|
|
|
Anàlisi :: un altre món és aquí |
|
Conclusions I Jornades Un Altre Vallès és Possible
|
|
per Un altre vallès es possible
Correu-e: s@hotmail.com (no verificat!) |
12 feb 2004
|
|
Conclusions I Jornades Un Altre Vallès és Possible |
Com sabeu, Entesa per Sabadell (ES), Alternativa d'Esquerres per Badia (AEB), Col·lectiu Obrer Popular de Ripollet (COP), Participació Activa i Social de Cerdanyola (PAS) i Alternativa Ciutadana de Rubà (ACR) vam convocar el passat 24 de gener una jornada de treball amb la pretensió d'anar descobrint les afinitats que hi ha entre nosaltres. En concret amb aquesta jornada pretenÃem bà sicament ampliar el coneixement mutu a totes les persones que fos possible de cadascuna de les organitzacions, posar en comú experiències de treball i començar a fer conegut el nostre espai polÃtic a la comarca.
Vam aplegar prop de 100 persones, entre d’elles membres d’altres grups de Santa Perpètua, Barberà o Badalona que es van distribuir en quatre tallers per debatre temes concrets. A continuació us fem arribar el resum del que van donar de si aquests tallers, aixà com el plenari final sobre perspectives de treball conjunt.
Taller sobre habitatge
Abans de començar, cal constatar alguns aspectes importants:
- Actualment els ajuntaments estan donant més edificabilitat que en l’època franquista.
- El creixement urbanÃstic del Vallès en els darrers anys és en part conseqüència de la polÃtica d’habitatge que s’ha fet a Barcelona ciutat.
- Les realitats en el problema de l’habitatge són diverses a la comarca. Des de municipis que han exhaurit prà cticament el seu terme municipal i que no disposen d’espai lliure (Ripollet, Badia, Barberà ), d’altres que encara els en resta, fins al cas de Badia amb un patrimoni d’habitatges dominat per les VPO. D’aquà que sigui molt important conèixer la realitat de l’habitatge en cada municipi per endegar plans d’actuació.
A partir del document elaborat, và rem constatar:
1r. Cal que els Ajuntaments es comprometin en promoure polÃtiques públiques actives d’habitatge al seu municipi, més enllà d’oferir sòl pel mercat lliure.
2n. La Planificació és fonamental per definir la polÃtica d’habitatge en un municipi. Aquesta planificació ha de definir el creixement i les noves necessitats que d’aquest se’n deriven (mobilitat, serveis, equipaments...). La polÃtica d’habitatge s’ha de determinar a partir de l’elaboració dels Plans Estratègics de cada municipi. D’aquesta manera s’articularà amb altres polÃtiques locals: immigració, joventut, urbanÃstica...
3r. És evident que el redreçament de l’actual disbauxa immobilià ria i poder fer realitat el dret universal a un habitatge digne, no ho podrem aconseguir deixant-ho en mans del mercat. Cal una intervenció pública decidida en cada municipi.
4t. Aquesta intervenció pública cal articular-la a partir de la creació d’ens municipals dedicats a l’habitatge: empreses municipals, oficines...
A partir d’aquestes constatacions, hi ha un seguit de propostes concretes per tirar endavant.
- Cal endegar nous instruments impositius per tal d’afavorir una nova polÃtica d’habitatge:
 Gravar fiscalment els pisos buits; cal recordar els 40.000 pisos buits que es calcula que hi ha a la Comarca.
 Afavorir fiscalment la rehabilitació d’habitatges (reducció d’IBI, supressió de taxes per llicències d’obres).
- Cal plantejar-se no ocupar nous espais lliures, dels quals cada cop n’estem més faltats a la comarca. Per això cal definir prioritats en l’ocupació:
 Treure indústries del casc urbà .
 Utilitzar l’espai generat per esponjar el casc urbà i per a noves construccions, amb l’objectiu de consolidar el nucli urbà .
- El fet de supeditar la polÃtica urbanÃstica i d’habitatges a un Planejament integral que en la majoria dels municipis està per fer, fa que calgui plantejar una moratòria urbanÃstica a nivell comarcal en el sentit que ho demana la Plataforma Salvem el Vallès.
- L’elevat nombre de pisos buits a la comarca i la manca d’espai lliure per a noves edificacions, fa que calgui potenciar les polÃtiques de rehabilitació de vivendes, mitjançant reduccions d’impostos, com les que s’han esmentat, o fins i tot ajuts directes dels ajuntaments.
- Cal articular polÃtiques de foment del lloguer de pisos a preus assequibles. Aquà hi ha diferents propostes:
 Actuació de l’Ajuntament com un intermediari en el lloguer d’habitatges, tot donant garanties als propietaris per sobre de les que ofereixen les immobilià ries del mercat (assegurances, garanties de cobrament...) i destinant-los al lloguer al col·lectius amb més dificultats d’accés a la vivenda (joves, immigrants...) Hi ha experiències al respecte en alguns municipis.
 El paper de les empreses públiques d’habitatges pot ser important en el camp del lloguer. És possible oferir pisos de nova promoció o rehabilitats entre 30.000 i 50.000 ptes mensuals de lloguer.
- En el taller es discuteix el paper de les empreses municipals dedicades a la promoció d’habitatges, de les quals n’hi diferents exemples en els municipis. Al respecte constatem:
 Sovint el paper d’aquestes empreses és qüestionat donat alguns escà ndols que hi ha hagut.
 Tot i això, amb una adequada gestió, podem ser instruments útils per afavorir l’accés a la vivenda de molts sectors de la població.
 Poden actuar reinvertint els beneficis de la venda del sòl en la compra d’habitatges en les mateixes promocions. La reinversió dels beneficis pot ser un instrument per tal que l’ajuntament es faci amb un patrimoni municipal d’habitatges.
 Malgrat tot això, es dubta que aquestes empreses públiques puguin solucionar l’accés a l’habitatge del col·lectius més desfavorits, pel qual caldria articular altre tipus de propostes.
- Es discuteix la idoneïtat de la proposta que els ajuntaments comprin habitatges directament en els barris més desfavorits per a rehabilitar-los i posar-los al mercat com a lloguer. Alguns integrants del taller ho veuen pressupostà riament difÃcil. De tota manera es constata que sense fórmules semblants serà difÃcil intervenir en la millora dels barris més degradats de la primera immigració
- Es planteja també que cal lluitar contra l’especulació en la venda il·legal d’habitatges de protecció oficial. S’està donant en tots els municipis, però és especialment greu en el cas de Badia, donat l’enorme parc d’aquest tipus d’habitatges que hi ha en aquest municipi.
- Es constata també que cal fer front a la gran desinformació que hi ha respecte al tema i als drets que tenen els ciutadans en l’adquisició d’habitatge. Per això cal dotar de punts d’informació especÃfics les oficines municipals d’habitatge.
- Finalment dues propostes més es van apuntar:
 Crear xarxes d’habitatges de lloguer des de la societat civil.
 Establir consorcis entre ajuntaments per tal de solucionar els problemes d’aquells municipis que no tenen sòl lliure.
Taller sobre mobilitat sostenible
Temes d’interès
Constatació de la coincidència en una sèrie de preocupacions respecte de la mobilitat i el territori com ara:
- Necessitat de canviar el model de mobilitat, tot buscant alternatives que tinguin en compte la dimensió humana i cÃvica de les infraestructures.
- Reflexió sobre el conflicte entre els interessos econòmics i la mobilitat sostenible.
- No només cal inversió en transport públic, també cal definir quin tipus de transport públic és el més adequat per a les necessitats de la població del Vallès.
- Defensa d’una xarxa comarcal de comunicacions per donar servei a la relació comercial i de serveis que hi ha entre els diferents municipis.
- Garantir vies segures per a la comunicació en bicicleta o a peu entre poblacions.
- Necessitat d’establir lligams entre els grups polÃtics i les entitats locals i supralocals.
Què podem fer?
- Treball amb grups i entitats, per tal d’aconseguir força social: a) nivell local i supralocal; b) treball sobre el model
- Proposta per treballar en tres lÃnies principals:
1 – Xarxa de ferrocarril
2 – Espais lliures
3 – Carreteres: a) propostes per completar la xarxa secundà ria; b) humanitzar les carreteres (camins per passejar i per anar en bici).
- Els temes es poden agrupar per corredors:
1 – Corredor del Ripoll (operació de Sant Pau de Riu Sec, Centre Direccional, Can Gambús…)
2 – Corredor de la Riera de les Arenes/Rubà (Sant Cugat-RubÃ- B-30, Castellbisbal)
- Estratègia a partir d’estudis ja fets, però també estudiant noves problema+atieques, com ara l’entorn de la B-30 (RubÃ, Sant Cugat).
Com treballem?
1 – Buscar un tema supramunicipal i estudiar-lo.
2 – Fer propostes, treballant amb les entitats socials.
3 – Buscar aliances i col·laboracions, prioritzant l’adhesió d’entitats clau a nivell local
Com ens organitzem?
- Establir coordinació permanent sobre mobilitat.
- Trobades aproximadament cada dos mesos per treballar temes concrets.
Quines són les nostres prioritats immediates?
- Espais lliures: proposta sobre una nova via verda (Farell-Marina)
- Sessió de treball sobre RubÃ-Sant Cugat
- Propostes sobre ferrocarril
Taller sobre agressions urbanÃstiques
Situació actual:
Per la situació i les caracterÃstiques geogrà fiques que presenta el Vallès occidental ha estat una comarca en el punt de mira urbanÃstic i d’infrastructures, especialment de vials i ferrocarrils. Any darrera any la taca urbanitzadora i l’ampliació vià ria fruït de les pròpies necessitats generades i les de comunicació amb d’altres comarques, han esquarterat i ocupat el territori de forma preocupant.
Malgrat això, encara existeixen zones representades pels tres eixos com el corredor de RubÃ, la Via Verda i el corredor de Llevant. Aquest tres eixos, tot i que tenen una petita part actual d’ocupació, representen diverses funcions importants:
- Són espais agroforestals que han reactivat la seva importà ncia pel mateix fet de quedar més aïllats
- Representen espais de connectivitat biològica que segueixen la mateixa direcció dels rius.
- Representen una important zona de recarrega dels aqüÃfers davant de les tones de formigó que impermeabilitzen el sòl.
- Les zones boscoses que resten aporten qualitat de l’aire
- L’agricultura establerta acosta els productes als consumidors
- Representen uns valors socials, culturals, patrimonials i paisatgÃstics de primer ordre
Els agressors al territori on predominen els inversors utilitzen criteris com “el que l’augment d’habitatge abarateix el seu preu� i “cal fer més vials per evitar la congestió� premisses falses com ja coneixem. Cal esmentar la presència d’uns 40.000 habitatges buits a la nostra comarca.
Les agressions actuals:
- L’aeroport de Sabadell per la seva contaminació sonora i la proximitat als habitatges (Barberà i Badia especialment)
- Les lÃnies elèctriques que travessen el territori
- El creixement urbanÃstic principalment d’habitatge i la reducció de zones d’equipaments i zones verdes i naturals
- La contaminació sonora de la C –58 al seu pas per Ripollet i Badia principalment
- Les pedreres, bòbiles i extraccions d’à rids.
- La situació degradada dels nostres rius i torrents
- La gestió dels residus i els Ecoparcs
Els projectes previstos
- El quart cinturó
- El zoo a Sabadell- Castellar
- Els 8.000 habitatges a Can Ramoneda de RubÃ
- El Centre Direccional a la Plana del Castell de Cerdanyola
- La Via interpolar a Badia- BarberÃ
- Les Rondes a Sabadell
- El Túnel d’Horta a Collserola
- El Vial cornisa a Collserola
- Actuacions als voltants de Collserola
I d’altres actuacions que en aquests moments es troben poc concretades, però què en qualsevol moment poden planejar-se i executar-se (Golfs, TGV, vials diversos,...)
Qui són els agressors?
És una responsabilitat compartida, des de la generada pel propi consum ciutadà fins la tolerada, per pròpia incapacitat o manca de coratge per enfrontar-s’hi dels nostres Ajuntaments o administracions. Els poderosos amb interessos econòmics, a partir d’aquest fet i del seu propi treball manipulatiu vers el consum i la inversió creen unes necessitats socials, que intenten justificar, ocupant especulativament el medi natural.
Com podem actuar?
- Amb la presència activa a les institucions fins on es pugui.
- Amb la difusió dels valors dels espais naturals, desmitificant “la necessitat� del creixement.
- Amb la informació ciutadana i la mobilització com a eina de pressió.
Reptes generals de planificació
A nivell local intervenir de forma exigent en les Revisions dels Plans Municipals.
A nivell comarcal cal exigir participar amb “un projecte clar� en l’elaboració del Pla director comarcal, en primer terme i en el Pla Territorial Metropolità .
Acords i reflexions
- Hem de buscar el global davant del “localisme�. Les ciutats es troben tan juntes que es poden compartir espais, serveis i equipaments.
- Exigir la participació real en l’elaboració dels plans que afectin la comarca
- Impulsar accions puntuals en les diverses agressions
- Exigir la moratòria dels plans comarcals fins no redactar el Pla director
- Dissenyar la utopia comarcal que volem com a referent i allunyar-nos del sempre perillós possibilisme.
Taller sobre democrà cia participativa
Eix 1 – Reflexió general sobre la democrà cia
 Cada cop hi ha més espais on la participació de tothom és decisiva.
 Tot i que hi ha una individualització dins del teixit associatiu i menys coordinació, amb tot el moviment reivindicatiu (guerra, un altre món…), molta ciutadania ha sortit al carrer volent compartir.
 La democrà cia participativa ha de tenir paciència. S’ha de tenir en compte que hi ha moltes formes diferents de participació i voluntats diverses de participació.
 Els pressupostos participatius no serveixen de res si no es compta amb la participació de tothom.
 Fer de pont entre els moviments socials (p.e. Okupes) i els espais de decisió municipal (ple municipal).
 Es important la comunicació, les connexions entre els grups cÃvico-polÃtics amb els moviments socials, comunicar preocupacions, reivindicacions.
 La participació s’ha d’entendre inscrita en un projecte de transformació social.
 S’ha d’evitar que s’instrumentalitzi la participació per part dels tècnics, dels instituts, dels tecnòlegs, etc.
 Per la participació, és molt important la capacitat de decisió i el carà cter vinculant de les decisions preses.
 La democrà cia no ha ajudat a l’impuls de la participació. Això ens ha fet perdre la possibilitat de tenir una cultura de la participació, la gent no està acostumada a decidir. Hem passat de lo col·lectiu a lo individual. Hem d’anar en l’altra direcció. Veure de quina forma es pot reconduir.
 Assumpció del binomi global – local.
 Es bà sica l’autonomia econòmica dels grups. Socialitzar despeses.
 Moviment social : acció polÃtica i acció social.
 Sense informació no hi ha llibertat. Hem de fer contrainformació. S’ha de distribuir i socialitzar la informació.
Eix 2 – Experiència local. En la societat civil o en les institucions
 Pressupostos participatius (experiència RubÃ: manipulats i no vinculants).
 Assemblees populars.
 Trobades amb les associacions i entitats socials (sense substituir).
 Potenciament dels portanveus, més que els representants.
 Pressupostos alternatius als de l’ajuntament.
 Adhesions als temes reivindicatius.
 Organització participativa per a les persones que formen part de plataformes cÃviques.
 Acció polÃtica a partir dels ciutadans i les ciutadanes.
Eix 3 – Experiència local. En els mètodes i funcionament dels nostres grups polÃtics
 Funcionament assembleari.
 Funcionament no nominal, protagonisme compartit, relleu, renovació.
 Les decisions preses en consens.
Eix 4 – Propostes locals i propostes de treball per al futur
Propostes
- Intercanvi - Centralitzar butlletins : fer xarxa.
- Jornada de reflexió i aprofundiment : Organitzar una nova trobada (comissió per poder montar una jornada per parlar dels temes de participació).
- Intercanviar les mocions supramunicipals entre els grups polÃtics.
Criteris (que podran ser temes de la jornada)
- Pressupostos participatius.
- Vinculació local – global.
- Relacions moviments socials – grups polÃtics (no substituir).
Plenari sobre propostes de treball conjunt
Després dels tallers el plenari va servir per posar en comú les reflexions que en ells s’havien produït i per començar a concretar quines poden ser les vies d’acció conjunt a partir d’ara, a partir del moment en que hem constatat la necessitat de trobar à mbits de treball conjunt. A la primera part es van exposar els resums dels tallers que també apareixen en aquest document. A la segona es van plantejar diverses lÃnies de treball,
 Establir una coordinació estable entre les organitzacions implicades.
 Convocar jornades temà tiques per aprofundir en aquells temes que ho requereixen com Democrà cia participativa, habitatge, món del treball, sanitat o immigració.
 Establir una coordinació institucional entre els nostres grups municipals que permeti intercanvi de mocions, propostes i respostes a propostes dels governs municipals, aixà com la possibilitat de tirar endavant propostes conjuntes.
 Afavorir l’intercanvi d’informació tant per mitjans convencionals com per correu electrònic.
 Poder servir de difusors de campanyes globals que puguem ajudar a arribar al Vallès.
 Expressar-nos de forma conjunta als mitjans de comunicació en aquells temes que sigui possible per obtenir un major ressò.
 Posar en marxa una campanya conjunta i simultà nia que consti d’acció social, de difusió i d’acció institucional en els nostres municipis. En aquest punt es va decidir que les diferents assemblees tractin aquest tema per tal de decidir quin és el tema que pot protagonitzar aquesta primera campanya conjunta. Es van proposar dos temes, habitatge i sanitat. En qualsevol cas es va coincidir en que havia de ser una campanya que ens impliqués a tots, que tingués interès per la ciutadania en general i no només per a la gent més polititzada, que fos una campanya mobilitzadora i enfocada en positiu, amb propostes pròpies i no només a la contra. |
Mira també:
http://www.pas-cerdanyola.org/
http://www.aeb.es.vg/
|
