|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Anàlisi :: criminalització i repressió |
|
ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per Moviment de Defensa de la Terra
Adreça: defensadelaterra.org |
06 feb 2004
|
ERC davant ETA: la pau d’ERC
Les aventures i desventures de Carod-Rovira entorn del seus contactes amb ETA tenen més d’una lectura possible. Des de l’independentisme no ens podem quedar amb els missatges espanyolitzants i superficials de si això ajuda al PP i perjudica el PSOE, o de si la dignitat de l’un fereix la confiança de l’altre o congratular-nos per una suposada valentia del de més enllà ...
Tampoc cal deixar-se enlluernar per mots com pau o dià leg sense especificar-ne el contingut exacte, que en el cas del conflicte entre l’Estat espanyol i Euskal Herria només poden significar el reconeixement i l’aplicació del dret a l’autodeterminació de la nació basca.
Per al nostre moviment el més important és l’anà lisi dels fets, en clau independentista, i això implica tenir en compte alguns elements que no poden ésser deixats de banda, alguns dels quals ja han estat apuntats per altres col·lectius i organitzacions de l’Esquerra Independentista.
D’entrada, cal remarcar que tot aquest afer demostra que l’Estat (o si més no, una part dels seus aparells) ha prioritzat la lluita contra el front català després de les eleccions al Parlament del Principat, en constatar l’avenç de la consciència nacional i social d’una part de la nostra nació.
En segon lloc, s’ha demostrat que, a través de la seva sucursal a Catalunya, el PSOE fa i desfà al si del tripartit i, per això, el president de la Generalitat d’amunt ha acceptat submissament la dimissió presentada per Carod-Rovira l’endemà mateix d’haver-la rebutjada.
En tercer lloc, el posicionament de CiU, que ha ajudat indiscutiblement el PP i la Brunete Medià tica a criminalitzar una trobada totalment legÃtima, confirma una cop més l’aliniament constant amb l’Estat que ha caracteritzat la trajectòria de la coalició regionalista (suport a les lleis repressives, encobriment de la tortura, crida al pacte silenci respecte del terrorisme de l’Estat, etc.)
En quart lloc, Carod i ERC han plantejat les eleccions espanyoles del 14 de març com un envit. Segurament, la polarització Carod-PP els permetrà arreplegar centenars de milers de vots. Ara bé, què passarà l’endemà ? L’endemà la realitat continuarà sent l’actual: l’aposta per una estratègia condemnada al fracà s, ja que parteix dels supòsits que l’Estat espanyol és reformable i que el PSOE acceptaria el reconeixement dels nostres drets nacionals. Aquests supòsits il·lusoris expliquen en gran part per què ERC ha optat pel tripartit i per què els seus dirigents frisen per veure el PSOE al capdavant del govern espanyol. ERC, doncs, ha triat una opció inviable, en lloc d’apostar per la ruptura democrà tica i la creació d’estructures de construcció nacional.
A més d’aquests elements, n’hi ha un altre que no ha estat comentat i que mostra tant quina mena d’independentisme representa ERC com què se’n pot esperar. Es tracta del fet que Carod-Rovira hagi tornat a presentar les tristes maniobres d’ERC en col·laboració amb l’Estat espanyol per a eliminar Terra Lliure com un factor positiu de la seva carrera polÃtica.
El dirigent d’ERC ja havia mostrat més d’un cop la seva peculiar concepció de la lluita independentista sobretot amb el distanciament del seu partit de l’esquerra abertzale basca i el seu agermanament amb Eusko Alkartasuna; però mai no havia assumit plenament com ho ha fet ara la destrucció de Terra Lliure com un dels seus mèrits principals. Això és un pas endavant en la seva definició polÃtica i el situa més a prop de Àngel Colom, les maniobres del qual no sols assumeix sinó que s’autoatribueix.
Quins són, doncs, aquests suposats mèrits d’en Carod en les negociacions de 1991?
Les negociacions d’ERC de l’any 1991 i següents (encapçalades si més no externament per Àngel Colom) són un exemple del que no han de ser unes negociacions fetes des de posicions independentistes.
Àngel Colom, lÃder d’ERC, emprèn una veritable “croadaâ€? per la liquidació de Terra Lliure. En lloc de promoure un debat que pogués portar a preses de decisió conjuntes dels presos i del conjunt de militants d’aquesta organització, Àngel Colom pacta amb l’Estat espanyol la promoció de la figura de la legislació de l’Estat espanyol per al salvament individual d’alguns presos pel seu compte: l’anomenada reinserció, definida pel conegut apartat 57 bis b) del Codi Penal segons el qual s'exigeix, a més de l'abandó voluntari de "les seves activitats delictives", "l'obtenció de proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables", és a dir, ras i curt, la delació.
La direcció d’ERC treballava per a acabar la lluita armada en un context de por generalitzada davant una forta repressió en què no sols aquesta activitat rebia la denominació d’activitat delictiva, sinó que ho feia aprofitant les reaccions individualistes i les febleses humanes davant la repressió i promovent les conductes més abjectes com la delació entre antics companys. Era evident que, en aquesta casos de “sortides individuals i col·laboracionistes� els beneficis dels qui s’havien acollit a les propostes de l’Estat espanyol i d’Àngel Colom, comportaven, al mateix temps l’enduriment de la repressió per a aquells qui no estaven d’acord amb aquestes vies indignes.
Per contra, des del moment del seu naixement, la lluita independentista es configura com un repte a l’Estat, és presentar-se i mantenir-se amb la capacitat, si més no moral, de tractar de tu a tu a l’Estat opressor, de no mostrar ni feblesa ni submissió, perquè aquests comportaments no fan altra cosa que enfortir la falsa raó de l’Estat, legitimar la seva dominació i, al capdavall, llençar per la borda tots els esforços i sofriments de tota la milità ncia que ha estat lluitant durant anys per uns objectius d’alliberament nacional i social.
En resum, difÃcilment es pot construir un moviment d’alliberament nacional sòlid renegant de les bases que, mal que els pesi a alguns dirigents d’ERC, van contribuir notablement a configurar l’independentisme com a moviment social i polÃtic. El fet que una part de la direcció d’aquest partit (Carod-Rovira, per exemple) no participés en l’engegada i expansió de l’independentisme durant els anys 80 del segle passat no els hauria d’encegar fins al punt de negar aquesta evidència històrica; ans al contrari, farien millor de callar. |
ERC davant ETA: la pau d’ERC
Les aventures i desventures de Carod-Rovira entorn del seus contactes amb ETA tenen més d’una lectura possible. Des de l’independentisme no ens podem quedar amb els missatges espanyolitzants i superficials de si això ajuda al PP i perjudica el PSOE, o de si la dignitat de l’un fereix la confiança de l’altre o congratular-nos per una suposada valentia del de més enllà ...
Tampoc cal deixar-se enlluernar per mots com pau o dià leg sense especificar-ne el contingut exacte, que en el cas del conflicte entre l’Estat espanyol i Euskal Herria només poden significar el reconeixement i l’aplicació del dret a l’autodeterminació de la nació basca.
Per al nostre moviment el més important és l’anà lisi dels fets, en clau independentista, i això implica tenir en compte alguns elements que no poden ésser deixats de banda, alguns dels quals ja han estat apuntats per altres col·lectius i organitzacions de l’Esquerra Independentista.
D’entrada, cal remarcar que tot aquest afer demostra que l’Estat (o si més no, una part dels seus aparells) ha prioritzat la lluita contra el front català després de les eleccions al Parlament del Principat, en constatar l’avenç de la consciència nacional i social d’una part de la nostra nació.
En segon lloc, s’ha demostrat que, a través de la seva sucursal a Catalunya, el PSOE fa i desfà al si del tripartit i, per això, el president de la Generalitat d’amunt ha acceptat submissament la dimissió presentada per Carod-Rovira l’endemà mateix d’haver-la rebutjada.
En tercer lloc, el posicionament de CiU, que ha ajudat indiscutiblement el PP i la Brunete Medià tica a criminalitzar una trobada totalment legÃtima, confirma una cop més l’aliniament constant amb l’Estat que ha caracteritzat la trajectòria de la coalició regionalista (suport a les lleis repressives, encobriment de la tortura, crida al pacte silenci respecte del terrorisme de l’Estat, etc.)
En quart lloc, Carod i ERC han plantejat les eleccions espanyoles del 14 de març com un envit. Segurament, la polarització Carod-PP els permetrà arreplegar centenars de milers de vots. Ara bé, què passarà l’endemà ? L’endemà la realitat continuarà sent l’actual: l’aposta per una estratègia condemnada al fracà s, ja que parteix dels supòsits que l’Estat espanyol és reformable i que el PSOE acceptaria el reconeixement dels nostres drets nacionals. Aquests supòsits il·lusoris expliquen en gran part per què ERC ha optat pel tripartit i per què els seus dirigents frisen per veure el PSOE al capdavant del govern espanyol. ERC, doncs, ha triat una opció inviable, en lloc d’apostar per la ruptura democrà tica i la creació d’estructures de construcció nacional.
A més d’aquests elements, n’hi ha un altre que no ha estat comentat i que mostra tant quina mena d’independentisme representa ERC com què se’n pot esperar. Es tracta del fet que Carod-Rovira hagi tornat a presentar les tristes maniobres d’ERC en col·laboració amb l’Estat espanyol per a eliminar Terra Lliure com un factor positiu de la seva carrera polÃtica.
El dirigent d’ERC ja havia mostrat més d’un cop la seva peculiar concepció de la lluita independentista sobretot amb el distanciament del seu partit de l’esquerra abertzale basca i el seu agermanament amb Eusko Alkartasuna; però mai no havia assumit plenament com ho ha fet ara la destrucció de Terra Lliure com un dels seus mèrits principals. Això és un pas endavant en la seva definició polÃtica i el situa més a prop de Àngel Colom, les maniobres del qual no sols assumeix sinó que s’autoatribueix.
Quins són, doncs, aquests suposats mèrits d’en Carod en les negociacions de 1991?
Les negociacions d’ERC de l’any 1991 i següents (encapçalades si més no externament per Àngel Colom) són un exemple del que no han de ser unes negociacions fetes des de posicions independentistes.
Àngel Colom, lÃder d’ERC, emprèn una veritable “croadaâ€? per la liquidació de Terra Lliure. En lloc de promoure un debat que pogués portar a preses de decisió conjuntes dels presos i del conjunt de militants d’aquesta organització, Àngel Colom pacta amb l’Estat espanyol la promoció de la figura de la legislació de l’Estat espanyol per al salvament individual d’alguns presos pel seu compte: l’anomenada reinserció, definida pel conegut apartat 57 bis b) del Codi Penal segons el qual s'exigeix, a més de l'abandó voluntari de "les seves activitats delictives", "l'obtenció de proves decisives per a la identificació o captura d'altres responsables", és a dir, ras i curt, la delació.
La direcció d’ERC treballava per a acabar la lluita armada en un context de por generalitzada davant una forta repressió en què no sols aquesta activitat rebia la denominació d’activitat delictiva, sinó que ho feia aprofitant les reaccions individualistes i les febleses humanes davant la repressió i promovent les conductes més abjectes com la delació entre antics companys. Era evident que, en aquesta casos de “sortides individuals i col·laboracionistes� els beneficis dels qui s’havien acollit a les propostes de l’Estat espanyol i d’Àngel Colom, comportaven, al mateix temps l’enduriment de la repressió per a aquells qui no estaven d’acord amb aquestes vies indignes.
Per contra, des del moment del seu naixement, la lluita independentista es configura com un repte a l’Estat, és presentar-se i mantenir-se amb la capacitat, si més no moral, de tractar de tu a tu a l’Estat opressor, de no mostrar ni feblesa ni submissió, perquè aquests comportaments no fan altra cosa que enfortir la falsa raó de l’Estat, legitimar la seva dominació i, al capdavall, llençar per la borda tots els esforços i sofriments de tota la milità ncia que ha estat lluitant durant anys per uns objectius d’alliberament nacional i social.
En resum, difÃcilment es pot construir un moviment d’alliberament nacional sòlid renegant de les bases que, mal que els pesi a alguns dirigents d’ERC, van contribuir notablement a configurar l’independentisme com a moviment social i polÃtic. El fet que una part de la direcció d’aquest partit (Carod-Rovira, per exemple) no participés en l’engegada i expansió de l’independentisme durant els anys 80 del segle passat no els hauria d’encegar fins al punt de negar aquesta evidència històrica; ans al contrari, farien millor de callar.
defensadelaterra.org |
Mira també:
http://defensadelaterra.org
|
Comentaris
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per ... |
06 feb 2004
|
Tots els del moviment estimem el que va fer i representar Terra Lliure en el seu moment, peró crec que tambe arriba un moment en el que s'ha de passar de pagina, si es que tenim altres arguments que aportar q no siguen els mateixos de tota la vida.
D'altra manera, qualsevol analisi politica sobre ERC d'aci fins al 2015 acabara bassant-se en aquesta traicio a Terra Lliure. Aixi doncs, podeu anar avancant feina redactant futurs manifestos i analisi sobre ERC per si de cas al 2015 tenim coses millors en que ocupar-nos (aixo espere).
Una altra opció seria aportar-ne altres arguments i altres visions, NOVES. Si ben bé alguna coseta interessant s'apunta per ahi, observe que la meitat del manifest gira en torn a Terra Lliure i Angel Colom.
Mirem-nos-ho. Tots.
Salut. |
|
........
|
|
per ....? |
06 feb 2004
|
 |
|
........ |
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per jaume el barbut |
06 feb 2004
|
Possiblement, a la gent que va acabar sent torturada o va passar per la presó per culpa d'ERC i de les maniobres que aquesta gent ara tant enalteix, no deu pensar el mateix que tu sobre això de fer punt i a part.
Resaltaria que precisament això és el que sempre ens diu el PP respecte al tema de la repressió franquista i dels camps de concentració i assassinats que van patir els nostres avantpassats per lluitar per una vertadera democràcia, totalment diferent a aquesta en la què, pel que sembla, ERC es troba tant a gust que fins i tot ja forma governs i legitima al PSOE com a partit "catalanista i d'esquerres" al Principat.
Segurament si et dediques només a llegir aquelles coses que l'Esquerra Independentista escriu sobre Terra Lliure i ERC, és normal que sempre tingues la sensació d'escoltar el mateix. Però la realitat és que l'Esquerra Independentista dels Països Catalans no només fa això (no siguem simples), sinó que amb o sense TLL no a parat de donar alternatives als ciutadans d'aquest país: 15 anys de lluita a moltes comarques per part de Maulets, construcció del projecte de les CUP que ja ha aconseguit bastants regidors que van fent feina, plataformes ecologistes per a salvar el territori, etc...
En fi, la cosa és tant simple com que mentre que nosaltres no aixequem la bandera de la traició com a camí a seguir i no ens dediquem a demanar el vot cada 4 anys com a polítics professionals, això pot ser que faça que persones com el company anterior tinga la sensació de que sempre parlem del mateix: i això no és així!
EL COMBAT MAULET CONTINUA!
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME! |
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per jaume el barbut |
06 feb 2004
|
|
Oblidava donar-li l'enorabona a l'MDT per l'anàlisi que ha fet sobre ERC i Carod en aquest tema de les converses amb ETA: un 10! ja era hora d'escoltar coses amb un mínim de trellat respecte a aquest tema. |
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per ... |
06 feb 2004
|
salut jaumet:
Primer et dire q el comentari només anava en el sentit de fer una xicoteta autocritica. Son cosetes q cometem tots, no es pot negar que es rara la volta que lliges un comunicat original i que es diferencie dels demés. Però vaja, a grans trets a mi tb m´agrada i comparteix en gran part el que diu el MDT. L´unic q crec q en aquest cas no escau treure el tema de Terra Lliure com a 50% d´un manifest sobre la crisi de govern. Aixi doncs, si tornes a llegir amb cura el meu escrit, voras que:
1. En cap moment el que dic és que es fasa punt i apart amb aço, el sentit de la frase era que si podem aportar coses noves, no cal emprar sempre i sempre el mateix argument. Si creus que no es sol emprar cada volta que es critica
ERC em corregeixes. Si creus q no hi ha altres coses a criticar-los m´ho dius, pq jo crec q en tenen varies.
2. En CAP MOMENT he dit q l´EI no fasa res més. En cap moment. Era una critica constructiva, no destructiva. Si creguera q l´EI no fa res haguera deixat de militar ja fa temps, creu-me.
au, a cuidar-se. |
|
algunes idees critiques amb el comunicat de l'MDT
|
|
per jo |
06 feb 2004
|
Erc va fer el que va fer a principis dels anys 90. Es cert. Erc te la politica que te, social i nacional, es cert. Es cert que despres de les eleccions del 14 de març no hi haura ni independència ni socialisme. Tampoc crec que ara s'hagi de donar suport al tripartit, tot i que es obvi que ha generat il·lusions en molts sectors socials i que ha permes una lectura diferent sobre el pais.
El problema és en què ens centrem per parlar de les converses entre ERC i ETA. Entenc que l'MDT, per tot el que exposa el vostre comunicat parli del què parla, per tota l'evolució de l'independentisme polític del 87 al 95. Pero com diu el company, cal parlar d'altres coses. Deia Otegi els primers dies de la mediatica crisi que tot el rebombori que s'estava produint es desviava de la questió principal: el dialeg. I quan es diu "dialeg", es evident que per ell s'esta parlant d'una porta a una solució negociada per EH que porti a l'autodeterminació i la independència. I per tots aquells i aquelles que els Països Catalans som independentistes i/o revolucionaris i revolucionàries, des de la solidaritat, també hauria de significar el mateix.
Al Principat, el reformisme puja. I crec que l'esquerra independentista i revolucionaria esta en hores baixes. En la polemica de la setmana passada ens hem deixat enlluernar per la campanya mediatica (Carod si, Carod no) en lloc de tenir un discurs propi sobre el què ha passat, el qual si que seria rupturista: sí a que qualsevol (i benvingut si té un carrec politic) parli amb ETA; pel diàleg; des de la solidaritat internacionalista, per una sortida politica per Euskalherria: l'autodeterminació.
Aixo no s'esta fent. Aquesta voluntat diferenciadora d'ERC per uns i d'indiferencia per altres no va gens be. S'esta deixant que qui faci mobilització social entorn el que ha estat una sortida a les pactades regles del joc institucional ... siguin les joventuts d'ERC ... les quals logicament ho han de fer, doncs del seu partit i el seu secretari general es tracta, pero amb els limits que aixo significa: posar en primer terme la defensa del seu partit i el seu secretari general per sobre d'un discurs rupturista i de solidaritat amb el poble basc. Amb el perill que, com diu el comunicat, el dia 15 de març tot vagi de baixada, s'oblidi el tema. (d'uns primers dies on la cupula d'ERC semblava la cupula d'ERC d'octubre del 34 s'ha passat a suavitzar el discurs, acceptar l'error, treure tot el discurs contra la violencia, el tema de TL, etc etc)
Es obvi que ERC tindra una pujada electoral. L'atac de la dreta neofranquista el provoca. S'ha vist com un atac a Catalunya ... com un atac reaccionari i feixista ... com un atac al tripartit que equival a un atac a una sobirania "intuida" pero negada ... pero també com un atac a la voluntat de pau que te molta gent (a Catalunya crec que hi la consciencia de que amb el partit de la guerra d'Iraq és dificil que hi hagi pau a Euskalherria i hi ha una intuicio -permeteu-me una altra vegada l'expressió- de que si no hi ha pau a Euskalherria és per la manca de drets politics del poble basc, per sota de tota la intoxicació informativa. Des de l'esquerra revolucionària i independentista no es pot menysprear tot aquest conjunt de motivacions i a la diversa gent que les pugui tenir. Son ben legitimes. I d'aqui en pot sortir alguna cosa, si més no una nova forma de veure les coses.
No veig molt util estar dient sempre: aquests són els traidors, mireu que varen fer, com van desmobilitzar, nosaltres tenim la rao. Es obvi que gracies a la seva incidència politica han fet coses que fins ara ningu havia fet. D'aqui l'escandalera que han produit en tota la politica oficial, des del PP fins a al PSC, amb una actitud de l'esquerra reformista no independentista de passar-ne o afegir-se en menys intensitat al corus oficial (a més d'una posicio poc clara d'EUiA).
El seu projecte no és revolucionari, es reformista, aixo ho sap tothom i ells s'hi reafirmen. Però molta gent el segueix. ERC passarà de ser un partit politic petit més a ser una força més important. Les seves joventuts creixen. S'ha de ser critic amb el que fan i diuen, pero deslegitimar-los no se on pot portar, si una certa actitud permeteu-me de dir testimonialista és util. I si amb una situació com la que s'ha produit, que els ha provocat un allau d'adhesions, és licit i util segons quins discursos o s'han d'anar variant (gracies a l'anonimat em permeto dir que el comunicat d'ETA em sembla d'allo més correcte)
Cal capgirar les coses. I la sortida de guió de'n Carod ha de ser quelcom positiu per tothom que pensa que les coses passen per la mobilitació social. I a més perquè ha parlat amb ETA, una organització revolucionària del MANB, un dels principals malsons per l'Estat. I això també ha de ser positiu per la gent que estem per la solidaritat amb el poble basc i que creiem que aquesta solidaritat és també un reforç per la nostra pròpia lluita d'alliberament nacional i social. |
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per jaume el barbut |
07 feb 2004
|
Bé company, pot ser que abans no t'haguera entés bé del tot, però ara queda tot aclarit. L'única cosa que crec és que si l'MDT crítica en aquest comunicat a ERC és pel tema que es tracta: converses del Carod amb ETA, i com Carod diu buscar la pau i la manera en que la va "aconseguir" al nostre país. Per això supose i trobe lògic és parle de com ERC va vendre i acabar amb TLL. En altres comunicats que es facen sobre altres temes ja es parlara d'altres coses, però en aquest cas és lògic parlar de TLL i el que va fer ERC: aquí no venia a compte parlar de la política social d'ERC, per exemple.
INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME
EL COMBAT MAULET CONTINUA |
|
Re: ERC davant ETA: la pau d'ERC
|
|
per peregallerà |
08 feb 2004
|
El problema no és si els d'ERC són uns traïdors o no, la qual cosa no té cap sentit ja que no es pot trair el que no es defensava (en aquest cas, una forma de lluita).
Qui treu el tema no és l'MDT sinó ERC. És penós i insultant que es reivindiqui com un mèrit el que va ser una jugada a favor de l’Estat en contra d’una part del moviment independentista i que va contribuir a afeblir-lo més encara. Diu molt poc de Carod i els qui l’aplaudeixen que per contrarestar la campanya de criminalització a què l’han sotmès, usi com a argument allò de què més aviat hauria d’avergonyir-se. Demostra que discursivament té interioritzat la ideologia de l’�esclau� una mica rebec que per evitar el cà stig de l�amo� li replica que en altres etapes el va ajudar a acabar (és el mot que usen alguns dirigents d’ERC per parlar del tema de la seva operació contra Terra Lliure) amb uns esclaus rebels. ERC no pot parlar de Terra Lliure (amb tots els seus errors i defectes) com ho farien CiU i el PSOE, perquè en fer-ho aixà renega d’una part important de la història de l’independentisme.
I l'alliberament comença també construint un discurs diferent de l'hegemònic. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
