vidal–Quadras. Se esta perpetrando el mayor atropello pedagógico y cultural a toda la comunidad castellanohablante. No hay problemas lógicos, ni legales. Los éticos y psicopedagógicos son terreno aparte.
Carmen Leal es secretaria de la Asociación de Profesores por el Bilingüismo |
|
Re: L'Estat viola els drets fonamentals dels catalanoparlants
|
|
per viatger |
22 feb 2004
|
<b>JA N'HI HA PROU</b>
Eliseu Climent (Acció Cultural del País Valencià), Antoni Mir (Obra Cultural Balear) i Jordi Porta, (Òmnium Cultural)
Si l'Estat espanyol fos un Estat normal i respectuós amb el seu caràcter plurinacional i plurilingüístic, la publicació d'un reial decret que pretén establir per a les escoles oficials d'idiomes uns estudis i una titulació de valencià diferent de la de català seria -i ja és prou- una desqualificació d'un ministeri que es diu d'Educació i Ciència.
Però, sense deixar de ser això, i vista la reiterada actuació de l'Estat espanyol i, sobretot, del govern del Partit Popular, aquesta mesura cal interpretar-la, a més, com un atac a la llengua catalana i als ciutadans que la tenen com a pròpia; una agressió que ens afecta igualment al País Valencià, a les Illes Balears i al Principat de Catalunya.
I es tracta d'un pas més en l'estratègia del divideix i impera, al qual la salut democràtica i la dignitat com a ciutadans catalanoparlants ens exigeix una resposta concloent.
Perquè, a més, l'aprovació d'aquest reial decret faria ara un salt determinant en la divisió de la nostra llengua amb gravíssimes conseqüències legals.
Oficialitzaria en titulacions oficials el valencià i el català com si fossin dos idiomes diferents, quan fins ara els títols es consideraven plenament homologats, amb la doble denominació de valencià al País Valencià i català a les Illes, a Catalunya i a la resta de l'Estat.
La gravetat de la mesura prevista no es deu només a l'aberració filològica que és oposar un valencià a un català.
És, a més, un autèntic despropòsit legal, que provoca la discriminació entre llengües i ciutadans i la contradicció dins la legislació del mateix Estat.
És una flagrant discriminació que la discrepància de noms entre castellà (que és l'únic admès en la Constitució) i espanyol (com se l'anomena en les escoles oficials d'idiomes, "español para extranjeros") no porti el ministeri d'Educació i Ciència, en justa correspondència, a tractar-los com si fossin idiomes diferents, amb la qual cosa ens hauríem de demanar si hi ha llengües i ciutadans de primera i de segona.
Però, a més, el reial decret entraria en oberta contradicció amb altres normes.
Ja hem dit que fins ara els títols de valencià i català de les escoles oficials tenien, malgrat el nom distint, plena equivalència.
Però hi ha més.
També al camp de les titulacions de llengua i al màxim nivell acadèmic, hi ha, reconeguda per l'Estat, una única llicenciatura en filologia catalana, a la qual queden homologades les anteriors de filologia hispànica (secció valencià).
I, finalment, en l'aniversari aparentment tan celebrat de la constitució pels qui diuen defensar-ne els drets i els deures, és molt pertinent recordar l'existència d'una sentència del més alt rang, del Tribunal Constitucional espanyol, la 75/1997, de 21 d'abril del 1997, que confirma que són plenament constitucionals tant la denominació acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l'Estatut d'Autonomia, valencià, tal com apareix en els estatuts de la Universitat de València.
Per tant, els qui es pretenen tan èmfaticament legalistes no poden invocar, si no és amb mala fe manifesta, el pretext que l'Estatut d'Autonomia valencià només es refereix amb el nom de valencià a la llengua pròpia.
La doble denominació equivalent de català i valencià, no sols té tot l'aval de la filologia i la història, sinó que el té també en el dret.
En comptes de presentar-se interessat pel català només pel cantó de la manipulació del seu nom i per l'enfrontament social, el partit que governa l'Estat espanyol i les autonomies valenciana i balear faria bé de demostrar el seu compromís real per la nostra llengua promovent-ne i garantint-ne l'ús efectiu.
L'administració de l'Estat i la Generalitat Valenciana coincideixen a ser tan excepcionalment sensibles als formalismes nominalistes i disgregadors com excepcionalment insensibles a usar la llengua pròpia amb normalitat en l'ensenyament i els mitjans de comunicació.
En aquesta mateixa línia, constatem que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua es va presentar a la societat com l'ens creat per superar un conflicte atiat artificialment des del debat partidista.
Era -asseguraven els promotors- l'entitat que havia de deixar fora del debat les qüestions de la normativa i de la unitat de la llengua, que quedaven pactades i establertes en la mateixa llei de creació d'aquesta Acadèmia.
Cap dels punts del pacte ni de la llei en què es basa l'AVL no ha estat respectat.
Pitjor encara.
el Partit Popular ha fet servir l'Acadèmia com a apèndix polític per promoure el mateix conflicte, però amagant-se darrere de la presumpta neutralitat d'aquesta.
Censura als llibres de text d'ensenyament primari i secundari a tota referència a la unitat i el nom català, censura dels programes de literatura de tots els autors no nascuts al País Valencià, imposició d'un model lingüístic de màxima dialectalització i màxima diferenciació de la resta de la llengua, no reconeixement dels títols de llicenciatura de filologia catalana, no reconeixement dels certificats administratius de català emesos a les Balears i a Catalunya, etcètera.
En conseqüència, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural fan públic que tenen la determinació de prendre totes les iniciatives possibles per impedir al govern espanyol que aprovi aquest decret i continuï amb l'estratègia de fragmentació, desús i hostilitat contra el català.
Criden els seus milers de socis i tota la societat civil dels Països Catalans a mobilitzar-se contra aquestes mesures.
Apel·len els governs autonòmics i els partits polítics del País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya a assumir com un punt fonamental de la seva actuació la defensa explícita de la unitat del català, el reconeixement legal d'aquesta unitat i el ple ús social i institucional de la llengua.
I, finalment, fan una crida a l'Institut d'Estudis Catalans a fer valer la seva autoritat com a institució que, per història, per llei per manament dels seus estatuts, té encomanada la normalització coherent del català arreu del l'àmbit lingüístic.
Si en l'emfàticament celebrat aniversari de la Constitució espanyola -que hauria de ser dels drets, de les llibertats i dels deures democràtics- l'Estat no vol acceptar una qüestió tan bàsica com el respecte i la promoció de la llengua de milions dels seus ciutadans; si l'Estat dit de les Autonomies només serveix per reduir la nostra llengua a parles autonòmiques separades i confinades a les respectives fronteres i a l'ús subordinat; en definitiva, si l'Estat espanyol no assumeix els drets fonamentals dels catalanoparlants com a tals i no tracta com a pròpia la nostra llengua, els ciutadans dels Països Catalans haurem de començar a proposar-nos, en justa correspondència, un tracte similar per a un Estat que no vol ser el nostre. |
|
Re: «No hay déficit de castellano, sino de cultura a nivel general»
|
|
per balanguera |
22 feb 2004
|
<b>La nueva política lingüística del Govern balear del PP también ha suscitado la opinión de los profesores de lengua castellana.</b>
- Emili Gené, profesor de lengua castellana (ESO) en el Institut Ramon Llull: «No hay déficit de castellano, sino de cultura a nivel general»
«La política lingüística del Govern es provocadora, electoralista, regresiva. No es una cuestión cuantitativa, sino cualitativa. Tenemos tres horas de catalán y tres de castellano que se podrían aprovechar mucho mejor si hubiese un contexto sociocultural más adecuado, donde se prestigiase más la lectura y las letras en general. Hay demasiada influencia de la televisión y de los videojuegos. <b>En 1ª de ESO de este centro, una encuesta revela que las asignaturas se imparten el 46,9% en castellano, el 19,8% en catalán y el 33,1% indistintamente en ambas lenguas. No creo que sean cifras preocupantes. No hay déficit de castellano, sino de nivel cultural en general.</b>
- Mercedes Ordinas, profesora de lengua castellana (ESO) en el Institut Ramon Llull: «Hay niños con problemas cognitivos, tanto en castellano como en catalán».
«Evidentemente, un buen castellano es útil en esta sociedad, porque se hace muy necesario en la vida profesional. Pero también hay que garantizar la presencia del catalán como lengua vehicular cotidiana. En este instituto la mayoría de los alumnos son castellanoparlantes. Al acabar el ESO algunos tienen dificultad con esta lengua. Pero en general, no es cuestión de "castellano" o "catalán", sino de un problema cognitivo en general. Algunos catalanoparlantes redactan mal y les falta vocabulario en castellano, pero igualmente pasa de forma inversa. Por otra parte creo que los alumnos de ESO no tienen para nada el nivel C de catalán, no se puede equiparar. <b>Intentar culpabilizar al catalán de los problemas de algunos niños con el castellano es, además de una sucia manipulación, usar a los niños sin preocuparse realmente de ayudarles</b>».
- Joana Ferrà, jefa del departamento de lengua castellana en el Instituto Sureda i Blanes: «Tendría que llevarse a la práctica el currículum integrado»
«Las horas de castellano que tenemos son suficientes. Lo que pasa es que tendría que llevarse a la práctica el currículum integrado entre los profesores de catalán y castellano. En este sentido es preciso mejorar la coordinación. Los problemas son comunes. Por otra parte, tengo que decir que <b>la política lingüística del Govern del PP despretigia a los profesores. Nosotros sabemos muy bien que es lo mejor para el alumnado, y no necesitamos que los padres nos cuestionen lo que hacemos</b>». |
|
Re: Articulos progresistas en los foros y secciones pintorescas en la web del PP.
|
|
per Tio Canya |
22 feb 2004
|
<b>EL GOVERN CONTRA EL VALENCIÀ.</b>
Vicent Romans Noguera, president de la Federació Escola Valenciana.
Vegem sinó en els darrers actes d’adjudicacions de llocs de treballs als centres d’educació infantil i primària com, seguint precises instruccions de la Conselleria, no s’ha demanat la competència lingüística al professorat d’especialitats de música, educació física o anglés.
Això suposa que les hores lectives d’aquestes àrees poden no impartir-se en valencià i per tant l’alumnat, les famílies i els centres que han organitzat la seua tasca educativa en valencià es queden amb els seus drets vulnerats.
Per un altre costat les oposicions al cos de mestres, realitzades el mes passat, no exigien el coneixement del valencià –llengua oficial a la comunitat autònoma- per poder obtenir un lloc de treball. Quan els ensenyants que no tenen competència lingüística arriben als centres educatius tornarà a passar el que hem dit en el cas anterior.
Per què no fa la Conselleria el mateix que altres comunitats autònomes amb llengua pròpia que si que demanen el requisit lingüístic? El mateix govern ens fa ciutadans de segona. Per què si el coneixement del castellà –llengua també oficial al nostre territori- és excloent no ho és igualment el valencià. Per al Govern, el valencià és una llengua d’anar per casa?
També és un detall simptomàtic que ni tan sols els membres del tribunal d’oposicions hagueren de ser competents en valencià, cosa que dificulta la comprensió d’aquells opositors que decidiren fer-ho en valencià.
Aquestos exemples es queden minimitzats si passem al tram educatiu de la Secundària Obligatòria on les places no estan catalogades com a bilingües i per tant dependrà de la professionalitat dels ensenyants que estiguen capacitats o no. Professionalitat que és burlada per la mateixa Conselleria en donar places sense requisit.
Aquestes disfuncions han estat reiteradament plantejades i denunciades per la Federació Escola Valenciana als responsables de la Conselleria. En comprovar que la resposta és la mateixa pensem, constatem, que s’està decididament en contra de la llengua pròpia dels valencians i en contra els drets individuals i col·lectius.
¿Com pensa assegurar la Conselleria la continuïtat dels programes d’educació bilingüe de Primària a secundària, manament legal de la mateixa Conselleria, amb aquestes accions?
Fa uns mesos saltava a la llum pública la manca de planificació de continuïtat de les línies d’ensenyament en valencià en les diferents branques dels batxillerats, especialment a les grans ciutats.
Per un altre costat és públic i notori el suport econòmic important que està rebent l’ensenyament infantil concertat.
Ens fa l’efecte que coneixent que allà on es fa ensenyament en valencià és en la pública s’estiga impedint la continuïtat als nivells superiors i s’estiga invertint en l’infantil concertat que no fa ensenyament en valencià.
¿Voldrà aquest Govern tancar un cicle històric d’avanç de l’ensenyament en valencià per a que al cap d’uns anys la realitat siga totalment a la inversa?
Al Conseller se li omple la boca en fer declaracions del nombre d’alumnes i línies que han augmentat, i dels diners que inverteixen. I la qualitat? I la continuïtat? I tot el que es deriva del que acabem d’exposar?
Demanar el requisit lingüístic és possible legalment, és gratuït econòmicament, és imprescindible per fer, com diuen les nostres lleis, una escola valenciana compromesa en la recuperació lingüística i cultural, és inseparable d’una escola de qualitat, i socialment eliminaria de soca-rel tots els conflictes i vulneracions de drets que actualment patim.
Ara bé, necessita voluntat política i això és el que exigim del Govern, un govern que no té cap obstacle polític per fer-ho.
Podem esperar-ho d’un Govern que demana un informe sobre la situació del valencià al Consell Valencià de Cultura –correctíssim al nostre entendre- i fa tot el que fa? Res del que hauría de fer.
Podem esperar aquesta mesura justa d’un Govern que no contesta determinades queixes ciutadanes al Síndic de Greuges per drets lingüístics?
Podem esperar açò d’un Govern, que diu :Valencià clar que si! I fa: En valencià no val la pena! |
|
|
