|
|
|
Bisbes i família
|
|
|
per Antoni Ferret |
05 feb 2004
|
|
No és això, no és això |
Senyors bisbes: En relació a les preocupacions expressades per vostès en el document sobre la família, tinguin la bondat d'acceptar les puntualitzacions següents:
1) El canvi de costums en la vida sexual, com passa amb totes les coses noves, té aspectes positius i altres de negatius. Per exemple, estalvia moltes angoixes a les persones joves i no aparellades.
2) Donar veu als col·lectius d'homosexuals és una exigència inqüestionable de dignitat humana, sobretot després de la marginació patida per aquestes persones. Els cristians hem de celebrar aquest fet amb goig i alegria. És veritat que la Bíblia té textos de condemna de l'homosexualitat, però cal comprendre que van ser concebuts dins el marc d'uns coneixements antropològics totalment errats.
3) En relació a la família, més que de crisi, cal parlar d'una evolució històrica cap a noves formes de família, al compàs d'altres canvis socials. Això porta molts problemes, però al mateix temps obre un ric ventall de noves possibilitats d'autorealització per a persones que, dins la família tradicional, es veien molt disminuïdes. L'actitud evangèlica és celebrar aquest aspectes positius i ajudar, si es pot, en els aspectes negatius.
4) La violència de gènere és un problema molt vell i ancorat en un concepte primari de domini. No cal pensar que ara n'hi hagi més, sinó que s'accepta menys. És clar que aquest fet pot portar a reaccions més brutals, però això no pot ser usat com a argument.
5) Pensin que l'Església té un vell deute acumulat envers les dones, que algun dia caldrà saldar degudament, per poder compartir una relació mútuament respectuosa i creativa. Per tant caldria que en parlessin amb un tacte extrem, i no amb formes poc reflexionades. Permetin-me un consell fraternal: no en parlin mai si no és degudament assessorats per laics i laiques, sobretot compromesos en l'àmbit social. Afect. en Xt,
Antoni Ferret. |
