Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats
Movilització massiva a Mallorca
per MalBitxo 15 feb 2004
<b>60.000 persones segons l'organització -45.000 per a la Policia Local i 25.000 per a la Delegació del Govern- varen participar ahir a Palma en la manifestació més gran que s'ha fet mai a les Balears per defensar el territori. Els crits en contra de l'autovia Inca-Manacor o del segon cinturó de Palma i els retrets als governants -Jaume Matas i Maria Antònia Munar- es varen repetir sense parar en una protesta multitudinària, que molts no dubtaren a qualificar d'«històrica».</b>
Convocats pel GOB i les diverses plataformes ciutadanes que s'han creat en oposició als projectes territorials i urbanístics del Govern i del Consell, milers de persones varen omplir el centre de Ciutat per mostrar la seva oposició a l'ampliació de l'aeroport, la construcció de l'autovia Inca-Manacor i del Segon Cinturó de Palma i la reducció de superfície dels Parcs Naturals. Passava mitja hora de les cinc de l'horabaixa i la plaça d'Espanya ja començava a ser plena. Autocars i trens arribaven carregats de manifestants de la part forana. A les sis, la tromba de gent començava a caminar pel centre de Palma i a les vuit, mentre la capçalera de la marxa arribava a la plaça Major, encara sortien els darrers manifestants.

Al capdavant de la manifestació, una pancarta de més de 15 metres, en la qual es podia llegir «Qui estima Mallorca no la destrueix», era portada per una vintena de representants dels moviments socials convocants. «No al segon cinturó», «Autovia No», «Mallorca diu prou», «Salvem ca nostra», «PP = destrucció» o «Més parcs, menys asfalt» eren alguns dels lemes que es podien llegir en les pancartes. Els crits dels manifestants anaren dirigits sobretot a dues persones: el president del Govern, Jaume Matas, i la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, als qui acusaren de «destruir» Mallorca.

La plaça Major s'omplí. Passaven les vuit del vespre i Pau Debon -cantant del grup Antònia Font- començava a llegir un manifest que completaria l'escriptora Maria Antònia Oliver. «Perquè avui el PP i UM no només posen en perill aquesta terra, el seu paisatge, la seva llengua i el nostre futur. Posen també en qüestió la nostra llibertat», deia un manifest que recordava la lluita per defensar sa Dragonera de finals dels setanta i els avenços que en la protecció d'espais s'han aconseguit per la pressió popular.

«Unió Mallorquina era aquí, amb nosaltres, l'any 1999 i el 2003 mena els camions de grava cap a les terres de conradís i els alzinars del Pla. Aquest ha estat el canvi. No el canvi de la gent: el canvi de jaqueta dels polítics sense paraula». Els crits de «Munar dimissió» van obligar a aturar per moments la lectura del manifest, que tancaria una manifestació caracteritzada pel seu to festiu i pacífic. Al final, sonà la Balanguera."
Mira també:
http://www.estimamallorca.org

Comentaris


Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Per qué?
per Valencià del nord 15 feb 2004
<b>Principals actuacions en matèria ambiental i territorial presentades aquests mesos pel Govern i Consell, per PP i UM, on se posa se manifest un panorama preocupant i sobretot unes amenaces clares per la conservació del medi ambient.</b>



<b>TRANSPORTS:</b>
Més autopistes i un aeroport desmesurat

<b>- Noves autovies i autopistes:</b>
Un dels temes que ha generat més conflictes socials ha estat l’impuls d’una nova política de carreteres fonamentada en la construcció de noves autopistes i autovies. L’aprovació inicial i posterior informació pública del Pla de Carreteres ha generat una contestació considerable especialment al pla de Mallorca i als voltants de Palma com a conseqüència dels projectes de l’Autovia Inca-Manacor i la 2º Via de Cintura.

En concret el Pla inclou dos projectes nous:
- Autovia Inca – Manacor
- 2ª Via de Cintura

Projectes de desdoblaments que se reconverteixen en autopistes i autovies:
Inca – Sa Pobla,
Palma - UIB,
S’Arenal - Llucmajor,
Variant de Llucmajor,
Palmanova - Peguera

Tot un seguit de projectes que a més de suposar un consum de territori brutal (2.000 ha), és l’expressió d’un model econòmic i territorial fonamentat en el transport privat en l’extensió del turisme i les urbanitzacions per tot arreu.

<b>- Paralització de nous trens:</b>
Els primers anuncis de la Consellera d’Obres Públiques en matèria de ferrocarril han estat la paralització del nous projectes (Alcúdia, Artà i Cala Rajada) i al mateix temps la reducció de els freqüències del tren de Manacor (al final ha rectificat i no se reduiran).Al final ha fet marxa enrera en alguns temes emperò no se veu interès en fomentar aquest tipus de transport.

<b>- Ampliació de la capacitat de l’Aeroport:</b>
Tot i que aquest no és un tema nou, la realitat és que en aquests moments se tramita l’ampliació de l’aeroport. Fa poques setmanes la Comissió Balears de Medi Ambient, el màxim organisme del Govern en temes ambientals ja ha informat favorablement aquesta ampliació, com ja ho havia fet mesos enrera l’Ajuntament de Palma. En tot cas aquesta ampliació suposa duplicar la capacitat d’aquesta instal·lació, en concret podria transportar a 38 milions de passatgers.



<b>ESPAIS NATURALS</b>
Se redueix la seva superfície i se rebaixa la seva protecció

<b>- Reducció de la superfície de parcs naturals:</b>
La Llei d’Acompanyaments als Pressuposts inclou un article que preveu, per a principis d’any, la reducció immediata de la superfície dels parcs naturals de Cala d’Hort (Eivissa) i el de Llevant (Mallorca), a fi de excloure del seu àmbit les finques de titularitat privada. Aquest fet significa la pràctica derogació d’aquests parcs.

<b>- Mutilació de la LEN a Eivissa i Formentera:</b>
La Llei d’Espais Naturals quedarà pràcticament derogada o si més no mutilada si s’aprova la Llei de mesures urgents en matèria d’urbanisme que tramita el Parlament. Aquesta llei permet a les Illes Pitiüses se pugui edificar dins ANEI i ARIP a partir de 5 i 3 ha, amb la possibilitats que seguin 4 i 2,5.

<b>- Contractacions dels anti-parc per a gestionar els parcs:</b>
Entre les actuacions més vergonyoses s’hi troba la contractació d’en Mariano Servera, el principal activista anti-parc de la comarca de Llevant, per a treballar, com a càrrecs de confiança, en el tema de parcs dins la Conselleria de Medi Ambient. De fet ara el Govern ha anunciat la creació d’un organisme autònom per a la gestió dels parcs naturals.

<b>- Reducció de les inversions en espais naturals:</b>
Una de les primeres mesures preses pel nou govern fou l’aprovació d’un projecte de llei per a derogar l’impost turístic: l’Ecotaxa Hores d’ara ja s’ha derogat i d’aquesta manera s’ha perdut una oportunitat per a que els turistes contribueixin a la protecció del medi ambient de les Illes Balears. En tot cas hi haurà una reducció de les inversions en projectes de conservació i protecció del patrimoni natural i cultural, especialment pel que fa a parcs naturals.



<b>CREIXEMENT URBANÃ?STIC:</b>
Noves urbanitzacions i nous hotels

<b>- Un complex turístic dins l’espai natural d’Es trenc i el Salobrar i de Campos:</b>
A pesar de la retirada de la Llei que creava una urbanització a Sa Canova de Campos, just devora la platja d’Es trenc i el Salobrar de Campos, el govern segueix proposant un altre projecte de tipus turístic aquest pic dins la pròpia l’Àrea Natural d’Especial Interès. Es tracta de permetre la construcció d’un hotel-clinica devora el balneari de Sant Joan de la Font Santa.

Per al GOB seria una autèntica barbaritat que se permetés la construcció d’una “autoanomenada� clínica de rehabilitació a terrenys de la zona protegida d’Es Trenc i el Salobrar. El projecte que anys enrera s’havia tramitat se situava prop dels banys de sa Font Santa a pocs metres de la zona humida del Salobrar i constava d’11 edificis de tres plantes cada un, amb una capacitat per a 300 habitants.

El GOB considera que l’impacte ambiental i paisatgístic seria molt greu. Cal recordar que la zona on se situen els apartaments està declarat Àrea Natural d’Especial Interès per la Llei d’Espais Naturals i Zona d’Especial Protecció per a les Aus d’acord a la Directiva Europea de protecció de la fauna i Lloc d’Interès Comunitari d’acord amb la Directiva d’Hàbitats.

<b>- Queden legalitzats a Eivissa els habitatges situats a la costa:</b>
Una de les coses més escandaloses, és la declaració d’una amnistia urbanística a l’illa d’Eivissa. En concret i mitjançant la Disposició addicional divuitena de la llei d’Acompanyaments dels Pressuposts, se diu que a la franja costanera (entre 250 i 500 metres de vorera de mar) els habitatges unifamiliars aïllats podran ser legalitzats sigui quina sigui a seva qualificació. Aquesta disposició estableix algunes petites condicions.

<b>- A les Àrees de Prevenció de Riscs s’hi podrà construir:</b>
A les Àrees de Prevenció de Riscs (tant d’Incendi com d’esboldrec com d’inundació), a partir de 1 de gener de 2004 els Plans Territorials Insulars hi podran autoritzar la construcció d’habitatges unifamiliars així com infrastructures. Per això a la Llei d’Acompanyament dels pressuposts se modifica la Matriu d’Ordenació del Sòl Rústic a fi de permetre aquests nus usos edificatoris.

<b>- Noves urbanitzacions a vorera de mar:</b>
D’altra banda la Llei de Mesures urgents en matèria d’urbanisme, aporvada recentment, permet que els Plans Territorials Insulars puguin classificar nous sòls urbanitzables (en determinades casos) a vorera de mar, entre sòls urbans ja consolidats, modificant per això les Directrius d’Ordenació del Territori.

<b>- Possible reactivació d’urbanitzacions paralitzades:</b>
Mitjançant una esmena del PP i d’UM, el Parlament de les Illes Balears podria aprovar una nova disposició legal, per la qual els Plans Territorials Insulars podrien tornar classificar com a sòl urbanitzable o apte per a la urbanització terrenys que foren desclassificats per les DOT per no comptar amb projecte d’urbanització aprovat definitivament.

<b>- Cap a l’artificialització de la costa:</b>
Aquests dos darrers anys s’ha produït una envestida de projectes al nostre litoral, impulsats pel Ministeri de Medi Ambient.
El resultat de tot això ha estat la presentació i en alguns casos l’execució de projectes de passejos marítims, platges artificials, camins nous que accedeixen a la mar etc.

<b>- Passejos marítims:</b>
L’artificialització de la costa té en la construcció de passejos marítims un dels exponents més clars i evidents, lligat a la construcció de plataformes, zones encimentades, enrajolades, faroles, etc.

Els casos de la Colònia de sant Jordi (Ses Salines), S’Estanyol – Sa Ràpita (Llucmajor), Manacor, Alcúdia, Colònia de Sant Pere, Es Molinar – Can Pastilla, Es Trenc, Ses Covetes, Tuent, Son Serra de Marina, Sóller, ... en són exemples clars d’aquesta nova política.

<b>- Platges Artificials:</b>
Un altre aspecte de l’artificialització de la costa ho representa la construcció de platges noves o les autoanomenades “regeneracions� de platges. En definitiva accions d’un elevat cost ambiental, tant a la zona d’extracció com a la zona de deposició.

Alguna d’aquestes actuacions va generar denúncies a Fiscalia, denúncies davant la UE, actes de protesta, així com accions simbòliques i directes contra aquestes polítiques.

Algunes d’aquestes són. Can Picafort, la platja de Muro, Can Cap de Bou, etc.



<b>NOVES INFRASTRUCTURES</b>

<b>- Més forns incineradors de residus:</b>
El primer anunci del nou Conseller de Residus del CIM, ha estat la posada en marxa d’una nova línia d’incineració, a Son Reus, per a tractar els residus. Sense que s’hagi desplegat totes les mesures de pla de residus (recollida selectiva de matèria orgànica, d’envasos, etc) i sense esperar el funcionament del Parc de Tecnologies ambientals, , el nou govern del Consell ja ha decidit que Mallorca necessita més incineració.

<b>- Quatre noves dessaladores:</b>
El nou govern ja ha anunciat el seu acord a la construcció de 4 noves dessaladores a les Illes Balears, concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella. En definitiva noves infrastructures per a permetre nous creixement i que suposen un elevat consum energètic.

<b>- Cable, Gasoducte i nova central elèctrica:</b>
El nou govern ha impulsat la modificació del Pla Energètic de les Illes Balears. Una de les conclusions d’aquesta modificació és la d’apostar pel cable elèctric de connexió amb la península, mantenir el gasoducte per a dur gas natural i crear una nova central elèctrica a Cas Tresorer. En definitiva noves infrastructures energètiques per a permetre un nou creixement urbanístic i turístic.



<b>CRIMINALITZACIÓ DE LA DISCREPÀNCIA</b>

Un fet, rebutjable, lligat a les accions en defensa del medi ambient i la pau, ha estat ha estat la resposta que la Delegació del Govern a les Balears així com el Ministeris de l’Interior han duit a terme.

Es tracta de les sancions que s’han imposat a accions pacífiques de rebuig o de discrepància contra determinades polítiques ambientals. El resultat de tot això han estat multes milionàries a les persones que han protagonitzat aquestes accions. Vet aquí algunes d’elles:

<b>- Acció directa contra la "regeneració" de la platja de Can Picafort:</b> es tracta d’una actuació del GOB que va acabar amb 12 multes que sumaven un total de 2 milions de pessetes. Les sancions han estat recurrides davant els tribunals de Justícia

<b>- L’activista del GOB Joan Amer va ser sancionat</b> amb una multa de <b>500.000 pessetes</b> per botar al camp del Mallorca amb una pancarta de “NO a la Guerra�.

<b>- Recentment 14 activistes de la Plataforma de Costitx contra l’Autovia Inca – Manacor foren sancionats amb una multa de 6.000 euros cada u</b> per fer una acció pacifica de protesta al final d’un ple on l’Ajuntament discutia sobre el seu posicionament de l’autovia.

No hi ha dubte que la Delegació de Govern i el Ministeri de l’Interior espanyols ha empès una política de criminalització de la discrepància en les polítiques del poder, concretades en multes milionàries.
Sindicato Sindicat