Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
Constitució Europea: un projecte de les classes dominants
21 feb 2004
DEMÃ DIUMENGE 22:
ACTE DE PRESENTACIÃ DE LA CAMPANYA DE PAÃ?SSOS CATALANS CONTRA LA CONSTITUCIÃ EUROPEA
Plaça Sant Jaume, 12h
no_ue.JPG
article publicat a l'anuari de L'Accent.

Cal que siguem conscients de la transcendència dels esdeveniments que vivim. La qual cosa no és gens fàcil. No escapa a ningú que jutjar la importància i la direcció dels fets coetanis a lâespectador és molt més difícil que fer-ho des de la perspectiva que dóna la distància temporal. Però per transformar la societat en que ens ha tocat viure cal conèixer-la a fons. Per tant, primer de tot, ens hem de preguntar:

Què està passant a Europa?

Els mitjans de comunicació de masses, els polítics i els intelâ¢lectuals orgànics de les classes dominants afirmen que estem davant la culminació de la âidea europeistaâ?. Hi ha qui es remunta al Sacre Imperi Romà per tal de rastrejar lâembrió del somni dâuna Europa unida, altres no van tant enllà. Però tots coincideixen en que lâimpuls final a aquest projecte, suposadament immemorial, dâunitat europea el van donar grans personalitats europees â concretament els signants del tractat de Roma-- després de la II GM moguts per un, diguem-ne, imperatiu moral de no repetir les guerres que han marcat a sang i foc la història del vell continent.

Aquesta explicació idealista és falsa i falâ¢laç. No només és errònia sinó que és una visió interessada que serveix per amagar el que realment està passant. Els poderosos tenen molt clar que una de les seves millors armes és una visió del món que, sota una aparença dâuniversalitat i objectivitat, justifica la seva posició dominant i condemna als oprimits a interpretar el món a través dâaquest filtre.
El que realment està passant és que Europa està immersa en una reordenació, això és, un canvi en les jerarquies de poder entre les principals potències. Lâobjectiu que es persegueix és adaptar lâestructura politicoinstitucional als canvis econòmics, socials i de correlació de forces entre les potències europees. Segons Iñaki Gil de San Vicente estem davant la quarta reordenació europea. No disposem de prou espai per explicar sintèticament el procés històric que ens ha portat on som, per això us remetem als textos dâaquest intelâ¢lectual basc.

La reordenació en que estem immersos actualment és el resultat del trencament de lâequilibri de forces sorgit de la II GM. Els acords entre els vencedors a Postdam, Teheran i Yalta van fixar els paràmetres de la tercera reordenació europea. La Guerra Freda entre els EEUU i la URSS, la divisió dâAlemanya i la subordinació de lâEuropa Occidental als yanquis han marcat lâetapa històrica que sâha tancat fa poc. El colâ¢lapse de la URSS, la caiguda de les Democràcies Populars de lâEuropa de lâEst i la reunificació dâAlemanya són els fets que trencaren el status quo i obriren lâetapa de reordenació en la que estem immersos.

Aquesta quarta reordenació europea té com a potència protagonista a Alemanya, la qual fou la gran derrotada en la tercera reordenació. La nova Unió Europea no serà una unió en igualtat de condicions entre els estats. Sâestructurarà en un centre director (Alemanya-França), una semiperifèria (Regne Unit i Itàlia) i una àmplia perifèria (que engloba Portugal, Espanya, Grècia i els països de lâest). El capitalisme alemany, cada cop més hegemònic , ha girat la vista cap als seus veïns de lâest, als quals conidera la seva âàrea dâinfluència naturalâ?, per tal de beneficiar-se de la força de treball barata i molt formada i dels mercats dâaquests països. La qual cosa implica que els països del Mediterrani deixaran de rebre diners dels fons de cohesió en benefici dels nous socis de lâest. Les classes dominants dels estats perifèrics, com lâespanyol, intenten negociar prebendes ( incrementar la seva capacitat de vetar decisions o mantenir la representació a certes institucions europees), però més enllà de negociar âparts del pastísâ? recolzen sense matisos allò fonamental del projecte de la nova Unió Europea.

Així doncs, les classes dominants europees, sota el paraigua de lâhegemonia alemanya, pretenen adaptar les institucions polítiques i lâordenament jurídic als seus interessos de classe per mitjà de la proposta de Constitució Europea. Però el que ens ha de preocupar més no és que les classes dominants tinguin un projecte molt clar i es proposin aplicar-lo amb tots els mitjans al seu abast, sinó que els treballadors i els pobles sense estat dâEuropa no tenim un projecte alternatiu ni una estratègia que vagi més enllà de la resistència per defensar els nostres interessos.

En els moments de reordenació és quan els marcs de dominació i opressió són més dèbils i quan la influència de lâacció política rupturista és més forta i, per tant, més perillosa pels poderosos. Per tant, tenim la responsabilitat històrica de plantejar una alternativa enfrontada a lâEuropa dels Estats i del Capital basada en els interessos dels i les treballadores i dels pobles. Segurament el primer pas és denunciar i oposar-nos al projecte de constitució europea, fent una bona campanya de cara al referèndum demanant el NO. Però no ens podem quedar només amb això, hem de començar a construir, des dâara mateix, lâEuropa dels i les treballadores i dels pobles que volem.

Les raons del NO a la Constitució europea

A lâhora de preparar la campanya del NO a la Constitució Europea cal que siguem molt pedagògics i planers al exposar les raons del NO. Hem de saber transmetre a la gent que en aquest referèndum ens hi juguem molt; a les generacions que venen els negaran drets i reivindicacions usant lâexcusa: âla constitució europea va ser aprovada democràticament i no es pot canviar ni una coma, és el marc de convivència...bla,bla,blaâ? --potser us sona?--.

Endavant ha elaborat una llista dâonze raons per les quals oposar-se a la Constitució europea:

Ens nega el dret a lâautodeterminació. La Constitució europea garanteix la unitat territorial dels estats, és més, defineix com a funcions essencials dels estats âgarantir la integritat territorial de l'estat, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat interiorâ? (Article I-5). Per tant, permetrà als estats, lâespanyol i el francès en el nostre cas, seguir negant el dret a lâautodeterminació dels pobles amb la força com a principal argument. Per intentar dissimular aquesta vulneració dels drets colâ¢lectius, el discurs legitimador de la CE usa el concepte de âlâEuropa de les regionsâ?, el qual però no és més que paraules buides de contingut ja que en virtut del principi de subsidiarietat cada estat decideix com han dâestar representades les âregionsâ? sota el seu domini. A més, en virtut dâaquest mateix principi, lâestat espanyol pot aplicar lâarticle 8 de la Constitució espanyola (que faculta a lâexèrcit a defensar la unitat territorial i lâordre constitucional per la via militar) amb el beneplàcit de les institucions europees.

La CE estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible. La proposta de constitució diu en lâapartat I-3 (objectius de la Unió) que el desenvolupament econòmic sâha de basar en âuna economia social de mercat altament competitivaâ?. Aquest eufemisme vol dir, ni més ni menys, que lâúnic sistema econòmic que tolera el nou marc institucional europeu és el capitalisme pur i dur. Així doncs, exclou la possibilitat de qualsevol opció política que pretengui superar el capitalisme. En un moment històric en que cada cop es fa més palès que el capitalisme és insostenible a nivell social, econòmic, polític i ecològic i que el socialisme no només és possible sinó que és indispensable per garantir una vida digna per a tothom.

La UE és el projecte de la burgesia per consolidar i incrementar el seu domini de classe. La CE estableix com a competències exclusives de la Unió la política monetària, la política comercial i la unió duanera (article I-12) i estableix que la Unió haurà de coordinar les polítiques laborals i econòmiques dels estats establint les orientacions generals dâaquestes polítiques (article I-14). Tot això implica que els empresaris podran intensificar la retallada de drets socials i laborals, ja que els grans grups financers i industrials tindran un gran pes a lâhora de definir els eixos bàsics dâaquestes polítiques. En canvi limitarà la capacitat de resposta dels i les treballadores davant les contínues agressions, perquè anulâ¢larà la ja minsa capacitat dâincidir en els marcs on es decideixen els eixos bàsics de les polítiques econòmiques i laborals.

La Constitució Europea ens aboca a una UE cada cop més militarista i imperialista. La Constitució europea reforça el paper de lâeuroexèrcit i fixa com un dels principals objectius definir una política de seguretat comuna (article I-15, article I-40 i III-210), la qual cosa implica una escalada armamentístca per intentar posar-se al nivell dels EUA i una subordinació de tots els membres de la UE a la voluntat dels estats més poderosos militarment. La constitució europea promou una política exterior comuna clarament imperialista i molt agressiva, per tal de defensar arreu del món els interessos de les classes dominants europees. En un document signat per Solana, actual responsable de la política exterior de la UE, estableix la âguerra preventivaâ? com una necessitat dels nous temps, la qual cosa implica assumir la âdoctrina Bushâ?. Per tant, la CE permetrà als responsables de les institucions europees embarcar-se en guerres imperialistes encara que la majoria de la població ens mostrem en contra; continuaran fent guerres i ocupant països en el nostre nom.

El català no serà oficial a la Unió europea. El fet que no es reconeixi oficialment la nostra llengua en el nou marc institucional suposa una greu involució respecte la ja parcial i precària oficialitat del català en els marcs institucionals espanyol i francès. Aquesta involució és un insult a tota la gent que ha lluitat per tal que el català gaudís dâoficialitat i prestigi, demostrant que la llengua catalana no només és vàlida en lâàmbit privat sinó que és tant valida com les altres per a la producció científica i literària o per a la comunicació política. En lâarticle I-3 de la CE sâafirma: â La Unió respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüística i vetllarà per la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.â? Poser és que consideren que el català no és digne de ser considerat com a patrimoni cultural europeu?

La nova Unió Europea incrementarà el dèficit democràtic de la ja poc democràtica, democràcia liberal. La CE retalla encara més la capacitat dels i les treballadores de prendre part en les decisions que afecten el nostre futur. A més, implica una involució respecte la democràcia liberal que fins ara hem conegut, que ja és dir, perquè les institucions amb més poder de la UE (Consell Europeu âarticle I-20-- Consell de ministres âarticle I-22-- Comissió europea â article I-25-- Banc central europeu âarticle I-29--) no seran escollides per sufragi universal sinó per pactes entre estats i grups de poder financers i industrials. Dâaquesta manera les elits polítiques tindran les mans lliures per fer i desfer sense necessitar ni la ratificació del sufragi universal, que per altra banda és insuficient per controlar que no es facin polítiques contra les interessos dels i les treballadores i dels pobles.

La CE dóna mans lliures a la repressió i a la vulneració de drets humans per part dels estats. La nova Unió Europea es regirà pel âprincipi de confiança mútuaâ?, segons el qual cap estat europeu pot qüestionar el que faci un altre en el camp repressiu. Permetrà a governs antidemocràtics com lâespanyol o el turc augmentar impunement les retallades de drets civils i les vulneracions de drets humans. La Constitució Europea no només no aturarà els abusos repressius, sinó que suposa un reforç mutu de les polítiques repressives dels estats opressors en tots els conflictes polítics i allunya qualsevol solució política i democràtica.

La CE retalla les llibertats i augmenta el control social. La nova Unió Europea augmentarà el control sobre la població, incrementant el poder de cossos policials sense control democràtic, retallant la llibertat de moviments i de comunicacions. Ãs a dir, la UE que volen els poderosos és una Europa fortalesa per a les persones i només lliure per a les mercaderies.

La constitució europea manté en la ilâ¢legalitat bona part de la població treballadora immigrant. Es reforçen les mesures restrictives i repressives que condemnen a aquestes persones a esdevenir força de treball barata i sense els drets civils, polítics i socials més elementals. Tot i que la Constitució proclami pomposament que tots els ciutadans de la unió tenen garantits els drets socials, polítics i civils (per exemple: Preàmbul, articles I-4, I-7, I-8 i a la segona part de la Constitució), a la pràctica hi haurà persones que viuran dins Europa en una situació molt propera a lâesclavatge.

La Constitució Europea perpetua lâopressió de les dones. Tot i que la constitució europea reconeix formalment la igualtat de drets entre homes i dones, no contempla cap mecanisme per solucionar la discriminació real de les dones ni assumeix que lâemancipació de les dones va més enllà de la igualtat de drets i passa forçosament per la destrucció del patriarcat. A més, no es té en compte que qui més pagarà el desmantellament de l'estat del benestar i les prestacions socials seran les dones, que hauran de cobrir com sempre les mancances de l'estat en assistència social.

La Constitució europea perpetua un model de creixement insostenible ecològicament. La Constitució es limita a fer una declaració de bones intencions en matèria mediambiental (secció 5 de la tercera part) sense entrar en el problema de fons: la incompatibilitat entre els criteris productivistes, consumistes i mercantilistes derivats de lâeconomia capitalista i lâequilibri ecològic del planeta. A més, tampoc contempla el deute que el centre del sistema-món té amb la perifèria en aquesta matèria, ja que el centre expolia recursos naturals de la perifèria i només hi deixa o hi exporta els residus tòxics. El fet que no es pagui aquest deute, però en canvi sâexigeixi el pagament del deute extern, és una mostra més de la relació de neocolonialisme entre centre i perifèria.

Per una Europa dels pobles i dels i les treballadores

Com ja ha quedat dit més amunt, cal que siguem conscients que no nâhi ha prou amb lâoposició al projecte de constitució europea, la qual cosa, evidentment, no vol dir que no ens hi hagim dâoposar amb totes les nostres forces. Vol dir que hem de ser capaços, entre tots i totes, de definir un projecte dâesquerres alternatiu a lâEuropa dels Estats, del Capital i de la Guerra que ens volen imposar les classes dominants europees.

La construcció dâaquest projecte passa, al nostre entendre, per una banda, per començar un debat seriós i constructiu entre tots els sectors dâesquerres que pensem que un altre moldel dâEuropa no només és possible sinó que és imprescindible per tal dâaturar el capitalisme, lâimperialisme i les guerres que amenacen la humanitat a lâalba del tercer mileni. I per lâaltra banda, per aprofundir les dinàmiques de lluita unitària com la que sâestà gestant al nostre país en el marc de la Campanya pel NO al referèndum de la Constitució Europea.

Els independentistes tenim molt clar que la lluita per la llibertat del nostre poble està intrínsecament lligada a la lluita per lâalliberament social dels i les treballadores, ja que la única manera que siguin respectats els drets colâ¢lectius del nostre poble (especialment el dret a lâautodeterminació) és desbancar de la seva posició hegemònica a les classes dominants europees, les quals tenen molt clar que els estats són els fonaments bàsics sobre els quals edificaran la nova Unió Europea. En altres paraules, els pobles sense estat dâeuropa només seran lliures de la mà dâun projecte dels i les treballadores.

Així doncs, la lluita per la llibertat dels pobles sense estat dâEuropa soscava els fonaments sobre els quals les classes dominants europees imposen la seva dominació i, per tant, no només és un dret colâ¢lectiu inalienable, sinó que també és un eix estratègic essencial en lâarticulació dâun projecte alternatiu dâesquerres a lâEuropa dels Estats, el Capital i la Guerra

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more