|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Manifest per Mallorca
|
|
|
per nos |
16 feb 2004
|
Perquè avui el PP i UM no només posen en perill aquesta terra, el seu
paisatge, la seva llengua. Posen també en qüestió la nostra llibertat. |
Fa 25 anys que alguns dels aquí presents ja ens manifestàvem. Fa 25 anys
que els mallorquins i les mallorquines sortíem als carrers per impedir que
uns especuladors destrossassin l'illa verge de la Dragonera. Vàrem vèncer
i avui la Dragonera és lliure de ciment. Se'ns fa difícil imaginar-la com l'haurien deixat els que aleshores, com ara, confonien prosperitat amb destrucció i riquesa amb rapinya.
Fa 25 anys vàrem vèncer. Però també vàrem aprendre dolorosament que, després de cada victòria, no ens era dada la recompensa del descans. Vàrem aprendre que la destrucció d'aquesta illa no donava treva ni alè. Que
després de pintar una pancarta amb un «salvem tal topònim», calia refer-la i pintar-hi un «que en salvem tal altre». I així va començar un llarg camí de mobilitzacions i victòries. I escriguérem «s'Albufera» i salvàrem
s'Albufera, i escriguérem «es Trenc» i salvàrem es Trenc, ... i enmig de tanta salvació vàrem veure desaparèixer el port d'Andratx, el terme de
Calvià, la Marina de Llucmajor, les platges de Muro o els carrers mil·lenaris de sa Gerreria. Cada paisatge, cada pam, cada indret, cada nom
rescatat del no res era desbordat per l'evidència d'una metàstasi que
s'estenia pels espadats del port de Sóller, per Pollença, per Santanyí, per Llucmajor, per Marratxí, per un camp que ja no és fora-vila sinó
sembrat de casetes i refugi de fugitius d'una ciutat hostil, d'una Palma que havia estat un lloc per viure i ara és un lloc per excavar i cercar-hi aparcament.
Veim el nostre món desaparèixer un poc cada dia. Som una generació que ha viscut i que puja enmig de la devastació de paisatges i de llocs i de
formes de vida plenes de caràcter i d'història i de sentit. L'espai digne d'esser viscut minva cada dia. I creixen cada dia els bolets de cartró
pedra, espais d'oci i d'habitatge temporals, freds, encarcarats, sense història, ni personalitat, ni substància. Assistim a l'execució d'una illa que ha estat admirada per grecs i romans, la terra beneïda de Déu dels
musulmans d'Al Andalus, el regne enmig del mar, el sol de Calàbria, la verda Helvècia, la pau d'Orient de George Sand, el refugi d'Errol Flynn i Robert Graves. I diran que el turisme va de baixa. Qui voldria visitar una Disneylandia de tercera?
I diran: «aquest poble ho ha volgut així». I diran mentides. Perquè avui farem breu memòria i clar balanç d'aquest vint-i-cinc anys. I què hi
veurem? Hi veurem un primer Govern entregat a la seu madrilenya d'un banc de renom; i encara després d'aquest naixement ple d'hipoteques veurem un govern apuntalat de trànsfugues -Ricci i Peralta, recordem els seus noms. I així passàrem els primers dotze anys. I després la majoria absoluta de 1995 i l'escàndol del Túnel de Sóller i la forçada dimissió de Cañellas. I
després va venir l'any 1999. I UM amb pancartes a la manifestació del GOB.
I els quatre anys de Pacte de Progrés. I la nova majoria absoluta del PP i finalment aquest mig any de Jaume Matas i Mabel Cabrer i Maria Antònia
Munar. Mig any que ha fet bons els vint anys anteriors.
I ja hi tornam a ser aquí. Alguns hi som després de 25 anys de lluita. D'altres molts hi som per primera vegada. Per primera vegada perquè som
joves i també perquè mai les amenaces no havien estat tan clares i tan greus com ara. I mai no havia estat tan gran el menyspreu dels governants
cap al seu poble.
Perquè tenim un Govern que no ens el mereixem. Un Govern capaç d'ignorar més de 50.000 al·legacions individuals i centenars d'al·legacions col·lectives. Un Govern que no escolta ni persones ni ajuntaments. Un
Govern que no escolta ni els seus mateixos electors. Un Govern sord i insensible. Un Govern que multa i persegueix. Un Govern que vol fer i vol fer callar. Un Govern que té por i que no ens farà callar.
Tenen por. Tenen por perquè saben que han dit massa mentides. En Jaume Matas va fer les eleccions dient «Sí al turisme» i «Sí al medi ambient». «Sí al turisme». Més li valdria haver callat. Mig any després les perspectives laborals i turístiques són negres. «Adiós al pleno empleo», deien els diaris aquesta setmana. «Adiós al pleno empleo». I ara donaran
la culpa a l'emigració.
«Sí al medi ambient». i aquí el tenim, el medi ambient (tan poc en queda que ja li diuen mig ambient): Sí a un aeroport per a 38 milions de
turistes. Sí a l'únic govern d'Europa que esborra parcs naturals del mapa. Sí als cutre-parcs temàtics. Sí a la destrucció de Son Sardina. Sí a la desaparició de la part forana de ciutat. Sí al gasoducte des Coll d'en
Rabassa. Sí a la destrucció del paistage de Campanet i Búger. Sí a l'asfalt. Sí al ciment. Sí a córrer a cent cinquanta per hora. Sí a les
autopistes. Sí a la urbanització de tot el Pla. Aquest és l'autèntic programa del PP i UM.
I amb quina raó? La majoria absoluta? El PP a Mallorca no té més majoria que l'any 1999. No té més majoria que la que UM li dóna. Però UM era aquí, amb nosaltres, l'any 1999 i el 2003 mena els camions de grava cap a les terres de conradís. Aquest ha estat el canvi. No el canvi de la gent: el canvi de jaqueta dels polítics.
Uns polítics que s'han pres la majoria com un xec en blanc. Uns polítics que han demostrat que no estimen aquesta terra; que no estimen el
paisatge; la llengua; la gent d'aquesta terra; que no escolten la gent d'aquesta terra; que multen la gent d'aquesta terra.
Perquè avui el PP i UM no només posen en perill aquesta terra, el seu paisatge, la seva llengua. Posen també en qüestió la nostra llibertat. Per
això, contra les multes, contra les mordasses, contra les expropiacions injustes, per la llengua, per la terra, pel paisatge, pel país, per la feina, les persones i el futur, ens manifestam. Ens manifestam, per dir,
fort i clar Qui estima Mallorca no la destrueix. Qui estima Mallorca, la defensa! I, senyora Cabrer, senyora Munar, senyor Matas. Escoltau-nos.
Ahir eren les idus de febrer. D'aquí a un mes i un dia podeu tenir, dins una urna de vidre, les vostres idus de març. Guardau-vos-en del vot de la gent que trepitjau! |
