Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : criminalització i repressió
tres presos en vaga de fam al centre d'extermini de Ponent
19 feb 2004
Tres persones preses, represaliades, dispersades i aïllades al DERT, han iniciat una vaga de fam per exigir la LLIBERTAT IMMEDIATA!!!
DES DEL CENTRE D’EXTERMINI DE PONENT,
18 DE FEBRER DEL 2004

Tots els/les “funcionaris/es� que directa o indirectament mantenen el centre d’extermini de Ponent (Carcellers, assistents socials, voluntariat, subdirector de règim interior, subdirector mèdic, etc.) són culpables dels aïllaments, de la dispersió, de la mort a les presons, de la tortura, de la cadena perpetua, del desarrelament familiar i el desgast físic i moral dels familiars i amics/gues (o, més en concret, de les morts a les carreteres de les persones que visiten).
Són aquests els motius pels que tres persones preses al DERT (Departament Especial de règim tancat) han iniciat aquest cap de setmana una vaga de fam exigint el fi de la tortura, dels aïllaments i de la dispersió, l’excarceració dels malalts terrminals i l’excarceració al complir-se les tres quartes parts de la condemna. Per la llibertat immediata, ja que tal i com especifica la seva llei, ells ja haurien d’estar al carrer!.

Aquestes són les tristes històries que els han fet explotar de ràbia i odi:

J.A. LÓPEZ CABRERA represaliat del motí provocat a IV Camins, dispersat a Ponent i aïllat al DERT, persona presa represaliada per defensar els drets que se li otorguen, ha iniciat una vaga de fam exigint el seu trasllat a IV Camins (prop de la seva família) i la llibertat immediata (ja que ha complert les ¾ parts de la condemna, 20 anys).
El dia 3 de novembre va realitzar un judici per una denuncia contra un “educador� de la Model per maltractes psicològics. Aquest educador el va insultar en repetides ocasions de forma injustificada esdevenint la denuncia la única manera de lliurar-se de la pressió i evitar caure en la provocació d’entrar en l’enfrontament directe.
Tot això té un càstig, que s’ha allargat tant com han pogut: havia de sortir del DERT a finals de gener d’aquest any, però li van encolomar 15 dies més. El dia 5 de febrer havia de sortir també, però no va ser efectiu fins el dia 12 de febrer, segons els carcellers, perquè no sabien on posar-lo. Bé, doncs aquest dia el baixen al Mòdul 3, on va ser ben rebut per la resta de companys, però, el dia següent, el sorprenen uns carcellers quan l’intenten canviar al Mòdul 4, en un cel.la amb un violador i un de la falange. Una bona provocació. Ell es nega rotundament a tancar-se amb aquests dos, amb el dret a tenir una cel.la individual i escollir amb qui la vol compartir, i com els carcellers no saben fer res més que castigar (com els profes d’una escola), doncs no s’ho pensen gens! NOVA SANCIÓ I A COMPLIR AL DERT!

J.A. CANO VERDEJO, una persona més, presa, dispersada a Ponent, represaliada i aïllada al DERT, ha iniciat també una vaga de fam, exigint que es compleixin els seus drets: Exigint la llibertat immediata ja que ha complert ¾ parts de la condemna (12 anys).
Els dies 13, 14, 15 i 16 de febrer ha estat a l’anomenada ROTONDA, cel.la de càstig, on estàs, lligat amb corretges de mans i peus, amb el “dret� a ser apallissat, insultat, amenaçat...i si volen despullat. Sa mare en va saber notícies per una altra persona presa, i des del primer moment ha trucat a la presó repetides vegades, però es passen la pilota i ningú li diu com i on està el seu fill. El 18 de febrer el Subdirector de règim interior (D.Rafael) i l’assistenta social menteixen a la seva mare, dient-li que l’han enganyat i que el seu fill està en perfectes condicions i tranquil a la seva cel.la. El mateix dia rebem una carta d’ell, personal, informant-nos de la seva situació real, que és la que estem explicant. Continua estant al DERT, on passarà 23 hores tancat a la cel·la, com a mínim, durant tres mesos més.
José Antonio va ser traslladat, per última vegada, a Ponent, el juliol del 2003. Això a conseqüència d’una pallissa (Cal tenir en compte, que quan nosaltres parlem de pallissa contra la persona, ells parlen d’agressió als carcellers) al Centre d’Extermini Can Brians, una hora abans que sortís del quart permís de sis dies, amb una carta i una entrevista de treball concedides, quan la seva mare de Súria (Manresa) l’estava esperant a la porta de la presó.
Se’l classifica com a violent i perillós, doncs és l’argument que han d’utilitzar per justificar 4 costelles fracturades, la cara inflada, la insuficiència renal... (marques de la pallissa a Can Brians, juliol 2004)
Aquesta és una de les represalies que ha patit i està patint, per una discussió, ja farà gairebé 4 anys, amb l’educadora de IV camins, per la qual treballava, perquè li denegava els permissos i l’amenaçava a cadena perpètua encoberta.
NAVARRETE S�NCHEZ també persona presa, represaliada i aïllada al DERT, ha iniciat una vaga de fam, pels mateixos motius: LLIBERTAT, JA!!

No és només la situació d’aïllament la que aquí denunciem, aquestes tres persones, si diem que estan condemnades a mort, és perquè la seva salut està essent un perill! Cal parlar de la situació d’una altra persona presa i represaliada al centre d’extermini de Ponent, PRUDENCIO SANVIDAL, a qui els Mossos d’Esquadra van disparar als testicles 18 trets durant el “motí� de IV Camins i que, en conseqüència, li han hagut d’extirpar. Això ha provocat que la seva salut hagi passat a una situació insostenible, i tot i les promeses de la Direcció General d’excarcerar-lo abans del divendres 13 de febrer (ja que, fins llavors, estava ingressat a l’hospital), no ha estat així, i ell continua empresonat al centre d’extermini de Ponent, esperant la seva sentència de mort.

Les falses promeses de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació, i les mentides reiterades del subdirector de Règim (d. Rafael), de les assistentes i demés... són l’estratègia que utilitzen de cara a aquells/es que s’interessen per la vida i la llibertat d’aquestes persones (familiars, mics/gues, solidaris/es...).
Les institucions penitenciàries constantment han de justificar els seus actes il.legals, amb paraules com por, violència, perillositat, agressivitat... i poder així silenciar i encobrir els crims d’estat que ells/es protagonitzen.

Per exigir els drets que els hi donen,
són represaliades, sota l’excusa de la violència i la perillositat;
són torturades, per defensar i exigir la dignitat i llibertat;
són aïllades de la resta, per a no “intoxicar� i per a justificar la pallissa;
i són condemnades a mort, per a silenciar i oblidar!

NI FIES
NI DISPERSIÓ
NI MALALTS/ES A LA PRESÓ
LLIBERTAT PER LES QUE HAN COMPLERT ¾ PARTS DE LA CONDEMNA!

Suportponent-Pres@s
www.sindominio.net/suportponent
Ap.765 25080 Lleida
Sindicato Sindicat