Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Una altra Europa és possible, Una altra Constitució és necessària
19 feb 2004
El Tractat de Niça de 2001 va preveure la celebració dâuna Conferència Intergovernamental durant lâany 2004, per aclarir i completar els tractats fundacionals de la Unió Europea (abans dâexecutar lâampliació en curs). El Consell Europeu de Laeken (desembre de 2001) va plantejar a la Convenció preparatòria entre altres interrogants si era necessària una âConstitució Europeaâ?, i la Convenció va respondre afirmativament i va presentar la seva proposta de Constitució.
Europa necessita una Constitució, però no aquesta Constitució

- Perquè tota Constitució democràtica exigeix un procés constituent, amb ampli debat social, representants elegits per aquest fi pels ciutadans i consulta directa als mateixos ciutadans.

- Perquè si la Unió Europea (UE) fos un país el seu ingrés en la pròpia UE seria rebutjat, en aquest moment per mancar dâuna Constitució i si sâaprovés la Constitució proposada, per no ser aquesta democràtica.

- Perquè: una Constitució democràtica està basada en la divisió de poders, mentre a la UE, el poder executiu i legislatiu es confonen en el Consell de la UE o Consell de Ministres, que, en les seves diferents formacions, no és més que una reunió de ministres del ram dels Estats membres, i que, està a més, sota lâorientació i superior direcció del Consell Europeu, o reunió dels caps de Govern.

- Perquè: el Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans per aquest fi, és, en el millor dels casos, un colegislador, en la proposat de Constitució, o, en la normativa actual, un simple òrgan consultiu.

- Perquè: la Comissió Europea, a la que correspon la iniciativa legislativa i certes funcions executives, és el paradís dels grups de pressió dels molt rics (les élites plutocràtiques) i de les burocràcies estatals.

- Perquè: al marge dels poders clàssics, existeix un poder independent, el poder monetari. El Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals, constitueixen una organització piramidal i jeràrquica amb poders executius, legislatius i facultat de imposar sancions, exempt de tot control democràtic.

Però, fins i tot si complís els mínims democràtics, no és la Constitució que Europa necessita, ja que la gran preocupació és, en la pràctica, el repartiment de quotes de poder entre els Estats membres i la garantia de continuïtat de les polítiques neoliberals. La Constitució europea ha de permetre diverses polítiques, i garantir que siguin els ciutadans els que decideixin quina és la política concreta que sâaplica, al respecte. FEM CONSTAR:

Aquesta Constitució presenta greus carències en matèria de valors:

- La Solidaritat no és un valor en la proposta de Constitució

Segons lâarticle 1.2 i 57.1 respectar els valors és condició per lâadhesió a la UE i el risc de transgressió (art. 58) és motiu de suspensió. Lâarticle 1.1 descriu els valors en què es funda la Unió. No figura la solidaritat. No és un simple oblit. El seu antecedent, el projecte de Constitució del Parlament Europeu (1994) contenia en el paràgraf 1º del seu preàmbul exactament la mateixa enumeració, però ara sâomet intencionadament la solidaritat, base de la societat del benestar.

No és casualitat. Una de les claus és lâarticle II-36 de la proposta (títol âSolidaritatâ?), que âreconeix i respecta lâaccés als serveis de interès econòmic general, com disposen les legislacions i pràctiques nacionals.â? Així doncs, els serveis públics, denominació habitual dâaquests enigmàtics âserveis de interès generalâ?, són cosa dels âEstatsâ?. La Comunicació de la Comissió de 25 de setembre de 1996, âserveis de interès general a Europaâ?, ens aclareix el misteri en el seu apartat B, paràgraf 71, âuna opció seria deixar el Tractat tal i com està... ja sâha posat a prova, permetent garantir plenament la interacció beneficiosa entre liberalització i interès general. Convé no modificar-ho. ...â?

El valor solidaritat exigeix que els poders públics garanteixin a tots els ciutadans les condicions materials bàsiques per una vida digna, un MÃ?NIM VITAL, uns SERVEIS PÃBLICS de qualitat i els DRETS SOCIALS essencials, pel simple fet de la seva condició de ciutadà.

- La igualtat de gènere tampoc es considera valor de la UE.

Que més de la meitat de la ciutadania europea són dones no és un misteri. La igualtat de gènere és, doncs, transcendental. La proposta declara la igualtat entre dones i homes com a objectiu. Però els valors són una precondició per integrar la Unión i els objectius finalitat dins la Unió. La igualtat de gènere ha de ser un valor, a més dâun objectiu.

La Constitució que Europa necessita ha dâestar orientada pels següents traços (sense ànim exhaustiu):

Polítiques econòmiques:

- Han de destinar-se a satisfer les necessitats bàsiques de tots els ciutadans mitjançant nous sistemes de producció, basats en energies netes i renovables; han dâassegurar la prevalència de lâinterès general i una distribució equitativa de la riquesa i han de garantir el respecte als ecosistemes del planeta i les seves diversitats.

- Han dâeliminar el domini de les grans empreses, privilegiades a través de subvencions públiques i drets especials i disposant de mecanismes per determinar les polítiques públiques que asseguren els seus privilegis. Ãs necessari que lâadopció de decisions econòmiques transcendentals correspongui als ciutadans directament afectats.

- Han dâestar orientades vers la consecució de la plena ocupació de qualitat.

- Han de garantir la percepció dâuna renda bàsica ciutadana que possibiliti una vida digna i lâexercici ple dels drets ciutadans.

Desenvolupament científic i innovació tecnològica:

- La UE ha de garantir una investigació independent i orientada preferentment a la solució dels problemes socials, sanitaris i mediambientals.

- Els fàrmacs i tecnologies que resultin de interès fonamental per la humanitat no podran ser objecte de patent.

Drets fonamentals:

- Els drets fonamentals dâaquesta proposta són en extrem limitats, quan, en aquest moment crític sâimposa una ampliació i adaptació dâaquests drets a lâactual procés de transformació de les societats occidentals. Els drets socials han de tenir la consideració de drets fonamentals.

- El dret de ciutadania de la Unió ha dâaplicar-se no sols als nacionals dels Estats de la UE, sinó també, segons procediments a determinar, als residents que no pertanyen a un dels Estats membres.

Sistema social i sanitari:

- La UE ha de mantenir, millorar i cohesionar els diversos sistemes sanitaris públics amb expressa interdicció a la seva privatització així com a la gestió privada de les prestacions socials que del mateix es derivin i, especialment: dret a tractament individualitzat; qualitat assistencial i medicació aliena als interessos de les corporacions farmacèutiques; afirmació dels drets civils dels ciutadans malalts i de les persones amb discapacitats.

Sistema educatiu:

- La UE ha de garantir una educació pública, laica, gratuïta i de qualitat que fomenti els valors de solidaritat i cooperació. El sistema educatiu privat no podrà percebre cap subvenció pública excepte suposats de interès social i sempre que es tracti de centres sense ànim de lucre.

Serveis públics:

- La titularitat i gestió dels serveis públics bàsics tindrà caràcter públic. Amb aquesta finalitat sâelaborarà un protocol de serveis públics essencials com xarxa elèctrica, transport ferroviari, subministrament dâaigua i altres dâanàloga índole.

Política agrícola, alimentària i cultura de lâaigua:

- La UE ha de implementar una política agrícola independent de les multinacionals alimentàries amb exclusió de fertilitzants químics, pesticides o altres agents perjudicials per la salut i el mediambient.

- En virtut del valor de solidaritat amb els països empobrits, la UE ha dâabandonar el model exportador de producció agrícola subvencionada

- La UE ha de garantir la sobirania alimentària dels Estats membres i de la pròpia Unió així com recolzar lâaplicació dâaquest principi a escala mundial.

- La UE aplicarà les tecnologies disponibles per la implementació dâuna nova cultura de lâaigua que preservi la vida dels rius i cabdals existents.

Política exterior:

- La UE ha de mantenir polítiques pròpies, desvinculades dels interessos de la hiperpotència USA. La UE ha dâassumir la responsabilitat que li correspon en la eradicació de la misèria en el món, aplicant mesures com la condonació del deute extern dels països empobrits.

- Ha dâaplicar-se un control democràtic dels mercats financers. Han de suprimir-se, doncs, els articles III-45, III-46 i concordants que prohibeixen la restricció dels moviments de capitals entre Estats membres i països tercers i imposen al Parlament, dipositari de la sobirania popular, la âmajor liberalització possible de la circulació de capitals amb tercers Estatsâ?. Consolida, doncs, un model neoliberal de mercat amb totes les greus disfuncions socials i econòmiques que origina.

- Les relacions comercials de la UE amb països empobrits ha dâajustar-se a les regles del comerç just.

- Les ajudes que la UE destini als països empobrits tindran com a condicionant el respecte als drets humans, la preservació dels ecosistemes per part dels països i pobles receptors i el principi de sobirania alimentària. En tot caso la UE sâabstindrà de promoure el seu sistema econòmic, social i cultural en aquests pobles i països.

Defensa:

Lâarticle I-40 (âels Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militarsâ?) suposaria la militarització per mandat constitucional, ha de, per consegüent, suprimir-se. En el seu lloc ha de fer-se menció al desenvolupament de polítiques de pau entre els ciutadans i els pobles dâEuropa. També ha de desaparèixer tota referència a lâOTAN, institució militar aliena a Europa.

Laïcitat:

En virtut del ple respecte als sentiments religiosos diversos dels seus ciutadans, sentiments que pertanyen a lâàmbit de intimitat de les persones, i del necessari procés de secularització de les societats, la Constitució Europea ha de ser laica a tots els efectes. Han de suprimir-se, per consegüent, qualsevulla referències a religions, Esglésies o confessions.

Davant dâun món que es globalitza en permanent canvi, únicament Europa té les dimensions suficients per ser clau. En una UE que té lâorigen, directament o a través de la seva transposició en els drets interns, de la major part de les normes que regulen i condicionen les nostres vides, aquesta Constitució pot fer pràcticament irreversibles principi i polítiques contràries al bé comú.

Exigim de les forces polítiques un debat responsable sobre els continguts de la Constitució Europea, més enllà de les disputes pel repartiment de poder. Lâopció és clara, la inseguretat i el neguit de quedar al caprici dels més poderosos (lâEuropa dels mercaders) o un espai de solidaritat i justícia interna i externa (lâEuropa dels ciutadans). Fem, per consegüent, com a condició ineludible de qualsevol procés constituent, una crida a la ciutadania i a les organitzacions de la societat civil a impulsar, el més ampli debat sobre la Constitució Europea.

ATTAC
Sindicat