|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
|
per observador |
11 feb 2004
|
Article de Vicenç Navarro extret d'El Periódico. El seu interès no es troba en ell mateix, sinó en com descobreix les contradiccions d'alguns...
ai que el títol pot enganyar algú... |
El fals debat sobre la unitat d'Espanya
• El nacionalisme conservador agita la identitat espanyola per defensar els seus interessos i ocultar el nostre escàs desenvolupament social
VICENÇ Navarro
Catedràtic de Ciències Polítiques (UPF)
Dues realitats estan succeint avui a Espanya. Una és el gran debat sobre la unitat d'Espanya. Com a part d'aquest, les forces conservadores espanyoles estan mobilitzant un clima hostil al Govern tripartit català d'esquerres per tenir com a integrant d'aquest Govern un partit independentista, Esquerra Republicana de Catalunya, al qual injustament i maliciosament es presenta com a aliat d'ETA. L'altra realitat, silenciada als establishments polítics i mediàtics del país, és l'escàs des- envolupament de l'Estat de benestar espanyol, que afecta molt negativament la qualitat de vida de la ciutadania.
Precisament en aquests dies s'ha publicat un treball enormement preocupant que ha tingut una repercussió mediàtica pràcticament nul.la. Aquest estudi, realitzat per un grup d'epidemiòlegs i experts en salut pública del Centre Nacional d'Epidemiologia del Ministeri de Sanitat espanyol (publicat a l'últim número de la revista Gaceta Sanitaria) documenta que a Espanya, durant l'onada de calor de l'estiu passat, hi van morir proporcionalment més persones grans que a França.
El lector recordarà que quan es va publicar a la premsa nacional i internacional la notícia sobre l'elevat nombre de vells que van morir durant l'estiu a França a causa de les altes temperatures, es va crear un gran debat sobre aquesta situació, i va ser en aquell país on la polèmica va ser particularment aguda i crítica. A Espanya, no obstant, amb comptadíssimes excepcions, els establishments mediàtics i polítics del país es van mobilitzar immediatament per tranquil.litzar la població espanyola, indicant que aquella situació no es podria haver donat aquí.
Doncs bé, les dades empíriques publicades ara mostren que a Espanya el nombre de persones grans mortes va ser fins i tot més gran, sense que això estimulés un debat important sobre la pobresa del nostre Estat de benestar. Una visió més crítica hauria assenyalat que Espanya té els serveis d'ajuda a les persones grans menys desenvolupat de la UE (només un 2% de vells tenen accés a serveis domiciliaris públics comparat amb una mitjana a la UE del 18%), i aquest gran dèficit és un indicador de l'enorme subdesenvolupament de l'Estat de benestar espanyol. Aquesta realitat és ocultada als mitjans d'informació i persuasió influenciats per les forces polítiques i socials conservadores, que són les màximes responsables d'aquest subdesenvolupament, i ara també responsables que el tema central de la polèmica mediàtica i política al país sigui el fals debat sobre la unitat d'Espanya.
Les classes dominants i grups corporatius sempre han ocultat la defensa dels seus interessos sota l'argument de "la defensa de la unitat d'Espanya", negant el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol. Així, quan durant la Segona República (que va respectar la plurinacionalitat) governs demòcrates (que van tenir, per cert, ministres d'ERC) van realitzar les reformes més modernitzadores d'Espanya a la primera meitat del segle XX, introduint l'escola pública, la seguretat social, els drets sindicals, el divorci i altres conquistes socials, els interessos afectats negativament per aquelles reformes (des de l'Església fins a la banca i la patronal, entre altres grups corporatius) van fer un cop militar, en teoria, per defensar la unitat d'Espanya, a la pràctica, per defensar els seus interessos de classe i corporatius. Quan el dictador va morir, Espanya tenia la despesa social més baixa d'Europa, i encara que el dèficit social amb Europa es va anar corregint durant els anys 80, va tornar a augmentar des de l'any 1993 i molt en particular des del 1996.
Fraga Iribarne, ministre durant la dictadura franquista, que actualment presideix la comunitat autonòmica socialment menys desenvolupada d'Espanya (Galícia té el temps de visita al metge d'atenció primària més curt de l'Estat) ha cridat l'Exèrcit a defensar la unitat d'Espanya, assumint maliciosament i erròniament que el Govern tripartit català l'està qüestionant. En realitat, ERC és la força política responsable que no hi hagi una ETA catalana i està clarament compromesa amb la legalitat constitucional i amb la no-vio- lència, i ha facilitat el transvasament de vots nacionalistes de les dretes a les esquerres, que ha fet possible un Govern d'esquerres.
És lògic que la dreta espanyola prefereixi la dreta catalana. Però és irresponsable que algunes personalitats de les esquerres espanyoles estiguin recolzant amb les seves crides a la "unitat d'Espanya" el nacionalisme conservador espanyolista que ha mostrat històricament la seva insensibilitat cap al benestar de les classes populars de Catalunya i d'altres pobles i nacions d'Espanya. La desmemòria històrica d'aquestes veus oblida el significat que la unitat d'Espanya ha suposat històricament amb la seva negació a la plurinacionalitat d'Espanya i al desenvolupament social dels seus pobles. |
Comentaris
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per ara |
11 feb 2004
|
|
just a la fusta!!!! |
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per ... |
11 feb 2004
|
|
La veritat és que quasi sembla extret d'un article de rebelion.org mes que del Periodico no? jajaj. Está bé |
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per flautis |
11 feb 2004
|
Aquest senyor parla de política institucional, de política de partits. Reclama governs d'esquerres que fomentin (el mite de) l'estat del benestar. Governs que en realitat no poden fer gaire més que readaptar-se constantment a la dinàmica desbocada del capitalisme globalitzant, globalitzat...GLOBAL!
Es que hi ha algú que encara es cregui de debò que un govern d'esquerres institucionals farà alguna cosa diferent del què fan els governs d'esquerres d'Alemanya o de UK? Tenen idees millors o més radicals els Zapateros, Maragalls o Carods que els Blairs i els Schroeders?
A mi ja m'heu convençut de que aquesta vegada voti "contra" i ho faré per allò que cregui que més mal els fa, però no m'intenteu convéncer de que voti "a favor" de cap d'aquests, ni que em cregui que el seu sistema de poders (explícits i implícits), que cap d'ells es replanteja seriosament, pot arribar algun dia a tenir més de possitiu que de negatiu!
salut |
|
això és el millor
|
|
per observador 2 |
11 feb 2004
|
"ERC és la força política responsable que no hi hagi una ETA catalana i està clarament compromesa amb la legalitat constitucional..."
i això és bo ? |
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per pep |
12 feb 2004
|
|
no oblidem que la mafia mediatica mes gran , la del polanco, esta al servei del psoe-gal. |
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per iepali |
12 feb 2004
|
vicenç navarro, exassessor de hillary clinton, allende, pepe borrell, destacat pro maragall en aquestes eleccions, fent mitings suposadament per iniciativa popular a davant del parlament a la ciutadella després de les autonòmiques
defensor de l'estudiant a temps complert i persona impresentable en el tracte
el que diu aquí é sporu decent pels temps que corren, però al darrera hi ha un votaPSOE. si ara defensa ERC, és simplement per necessitat, tot i que la clau la dóna observador2
molt d'acord amb en flautis, amb l'afegit que zapatero ara és ja un ferm defensor de la tercera via d'en blair. això és ara la socialdemocràcia, per no apostar ni aposta per l'estat de benestar |
|
sobre el Navarro
|
|
per socialdemocrata |
12 feb 2004
|
El navarro aquest és un socialdemocrata. però molt ben documentat i amb una visió força crítica,de la situació actual a l'estat.És autor del llibre "bienestar insuficiente, democracia incompleta" en que repassa les diferències entre l'estat del benestar a l'estat espanyol i a Europa, així com la "democràcia".
Crec que en els temps que corren, és una persona amb la que es pot comptar, no hem d'oblidar, crec jo, que estem davant d'un govern neofranquista, amb expectatives de mantenir-se durant anys. Els socialdemocrates, poden ser companys de lluites en causes concretes com acabar amb el feixisme del PP.
En definitiva, que des de la nostra distància revolucionària, no hem de malgastar els nostres esforços a criticar a una persona, que està amb nosaltres en la llutia més immediata que se'ns planteja: acabar amb el PP.
Salut, canya al PP, i revolució |
|
Re: El fals debat sobre la Unitat d'Espanya - Vicenç Navarro
|
|
per jo |
12 feb 2004
|
Doncs jo no crec que la nostra lluita immediata sigui "acabar amb el PP". Vull dir que no podem estar sempre amb aquestes histories d'acabar amb el PP, amb CiU, etc. L'important es que s'avanci en les lluites socials i nacionals, en els moviments populars, en nombre i extensio. El moviment okupa, contra la immigració, per la llengua, laborals, contra el Forum ... pero des de la base i no creant aquests miratges dins la politica del sistema.
Jo no crec en l'antipolitica (=el "passo del seu sistema"), en molts debats que la politica oficial crea crec que es important posicionar-se, no val a dir que tot és el mateix. A més quan part d'aquests debats i expectatives que es creen tenen X influència en sectors importants de la societat. (I a més, com per exemple, les converses entre Carod i ETA, hi ha un component de questionar-se l'ordre establert, el discurs oficial, etc) (O permet una nova lectura del pais i el lligam entre questio social i questio nacional, com els resultats de les darreres eleccions)
Pero no és revolucionari sempre esta creant aquestes expectatives i "alimentar-les". L'important és que la gent que es planteja una altra cosa, digue-li sectors revolucionaris, radicals, "antagonistes" deia un, tinguem cada cop més punts en comu i espais on debatre i organitzar-nos col·lectivament
No es pot estar demanant fer fora el PP i sotmetre-ho tot a aquesta ultima premisa. (Amb l'excepcio d'Euskalherria) ni als Països Catalans ni a d'altres llocs de l'Estat espanyol no hi han condicions per una alternativa revolucionaria, ni tans sols per un reformisme consequent. El que hi ha es el Psoe, el partit del Gal i la Reconversió, del Decretazo, del Plan de Empleo Juvenil, de la Otan i la repressió a la Insubmissió, de la Guerra del Golf (alla varen donar-hi suport o es que ningu se'n recorda?)...
Pel que fa a d'altres grups com IU, IC-EUiA, ERC ... són partits que han nascut de convertir la mobilització social de sectors diversos en una dinamica possibilista que nomes acaba portant a la desmobilització. N'hi ha desenes d'exemples que ara no recordaré (amb tot el maniobrisme que ha comportat a vegades).
No. La lluita immediata no és continuar alimentant el miratge de la politica del sistema. El problema i el que la gent, tard o d'hora, ha de poder veure -i per aixo fa falta que algu ho digui- és que amb l'actual Estat capitalista i patriarcal espanyol, amb el capitalisme globalitzat ... no hi ha sortida. LLuitem contra el PP i la dreta neofranquista. No estic dient que no es participi en unes eleccions o que no es faci un vot "util" o el que els faci mal. No. Pero no creem falses expectatives. L'alternativa tant per la vivenda, els espais, la llengua, la destrucció del medi ... els drets socials, nacionals, de genere i opcio sexual... és un canvi radical de sistema: una transformació revolucionària que es basi en la maxima participació popular. Fer testimonialisme no serveix de massa. Fer seguidisme de qui creu i apuntalar el sistema tampoc. Entre mig hi ha tot un espai. |
|
|
