|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Constitució Europea: un projecte de les classes dominants
|
|
|
per no a la CE |
21 feb 2004
|
DEMÀ DIUMENGE 22:
ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA DE PA�SSOS CATALANS CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Plaça Sant Jaume, 12h |
|
article publicat a l'anuari de L'Accent.
Cal que siguem conscients de la transcendència dels esdeveniments que vivim. La qual cosa no és gens fà cil. No escapa a ningú que jutjar la importà ncia i la direcció dels fets coetanis a l’espectador és molt més difÃcil que fer-ho des de la perspectiva que dóna la distà ncia temporal. Però per transformar la societat en que ens ha tocat viure cal conèixer-la a fons. Per tant, primer de tot, ens hem de preguntar:
Què està passant a Europa?
Els mitjans de comunicació de masses, els polÃtics i els intel•lectuals orgà nics de les classes dominants afirmen que estem davant la culminació de la “idea europeistaâ€?. Hi ha qui es remunta al Sacre Imperi Romà per tal de rastrejar l’embrió del somni d’una Europa unida, altres no van tant enllà . Però tots coincideixen en que l’impuls final a aquest projecte, suposadament immemorial, d’unitat europea el van donar grans personalitats europees – concretament els signants del tractat de Roma-- després de la II GM moguts per un, diguem-ne, imperatiu moral de no repetir les guerres que han marcat a sang i foc la història del vell continent.
Aquesta explicació idealista és falsa i fal•laç. No només és errònia sinó que és una visió interessada que serveix per amagar el que realment està passant. Els poderosos tenen molt clar que una de les seves millors armes és una visió del món que, sota una aparença d’universalitat i objectivitat, justifica la seva posició dominant i condemna als oprimits a interpretar el món a través d’aquest filtre.
El que realment està passant és que Europa està immersa en una reordenació, això és, un canvi en les jerarquies de poder entre les principals potències. L’objectiu que es persegueix és adaptar l’estructura politicoinstitucional als canvis econòmics, socials i de correlació de forces entre les potències europees. Segons Iñaki Gil de San Vicente estem davant la quarta reordenació europea. No disposem de prou espai per explicar sintèticament el procés històric que ens ha portat on som, per això us remetem als textos d’aquest intel•lectual basc.
La reordenació en que estem immersos actualment és el resultat del trencament de l’equilibri de forces sorgit de la II GM. Els acords entre els vencedors a Postdam, Teheran i Yalta van fixar els parà metres de la tercera reordenació europea. La Guerra Freda entre els EEUU i la URSS, la divisió d’Alemanya i la subordinació de l’Europa Occidental als yanquis han marcat l’etapa històrica que s’ha tancat fa poc. El col•lapse de la URSS, la caiguda de les Democrà cies Populars de l’Europa de l’Est i la reunificació d’Alemanya són els fets que trencaren el status quo i obriren l’etapa de reordenació en la que estem immersos.
Aquesta quarta reordenació europea té com a potència protagonista a Alemanya, la qual fou la gran derrotada en la tercera reordenació. La nova Unió Europea no serà una unió en igualtat de condicions entre els estats. S’estructurarà en un centre director (Alemanya-França), una semiperifèria (Regne Unit i Ità lia) i una à mplia perifèria (que engloba Portugal, Espanya, Grècia i els països de l’est). El capitalisme alemany, cada cop més hegemònic , ha girat la vista cap als seus veïns de l’est, als quals conidera la seva “à rea d’influència naturalâ€?, per tal de beneficiar-se de la força de treball barata i molt formada i dels mercats d’aquests països. La qual cosa implica que els països del Mediterrani deixaran de rebre diners dels fons de cohesió en benefici dels nous socis de l’est. Les classes dominants dels estats perifèrics, com l’espanyol, intenten negociar prebendes ( incrementar la seva capacitat de vetar decisions o mantenir la representació a certes institucions europees), però més enllà de negociar “parts del pastÃsâ€? recolzen sense matisos allò fonamental del projecte de la nova Unió Europea.
Aixà doncs, les classes dominants europees, sota el paraigua de l’hegemonia alemanya, pretenen adaptar les institucions polÃtiques i l’ordenament jurÃdic als seus interessos de classe per mitjà de la proposta de Constitució Europea. Però el que ens ha de preocupar més no és que les classes dominants tinguin un projecte molt clar i es proposin aplicar-lo amb tots els mitjans al seu abast, sinó que els treballadors i els pobles sense estat d’Europa no tenim un projecte alternatiu ni una estratègia que vagi més enllà de la resistència per defensar els nostres interessos.
En els moments de reordenació és quan els marcs de dominació i opressió són més dèbils i quan la influència de l’acció polÃtica rupturista és més forta i, per tant, més perillosa pels poderosos. Per tant, tenim la responsabilitat històrica de plantejar una alternativa enfrontada a l’Europa dels Estats i del Capital basada en els interessos dels i les treballadores i dels pobles. Segurament el primer pas és denunciar i oposar-nos al projecte de constitució europea, fent una bona campanya de cara al referèndum demanant el NO. Però no ens podem quedar només amb això, hem de començar a construir, des d’ara mateix, l’Europa dels i les treballadores i dels pobles que volem.
Les raons del NO a la Constitució europea
A l’hora de preparar la campanya del NO a la Constitució Europea cal que siguem molt pedagògics i planers al exposar les raons del NO. Hem de saber transmetre a la gent que en aquest referèndum ens hi juguem molt; a les generacions que venen els negaran drets i reivindicacions usant l’excusa: “la constitució europea va ser aprovada democrà ticament i no es pot canviar ni una coma, és el marc de convivència...bla,bla,bla� --potser us sona?--.
Endavant ha elaborat una llista d’onze raons per les quals oposar-se a la Constitució europea:
Ens nega el dret a l’autodeterminació. La Constitució europea garanteix la unitat territorial dels estats, és més, defineix com a funcions essencials dels estats “garantir la integritat territorial de l'estat, mantenir l'ordre públic i salvaguardar la seguretat interior� (Article I-5). Per tant, permetrà als estats, l’espanyol i el francès en el nostre cas, seguir negant el dret a l’autodeterminació dels pobles amb la força com a principal argument. Per intentar dissimular aquesta vulneració dels drets col•lectius, el discurs legitimador de la CE usa el concepte de “l’Europa de les regions�, el qual però no és més que paraules buides de contingut ja que en virtut del principi de subsidiarietat cada estat decideix com han d’estar representades les “regions� sota el seu domini. A més, en virtut d’aquest mateix principi, l’estat espanyol pot aplicar l’article 8 de la Constitució espanyola (que faculta a l’exèrcit a defensar la unitat territorial i l’ordre constitucional per la via militar) amb el beneplà cit de les institucions europees.
La CE estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible. La proposta de constitució diu en l’apartat I-3 (objectius de la Unió) que el desenvolupament econòmic s’ha de basar en “una economia social de mercat altament competitivaâ€?. Aquest eufemisme vol dir, ni més ni menys, que l’únic sistema econòmic que tolera el nou marc institucional europeu és el capitalisme pur i dur. Aixà doncs, exclou la possibilitat de qualsevol opció polÃtica que pretengui superar el capitalisme. En un moment històric en que cada cop es fa més palès que el capitalisme és insostenible a nivell social, econòmic, polÃtic i ecològic i que el socialisme no només és possible sinó que és indispensable per garantir una vida digna per a tothom.
La UE és el projecte de la burgesia per consolidar i incrementar el seu domini de classe. La CE estableix com a competències exclusives de la Unió la polÃtica monetà ria, la polÃtica comercial i la unió duanera (article I-12) i estableix que la Unió haurà de coordinar les polÃtiques laborals i econòmiques dels estats establint les orientacions generals d’aquestes polÃtiques (article I-14). Tot això implica que els empresaris podran intensificar la retallada de drets socials i laborals, ja que els grans grups financers i industrials tindran un gran pes a l’hora de definir els eixos bà sics d’aquestes polÃtiques. En canvi limitarà la capacitat de resposta dels i les treballadores davant les contÃnues agressions, perquè anul•larà la ja minsa capacitat d’incidir en els marcs on es decideixen els eixos bà sics de les polÃtiques econòmiques i laborals.
La Constitució Europea ens aboca a una UE cada cop més militarista i imperialista. La Constitució europea reforça el paper de l’euroexèrcit i fixa com un dels principals objectius definir una polÃtica de seguretat comuna (article I-15, article I-40 i III-210), la qual cosa implica una escalada armamentÃstca per intentar posar-se al nivell dels EUA i una subordinació de tots els membres de la UE a la voluntat dels estats més poderosos militarment. La constitució europea promou una polÃtica exterior comuna clarament imperialista i molt agressiva, per tal de defensar arreu del món els interessos de les classes dominants europees. En un document signat per Solana, actual responsable de la polÃtica exterior de la UE, estableix la “guerra preventivaâ€? com una necessitat dels nous temps, la qual cosa implica assumir la “doctrina Bushâ€?. Per tant, la CE permetrà als responsables de les institucions europees embarcar-se en guerres imperialistes encara que la majoria de la població ens mostrem en contra; continuaran fent guerres i ocupant països en el nostre nom.
El català no serà oficial a la Unió europea. El fet que no es reconeixi oficialment la nostra llengua en el nou marc institucional suposa una greu involució respecte la ja parcial i precà ria oficialitat del català en els marcs institucionals espanyol i francès. Aquesta involució és un insult a tota la gent que ha lluitat per tal que el català gaudÃs d’oficialitat i prestigi, demostrant que la llengua catalana no només és và lida en l’à mbit privat sinó que és tant valida com les altres per a la producció cientÃfica i literà ria o per a la comunicació polÃtica. En l’article I-3 de la CE s’afirma: “ La Unió respectarà la riquesa de la seva diversitat cultural i lingüÃstica i vetllarà per la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.â€? Poser és que consideren que el català no és digne de ser considerat com a patrimoni cultural europeu?
La nova Unió Europea incrementarà el dèficit democrà tic de la ja poc democrà tica, democrà cia liberal. La CE retalla encara més la capacitat dels i les treballadores de prendre part en les decisions que afecten el nostre futur. A més, implica una involució respecte la democrà cia liberal que fins ara hem conegut, que ja és dir, perquè les institucions amb més poder de la UE (Consell Europeu –article I-20-- Consell de ministres –article I-22-- Comissió europea – article I-25-- Banc central europeu –article I-29--) no seran escollides per sufragi universal sinó per pactes entre estats i grups de poder financers i industrials. D’aquesta manera les elits polÃtiques tindran les mans lliures per fer i desfer sense necessitar ni la ratificació del sufragi universal, que per altra banda és insuficient per controlar que no es facin polÃtiques contra les interessos dels i les treballadores i dels pobles.
La CE dóna mans lliures a la repressió i a la vulneració de drets humans per part dels estats. La nova Unió Europea es regirà pel “principi de confiança mútuaâ€?, segons el qual cap estat europeu pot qüestionar el que faci un altre en el camp repressiu. Permetrà a governs antidemocrà tics com l’espanyol o el turc augmentar impunement les retallades de drets civils i les vulneracions de drets humans. La Constitució Europea no només no aturarà els abusos repressius, sinó que suposa un reforç mutu de les polÃtiques repressives dels estats opressors en tots els conflictes polÃtics i allunya qualsevol solució polÃtica i democrà tica.
La CE retalla les llibertats i augmenta el control social. La nova Unió Europea augmentarà el control sobre la població, incrementant el poder de cossos policials sense control democrà tic, retallant la llibertat de moviments i de comunicacions. És a dir, la UE que volen els poderosos és una Europa fortalesa per a les persones i només lliure per a les mercaderies.
La constitució europea manté en la il•legalitat bona part de la població treballadora immigrant. Es reforçen les mesures restrictives i repressives que condemnen a aquestes persones a esdevenir força de treball barata i sense els drets civils, polÃtics i socials més elementals. Tot i que la Constitució proclami pomposament que tots els ciutadans de la unió tenen garantits els drets socials, polÃtics i civils (per exemple: Preà mbul, articles I-4, I-7, I-8 i a la segona part de la Constitució), a la prà ctica hi haurà persones que viuran dins Europa en una situació molt propera a l’esclavatge.
La Constitució Europea perpetua l’opressió de les dones. Tot i que la constitució europea reconeix formalment la igualtat de drets entre homes i dones, no contempla cap mecanisme per solucionar la discriminació real de les dones ni assumeix que l’emancipació de les dones va més enllà de la igualtat de drets i passa forçosament per la destrucció del patriarcat. A més, no es té en compte que qui més pagarà el desmantellament de l'estat del benestar i les prestacions socials seran les dones, que hauran de cobrir com sempre les mancances de l'estat en assistència social.
La Constitució europea perpetua un model de creixement insostenible ecològicament. La Constitució es limita a fer una declaració de bones intencions en matèria mediambiental (secció 5 de la tercera part) sense entrar en el problema de fons: la incompatibilitat entre els criteris productivistes, consumistes i mercantilistes derivats de l’economia capitalista i l’equilibri ecològic del planeta. A més, tampoc contempla el deute que el centre del sistema-món té amb la perifèria en aquesta matèria, ja que el centre expolia recursos naturals de la perifèria i només hi deixa o hi exporta els residus tòxics. El fet que no es pagui aquest deute, però en canvi s’exigeixi el pagament del deute extern, és una mostra més de la relació de neocolonialisme entre centre i perifèria.
Per una Europa dels pobles i dels i les treballadores
Com ja ha quedat dit més amunt, cal que siguem conscients que no n’hi ha prou amb l’oposició al projecte de constitució europea, la qual cosa, evidentment, no vol dir que no ens hi hagim d’oposar amb totes les nostres forces. Vol dir que hem de ser capaços, entre tots i totes, de definir un projecte d’esquerres alternatiu a l’Europa dels Estats, del Capital i de la Guerra que ens volen imposar les classes dominants europees.
La construcció d’aquest projecte passa, al nostre entendre, per una banda, per començar un debat seriós i constructiu entre tots els sectors d’esquerres que pensem que un altre moldel d’Europa no només és possible sinó que és imprescindible per tal d’aturar el capitalisme, l’imperialisme i les guerres que amenacen la humanitat a l’alba del tercer mileni. I per l’altra banda, per aprofundir les dinà miques de lluita unità ria com la que s’està gestant al nostre paÃs en el marc de la Campanya pel NO al referèndum de la Constitució Europea.
Els independentistes tenim molt clar que la lluita per la llibertat del nostre poble està intrÃnsecament lligada a la lluita per l’alliberament social dels i les treballadores, ja que la única manera que siguin respectats els drets col•lectius del nostre poble (especialment el dret a l’autodeterminació) és desbancar de la seva posició hegemònica a les classes dominants europees, les quals tenen molt clar que els estats són els fonaments bà sics sobre els quals edificaran la nova Unió Europea. En altres paraules, els pobles sense estat d’europa només seran lliures de la mà d’un projecte dels i les treballadores.
Aixà doncs, la lluita per la llibertat dels pobles sense estat d’Europa soscava els fonaments sobre els quals les classes dominants europees imposen la seva dominació i, per tant, no només és un dret col•lectiu inalienable, sinó que també és un eix estratègic essencial en l’articulació d’un projecte alternatiu d’esquerres a l’Europa dels Estats, el Capital i la Guerra |
|
|
