Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: un altre món és aquí
Conclusions I Jornades Un Altre Vallès és Possible
12 feb 2004
Conclusions I Jornades Un Altre Vallès és Possible
Com sabeu, Entesa per Sabadell (ES), Alternativa d'Esquerres per Badia (AEB), Col·lectiu Obrer Popular de Ripollet (COP), Participació Activa i Social de Cerdanyola (PAS) i Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR) vam convocar el passat 24 de gener una jornada de treball amb la pretensió d'anar descobrint les afinitats que hi ha entre nosaltres. En concret amb aquesta jornada preteníem bàsicament ampliar el coneixement mutu a totes les persones que fos possible de cadascuna de les organitzacions, posar en comú experiències de treball i començar a fer conegut el nostre espai polític a la comarca.
Vam aplegar prop de 100 persones, entre dâelles membres dâaltres grups de Santa Perpètua, Barberà o Badalona que es van distribuir en quatre tallers per debatre temes concrets. A continuació us fem arribar el resum del que van donar de si aquests tallers, així com el plenari final sobre perspectives de treball conjunt.
Taller sobre habitatge
Abans de començar, cal constatar alguns aspectes importants:

- Actualment els ajuntaments estan donant més edificabilitat que en lâèpoca franquista.
- El creixement urbanístic del Vallès en els darrers anys és en part conseqüència de la política dâhabitatge que sâha fet a Barcelona ciutat.
- Les realitats en el problema de lâhabitatge són diverses a la comarca. Des de municipis que han exhaurit pràcticament el seu terme municipal i que no disposen dâespai lliure (Ripollet, Badia, Barberà), dâaltres que encara els en resta, fins al cas de Badia amb un patrimoni dâhabitatges dominat per les VPO. Dâaquí que sigui molt important conèixer la realitat de lâhabitatge en cada municipi per endegar plans dâactuació.

A partir del document elaborat, vàrem constatar:

1r. Cal que els Ajuntaments es comprometin en promoure polítiques públiques actives dâhabitatge al seu municipi, més enllà dâoferir sòl pel mercat lliure.
2n. La Planificació és fonamental per definir la política dâhabitatge en un municipi. Aquesta planificació ha de definir el creixement i les noves necessitats que dâaquest seân deriven (mobilitat, serveis, equipaments...). La política dâhabitatge sâha de determinar a partir de lâelaboració dels Plans Estratègics de cada municipi. Dâaquesta manera sâarticularà amb altres polítiques locals: immigració, joventut, urbanística...
3r. Ãs evident que el redreçament de lâactual disbauxa immobiliària i poder fer realitat el dret universal a un habitatge digne, no ho podrem aconseguir deixant-ho en mans del mercat. Cal una intervenció pública decidida en cada municipi.
4t. Aquesta intervenció pública cal articular-la a partir de la creació dâens municipals dedicats a lâhabitatge: empreses municipals, oficines...
A partir dâaquestes constatacions, hi ha un seguit de propostes concretes per tirar endavant.

- Cal endegar nous instruments impositius per tal dâafavorir una nova política dâhabitatge:
ï§ Gravar fiscalment els pisos buits; cal recordar els 40.000 pisos buits que es calcula que hi ha a la Comarca.
ï§ Afavorir fiscalment la rehabilitació dâhabitatges (reducció dâIBI, supressió de taxes per llicències dâobres).
- Cal plantejar-se no ocupar nous espais lliures, dels quals cada cop nâestem més faltats a la comarca. Per això cal definir prioritats en lâocupació:
ï§ Treure indústries del casc urbà.
ï§ Utilitzar lâespai generat per esponjar el casc urbà i per a noves construccions, amb lâobjectiu de consolidar el nucli urbà.
- El fet de supeditar la política urbanística i dâhabitatges a un Planejament integral que en la majoria dels municipis està per fer, fa que calgui plantejar una moratòria urbanística a nivell comarcal en el sentit que ho demana la Plataforma Salvem el Vallès.
- Lâelevat nombre de pisos buits a la comarca i la manca dâespai lliure per a noves edificacions, fa que calgui potenciar les polítiques de rehabilitació de vivendes, mitjançant reduccions dâimpostos, com les que sâhan esmentat, o fins i tot ajuts directes dels ajuntaments.
- Cal articular polítiques de foment del lloguer de pisos a preus assequibles. Aquí hi ha diferents propostes:
ï§ Actuació de lâAjuntament com un intermediari en el lloguer dâhabitatges, tot donant garanties als propietaris per sobre de les que ofereixen les immobiliàries del mercat (assegurances, garanties de cobrament...) i destinant-los al lloguer al col·lectius amb més dificultats dâaccés a la vivenda (joves, immigrants...) Hi ha experiències al respecte en alguns municipis.
ï§ El paper de les empreses públiques dâhabitatges pot ser important en el camp del lloguer. Ãs possible oferir pisos de nova promoció o rehabilitats entre 30.000 i 50.000 ptes mensuals de lloguer.
- En el taller es discuteix el paper de les empreses municipals dedicades a la promoció dâhabitatges, de les quals nâhi diferents exemples en els municipis. Al respecte constatem:
ï§ Sovint el paper dâaquestes empreses és qüestionat donat alguns escàndols que hi ha hagut.
ï§ Tot i això, amb una adequada gestió, podem ser instruments útils per afavorir lâaccés a la vivenda de molts sectors de la població.
ï§ Poden actuar reinvertint els beneficis de la venda del sòl en la compra dâhabitatges en les mateixes promocions. La reinversió dels beneficis pot ser un instrument per tal que lâajuntament es faci amb un patrimoni municipal dâhabitatges.
ï§ Malgrat tot això, es dubta que aquestes empreses públiques puguin solucionar lâaccés a lâhabitatge del col·lectius més desfavorits, pel qual caldria articular altre tipus de propostes.

- Es discuteix la idoneïtat de la proposta que els ajuntaments comprin habitatges directament en els barris més desfavorits per a rehabilitar-los i posar-los al mercat com a lloguer. Alguns integrants del taller ho veuen pressupostàriament difícil. De tota manera es constata que sense fórmules semblants serà difícil intervenir en la millora dels barris més degradats de la primera immigració
- Es planteja també que cal lluitar contra lâespeculació en la venda il·legal dâhabitatges de protecció oficial. Sâestà donant en tots els municipis, però és especialment greu en el cas de Badia, donat lâenorme parc dâaquest tipus dâhabitatges que hi ha en aquest municipi.
- Es constata també que cal fer front a la gran desinformació que hi ha respecte al tema i als drets que tenen els ciutadans en lâadquisició dâhabitatge. Per això cal dotar de punts dâinformació específics les oficines municipals dâhabitatge.
- Finalment dues propostes més es van apuntar:
ï§ Crear xarxes dâhabitatges de lloguer des de la societat civil.
ï§ Establir consorcis entre ajuntaments per tal de solucionar els problemes dâaquells municipis que no tenen sòl lliure.




Taller sobre mobilitat sostenible

Temes dâinterès
Constatació de la coincidència en una sèrie de preocupacions respecte de la mobilitat i el territori com ara:
- Necessitat de canviar el model de mobilitat, tot buscant alternatives que tinguin en compte la dimensió humana i cívica de les infraestructures.
- Reflexió sobre el conflicte entre els interessos econòmics i la mobilitat sostenible.
- No només cal inversió en transport públic, també cal definir quin tipus de transport públic és el més adequat per a les necessitats de la població del Vallès.
- Defensa dâuna xarxa comarcal de comunicacions per donar servei a la relació comercial i de serveis que hi ha entre els diferents municipis.
- Garantir vies segures per a la comunicació en bicicleta o a peu entre poblacions.
- Necessitat dâestablir lligams entre els grups polítics i les entitats locals i supralocals.
Què podem fer?
- Treball amb grups i entitats, per tal dâaconseguir força social: a) nivell local i supralocal; b) treball sobre el model
- Proposta per treballar en tres línies principals:
1 â Xarxa de ferrocarril
2 â Espais lliures
3 â Carreteres: a) propostes per completar la xarxa secundària; b) humanitzar les carreteres (camins per passejar i per anar en bici).
- Els temes es poden agrupar per corredors:
1 â Corredor del Ripoll (operació de Sant Pau de Riu Sec, Centre Direccional, Can Gambúsâ¦)
2 â Corredor de la Riera de les Arenes/Rubí (Sant Cugat-Rubí- B-30, Castellbisbal)
- Estratègia a partir dâestudis ja fets, però també estudiant noves problema+atieques, com ara lâentorn de la B-30 (Rubí, Sant Cugat).
Com treballem?
1 â Buscar un tema supramunicipal i estudiar-lo.
2 â Fer propostes, treballant amb les entitats socials.
3 â Buscar aliances i col·laboracions, prioritzant lâadhesió dâentitats clau a nivell local
Com ens organitzem?
- Establir coordinació permanent sobre mobilitat.
- Trobades aproximadament cada dos mesos per treballar temes concrets.
Quines són les nostres prioritats immediates?
- Espais lliures: proposta sobre una nova via verda (Farell-Marina)
- Sessió de treball sobre Rubí-Sant Cugat
- Propostes sobre ferrocarril

Taller sobre agressions urbanístiques
Situació actual:
Per la situació i les característiques geogràfiques que presenta el Vallès occidental ha estat una comarca en el punt de mira urbanístic i dâinfrastructures, especialment de vials i ferrocarrils. Any darrera any la taca urbanitzadora i lâampliació viària fruït de les pròpies necessitats generades i les de comunicació amb dâaltres comarques, han esquarterat i ocupat el territori de forma preocupant.
Malgrat això, encara existeixen zones representades pels tres eixos com el corredor de Rubí, la Via Verda i el corredor de Llevant. Aquest tres eixos, tot i que tenen una petita part actual dâocupació, representen diverses funcions importants:
- Són espais agroforestals que han reactivat la seva importància pel mateix fet de quedar més aïllats
- Representen espais de connectivitat biològica que segueixen la mateixa direcció dels rius.
- Representen una important zona de recarrega dels aqüífers davant de les tones de formigó que impermeabilitzen el sòl.
- Les zones boscoses que resten aporten qualitat de lâaire
- Lâagricultura establerta acosta els productes als consumidors
- Representen uns valors socials, culturals, patrimonials i paisatgístics de primer ordre
Els agressors al territori on predominen els inversors utilitzen criteris com âel que lâaugment dâhabitatge abarateix el seu preuâ? i âcal fer més vials per evitar la congestióâ? premisses falses com ja coneixem. Cal esmentar la presència dâuns 40.000 habitatges buits a la nostra comarca.
Les agressions actuals:
- Lâaeroport de Sabadell per la seva contaminació sonora i la proximitat als habitatges (Barberà i Badia especialment)
- Les línies elèctriques que travessen el territori
- El creixement urbanístic principalment dâhabitatge i la reducció de zones dâequipaments i zones verdes i naturals
- La contaminació sonora de la C â58 al seu pas per Ripollet i Badia principalment
- Les pedreres, bòbiles i extraccions dâàrids.
- La situació degradada dels nostres rius i torrents
- La gestió dels residus i els Ecoparcs
Els projectes previstos
- El quart cinturó
- El zoo a Sabadell- Castellar
- Els 8.000 habitatges a Can Ramoneda de Rubí
- El Centre Direccional a la Plana del Castell de Cerdanyola
- La Via interpolar a Badia- Barberà
- Les Rondes a Sabadell
- El Túnel dâHorta a Collserola
- El Vial cornisa a Collserola
- Actuacions als voltants de Collserola
I dâaltres actuacions que en aquests moments es troben poc concretades, però què en qualsevol moment poden planejar-se i executar-se (Golfs, TGV, vials diversos,...)
Qui són els agressors?
Ãs una responsabilitat compartida, des de la generada pel propi consum ciutadà fins la tolerada, per pròpia incapacitat o manca de coratge per enfrontar-sâhi dels nostres Ajuntaments o administracions. Els poderosos amb interessos econòmics, a partir dâaquest fet i del seu propi treball manipulatiu vers el consum i la inversió creen unes necessitats socials, que intenten justificar, ocupant especulativament el medi natural.
Com podem actuar?

- Amb la presència activa a les institucions fins on es pugui.
- Amb la difusió dels valors dels espais naturals, desmitificant âla necessitatâ? del creixement.
- Amb la informació ciutadana i la mobilització com a eina de pressió.
Reptes generals de planificació
A nivell local intervenir de forma exigent en les Revisions dels Plans Municipals.
A nivell comarcal cal exigir participar amb âun projecte clarâ? en lâelaboració del Pla director comarcal, en primer terme i en el Pla Territorial Metropolità.
Acords i reflexions

- Hem de buscar el global davant del âlocalismeâ?. Les ciutats es troben tan juntes que es poden compartir espais, serveis i equipaments.
- Exigir la participació real en lâelaboració dels plans que afectin la comarca
- Impulsar accions puntuals en les diverses agressions
- Exigir la moratòria dels plans comarcals fins no redactar el Pla director
- Dissenyar la utopia comarcal que volem com a referent i allunyar-nos del sempre perillós possibilisme.

Taller sobre democràcia participativa

Eix 1 â Reflexió general sobre la democràcia
ï§ Cada cop hi ha més espais on la participació de tothom és decisiva.
ï§ Tot i que hi ha una individualització dins del teixit associatiu i menys coordinació, amb tot el moviment reivindicatiu (guerra, un altre mónâ¦), molta ciutadania ha sortit al carrer volent compartir.
ï§ La democràcia participativa ha de tenir paciència. Sâha de tenir en compte que hi ha moltes formes diferents de participació i voluntats diverses de participació.
ï§ Els pressupostos participatius no serveixen de res si no es compta amb la participació de tothom.
ï§ Fer de pont entre els moviments socials (p.e. Okupes) i els espais de decisió municipal (ple municipal).
ï§ Es important la comunicació, les connexions entre els grups cívico-polítics amb els moviments socials, comunicar preocupacions, reivindicacions.
ï§ La participació sâha dâentendre inscrita en un projecte de transformació social.
ï§ Sâha dâevitar que sâinstrumentalitzi la participació per part dels tècnics, dels instituts, dels tecnòlegs, etc.
ï§ Per la participació, és molt important la capacitat de decisió i el caràcter vinculant de les decisions preses.
ï§ La democràcia no ha ajudat a lâimpuls de la participació. Això ens ha fet perdre la possibilitat de tenir una cultura de la participació, la gent no està acostumada a decidir. Hem passat de lo col·lectiu a lo individual. Hem dâanar en lâaltra direcció. Veure de quina forma es pot reconduir.
ï§ Assumpció del binomi global â local.
ï§ Es bàsica lâautonomia econòmica dels grups. Socialitzar despeses.
ï§ Moviment social : acció política i acció social.
ï§ Sense informació no hi ha llibertat. Hem de fer contrainformació. Sâha de distribuir i socialitzar la informació.
Eix 2 â Experiència local. En la societat civil o en les institucions
ï§ Pressupostos participatius (experiència Rubí: manipulats i no vinculants).
ï§ Assemblees populars.
ï§ Trobades amb les associacions i entitats socials (sense substituir).
ï§ Potenciament dels portanveus, més que els representants.
ï§ Pressupostos alternatius als de lâajuntament.
ï§ Adhesions als temes reivindicatius.
ï§ Organització participativa per a les persones que formen part de plataformes cíviques.
ï§ Acció política a partir dels ciutadans i les ciutadanes.
Eix 3 â Experiència local. En els mètodes i funcionament dels nostres grups polítics
ï§ Funcionament assembleari.
ï§ Funcionament no nominal, protagonisme compartit, relleu, renovació.
ï§ Les decisions preses en consens.
Eix 4 â Propostes locals i propostes de treball per al futur
Propostes
- Intercanvi - Centralitzar butlletins : fer xarxa.
- Jornada de reflexió i aprofundiment : Organitzar una nova trobada (comissió per poder montar una jornada per parlar dels temes de participació).
- Intercanviar les mocions supramunicipals entre els grups polítics.
Criteris (que podran ser temes de la jornada)
- Pressupostos participatius.
- Vinculació local â global.
- Relacions moviments socials â grups polítics (no substituir).

Plenari sobre propostes de treball conjunt
Després dels tallers el plenari va servir per posar en comú les reflexions que en ells sâhavien produït i per començar a concretar quines poden ser les vies dâacció conjunt a partir dâara, a partir del moment en que hem constatat la necessitat de trobar àmbits de treball conjunt. A la primera part es van exposar els resums dels tallers que també apareixen en aquest document. A la segona es van plantejar diverses línies de treball,
ï· Establir una coordinació estable entre les organitzacions implicades.
ï· Convocar jornades temàtiques per aprofundir en aquells temes que ho requereixen com Democràcia participativa, habitatge, món del treball, sanitat o immigració.
ï· Establir una coordinació institucional entre els nostres grups municipals que permeti intercanvi de mocions, propostes i respostes a propostes dels governs municipals, així com la possibilitat de tirar endavant propostes conjuntes.
ï· Afavorir lâintercanvi dâinformació tant per mitjans convencionals com per correu electrònic.
ï· Poder servir de difusors de campanyes globals que puguem ajudar a arribar al Vallès.
ï· Expressar-nos de forma conjunta als mitjans de comunicació en aquells temes que sigui possible per obtenir un major ressò.
ï· Posar en marxa una campanya conjunta i simultània que consti dâacció social, de difusió i dâacció institucional en els nostres municipis. En aquest punt es va decidir que les diferents assemblees tractin aquest tema per tal de decidir quin és el tema que pot protagonitzar aquesta primera campanya conjunta. Es van proposar dos temes, habitatge i sanitat. En qualsevol cas es va coincidir en que havia de ser una campanya que ens impliqués a tots, que tingués interès per la ciutadania en general i no només per a la gent més polititzada, que fos una campanya mobilitzadora i enfocada en positiu, amb propostes pròpies i no només a la contra.
Mira també:
http://www.pas-cerdanyola.org/
http://www.aeb.es.vg/
Sindicat Terrassa