|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació |
|
L´ajuntament de Barcelona serà jutjat per violació de drets fonamentals
|
|
per enfasystem
Correu-e: enfasystem ARROBA gnu.ct (no verificat!) |
04 feb 2004
|
|
|
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA SERÀ JUTJAT PER VIOLACIÓ DE DRETS FONAMENTALS
El jutjat número 11 del Contenciós Administratiu admet a trà mit la demanda presentada pel col·lectiu Miles de Viviendas que ocupava diversos immobles afectats per un PERI al Turó de la Peira. S’acusa l’Ajuntament de vulneració del Dret Fonamental a la inviolabilitat de domicili. La vista s’ha fixat per al dia 24 de febrer. La jutgessa interrogarà els responsables de l’Administració i el cap de les unitats antiavalots de la Guà rdia Urbana.
JUDICI CONTRA L’AJUNTAMENT DE BARCELONA PER VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS EN L’ANY DEL FÒRUM
S’admet per primera vegada una demanda després del desallotjament il·legal d’una okupació
El jutjat número 11 del Contenciós Administratiu admet a trà mit la demanda presentada pel col·lectiu Miles de Viviendas que ocupava diversos immobles afectats per un PERI al Turó de la Peira. S’acusa l’Ajuntament de vulneració del Dret Fonamental a la inviolabilitat de domicili. La vista s’ha fixat per al dia 24 de febrer. La jutgessa interrogarà els responsables de l’Administració i el cap de les unitats antiavalots de la Guà rdia Urbana.
El dia 22 de setembre de 2003 la policia municipal va desallotjar per ordre directa del regidor del Districte de Nou Barris i president de REGESA José Cuervo, tres edificis okupats des de feia diverses setmanes. Aquest fet constitueix la violació del que era el domicili habitual de 40 persones, i per tant la vulneració d’un dret que està protegit constitucionalment. La llei preveu que només un jutge pugui procedir al desallotjament d’un domicili habitual i sempre vetllant perquè es garanteixin els drets dels habitants. El desallotjament es va produir de forma il·legal, per diversos motius. En primer lloc, l’acte es va produir sense una denúncia prèvia i sense l’avÃs prescriptiu als ocupants dels immobles. Això, entre altres coses, va impedir que els habitants poguessin recollir les seves pertinences. En segon lloc, la normativa municipal no contempla que un regidor de Districte pugui donar una ordre de desallotjament d’edificis municipals. Finalment, es va produir un ús excessiu de la força en l’acte de desallotjament. Per altra banda, es dóna la circumstà ncia que els edificis desallotjats eren gestionats per REGESA, una empresa de titularitat semipública presidida per José Cuervo, el responsable de l’ordre de desallotjament.
El cas de Miles de Viviendas no és un fet puntual, sinó que s’emmarca en un context molt clar. L’Ajuntament es gasta milions d’euros en la creació de la marca Barcelona, basada en conceptes com la sostenibilitat, la pau i la diversitat però duu a terme unes polÃtiques reals que violen sistemà ticament aquests valors i que condemnen la seva ciutadania a la precarietat. Des de fa anys, l’Administració pública d’aquesta ciutat està implementant una polÃtica urbanÃstica agressiva i discriminadora que destrueix el teixit social dels barris, expulsa i invisibilitza la població més precà ria, i especula amb el sòl urbà . Al mateix temps que crea una oficina contra el mobbing immobiliari, l’Ajuntament sotmet a aquesta prà ctica (a través d’empreses semipúbliques com PROCIVESA o REGESA) els veïns de zones com el Forat de la Vergonya, l’Illa Robadors o el Turó de la Peira, on va morir un veà al novembre a conseqüència de l’estat d’abandonament i desarticulació social del barri. Per altra banda, realitza les polÃtiques urbanÃstiques de forma coordinada i en benefici de les grans corporacions immobilià ries (22@, Diagonal Mar).
Pel fet que l’okupació visibilitza conflictes i problemes reals que pateix la població precà ria d’aquesta ciutat, s’està donant un enduriment en la persecució d’aquesta prà ctica en els darrers anys. L’Ajuntament reprimeix aixà totes aquelles formes de resistència que qüestionin la imatge de la “ciutat de la pauâ€? que té el Fòrum 2004 com a mà xim exponent. AixÃ, en els últims mesos s’han desallotjat centres socials d’una trajectòria tan important com Les Naus o L’Ateneu de Cornellà . Altres com la Kasa de la Muntanya o l’Hamsa estan sota amenaça de desallotjament imminent. Cal esmentar finalment el cas de l’Economat, on es fa palès el canvi en la polÃtica municipal respecte els desallotjaments en posar la policia municipal a disposició del jutjat per a un desallotjament per la via penal. El cas de Miles de Viviendas pot suposar un altre pas per a resistir contra la polÃtica invisible d’una ciutat que arriba fins a la vulneració dels drets fonamentals dels seus ciutadans. En l’any del Fòrum 2004 és més necessari que mai mostrar l’enorme distà ncia que hi ha entre la marca Barcelona i els conflictes polÃtics reals.
Per a més informació, tel. 637 01 84 01 |
