Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Gener»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
        01 02 03
04 05 06 07 08 09 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Sortir del foc per caure a les brases?
04 feb 2004
Sortir del foc per caure a les brasses.
Sense cap mena de dubte, aquest és el comentari més sentit entre els abstencionistes actius. Aquells que creuen que tots els polítics són iguals, que la democràcia representativa és un sistema poc democràtic, il·legítim fins i tot.
I potser tenen raó, segons una enquesta feta per les Nacions Unides a nivell mundial, més del 60% (de les persones que van poder contestar una pregunta així, és clar) no es creia els seus representants (degut a la corrupció, a l'abús de poder, a la censura, etc...). Si posem en una llista a tots els partits polítics que es presentaran a les properes eleccions i intentem mitjançant simples arguments desmuntar-los, segurament no ens costarà gaire.
El PP ha demostrat una actitud feixista des del principi,
El PSOE no es pot apropar ni de lluny al que signifiquen les seves sigles (excepte en lo "español"),
IU no ha sabut agafar el testimoni de l'esquerra d'una manera ferma i ha decebut en moltes ocasions a la classe treballadora,
ICV ha estat acusat de ser l'herència de la Gauche Divine més burgesa, d'oportunisme i de poc donar la cara quan de debò conta,
ERC sembla ser que ha estat buscant una constant promoció entre els catalans, jugant a la Puta i la Ramoneta, i com ICV ha estat fortament criticada per pactar amb PSC a l'Ajuntament de Barcelona, un dels Ajuntaments més reaccionaris i menys d'esquerres que es recorden.
Sí, aquest és el panorama. Però una cosa està clara: No és que uns siguin Foc i els altres brases. Uns són brases, sí, però és que els altres (el PP) és el foc, l'infern i el mateix Satan! I si no, recordem alguns aspectes:

- Enfrontament del PP amb tots els fronts possibles (menys Bush): Catalunya, Marroc, Euskadi, Unió Europea, Món Àrab, Cuba, Veneçuela,...

- Participació en una guerra il·legal (hi ha alguna que ho sigui?) malgrat que el 90% dels espanyols estigués en contra de manera explícita. Un cop descoberta la farsa, Aznar serà l'únic mandatari que no haurà obert cap investigació.

- Manipulació constant dels mitjans de comunicació (Urdaci, Buruaga, Del Olmo, Jiménez Losantos).

- Criminalització constant dels Moviments Socials de tota mena. No han dubtat en relacionar amb els terroristes a qualsevol que pugui emprenyar una mica. Fins i tot Nunca Mais la van relacionar amb Batasuna i Jarrai.

- Regressió constant en àmbits com el laboral, intentant imposar decretazos, promovent reformes de la legislació laboral que faciliten l'acomiadament, que precaritzen el treball per als joves, que converteix als majors de 40 i aturats en pura ferralla social si proven de buscar feina. Ha baixat l'atur sí, però això és normal sí el 90% dels contractes que es firmen són de caire temporal ( a vegades per només unes hores!!)

- Nul respecte al Medi Ambient: PHN, Prestige, Aznalcollar, Pantà d'Itoitz, incompliment de les quotes d'emisió de CO2 segons Kyoto,

- Doble moral pel que fa al tema de la immigració: Segellat de fronteres (convertint l'Estret en un veritable cementiri de la vergonya) i a l'hora consentint l'explotació laboral als immigrants snse papers.

- Disminució dels impostos a les rendes altes.

- Foment de l'Espanya Radial amb la creació d'un Madrid potentíssim, a on s'inverteixen més del 40% dels pressupostos.

- Foment així mateix del centralisme cultural: repressió cap a les llengües que no siguin el castellà, promovent el valencià, tancant radios que emeten en català (SOM Ràdio), il·legalitzant diaris només pel fet de ser en euskera (Egunkaria),...

- Repressió policial amb tota impunitat. Ansuátegui, García-Valdecasas,... Els Delegats del Govern han esdevingut pitjors que les antigues figures franquistes de Governador Civil.

- Adquisició del discurs maniqueísta del "Esteu amb mi o contra mi" i si esteu en contra sou uns terroristes. Negant qualsevol via de diàleg per trobar una solució al problema del terrorisme al País Basc. Apropiant-se la patent de partit "target" de ETA, manipulant a les Víctimes del Terrorisme, enverinant la política a Euskadi amb personatges com Carlos Iturgaiz, Mayor Oreja, que lluny de voler acabar amb el problema, l'únic que volen és fomentar-lo i crispar-lo, sobretot tenint en compte els rèdits electorals que els proporciona (activitat pròpiament indigna).

- Han esdevingut experts en encaixar qualsevol acusació i girar la truita i convertir-ho en motiu d'acusació cap a algú altre. Escàndol del Lino (Loyola de Palacio va quedar impune), acusació per assetjament sexual de l'alcalde Ponferrada a Nevenka Fernández, o recentment a Toques,...

- Ingerència constant en el Poder Judicial, col·locant a sinistres personatges al front de la Fiscalia General com Jesús Cardenal (declarat xenòfob, homòfob, membre de l'Opus Dei), o al front de l'Audiència Nacional a Fungairiño (principal responsable de que Pinochet no fos extraditat a Espanya per ser jutjat per genocidi)...
Per no mencionar el procés contra Piquè per pressumpta corrupció pel cas Ercros (finalment van canviar el jutge i van posar un més propici). Algú ha estat condemnat? Simplement el cas es va arxivar.

- Beligerància constant cap a moviments de gays, lesbianes,... anant de la mà de l'Església espanyola, amb la Conferència Episcopal més rància dels darrers anys.

- Promoció de l'escola privada (i si pot ser religiosa, i si pot ser dels Legionarios de Cristo Rey millor). Autèntica destrossa del sistema universitari amb la imposició de la LOU (malgrat les sonades queixes per part dels estudiants de tot l'Estat Espanyol i fins i tot de la CRUE, els rectors). Disminució progressiva del pressupost destinat a ciència i tecnologia. Ells diuen que no és veritat perquè contabilitzen l'impressionant augment de la investigació militar però no ho diuen (més del 40% de manera directa del PIB destinat a I+D, no ho dic jo, ho denuncia la revista Nature).

Evidentment podríem estar hores amb aquesta llista.

Queda clar doncs que tenim el Govern més regressiu, ranci, antipàtic, autoritari, feixista, ultracapitalista de la Història. No ens agrada i voldríem que marxés, oi?

Doncs la solució la tenim nosaltres, el jovent, tradicionalment abstencionista, mentre que gent com el meu avi sempre anirà a votar al PP, com sempre. Perquè aquestagent vota sempre.

Podem canviar el Món des del carrer. De fet hem de fer-ho: participant en assemblees de barri, actuant contra el capitalisme allà on li fa mal, organitzant-nos en col·lectius, en ateneus llibertaris, en plataformes de suport, etc... Més que mai. però a l'hora, el problema el tenim d'aquí un mes, i és que si no votem la dreta guanyarà i ens tornarà a donar pel sac. I si aconseguim fer fora el PP del Govern anirem pel PSOE o qui mani, per dir-los que el seu sistema i les seves maneres no ens agraden. Hem de jugar amb les seves armes, al menys a mig termini, per pur pragmatisme. Per dir-los que no ens agrada un sistema on votar és votar al menys dolent. Tant de bò poguessim fer això sense haver de votar, des del carrer ja mateix, des de qualsevol front si cal... però cal ser realista: encara no tenim la força per cridar "Desperta Ferro" o "A les Barricades" o "Visca la Revolució"... Perquè vivim en un país narcotitzat per les hipoteques, pel futbol i pel que fan quatre cretins tancats dins d'una casa televisada.

Sé que algú em podrà acusar de reformista, de venut, d'infiltrat, llavors li diré que res més lluny de la realitat. Jo també m'he rumiat moltíssim això de votar o no, no creieu que fa il·lusió votar. Només dic que la primera mà de cartes l'haurem de amb els seus daus, perquè si no no hi haurà més partides.

Voteu a qui sigui: ICV, LI, ERC, Una altra Democràcia és possible, Escons Insubmissos, etc... Qualsevol vot es un pas enrrere de Mariano Rajoy cap a la Moncloa. El mateix edifici que cremarem d'aquí uns anys!!!!

MAI MÉS UN GOVERN D'EXTREMA DRETA! NUNCA MAIS PP!

Salut!

Lucas Martín

Comentaris

Re: Sortir del foc per caure a les brases?
04 feb 2004
Gracies per la teva opinió, dona gust llegir textes com el teu. Afegir que estic d'acord amb tú. Em d'aprofitar tots els fronts possibles, cal fer visible que som cada vegada més gent la que rebutgem frontalment l'extrema dreta del PP i la seva esquerra del PsoE que li fa de mascota. A més d'aixó, enfortir els moviments socials participant-hi al nostre barri, ciutat, etc.
Re: Sortir del foc per caure a les brases?
04 feb 2004
A veure, company Lucas:

No seré jo qui et qualifiqui de reformista, venut o infiltrat (cadascú se sap lo seu), però em venen al cap algunes idees sobre el tema.

1. Sobre la pertinència de fer aquest debat a Indimedia:

Si bé és cert que aqui es poden plantejar els temes de debat que es vulgui, també ho és que és una eina pensada per a facilitar la feina dels moviments socials, fer córrer informació relativa als mateixos, etc. Plantejar un debat sobre la conveniència tàctica de votar em sembla que escapa a la funció que hauria de tenir aquest espai. Però com que no només val el que jo pensi, sino que aquest recurs l'utilitza tothom com creu convenient... doncs haig d'acceptar que es parli també de tàctiques electorals. Deixeu-me però manifestar el meu descontent pel tema.

2. Sobre els destinataris de la crida al vot:

Partint de la base que Indimedia és una eina dels moviments, i encara que acceptéssim que és un lloc on plantejar el debat, em sembla erroni fer aquesta crida. El teu escrit, tot i que està força argumentat i és un plantejament seriós, no deixa de ser nedar amb el ja clàssic argument del vot útil però guardant la roba refutant els previsibles arguments en contra. I per això em sembla errònea la seva publicació en aqui: parlar de vot útil a gent que està en col·lectius i plataformes partint-se la cara amb tots els partits de poder, em sembla desencertat. Ja hi ha molta gent que opta pel vot útil famós, només cal recordar les dues eleccions de l'any passat (especialment les municipals), quan van aconseguir que la gent s'oblidés dels temes locals i votés en clau de protesta anti-guerra: Iniciativa i Esquerra es van posar les botes. No cal fer crides a Indimedia, això tornarà a passar gràcies a El Periódico, EL Punt, TV3, Vilaweb, El triangle... i més després del xou d'en Carod.

3. Sobre la crida al vot:

Segons el meu parer, les persones que participem en algun moviment social que busca la transformació social, no tenim espais, ni eficients ni legítims, per a posar en comú una estratègia sobre aquest tema. Trobo que tindria sentit plantejar-se una campanya àmplia amb algun missatge a donar a la societat respecte les eleccions. Però això no existeix. No estem engegant cap dinàmica col·lectiva per a discutir això, no hi ha tàctica compartida, ni consensuada, ni molt menys organitzada. No hi ha cap espai visible des d'on poder gestionar una vigilància dels electes per a passar les factures amb el preu del nostre vot. Si ens hem de veure votant-los perquè és un tema d'emergència, també és un tema d'emergència per a ells, per als partits votats. I això vol dir que els vots tenen un preu polític. Si no es fa així, organitzadament i negociadament, el que es fà és donar un altre xec en blanc. En aquest sentit em sembla un error demanar ni el vot útil ni cap vot. Si no es pot engegar una dinàmica col·lectiva de la qual enriquir-nos (ni que sigui a base d'errors), si no podem establir cap acció política pròpia que ens serveixi d'alguna cosa, que deixi algun pòsit (organitzatiu, quantitatiu o del tipus que sigui), si no podem treure cap rèdit a canvi del vot, si no podem fer res d'això, em sembla una fotesa demanar que la gent que es deixa el seu temps lliure en mogudes vagi a votar amb el nas tapat. No esta de més recordar que molta gent que participa d'aquests espais ja ha votat i fins i tot militat a diferents partits amb perspectives electorals, i a més ho han fet ha èpoques on probablement tenia més sentit. Entre la gent que participa dels moviments socials hi ha ex-psuquerus, ex-MC, ex-LCR, ex-Revolta, ex-troskos i ex-xinos de tota mena. Així doncs, no aprenem res del passat? El cuento aquest de "uuh! uuuhh!! la dreta! la dreta! ràpid! el teu vot!" ens el porten explicant des de les primeres eleccions... ja vale, no?


Resumint: no dubto de la bona intenció de la proposta, però la trobo reduïda a un sol argument: el vot útil dels trons, i a mi em segueix sense colar, per molt inteligentment que t'expliquis.

Salut.
Re: Sortir del foc per caure a les brases?
05 feb 2004
abans que votar em menge una merda
Votaré per a "botar" el PP
05 feb 2004
Estic disposat a gairebé tot per a fer fora el PP, que d'entre els enemics és el pitjor de tots.

I com que no vaig nàixer lliure de pecat original i la meua dignitat ja fot anys que no és immaculada, el 14 de març agafaré la papereta d'alguna altra candidatura (la que em produeixi menys al·lèrgia) per a restar-li percentatge de vots al Mariano Rajoy...
...i cada dia lluitaré al carrer!
sobre el que ha de ser i que el que no ha de ser Indymedia
05 feb 2004
ja fa un temps que veig opinions en aquest sentit i aixo si que em sembla preocupant (malgrat que no estic d'acord en 70% el que diu el primer post)

L'"aixo no toca" no crec que sigui un bon cami que hagi d'agafar aixo. Molt poc llibertari. Com deia un company, sense dissidencies anem malament. I n'hi ha alguns o algunes que insistiu molt en quin és el cami correcte, el que pertoca a aquestes planes, etc, etc. No és que vulgui qualificar de res a ningú, però, a banda de poc util, em sembla que si no ens obrim una mica a l'hora de fer discussions nem pas be, i obrir-se vol dir cap a totes bandes, no tan sols cap a la banda més "radical" sino tambe cap a la banda més "moderada". Fer discussions amb argumentacions, amb critica i raonaments -que ja es fan! es evident que si- però el recurs fàcil a "això no toca" repeteixo és inoperatiu -i per suposat, gens llibertari, per qui li agradi que les coses ho siguin.
Re: Sortir del foc per caure a les brases? com?
06 feb 2004
Rebutjen les llistes dâICV-EUiA al Congrés per estar escrites en català

La Junta Electoral Central (JEC) ha rebutjat el document de presentació de la candidatura de la coalició ICV-EUiA a les eleccions estatals del 14 de març perquè està escrit només en català, tal i com publicava ahir el diari âEl Periódico de Catalunyaâ. La JEC ha requerit una còpia en castellà per formalitzar la inscripció. A la vista del perill de quedar-se fora de la contesa electoral, ja que el termini per presentar la traducció vencia a les quatre de la tarda d'ahir, la coalició ecosocialista va optar per remetre-la ahir mateix.

El cap de llista dâICV-EUiA, Joan Herrera, va titllar la decisió de la JEC dââ?anacronisme incomprensibleâ? i va assegurar que no és la primera vegada que la coalició presenta la seva candidatura en català i que mai fins ara se li havia requerit una traducció al castellà. Fonts de la JEC van assegurar que els partits poden presentar les seves candidatures en qualsevol llengua oficial a lâEstat espanyol sempre que vagin acompanyades dâuna traducció al castellà.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more