|
|
|
|
|
Anàlisi :: dones |
|
De género y tios de la "peña"
|
|
per degenere
Correu-e: de_genere@yahoo.es (no verificat!) |
10 feb 2004
|
|
(o de como estamos de mierda hasta el cuello) |
"La lucha contra el sistema que nos rodea no és mas importante que la lucha contra lo que del sistema tenemos interiorizado"
Kim Ve Wong
DE GÉNERO Y TIOS DE LA "PEÑA" ( o de como estamos de mierda hasta el cuello)
Hola nen, escribo estas palabrejas sin ganas de darle la chapa a nadie, con la única finalidad de desahogarme y en el mejor de los casos, si sigues leyendo, compartir contigo cierta inquietud o curiosidad. Sin rodeos, a lo que voy ya no és una cuestión de cómo nos afecta el patriarcado a los tios, no quiero entrar a analizar o a difundir ideas sobre las que hay mogollón de material escrito que, si te interesa, puedes consultar. Sabemos que funcionamos por estereotipos que nos asocian e identifican a grupos concretos dentro de la sociedad (hombre, blanco, okupa, hetero...) y que nosotr@s, en un ambiente tan difuso como és el de la "movida" antagonista en Barcelona reproducimos mogollón de esos estereotipos rebosantes de mierda que hemos mamado desde pequeños.
Mi frustación, cabreo o inquietud, como le quieras llamar surge al encontrarme con varias situaciones a mi alrededor que se supone que, según el discurso, deberíamos tener superadas o como mínimo trabajar sobre ellas y que, muchas veces reproducimos los comportamientos más chavacanos del maromismo clásico. Me encuentro con colegas (tias) que son agredidas por sus parejas, física y psicológicamente, me encuentro con colegas (sobretodo tios ) que ocultan su homosexualidad, me encuentro que cuando se da algún debate sobre sexismo o patriarcado és siempre una iniciativa de las tias y las posturas de los tios son bastante patéticas, me encuentro con dinámicas mil que reproducen las desigualdades entre tios y tias, homos y heteros (ligoteo, roles en asambleas, rechazo a la pluma...), me encuentro con jerarquías informales que hacen que tengamos una doble moral frente diversas situaciones ( credibilidad según la persona, baboseo, acoso, agresiones...), me encuentro con que no tenemos mecanismos para afrontar todo esto y que ni siquiera tenemos un espacio, ni interes por crearlo, donde podamos hablarlo y buscarle salidas...
A mi se me plantean varias dudas, ¿Que mecanismos desarrollamos que nos hacen pensar que tenemos derecho a decirle a otra persona ( en este caso me refiero a nuestra pareja) lo que tiene que hacer? ¿Por qué, en muchos casos, recurrimos a la fuerza o al chantage emocional para conseguir lo que queremos? ¿Por qué somos capaces de identificar sin ningún tipo de dudas cierto tipo de agresiones y otras no? ¿Por qué no intervenimos con la misma contundencia frente una agresión de género o de pareja en nuestro entorno más cercano? ¿Cuando una persona se empareja deja de ser persona? ¿Consideramos las relaciones de pareja algo privado o una realidad politica?.
Aparte de que cada cual viva su sexualidad como le dé la gana, ¿por qué mogollón de tios de la "peña" no salen del armario? ¿creamos las condiciones necesarias a nuestro alrededor para que se desarrolle nuestra sexualidad con total naturalidad? ¿o si ves a un colega enrollándose con otro en medio de una fiesta sus abrazos no volverán a ser los mismos?.
Vale, no queremos reproducir los esquemas que utilizan en sus relaciones nuestros padres o nuestros vecinos, nosotros somos guays y no creemos en la pareja cerrada o en el patrón de familia nuclear, ¿nos limitamos a fingir una simple contraposición a esos esquemas, negándonos sentimientos que clasificamos como chungos (celos, compromiso, dependencia...), o los sabemos identificar, los cuestionamos e intentamos currarnoslos? ¿hasta que punto nos condicionan los "antiesterotipos" que hemos desarrollado?¿por qué infravaloramos cualidades que clásicamente se atribuyen a lo femenino: dulzura, cuidar de los demás, fragilidad...? ¿esta bien visto tener necesidades que consideramos convencionales? ¿crees que hay un ell@s (fuera de la "peña") y un nosotr@s?
Sin entrar demasiado en el tema, ¿cuando consideras que una relación sexual és satisfactoria? ¿cuando te corres? ¿cuando se corre? ¿follar és penetrar? ¿no és no, o si insisto un poquillo...? ¿me importa lo que sienta o solo busco correrme? ¿le hechas fantasía en la cama (o donde te lo montes), juegas, experimentas...?
Si tu pareja, esporádica o fija te pregunta "que sientes" ¿eres capaz de responder o te salta una bujía, un sudor frio recorre tu espalda y tu mente se bloquea? ¿nos falta vocabulario para expresar lo que sentimos o simplemente ni nos lo preguntamos por lo tanto ni lo sabemos?
Bueno, podría seguir planteando preguntas, y seguro que tod@s tenemos mogollón mas, pero tampoco creo que lo mas importante sea encontrar las respuestas. Para mi, y sé que estoy flipando, el objetivo ideal sería que fuéramos capaces de planteárnoslas junt@s, que creáramos y fomentáramos espacios donde debatir y experimentar. Que hicíeramos un curro personal y colectivo, sin distinción de género. Que explotáramos al máximo nuestra capacidad emotiva y sexual. Que aprendiéramos a dar respuestas a las agresiones de género de forma clara y contundente. Casi ná.
Si te interesa el tema hay una serie de libros que te pueden molar:
- "¿Que hace el poder en tu cama?". Josep Vicent Marqués. Ed. Icaria.
- "Nuevas Masculinidades". Vari@s Autoras/es. Ed. Icaria.
- "XY, la identidad masculina". Elisabeth Badinter.
- "Los chicos no lloran". Sue Askew Y Carol Ross.
- "La dominación masculina". Pierre Bourdieu.
- "Gender trouble". Judith Butler.
- "Queer theories". Anamarie Jagoda.
- "Tengamos el sexo en paz" "La pareja abierta". Franca, Jacopo y Dario Fo.
Tambien hay toda una serie de autores/as que tienen publicados libros y artículos bastante interesantes: Robert Bly, Sam Keen, Luis Bonino, Beatriz Preciado...Y hay gente que lleva tiempo recogiendo información y haciendo archivos sobre el tema, si te mueves un poco seguro que encuentras.
Si tienes alguna aportación, pregunta, sugerencia, crítica o insulto que quieras transmitir acerca del escrito, escríbe un emilio a "de_genere ARROBA yahoo.es ". |
Comentaris
|
GRÀCIES !!
|
|
per un |
10 feb 2004
|
Gràcies, per la teva reflexió, crec que és un tema important que ens costa plantejar-nos, tan de bo tots els escrits tinguéssin aquesta càrrega d'implicació en el receptor com el teu.
Hi ha molta feina per fer. |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per rps |
10 feb 2004
|
[...]
És absolutament fonamental tenir clara la diferència entre gènere (<b>concepte gramatical</b>) i sexe (<b>concepte biològic</b>).
Té sentit preguntar-se si tenen distint sexe el porró i la porrona? I quin sexe tenen una taula o un plat? Com pot ser que la llet, la sang, la sal, de sexe tant evident, esdevinguin transexuals en francès i en italià? I com redimonis es poden reproduïr les mosques, les tortugues, i les girafes, si no tenen sexe masculí!, o els mosquits, els lloros i els caimans, si no en tenen de femení!?
Ja es veu clarament que cal no confondre sexe amb gènere i que aquesta deistinció és el desllorigador per desmuntar la suposada necessitat, per l'anomenada correcció política, d'utilitzar el plural femení al costat del masculí sempre que hi ha gent d'ambdós sexes.
Hem quedat que la distinció sexe / gènere és bàsica per aclarir-nos. Però malauradament ho hem de dir en passat: era bàsica, era una eina precisa i preciosa per fer entendre que no calia els i les.
Per què, en passat? Perquè s'ha estès com una plaga infecta, amb una velocitat entusiasta i a tots els nivells (llengiatge periodístic -que dir-ne!-, literatura seriosa, àmbits universitaris, polítics -uns altres!-, noms propis d'entitats i organismes oficials i tot, legislació...), una nova moda estúpida, mare de totes les confusions: la de substituir les expressions sexual o de sexe per l'expressió summament progressista i moderníssima de gènere.
I francament no aconsegueixo entendre'n els motius. Ni tant sols des de la mentalitat quadriculada dels políticament correctes. Quina incorrecció política hi havia en sexual? Em resisteixo a creure que els croats de la correcció política hagin caigut en un parany sexofòbic... (tot i que tampoc és descartable; ho fan constantment, i de quatre potes, col·lectius doctrinalment afins: vegeu, si no, Monzó: "España deja marca", a La Vanguardia, 2003.III5 dc, pàg. 22 [Opinion / "El Runrún"[).
L'últim cas, que em ca exacerbar, i descoratjar i entristir, pel salt qualitatiu esdevingut, va succeir a la tertúlia del Catalunya Nit del dijous 13 de març de 2003 a Catalunya Ràdio. El debat era sobre la possibilitatd'escollir el sexe dels fills. Un dels participants, tement-se que aquesta possibilitat de tria es decantés més per un dels sexes, va alertar d'un possible efecte demògràfic amb l'expressió "desequilibri sexual". Immediatament un contertulià, investit de la sagrada missió policíaca de vetllar per la consolidació de la bona políticocorrecta, va tenir la gosadia d'esmenar-lo i corregir-lo dient-li: "De gènere, desequlibri de gènere." La rectificació del primer fou igualment fulminant, amb plens convenciment, consciència de la greu infracció i contricció: "Com? Ah, si, perdó, de gènere".
Autoria: Raimon de P. Pavia i Segura.
Illacrua, número 109 maig de 2003, 2a època
(fragment) |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per toni |
10 feb 2004
|
|
no s`hauria de dir genere al sexe,sembla que faci por la paraula, o que se nàvergonyessin. Aixo tambe es repressio. |
|
Re: una mica de conceptes
|
|
per una que sabia alguna cosa |
10 feb 2004
|
Fins el que jo se, o sabia, que ja fa molt de temps que vaig estudiar aquestes coses, sexe es refereix a l'orga genital que t'ha tocat aguantar... Alló de que és biologic, també podriem pensar-lo dues vegades... qui va inventar que les persones es divideixen perque tenen "pito" o "chocho"?... són aquestes les principals diferencies?... totes les que tenim "chocho" som iguals?.... Vaja el que vinc a dir és que les divisions sexuals també poden ser culturals... hi ha pobles que tenen 4 sexos.... aixó diuen els antropólegs.
Després tenims el concepte de génere, que es refereix a divisions creades per valors socials i culturals, són conceptes que divideixen a les persones pel que la societat els atribueix... ja sabem... el fort i la débil, públic/privat, plorar o no plorar... quan la gent parla de diferencies de génere parla dels diferents rols que la societat diu que les persones han de jugar en aquest puto sistema (patriarcal, capitalista o com vulguis), i en altres que també existeixen o podrien existir (que poden tenir diferents ideas i divisions de génere... hi ha qui parla de matriarcats i aquestes coses...).
En fin, espero ho haver estat molt aburrida, i una mica entendible... i espero que la gente que sigui llegint i aprenent d'aquestes coses em digui que estic equivocada o desfasada, i així aprenems tots una mica
I perdó pel meu catalá que ja fa temps que no l'utilitzo |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per titolo |
10 feb 2004
|
|
¿como se llamaria un pais donde solo hubiera mujeres? : Chochenia |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per Tots sóm pops/es |
10 feb 2004
|
|
Tots tenim prejuicis, tots i totes tenim repressions, totes i tots sóm de carn i osos, totes i tots tenim sexe, sóm com sóm, homes i dones, tímits, passionals, indecissos, asexuats, asexuals, homosexuals, lèsbics, bisexuals, i també humans i sensibles. Sóm una arma càrregada de futur. Salut i llibertat. |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per diec! |
10 feb 2004
|
Entrada: <b>gènere</b>
gènere m. Grup natural d'éssers que s'assemblen per certs caràcters essencials. | ESP. Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l'espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns. | el gènere humà Els homes considerats col·lectivament. || Classe natural o establerta convencionalment a què pertany una cosa segons les seves qualitats essencials; el conjunt d'aquestes; la cosa mateixa. Els diferents gèneres literaris. Gènere descriptiu, narratiu. Ésser una obra bona dins el seu gènere. Gènere cinematogràfic. Gènere periodístic. | gènere literari Qualsevol de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que en té en compte l'estructura i el contingut. | gènere pastoral Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastorívola i, en general, de la vida camperola. | pintura de gènere Pintura que representa escenes de costums, de la vida comuna (oposat a pintura d'història i a paisatge). | Conjunt d'articles que són objecte de comerç. El botiguer es va quedar sense gènere. | Mena, classe, de productes objecte de comerç, esp. tela. Quin gènere tan bo! | gènere de punt Teixit produït per l'enllaç d'un seguit de bagues o malles formades per un sol fil. | En mús., manera de dividir el tetracord en intervals diferents. | Mena de música determinada: ballada, concert, oratori, etc. || Categoria morfològica que en algunes llengües marca els substantius, els pronoms, els adjectius, etc., com a masculins, femenins o neutres, o bé com a animats o inanimats, per mitjà de determinats trets formals, com ara la concordança flexional entre un substantiu i els seus determinants. Gènere masculí, gènere femení, gènere neutre.
visita: http://pdl.iec.es/entrada/diec.asp |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per s |
10 feb 2004
|
Entrada: <b>sexe</b>
sexe m. Conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d'una espècie en mascles i femelles i fa possible entre ells, mitjançant els adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica. | Conjunt d'individus de l'un o de l'altre sexe. S'admeten socis d'ambdós sexes. el bell sexe El sexe dèbil. el sexe dèbil Les dones. || Òrgans genitals externs.
visita: http://pdl.iec.es/entrada/diec.asp |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per yoSkAn |
10 feb 2004
|
(siento mucho no hablar catalán, pero me interesa el tema)
Creo q tenemos muchos esteriotipos asimilados. Aunq pensemos con razones, nestro cerebro irracional nos impide ser libres, y tenemos q ir llegando poco a poco.
Me considero bisexual. Aunq suelo sentirme más comoda cuando me atrae un tio q una tia. Y lo digo con total sincerida, aun a sabiendas q es un problema..pero e sun problema del q gracias a darme cuenta y exponer puede q consiga "vencer".
Sólo me he "enamorao" de una niña una vez (y bueno, no correpsondiido, ya os imaginareis, reprimirte, esto no puede ser, se supone q tienen q gustarte los niiños..etc).
El caso es q ya q me doy cuenta ahora, pues si estoy con un amigo, q me guste por ejemplo. Hablas con él, coges confianza...q si abracitos tal...y "es normal". Ahora bien, si en vez de un amigo e suna amiga...tengo la sensación de "abusar de su confianza" violar un código femenino de amistad. Algo así.
Otra cosa q tb veo es q por ejemplo, a la hora de "ligar" (y entendámoslo como algo méramente..peus me apetece algo sexual con esta persona y punto, y luego quien sabe q ocurrirá, o q no ocurra nada) pues q o bien asumimos los roles marcados por la soceidad de : hola, soy el tio duro, como te llamas bonita?. Y la chica, jijijijiji.
O no sabemos como actuar. Es decir, el coqueteo, el q seguimos usando, es bastante...estúpido. Porque tengo q reirme yo con risa fina de un chiste q no me haga gracia? Porque tiene q mostrar el hombre ninguna especie de dureza. (cuantas veces os han rpesentao tb a un super punkyyy y este te ha dao dos besos como mirando a otra parte, "eh nena, q sepas q no me interesas tanto como para mirarte 2 segundos".
Cómo sería un código de relacionarnos, sin tener q hacer el moñas. Poder tener una relacion esporádica, sin tener q rebajarnos a interpretar ningun papel.
Y de poder ser feminista ( q no hembrista), sin tener q ser la tia más ruda, y con más mala leche. O poder serlo. Sencilamente poder ser tú sin tener q demostrar ningun papel, ni el de el/la más punky,, ni el/la más revolucionario, ni el/la más antisexista o feminista....
poder ser nosotr@s |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per mi |
10 feb 2004
|
que es "gente guay"?
Sobre normes sexuals: sexe i sentiments han d'anar aparellats? Des de quan aixo es més "guay" antagonista o fot-li el nom que vulguis?
Realment tantes situacions com les que descrius es produeixen? bufff
"codigo de relacionarnos, sin tener que hacer el moñas" ...
"ser el mas/la mas..." ...
Des de quan ser feminista és ser una tia ruda i no una cosa logica en qualsevol dona (sigui, ruda, fina, no fina o el que vulgui) que es planteji quasevol idea alliberadora, d'esquerres, "guay" o el que sigui?
Es logic que qui es planteji una idea "antagonista" tingui més punts per veure les coses d'una altra manera, pero d'aixo a que conductes sexistes, homofobes, autoritaries, manipuladores ... se n'estigui lliure en certs ambits determinats em sembla més una cosa d'il·luminats (la "il·luminació" evitaria fer res "mal fet") que de gent critica, amb el sistema i per suposat autocritica quan cal.
No crec que a la vida "calgui" ser res. I per suposat mai "el mes o la mes". Ser revolucionari antagonista o digue-li com vulguis per mi comença per aqui. I l'alliberament personal comença tambe per donar-se plaer a un o una mateixa. I defendre's individual i col·lectivament d'agressions (per aixo qui parla més del patriarcat son les dones, homes gais o homes amb opcions sexuals que no entren a la norma). Clar aixo es la base i prou.
I amb consignitis: dret al propi cos, dret al plaer, llibertat sexual.
I amb la forma que alguns i algunes es plantejen les coses (i no entrare en tota l'altra part que es planteja: l'opressió de la dona) on queden practiques sexuals com el sadomasoquisme, la zoofilia, etc -i no n'esmento d'altres per por a les reaccions-(en un altre noticia, algu comentava de no se quines practiques sadomasoques d'algu era cosa de "depravados burgueses", amb comentaris aixi fa POR parlar amb segons qui de sexualitat, revolucio sexual, etc)
Potser estic equivocat, pero dona la sensacio que en aquests àmbits que es comenten s'esta molt més malament que en d'altres àmbits menys antagonistes, menys ideologitzats, etc. |
|
Re: De género y tios de la
|
|
per Ung |
11 feb 2004
|
La veritat és que tot açò és un tema espinòs.
El/la tal "mi" exposa al damunt: "I amb la forma que alguns i algunes es plantejen les coses (i no entrare en tota l'altra part que es planteja: l'opressió de la dona) on queden practiques sexuals com el sadomasoquisme, la zoofilia, etc -i no n'esmento d'altres per por a les reaccions-(en un altre noticia, algu comentava de no se quines practiques sadomasoques d'algu era cosa de "depravados burgueses", amb comentaris aixi fa POR parlar amb segons qui de sexualitat, revolucio sexual, etc)"
A voltes no saps quina postura prendre; la llibertat sexual engloba la zoofília? que algú es puga sentir atret per una xica de 13-14 anys, també entra dins la llibertat sexual o és una desviació pedofílica?
O per altra banda, les películes porno son un símbol d'"alliberament sexual" o tan sols són una forma més de degradació de la dona?
O també, el fet de pluralitzar en femení, a l'estil del "tots i totes" i el "-ats/-des", és un bon sistema de combatre el patriarcat, és un pedaç superficial, és simplement una xorrada...?
En fi, hi ha qüestions que costen de parlar-ne, oi? |
|
desviacions
|
|
per mi |
11 feb 2004
|
la pedofilia és una desviació? una desviació de que? que es una desviació? (i una cosa és la pederastia, l'altre el sexe intergeneracional i la pedofilia) (i se que afirmar aixo aixeca polseguera)
llibertat sexual que és? la zoofilia no és llibertat sexual???
El moviment per l'alliberament gai i lesbià porta uns 30 anys parlant de tot aixo. Questions com el llenguatge sexista o la pornografia porten molts anys tambe donant voltes als debats del feminisme. Pel que sospito el nivell d'informació d'aquests debats en la gent "antagonista" que identificava el primer post deu ser nul·la. Valdria la pena parlar-ne més pero sospito que en certs sectors el nivell de linxament moral que es produiria ho faria infactible.
Particularment, i tenint en compte una perspectiva feminista, si qualsevol plantejament d'alliberament sexual no te en compte totes les possibles mal anomenades "desviacions": sadomasoquisme, zoofilia, pedofilia etc (llençant la nova biblia que fan servir el psicolegs, el DSM, a l'escombraria) i per descomptat, el dret a la lliure opcio sexual i a la lliure identitat; si no parteix de questionar-se la norma heterosexual reproductora i no es planteja un model de sexualitat lliure i llibertària ... que vols que et digui.
Si no som capaços i capaces de questionar-nos el model sexual del sistema, que els ultims 20 anys ha fet un retrocés històric, entorn de la campanya moralista que ha fet a tot el mon la dreta, amb la valuosa ajuda ultrarreaccionària de l'esglesia catòlica, iniciada poc abans que s'extengues la SIDA arreu ... Si no entenem com és possible que una colla d'imbecils ensotanats s'atreveixin a dir que les agressions a les dones son fruit de la revolucio sexual... Si no som capaces de recuperar una perpesctiva alliberadora, passant de nous puritanismes d'esquerra ... ho tenim clar.
--------
I, de passada, jo tambe fare dues cites de dos llibres que tenen uns quans anys:
Carole S. Vance "Placer y peligro, explorando la sexualidad femenina" en castellà per Ed. Revolucion, 1989. Una selecció de textos feministes sobre sexualitat. A destacar el de Gayle Rubin, "Reflexionando sobre el sexo: notas para una teoria radical de la sexualidad"
I un clàssic. Jeffrey Weeks "El malestar de la sexualidad, Significados, mitos y sexualidades modernas" en castellà a Talasa, 1993
Hi ha alguna llibreria del moviment d'alliberament gai i lesbia per barna, pero no posaré el nom. S'hi pot trobar aquests i d'altres. |
|
Re: De género y tios de la
|
per xavi
acustikos@hotmail.com |
12 feb 2004
|
hay una lista de correo de hombres profeministas y contra la violencia de género. ahige.org
Además hay algún grupo de hombres en barcelona.
salut y anarquia |
|
Re: De género y tios de la "peña"
|
per grow together
caoscrust@yahoo.com |
26 jul 2004
|
|
que fluya el caossexual, ala mierda las teorias, espontaniedad, respeto y amorrrrrrrrr |
|
|
