INSTÀNCIA DE LA CIUTADELLA
Els ciutadans sotasignats, habitants de Catalunya, reunits el dia 14 de febrer del 2004 davant el Parlament de Catalunya, a tÃtol individual i/o de diversos col·lectius,
US EXPOSEM:
. Que el planejament d'un territori té una enorme repercussió en la vida dels seus habitants, del propi territori i de la riquesa que comporta la seva biodiversitat. Per la qual cosa es fa necessari un consens entre la societat i els planificadors.
. Que el vigent Pla Territorial General de Catalunya de 1995, es va aprovar sense haver estat consensuat pel teixit social, i es van obviar les valoracions que van aportar molts grups en el seu moment, com ara el Manifest de Montesquiu. La mancança d'aquestes aportacions s'està fent cada cop més evident.
. Que l’actual planificació territorial a Catalunya conté greus contradiccions, com ara:
· Es basa amb unes previsions d’augment demogrà fic que no responien ni a la realitat de fa 9 anys ni a la realitat actual ni a les tendències de la nostra població, aspecte que ja va ser molt qüestionat i debatut en el seu moment des d’à mbits diferents.
· Al mateix planejament, però, es diu que s'ha de preveure un "desenvolupament compatible amb els processos naturals i que no es plantegi exclusivament en termes de creixement econòmic si no també en termes mediambientals, és a dir, de qualitat de vida." També diu que "Avui ningú no posa en dubte la relació entre desenvolupament econòmic i medi ambient i, per tant, l'existència de lÃmits al creixement."
En aquest à mbit es presenta l'envelliment de la població com a problemà tic, adduint que no es podran pagar les pensions de jubilació i obviant que, en la realitat, la disminució de la població activa ocupada no té a veure amb la falta de gent disposada a treballar (taxa d'atur a Catalunya d'un 11%), sinó en la falta de llocs de treball en el marc d'una economia caracteritzada per la seva capacitat de créixer sense generar ocupació, i per la inoperà ncia governamental quant a element redistribuidor de la renda com a eina de seguretat ciutadana, de certesa en el futur i d'estabilitat.
Malgrat això, en tots aquests anys no s’han establert polÃtiques institucionals per a estimular la natalitat, donant ajuts efectius a la famÃlia i a la infà ncia, mentre que en altres països europeus la implantació d’aquests ajuts han comportat alces significatives de la fecunditat.
. Que per assolir les previsions d'augment demogrà fic gens realistes que conté la planificació actual, les institucions estan fomentant i forçant una demanda fictÃcia, deixant desprotegida una gran part del territori català . Aquesta situació, l’han sabut aprofitar els especuladors i/o inversos que busquen alts rendiments pels seus capitals, els quals ja no s’aconsegueixen a través de les tÃpiques operacions financeres. Són precisament aquests interessos privats els que estan planificant “de factoâ€? el territori català . Al mateix temps, aquesta demanda especulativa ha engegat un ritme desbocat en el sector de la construcció que està atraient a moltes persones immigrants en busca d’un lloc de treball; tot i que sovint només troben una precarietat (no oblidem l'atur estructural) que es converteix en un element desestabilitzador més. També s'està fomentant la immigració institucionalment perquè aixà es pretén endarrerir l’esclat de la bombolla immobilià ria. Tot això s’agreuja pel fet que a Catalunya tenim actualment un parc d'habitatges desocupats al voltant d'un 15 %.
. Que la implantació d'aquesta planificació, a més, ha estat desigual tant en els diversos à mbits territorials com en el grau de compliment. Com a exemple d'incompliment, mencionem la descripció de sòl útil que fa el PTGC: "Es considera com a sòl útil inicialment per a la urbanització el que té un pendent inferior al 20% sense tenir en compte cap altra consideració." Doncs bé, la realitat és que s'està urbanitzant en llocs de muntanya amb pendents molt superiors als permesos, arribant en segons quines poblacions a pendents del 50% de mitjana, arribant a extrems de pendents del 80% i més. Un altre exemple de grau d'incompliment i de permissivitat el trobem en el fet que, encara avui dia, s'estan concedint llicències per construir sense haver urbanitzat prèviament, amb les greus conseqüències mediambientals que això comporta.
La planificació actual i els seus diversos graus de compliment o d'incompliment tenen moltes conseqüències negatives sobre els habitants i el territori, com ara:
. Especulació generalitzada en el preu del sòl, activitat que està expressament prohibida en l’art. 47 de la Constitució quant el sòl està destinat a habitatges. La qual cosa ve agreujada encara més per les polÃtiques que moltes vegades s’apliquen quant a:
Expropiacions forçoses que realitza l’administració, permetent el posterior ús especulatiu del sòl. Aquest fet és il·legal, a més d’un clar retrocés social que ha deslegitimat els poders públics implicats.
Requalificacions del sòl amb l’única finalitat de facilitar la tasca especulativa i inversora -obtenció de guanys econòmics rà pids que sovint no deixen gaire cosa a canvi-, reduint l’espai lliure per l’ús comú.. La incidència sobre el territori d’aquestes polÃtiques ha estat nefasta.
Permissivitat i inoperà ncia administrativa davant el desocupament i/o abandó dels immobles, sigui la titularitat pública o privada, sovint únicament per esperar un increment del valor del sòl, la qual cosa és un fet antisocial o, com a mÃnim, regulada i controlada, i que va en contra dels interessos de la comunitat. L’Administració no només no ha actuat per evitar aquestes situacions sinó que, en els darrers anys, el tema s’ha agreujat encara més perquè a les persones que han donat un ús social a aquests immobles, se’ls ha criminalitzat com si fossin usurpadors.
. El resultat d’aquests processos ha comportat una exagerada sobrevaloració dels preus de l’habitatge que comporta dues grans conseqüències:
Endeutament financer d'una gran part de la població.
Perill de bombolla immobilià ria, amb les més que previsibles conseqüències sobre la sobtada pèrdua de valor que podran tenir el immobles, agreujant molt més l’endeutament financer de molta població.
. Aquesta permissivitat administrativa “legal� davant de determinats interessos privats pel damunt de l’interès general, al mateix temps no va en consonà ncia amb d’altres normatives legals, no només constitucionals, sinó de lleis catalanes com ara la Llei d'Espais Naturals, La Llei de Patrimoni, i un llarg etc., les quals s’han convertit en paper mullat. D’aquesta manera el poder legislatiu també ha caigut en el descrèdit, en no aplicar-se d’una manera equilibrada i equà nime la diferent normativa en vigor (armonitzar-la).
Aquestes neglicències polÃtiques les estem pagant una bona part de la població, tant en deute financer com en pitjor qualitat ambiental i per tant, de vida. I tot això sense entrar en consideracions més refinades i elevades, a les quals els ciutadans tenim dret a aspirar, com poden ser la contemplació del paisatge, l'equilibri natural, l'estètica visual, la tranquil·litat, l'espai, el silenci, la foscor, els aromes naturals, etc. En canvi, els responsables polÃtics no han rendit comptes a ningú, i segueixen sense fer-ho.
Tot aquest procés està portant a la ciutadania a viure amb una gran inseguretat, entre d'altres motius, en no reconèixer l'espai fÃsic de l'entorn, el qual varia constantment; estar envoltats de regiments d’enormes maquinà ries usades per la destrucció territorial; una massificació de camions que col·lapsen les carreteres; obres per tot arreu que creen un alt Ãndex d'estrès; augment d'emissions de gasos tòxics que estan incrementant d'una forma alarmant les malalties respiratòries i oculars; augment de contaminació acústica i lumÃnica; i un llarg etc. El resultat és una població més estresada, malaltissa, insegura, abatuda, desorientada, agressiva, etc. La manca de valor respecte a l'entorn que exposen i imposen les actuals polÃtiques està propiciant que també els ciutadans valorin cada cop menys el territori (no parlem del cost en euros sinó dels seus valors). I aixà la dinà mica destructora es reprodueix a ella mateixa. En definitiva: grà cies a les polÃtiques actuals els ciutadans estem vivint en una mena de caos que dia a dia s'agreuja i que ja és insostenible.
Per acabar d'adobar aquesta situació, l'actual govern està anunciant a través dels mitjans de comunicació que hi ha uns informes “tècnicsâ€? sobre l’anomenada “regió metropolitana de Barcelonaâ€? en els quals s’asseguren coses com que: “la llegada de casi medio millón de inmigrantes permitirÃa mantener los ritmos de crecimiento económico y de ocupaciónâ€?; “en los próximos 20 años la región de Barcelona necesitará 427.000 viviendas másâ€?; “la mitad de los pisos que han de construirse cubrirÃan la demanda de los inmigrantesâ€? (declaracions aparegudes a La Vanguardia, el dimecres 11 de febrer de 2004).
Els ciutadans, horroritzats davant aquesta perspectiva, ens preguntem moltes coses. Per posar uns exemples: ¿d'on sortirà tot el material necessari per a molta més construcció de la que ja està engegada? ¿quantes muntanyes, boscos i ecosistemes més caldrà sacrificar per nodrir la cobdÃcia? ¿Quina explicació pot donar el govern al fet que en els darrers 2 anys s'hagi augmentat el preu final de l'habitatge en un 40% mentre els materials de la construcció han augmentat un 4,7%? ¿i l'augment en els Ãndexs de contaminació que això comportarà ?... L'explicació és ben senzilla:
E S P E C U L A C I Ó.
Per tot això exposat -sense à nim de ser exhaustius- i tenint en compte els projectes de "creixement" que està anunciant el govern actual, fem a mans a aquest Parlament de Catalunya la present instà ncia, per a una reflexió en profunditat de tota la problemà tica exposada, i
US SOL·LICITEM i PREGUEM,
1.- Que declareu amb carà cter urgent, la mesura cautelar d’aplicar una MORATÒRIA URBAN�STICA A TOT EL PA�S (NO DONAR MÉS LLICÈNCIES URBAN�STIQUES, ATURAR ELS PLANS PARCIALS DE CREIXEMENT JA INICIATS I ATURAR TOTS ELS PROCESSOS D’EXPROPIACIONS INICIATS).
2.- Al mateix temps que declareu la moratòria urbanÃstica, obriu un termini de 3 mesos de CONSULTA CIUTADANA. Durant aquest temps tots els ciutadans en nom propi o en nom de grups, aportaran al Parlament de Catalunya els seus problemes, reivindicacions, greuges, alternatives a projectes, propostes d’usos socials d’immobles, etc.
3.- A partir d’una bona anà lisi del resultat de la consulta ciutadana al mateix temps que incorporant tota la diversa normativa en vigor tant nacional com internacional, quant a la sostenibilitat, REVISAR EN PROFUNDITAT LA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI CATALÀ al mateix temps que elaboreu el corresponent reglament d'implementació, en el que s'expliqui de manera clara i senzilla com s'ha d'aplicar en cada à mbit, exposant-los públicament donant un termini suficient per presentar al·legacions.
Els ciutadans de Catalunya no ens volem deixar governar per polÃtiques que estant posant en greu perill la nostra cultura, el passat històric i el llegat patrimonial que hem de deixar a les futures generacions. Només amb una autèntica participació ciutadana, la Planificació Territorial a Catalunya tindrà una bona part de consens, i podrà esdevenir una vertadera eina de progrés humà , d'un present pacÃfic, d'estabilitat i, a la fi, de futur.
Barcelona, Parc de la Ciutadella |
