Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

Accions per a Avui
Tot el dia

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Presoners del discurs, i els interessos, del PP
19 feb 2004
VICENT PARTAL. director ARROBA vilaweb.com
L'anunci d'una treva d'ETA limitada al Principat ha provocat que el cent per cent de la classe política catalana es manifestés indignada amb aquesta declaració. I el cent per cent de l'espanyola. I un tant per cent enorme de la basca, amb l'excepció de Batasuna i d'Eusko Alkartasuna, que han saludat el gest com un pas cap a la pau i han demanat que la treva s'estenga a Euskadi i a Espanya.

Que ETA deixe de matar al Principat és una mala notícia? Ahir ho semblava. Alguns diuen que és una mala notícia perquè és una trampa. Però això significa que preferim acceptar la hipòtesi que hi podria haver atemptats. Si fem cas de la reacció unànime de la nostra classe política, fins i tot no és ja que no es puga acceptar negociar amb ETA. Molt pitjor encara: ni tan sols podem acceptar que ETA declare una treva. No conec cap cas d'una reacció semblant enlloc del món.

Durant una recent i famosíssima entrevista, ETA va dir que «somos como un avión que no encuentra pista donde aterrizar». Els hauríem de facilitar, entre tots, aquesta pista si això contribueix a posar fi a la violència? No caldria saludar en conseqüència aquesta iniciativa i exigir que siga l'inici de l'adéu a les armes i s'estenga immediatament a la resta de l'Estat? O és que estarem en contra de la fi dels atemptats fins al dia que el PP ens done permís?

La pregunta és retòrica. El PP ha aconseguit fer presoner tot l'arc parlamentari de la seua política a través de la lluita antiterrorista. Usant la política antiterrorista. Molts tenim raons més que suficients per a dubtar si el PP té interès a eliminar ETA o si busca usar ETA per a acorralar el nacionalisme i destruir el PSOE. És a dir, per a perpetuar el seu poder. Però qui ho encara això políticament?

El PP se sent molt còmode en aquest esquema. Sempre guanya. La incomoditat de l'esquerra catalana ja és notable: sap que el PP utilitza aquest afer contra el tripartit. Tanmateix, no és capaç de donar un missatge diferenciat i continua fent seguidisme de les posicions del PP i acceptant que aquest partit marque el temps i els temes del debat. Per què no van més enllà? Per què no denuncien l'absurditat que significa rebutjar un pas d'ETA cap a la pau ?

VICENT PARTAL. director ARROBA vilaweb.com
Mira també:
http://www.elpunt.com

Comentaris

Re: Presoners del discurs, i els interessos, del PP
19 feb 2004
-
http://www.cnt.es/noticia.php?id=1213
Re: Presoners del discurs, i els interessos, del PP
19 feb 2004
âEl caganer té enemics, ja que desperta sentiments contraposatsâ? Carme Melià

On és el caganer? Lâentretinguda recerca de la mainada per trobar el caganer al pessebre sâha ampliat últimament a descobrir en quin personatge sâha reencarnat aquest any un dels elements més típics de la imatgeria popular catalana. El pagès autòcton âque ajupit, amb barretina i pipa, mostra les natges al descobert mentre fa les seves necessitatsâ ja no és lâúnica personificació del caganer. Els Shin-Chan, Gasol, Gaudí, Mas, Maragall o Van Gaal sâhan apropiat també la figura més controvertida, i alhora emblemàtica, del pessebre nacional. I la llista no sâatura, ja que cada any a les parades de qualsevol fira nadalenca sâhi poden trobar noves peces per continuar amb la tradició i engrandir la col·lecció dels molts defensors dâaquesta desinhibida figureta. I és que lâirreverent home que caga ha aixecat tantes passions que fins i tot fa uns deu anys es va crear lâAssociació dâAmics del Caganer, que agrupa una seixantena de col·leccionistes. Aquests són els més interessats en les novetats, tot i que la seva popularització ha fet que anualment seân faci una cinquantena de personatges nous i resulti âpràcticament impossible tenir-los tots, ja que surt molt car i a més no sempre paga la penaâ?. Joan Lliteras, president de lâentitat, exhibeix gairebé per tots els racons de casa seva prop de mig miler dâexemplars, alguns dels quals qualifica de âpetites joiesâ?, i assenyala que hi ha diferents tipus de col·leccions. âHi ha qui només vol els caganers genuïns fets amb fang, dâaltres seâls queden tots, i uns quants opten per una solució intermèdia, malgrat que les peces de plàstic són les més denostadesâ?, especifica. Tot i que arreu del món es poden trobar exemplars de figures defecant âcom el cagöes portuguès o el pastore che caca italiàâ, només a Catalunya sâinclouen al pessebre. Malgrat les veus crítiques contra el caganer, a qui alguns consideren una falta de respecte als aspectes religiosos i una figura de molt mal gust, els Amics no dubten a afirmar que la seva història està íntimament lligada a la del pessebre. Lâarrelament dâaquest costum nadalenc durant el segle XVIII i lâaparició dels gremis professionals sembla que són el bressol del naixement del cagador català, segons el folklorista Joan Amades. Si en els primers naixements documentats al segle XVI hi predominaven les imatges religioses i les figures nobles âles úniques famílies que podien permetreâs el luxe de fer el pessebreâ, dos segles més tard la tradició es va estendre a les llars no tan adinerades i els gremis també hi volien estar representats, donant lloc a les primeres filadores, els pescadors, els caçadors i els sacerdots, dins un context de quotidianitat de lâestampa nadalenca. El simbolisme del caganer català, explica Lliteras, té molt a veure amb el cicle de la vida, en retornar els aliments a la terra, malgrat que també es parla dâutilitat en âfemar la terra perquè doni sortâ?. Tot i estar molt arrelat, el que ningú no pot negar és que el caganer âdesperta sensacions contradictòries i té clars enemicsâ?. Per això, lâassociació vol propagar i expandir la tradició âcom més lluny, millorâ?, a través dâEl Caganòfil âno es podia dir dâuna altra manera el butlletí de lâentitatâ i dâexposicions anuals arreu del país âenguany a Granollersâ on es demana a un artista local que creï un caganer propi de la localitat. I cada Nadal es lliura el premi Caganer de lâAny a una persona que hagi fet alguna activitat a favor de la figura. Malgrat els esforços, el Joan lamenta que lâAjuntament de Barcelona argumenti que no és un tema prioritari per obviar la demanda de lâentitat de fer un monument al caganer. A Alella van erigir-ne un fa uns quatre anys, però, no se sap per què, âara ja no hi ésâ?. I és que el caganer català és molt més que una simple figureta decorativa. Des de fa 30 anys té parella femenina, ja que el figuraire Lluís Vidal es va inspirar en lâaparició de les primeres minifaldilles per crear la caganera. Una altra dada curiosa és que el personatge sempre ha dut barretina, menys en el franquisme, quan es va prohibir lâús dâaquesta peça de roba en totes les figures del pessebre.
Re: Presoners del discurs, i els interessos, del PP
19 feb 2004
Crec que tots desitgem que no es produeixi una majoria absoluta, i molta gent vota més amb el cor que no pas amb el cap. Però tots els indicadors ens porten indefectiblement cap a una majoria més que absoluta, absolutista.

Ja ens podem calçar...

Però com diu el refrany "no hay mal que por bien no venga" i aquest absolutisme prepotent ens fa cada dia més crítics i més conscients del camí que cal seguir.
Re: Presoners del discurs, i els interessos, del PP
19 feb 2004
El PP no guanya
El PSOE perd

El PSOE és el principal obstacle perquè hi hagi una alternativa real.
En no haver fet una autocrítica profunda de l'etaaaapa Gonzalez; una neteja profunda de corrupció, investigacions internes; i un aprofundiment democràtic del partit; està anclat als motius que el van fer perdre el 96.

La única solució que el PSOE veu és demanar el vot de la por, que ve el PP! que ve el PP!
Això dóna alguns vots als partits que hi ha a la seva esquerra i manté alguns votants seus que voten amb la pinça al nas.
Però no serveix per configurar una majoria.

O sigui, que o bé el POSE canvia, o bé el PSOE es trenca (que passa, per què no?) o anem arreglats...!

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more