|
|
|
Rèpliques als bisbes espanyols
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
05 feb 2004
|
|
Església Plural i Cristianisme al Segle XXI contesten |
NOTA DE PREMSA D'«ESGLÉSIA PLURAL»
Referent al document «Directori de pastoral familiar», donat a conèixer avui per la Conferència Episcopal Espanyola, la nostra entitat vol manifestar:
Condemnem el to, la forma i el contingut d'una bona part de l'esmentat document per la seva formulació inquisitorial, arrogant i simplificadora amb què tracta les diferents realitats que fan referència a la família, la vida de parella i les relacions home-dona.
El document en qüestió és una mostra més del progressiu pes específic que van agafant els bisbes més ultraconservadors i restauracionistes en els òrgans de decisió de l'Episcopat espanyol. És una ofensiva en tota regla per recuperar un enyorat poder social de passades èpoques i autoproclamar-se posseïdors de l'única veritat i defensors d'uns pretesos valors universals. Es dóna una resposta als problemes que l'home i la dona i la societat en el seu conjunt tenen plantejats en aquesta època actual des d'una visió caduca i estereotipada i no des de l'Esperit de Jesús.
El document destil·la en tot el seu redactat un esperit de ressentiment i despit contra tot allò que situa la llibertat humana —volguda per Déu— fora del control i els preceptes eclesiàstics. La jerarquia ha mantingut expressament una concepció masclista i patriarcal de la família, en què l'home ha estat proclamat cap de la dona, cosa que ha propiciat el sentiment de possessió per part de l'home. En la família que promou la jerarquia eclesiàstica, no es donen les condicions d'igualtat necessàries perquè els seus membres es puguin desenvolupar amb llibertat.
És un document antievangèlic i prova d'això és que la majoria dels arguments concrets que empra no estan refrendats per cap cita evangèlica específica. És un document cruel i mancat de caritat cristiana, que no dubta a utilitzar irresponsablement el patiment de moltes persones i col·lectius (homosexuals) per fer-les sentir culpables del dolor que han hagut de patir i encara pateixen.
Si els bisbes declaren que els fruits del que anomenen «revolució sexual» són la violència domèstica i els abusos sexuals, ens haurem d'imaginar que l'important increment de casos de pederàstia i abusos a menors ocasionats per clergues i les denúncies de violacions a religioses per part de sacerdots i missioners deuen ser fruit d'una educació «pietosa i canònicament correcta», i els seus autors deuen seguir la recomanació que fa el document d'assistir diàriament a missa.
Un cop més, la jerarquia espanyola ha parlat més de «fílies» i «fòbies» que no pas d'esperança, plenitud humana i felicitat. Demanem als bisbes de Catalunya que es desmarquin d'aquest document i que el tema de la pastoral familiar i la relació home-dona s'enfoqui, dins l'Església catalana, des d'una perspectiva veritablement evangèlica, no exempta de radicalitat, compromís i denúncia i sobretot de caritat, amor i humilitat.
És de lamentar que aquesta mena de discursos amaguin el veritable debat de fons, que és com la Bona Nova de Jesús pot ajudar l'home i la dona contemporanis a viure una existència digna i alliberadora de les pors existencials inherents a la condició humana.
NOTA DE PREMSA DE «CRISTIANISME AL SEGLE XXI»
L’associació Cristianisme al Segle XXI vol manifestar el seu més profund desacord amb algunes de les manifestacions contingudes en el darrer document que l’Episcopat espanyol va fer públic el proppassat dilluns 2 de febrer i que porta com a títol «Directori de pastoral familiar». El to inquisitorial amb què està redactat el document i els termes d’alguns dels seus posicionaments recuperen una imatge d’Església que crèiem superada i que, al nostre entendre, cada cop s’allunya més de l’esperit evangèlic, ja que restaura la cultura de la condemna, la por i el tutelatge eclesiàstic de la persona i la societat.
Volem recordar que el darrer congrés organitzat per aquesta associació va tractar el tema de la família amb voluntat d’observar els canvis profunds que s’han produït en els darrers anys i deixar-nos interpel·lar per l’Evangeli. En aquest encontre vàrem constatar que la paraula de Jesús no pretén jutjar, sinó acollir, no ve a treure llibertat, sinó a donar-la, i que per tant el magisteri de l’Església no ha de basar-se, doncs, en una paraula que jutgi, discrimini i condemni, perquè aquesta no és la paraula de Jesús.
Quan es fa referència a la família, no es pot imposar un model únic —com pretén el document episcopal— ni centrar la preocupació a normativitzar els detalls de la vida en comú. El camí pastoral que ens marca l’Evangeli és el que es fonamenta en el diàleg i l'acompanyament, en la llibertat responsable. La realitat humana és molt complexa i no admet simplificacions. És per això que voldríem que com a Església la nostra mirada no fos inquisidora, que les nostres mans no servissin per acusar amb el dit i que els nostres peus no fossin utilitzats per a trepitjar els qui no responen a un determinat model.
Demanem als nostres bisbes que no es deixin arrossegar pel corrent inquisidor i restauracionista que sembla que s’ha apoderat d’una part de l’Episcopat espanyol i que parlin a l’Església de Catalunya de la plenitud de l’amor, de la generositat del compromís i de la responsabilitat que tenim com a cristians d’acollir els qui pateixen qualsevol mena de marginació o violència de gènere
Recordem que el proper dimarts 10 de febrer, a les 19 hores, es presentarà a la seu de la Institució Cultural del CIC (Via Augusta 205 de Barcelona) el llibre «Família: dret i esperit, problema i esperança», que recull totes les ponències i intervencions presentades en el congrés del mateix nom. Aquesta presentació anirà a càrrec del periodista de «La Vanguardia» Oriol Domingo i de l’exdiputada i actualment vicepresidenta del Centre Català de Solidaritat Pilar Malla. |
|
Re: Rèpliques als bisbes espanyols
|
|
per pere de la cullera |
06 feb 2004
|
|
Les esglésies, tant la ultra espanyola com la "plural" són maneres de controlar la religiositat de la gent i de controlar-los, més o menys, però de controlar-los. Cristians als lleons, que deien alguns desfassatas fa uns anys. És conya, però anb les creus no hi vull jugar. Esglésies dissolució. |
|
Re: Rèpliques als bisbes espanyols
|
|
per Obispo Rojo |
06 feb 2004
|
Bueno, en todo caso está bien ver cómo se pelean las distintas sectas mientras uno se fuma tranquilamente un trujillo. Y, por supuesto, ni caso a ninguna de ellas.
Y de disolver la Iglesia, nada ¿eh? ¿Con qué nos íbamos a reir entonces? ¿Con los discursos de Marianico el Corto (Rajoy)? |
|
Re: Rèpliques als bisbes espanyols
|
|
per Osvaldo |
06 feb 2004
|
|
Lo que me faltaba por leer!Ademas de no respetar la integridad y legitimidad de su pais,encima tienen ustedes la osadia de no respetar a la santa religion.Por favor,tan liberales que se hacen llamar no ofendan a los verdaderos creyentes cortando su libertad de expresion y atacando a nuestra santa madre iglesia. Jesus nos ama a todos! |
|
Re: Rèpliques als bisbes espanyols
|
|
per iluminaldo |
07 feb 2004
|
|
aaaaaameeén |
