|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
Una altra Europa és possible, Una altra Constitució és necessà ria
|
|
|
per attac |
19 feb 2004
|
|
El Tractat de Niça de 2001 va preveure la celebració d’una Conferència Intergovernamental durant l’any 2004, per aclarir i completar els tractats fundacionals de la Unió Europea (abans d’executar l’ampliació en curs). El Consell Europeu de Laeken (desembre de 2001) va plantejar a la Convenció preparatòria entre altres interrogants si era necessà ria una “Constitució Europea�, i la Convenció va respondre afirmativament i va presentar la seva proposta de Constitució. |
Europa necessita una Constitució, però no aquesta Constitució
- Perquè tota Constitució democrà tica exigeix un procés constituent, amb ampli debat social, representants elegits per aquest fi pels ciutadans i consulta directa als mateixos ciutadans.
- Perquè si la Unió Europea (UE) fos un paÃs el seu ingrés en la pròpia UE seria rebutjat, en aquest moment per mancar d’una Constitució i si s’aprovés la Constitució proposada, per no ser aquesta democrà tica.
- Perquè: una Constitució democrà tica està basada en la divisió de poders, mentre a la UE, el poder executiu i legislatiu es confonen en el Consell de la UE o Consell de Ministres, que, en les seves diferents formacions, no és més que una reunió de ministres del ram dels Estats membres, i que, està a més, sota l’orientació i superior direcció del Consell Europeu, o reunió dels caps de Govern.
- Perquè: el Parlament Europeu, elegit directament pels ciutadans per aquest fi, és, en el millor dels casos, un colegislador, en la proposat de Constitució, o, en la normativa actual, un simple òrgan consultiu.
- Perquè: la Comissió Europea, a la que correspon la iniciativa legislativa i certes funcions executives, és el paradÃs dels grups de pressió dels molt rics (les élites plutocrà tiques) i de les burocrà cies estatals.
- Perquè: al marge dels poders clà ssics, existeix un poder independent, el poder monetari. El Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals, constitueixen una organització piramidal i jerà rquica amb poders executius, legislatius i facultat de imposar sancions, exempt de tot control democrà tic.
Però, fins i tot si complÃs els mÃnims democrà tics, no és la Constitució que Europa necessita, ja que la gran preocupació és, en la prà ctica, el repartiment de quotes de poder entre els Estats membres i la garantia de continuïtat de les polÃtiques neoliberals. La Constitució europea ha de permetre diverses polÃtiques, i garantir que siguin els ciutadans els que decideixin quina és la polÃtica concreta que s’aplica, al respecte. FEM CONSTAR:
Aquesta Constitució presenta greus carències en matèria de valors:
- La Solidaritat no és un valor en la proposta de Constitució
Segons l’article 1.2 i 57.1 respectar els valors és condició per l’adhesió a la UE i el risc de transgressió (art. 58) és motiu de suspensió. L’article 1.1 descriu els valors en què es funda la Unió. No figura la solidaritat. No és un simple oblit. El seu antecedent, el projecte de Constitució del Parlament Europeu (1994) contenia en el parà graf 1º del seu preà mbul exactament la mateixa enumeració, però ara s’omet intencionadament la solidaritat, base de la societat del benestar.
No és casualitat. Una de les claus és l’article II-36 de la proposta (tÃtol “Solidaritatâ€?), que “reconeix i respecta l’accés als serveis de interès econòmic general, com disposen les legislacions i prà ctiques nacionals.â€? Aixà doncs, els serveis públics, denominació habitual d’aquests enigmà tics “serveis de interès generalâ€?, són cosa dels “Estatsâ€?. La Comunicació de la Comissió de 25 de setembre de 1996, “serveis de interès general a Europaâ€?, ens aclareix el misteri en el seu apartat B, parà graf 71, “una opció seria deixar el Tractat tal i com està ... ja s’ha posat a prova, permetent garantir plenament la interacció beneficiosa entre liberalització i interès general. Convé no modificar-ho. ...â€?
El valor solidaritat exigeix que els poders públics garanteixin a tots els ciutadans les condicions materials bà siques per una vida digna, un M�NIM VITAL, uns SERVEIS PÚBLICS de qualitat i els DRETS SOCIALS essencials, pel simple fet de la seva condició de ciutadà .
- La igualtat de gènere tampoc es considera valor de la UE.
Que més de la meitat de la ciutadania europea són dones no és un misteri. La igualtat de gènere és, doncs, transcendental. La proposta declara la igualtat entre dones i homes com a objectiu. Però els valors són una precondició per integrar la Unión i els objectius finalitat dins la Unió. La igualtat de gènere ha de ser un valor, a més d’un objectiu.
La Constitució que Europa necessita ha d’estar orientada pels següents traços (sense à nim exhaustiu):
PolÃtiques econòmiques:
- Han de destinar-se a satisfer les necessitats bà siques de tots els ciutadans mitjançant nous sistemes de producció, basats en energies netes i renovables; han d’assegurar la prevalència de l’interès general i una distribució equitativa de la riquesa i han de garantir el respecte als ecosistemes del planeta i les seves diversitats.
- Han d’eliminar el domini de les grans empreses, privilegiades a través de subvencions públiques i drets especials i disposant de mecanismes per determinar les polÃtiques públiques que asseguren els seus privilegis. És necessari que l’adopció de decisions econòmiques transcendentals correspongui als ciutadans directament afectats.
- Han d’estar orientades vers la consecució de la plena ocupació de qualitat.
- Han de garantir la percepció d’una renda bà sica ciutadana que possibiliti una vida digna i l’exercici ple dels drets ciutadans.
Desenvolupament cientÃfic i innovació tecnològica:
- La UE ha de garantir una investigació independent i orientada preferentment a la solució dels problemes socials, sanitaris i mediambientals.
- Els fà rmacs i tecnologies que resultin de interès fonamental per la humanitat no podran ser objecte de patent.
Drets fonamentals:
- Els drets fonamentals d’aquesta proposta són en extrem limitats, quan, en aquest moment crÃtic s’imposa una ampliació i adaptació d’aquests drets a l’actual procés de transformació de les societats occidentals. Els drets socials han de tenir la consideració de drets fonamentals.
- El dret de ciutadania de la Unió ha d’aplicar-se no sols als nacionals dels Estats de la UE, sinó també, segons procediments a determinar, als residents que no pertanyen a un dels Estats membres.
Sistema social i sanitari:
- La UE ha de mantenir, millorar i cohesionar els diversos sistemes sanitaris públics amb expressa interdicció a la seva privatització aixà com a la gestió privada de les prestacions socials que del mateix es derivin i, especialment: dret a tractament individualitzat; qualitat assistencial i medicació aliena als interessos de les corporacions farmacèutiques; afirmació dels drets civils dels ciutadans malalts i de les persones amb discapacitats.
Sistema educatiu:
- La UE ha de garantir una educació pública, laica, gratuïta i de qualitat que fomenti els valors de solidaritat i cooperació. El sistema educatiu privat no podrà percebre cap subvenció pública excepte suposats de interès social i sempre que es tracti de centres sense à nim de lucre.
Serveis públics:
- La titularitat i gestió dels serveis públics bà sics tindrà carà cter públic. Amb aquesta finalitat s’elaborarà un protocol de serveis públics essencials com xarxa elèctrica, transport ferroviari, subministrament d’aigua i altres d’anà loga Ãndole.
PolÃtica agrÃcola, alimentà ria i cultura de l’aigua:
- La UE ha de implementar una polÃtica agrÃcola independent de les multinacionals alimentà ries amb exclusió de fertilitzants quÃmics, pesticides o altres agents perjudicials per la salut i el mediambient.
- En virtut del valor de solidaritat amb els països empobrits, la UE ha d’abandonar el model exportador de producció agrÃcola subvencionada
- La UE ha de garantir la sobirania alimentà ria dels Estats membres i de la pròpia Unió aixà com recolzar l’aplicació d’aquest principi a escala mundial.
- La UE aplicarà les tecnologies disponibles per la implementació d’una nova cultura de l’aigua que preservi la vida dels rius i cabdals existents.
PolÃtica exterior:
- La UE ha de mantenir polÃtiques pròpies, desvinculades dels interessos de la hiperpotència USA. La UE ha d’assumir la responsabilitat que li correspon en la eradicació de la misèria en el món, aplicant mesures com la condonació del deute extern dels països empobrits.
- Ha d’aplicar-se un control democrà tic dels mercats financers. Han de suprimir-se, doncs, els articles III-45, III-46 i concordants que prohibeixen la restricció dels moviments de capitals entre Estats membres i països tercers i imposen al Parlament, dipositari de la sobirania popular, la “major liberalització possible de la circulació de capitals amb tercers Estats�. Consolida, doncs, un model neoliberal de mercat amb totes les greus disfuncions socials i econòmiques que origina.
- Les relacions comercials de la UE amb països empobrits ha d’ajustar-se a les regles del comerç just.
- Les ajudes que la UE destini als països empobrits tindran com a condicionant el respecte als drets humans, la preservació dels ecosistemes per part dels països i pobles receptors i el principi de sobirania alimentà ria. En tot caso la UE s’abstindrà de promoure el seu sistema econòmic, social i cultural en aquests pobles i països.
Defensa:
L’article I-40 (“els Estats membres es comprometen a millorar progressivament les seves capacitats militarsâ€?) suposaria la militarització per mandat constitucional, ha de, per consegüent, suprimir-se. En el seu lloc ha de fer-se menció al desenvolupament de polÃtiques de pau entre els ciutadans i els pobles d’Europa. També ha de desaparèixer tota referència a l’OTAN, institució militar aliena a Europa.
Laïcitat:
En virtut del ple respecte als sentiments religiosos diversos dels seus ciutadans, sentiments que pertanyen a l’à mbit de intimitat de les persones, i del necessari procés de secularització de les societats, la Constitució Europea ha de ser laica a tots els efectes. Han de suprimir-se, per consegüent, qualsevulla referències a religions, Esglésies o confessions.
Davant d’un món que es globalitza en permanent canvi, únicament Europa té les dimensions suficients per ser clau. En una UE que té l’origen, directament o a través de la seva transposició en els drets interns, de la major part de les normes que regulen i condicionen les nostres vides, aquesta Constitució pot fer prà cticament irreversibles principi i polÃtiques contrà ries al bé comú.
Exigim de les forces polÃtiques un debat responsable sobre els continguts de la Constitució Europea, més enllà de les disputes pel repartiment de poder. L’opció és clara, la inseguretat i el neguit de quedar al caprici dels més poderosos (l’Europa dels mercaders) o un espai de solidaritat i justÃcia interna i externa (l’Europa dels ciutadans). Fem, per consegüent, com a condició ineludible de qualsevol procés constituent, una crida a la ciutadania i a les organitzacions de la societat civil a impulsar, el més ampli debat sobre la Constitució Europea.
ATTAC |
|
|
