Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació
L´ajuntament de Barcelona serà jutjat per violació de drets fonamentals
04 feb 2004
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA SERÃ JUTJAT PER VIOLACIÃ DE DRETS FONAMENTALS


El jutjat número 11 del Contenciós Administratiu admet a tràmit la demanda presentada pel col·lectiu Miles de Viviendas que ocupava diversos immobles afectats per un PERI al Turó de la Peira. Sâacusa lâAjuntament de vulneració del Dret Fonamental a la inviolabilitat de domicili. La vista sâha fixat per al dia 24 de febrer. La jutgessa interrogarà els responsables de lâAdministració i el cap de les unitats antiavalots de la Guàrdia Urbana.


JUDICI CONTRA LâAJUNTAMENT DE BARCELONA PER VULNERACIÃ DE DRETS FONAMENTALS EN LâANY DEL FÃRUM

Sâadmet per primera vegada una demanda després del desallotjament il·legal dâuna okupació

El jutjat número 11 del Contenciós Administratiu admet a tràmit la demanda presentada pel col·lectiu Miles de Viviendas que ocupava diversos immobles afectats per un PERI al Turó de la Peira. Sâacusa lâAjuntament de vulneració del Dret Fonamental a la inviolabilitat de domicili. La vista sâha fixat per al dia 24 de febrer. La jutgessa interrogarà els responsables de lâAdministració i el cap de les unitats antiavalots de la Guàrdia Urbana.

El dia 22 de setembre de 2003 la policia municipal va desallotjar per ordre directa del regidor del Districte de Nou Barris i president de REGESA José Cuervo, tres edificis okupats des de feia diverses setmanes. Aquest fet constitueix la violació del que era el domicili habitual de 40 persones, i per tant la vulneració dâun dret que està protegit constitucionalment. La llei preveu que només un jutge pugui procedir al desallotjament dâun domicili habitual i sempre vetllant perquè es garanteixin els drets dels habitants. El desallotjament es va produir de forma il·legal, per diversos motius. En primer lloc, lâacte es va produir sense una denúncia prèvia i sense lâavís prescriptiu als ocupants dels immobles. Això, entre altres coses, va impedir que els habitants poguessin recollir les seves pertinences. En segon lloc, la normativa municipal no contempla que un regidor de Districte pugui donar una ordre de desallotjament dâedificis municipals. Finalment, es va produir un ús excessiu de la força en lâacte de desallotjament. Per altra banda, es dóna la circumstància que els edificis desallotjats eren gestionats per REGESA, una empresa de titularitat semipública presidida per José Cuervo, el responsable de lâordre de desallotjament.

El cas de Miles de Viviendas no és un fet puntual, sinó que sâemmarca en un context molt clar. LâAjuntament es gasta milions dâeuros en la creació de la marca Barcelona, basada en conceptes com la sostenibilitat, la pau i la diversitat però duu a terme unes polítiques reals que violen sistemàticament aquests valors i que condemnen la seva ciutadania a la precarietat. Des de fa anys, lâAdministració pública dâaquesta ciutat està implementant una política urbanística agressiva i discriminadora que destrueix el teixit social dels barris, expulsa i invisibilitza la població més precària, i especula amb el sòl urbà. Al mateix temps que crea una oficina contra el mobbing immobiliari, lâAjuntament sotmet a aquesta pràctica (a través dâempreses semipúbliques com PROCIVESA o REGESA) els veïns de zones com el Forat de la Vergonya, lâIlla Robadors o el Turó de la Peira, on va morir un veí al novembre a conseqüència de lâestat dâabandonament i desarticulació social del barri. Per altra banda, realitza les polítiques urbanístiques de forma coordinada i en benefici de les grans corporacions immobiliàries (22@, Diagonal Mar).

Pel fet que lâokupació visibilitza conflictes i problemes reals que pateix la població precària dâaquesta ciutat, sâestà donant un enduriment en la persecució dâaquesta pràctica en els darrers anys. LâAjuntament reprimeix així totes aquelles formes de resistència que qüestionin la imatge de la âciutat de la pauâ? que té el Fòrum 2004 com a màxim exponent. Així, en els últims mesos sâhan desallotjat centres socials dâuna trajectòria tan important com Les Naus o LâAteneu de Cornellà. Altres com la Kasa de la Muntanya o lâHamsa estan sota amenaça de desallotjament imminent. Cal esmentar finalment el cas de lâEconomat, on es fa palès el canvi en la política municipal respecte els desallotjaments en posar la policia municipal a disposició del jutjat per a un desallotjament per la via penal. El cas de Miles de Viviendas pot suposar un altre pas per a resistir contra la política invisible dâuna ciutat que arriba fins a la vulneració dels drets fonamentals dels seus ciutadans. En lâany del Fòrum 2004 és més necessari que mai mostrar lâenorme distància que hi ha entre la marca Barcelona i els conflictes polítics reals.


Per a més informació, tel. 637 01 84 01
Sindicato Sindicat