Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Decepcionat per l'esquerra "social" (ICV-EUiA i afins) en relació al fets d'aquesta setmana
01 feb 2004
L'actitud d'EUiA i IC en relació a l'escandalera produïda per la reunió de Carod-Rovira amb Eta d'alternativa en té ben poc.
(No he format part mai de l'esquerra que IC o EUiA constitueixen. La meva vinculació ha estat a organitzacions revolucionaries o alternatives. De tota manera, però, no m'he sentit tampoc mai tant i tant lluny de gent que veu en actituds graduals i de participació en les institucions -"reformistes"- la via per la transformació social. Des de la meva sensibilitat, més social que nacional, sempre he vist més a prop organitzacions com IC o el PCC que ERC, per posar un exemple. Dit aixo, a tall de presentació, vull comentar l'actitud d'aquesta esquerra els darrers dies.)

S'ha vist un Jordi Miralles destacant al Parlament que els fets d'aquesta setmana eren un atac al tripartit. IC, tot i que diuen estan pel dialeg pel que fa a Euskalherria, també han criticat les converses del lider d'ERC amb ETA. Avui llegia al diari com han demanat que en Ranyer deixi de formar part de no se quin Consell Consultiu. Tot aixo em resulta paral·lel a l'actidud respecte a l'Anaitasuna (la proposta de candidatura autodeterminista basca) per part d'IU-EB: no te a veure amb ells. Per no comentar l'actitud que pot tenir IU a Madrid.

Es decepcionant. Quan es produeix una situació política critica pel sistema, per la "normalitat" institucional de l'Estat -i aquestes situacions critiques, agradi o no, venen donades majoritariament en relació a la questió nacional-, aquesta esquerra no es mulla. Plega files amb l'institucionalisme.

No li costaria gens a aquesta esquerra en aquesta situacions practicar un reformisme "honest" i amb una actitud democratista consequent situar-se ben criticament al marge del corus comdenatori, sense per aixo deixar de banda les seves senyals d'identitat pròpies: una consciencia social més forta que d'altres grups. En els fets dels darrers dies i des d'una actitud fins i tot pacifista -la qual és un tret de la seva identitat- aquesta esquerra havia d'haver defensat sense ambiguetats l'aposta pel dialeg que hi ha darrera de les ja famoses converses -criticant com es vulgui un possible oporturnisme o el que sigui de Carod-Rovira-. Ha preferit no mullar-se amb aixo. En el cas d'IC és patetic: no és res més que un apendix "progre" del PSC, pero tant defensor de la mateixa trama institucional i politica com el partit del Forum, el Gal, la permanencia a l'OTAN o la reconversió.

En el cas d'EUiA és decepcionant. De que serveix veure tot un Jordi Miralles a l'11 de setembre reclamant l'autodeterminació? De que serveix que s'identifiquin amb una nova forma de fer politica, amb els moviments socials alternatius, amb el moviment antiglobalitzacio, etc etc si davant d'una situació com aquesta on allò central i que crec que diferencia a qui esta dintre o fora d'aquest sistema pactat a la transició, no es te una posicio clara? -perque es evident que, malgrat ERC en forma part, en aquest cas la cupula d'aquest partit s'ha saltat el "guio" d'allo "acceptable" i allo que no és-. Si realment EUiA esta per l'autodeterminació, si realment estar per una nova forma de fer politica, per una democracia participativa i radical, per la pau i els drets dels pobles ... l'unica traducció que es té d'aixo és dir que tot plegat és un atac al tripartit? Només aixo saben dir? Ben digne hagues estat veure una altra posició, sense abandonar la independencia i la identitat propies: des de la solidaritat, la defensa de qualsevol pas en relació a una sortida negociada que porti la pau i la llibertat al poble basc. Ben propi d'una esquerra que es qualifica a ella mateixa d'alternativa.

Però aixo no és aixi: la diferencia en aquests fets entre el discurs d'aquesta esquerra i el que fan els barons del PSC sembla inexistent. Deu ser mes important fer-ho be perque no els fotin una cossa que els faci caure del tripartit, que mantenir una actitud clara i consequent en aquests temes pel que fa a EUiA. Pel que fa a IC no val la pena extendre's

Comentaris

Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
esta campaña electoral que estais montando por aquí da asco
¿Decepcionado? ¿Por qué?
01 feb 2004
Estás muy equivocado. Dudo que los comunistas se puedan alinear con los separatistas terroristas de ERC y ETA-Batasuna aún más descaradamente de lo que lo hacen.
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
Estic d´acord, jo no els he parat de sentir dient que el que va fer Carod és un error. Llavors que m´expliquin quina és aquesta esquerra de debò.
decepció
01 feb 2004
Sembla ser que el Carod ha aconseguit el seu objectiu, partidista i electoralista.
S'està consagrant com el gran radical, del parlament, per una reunió amb eta...
Que algú m'expliqui sisplau l'objectiu d'aquesta reunió, perque dubto molt de la seva utilitat. Evidentment que cal diàleg per solucionar el conflicte basc, però el diàleg ha de ser entre les diferents parts implicades i no amb ERC que és un partit d'ambit autonomic (malgrat que vulguin semblar d'ambit nacional).
Sobre la reacció d'ICV-EUiA, què pretenieu, que diguessin que el Carod ha tingut ha encertat? El radicalisme de Carod i els seus fa pudor a oportunisme.
Apa, salut, revolució
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
mireia, mireia...
fixa´t:

Carod: em vaig equivocar veient a ETA, com a conseller, no com a líder d´ERC

E.T.A: quina tonteria! si haguéssim volgut parlar amb el líder d´ERC no haguéssim esperat a que fos conseller en cap
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
diàleg amb Saddam S�
diàleg amb ETA NO
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
Com a mínim ell ha posat en pràctica el que tothom reclamava i que es diu diàleg. Ho sento, però jo no penso que intentar contribuïr a la resolució del conflicte, arriscant el càrrec, sigui electoralista. Comunista, l´objectiu d´aquesta reunió s´ha explicat de sobres, i els partits bascos, la valoren com ningú. Penso que ells estan més capacitats que tots nosaltres per dir si és l´indicat o no per negociar amb ETA. I la postura de tots ells és clara. Fins i tot, la Gemma Zabaleta del PSE ha firmat el manifest a favor de Carod-Rovira.

Oportunisme? Oportunisme els partits que pretenen apoderar-se de les movilitzacions que han demanat diàleg per resoldre els conflictes armats arreu del món (Palestina, Irlanda, Txetxènia, Irak, Afganistan...), i que en canvi qualifiquen d´error aquesta iniciativa. Què creus que hauria d´haver fet, segons tú, un governant com cal? No anar-hi? Potser és més fàcil, però no el més coherent ni el més responsable. Penso que IC-V i EUiA no l´estan encertant dient que Carod ha brindat la majoria absoluta al PP. Com poden dir una cosa així? Desqualificar la reunió pequè venen les eleccions? Qui és l´electoralista?
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
Campanya electoral? no. Es ben senzill, indiferentment de l'actitud davant les eleccions es pot opinar sobre les actuacions de grups determinats o els seus caps visibles, com podria criticar el que diu Marcos, com una actuació d'Ecologistes en Acció, com el que digui un militant conegut de la Cnt, un Edo qualsevol.

Sobre l'oportunisme de Carod i parts implicades al dialeg: es paradigmatic sentir el que va dir el director d'Egunkaria a TV3: des dels sectors del Pais Basc en que ell es mou estan molt agraits pel que ha fet Carod-Rovira. A mí aixo ja en sembla suficient per saber si aquesta actuació, per sobre de les seves intencions, ha estat util o no. Del que es tracta es de la solidaritat amb el poble basc.

I repeteixo: no es tracta de discutir sobre poliquetjos o eleccions. Es tracta de parlar sobre que es pot fer des d'aqui, els Països Catalans, per, des de la solidaritat internacionalista, donar suport a un proces que porti a una pau amb justicia per la gent d'Euskadi: l'exercici del seu dret a l'autodeterminació. I aixo entra en les bases programatiques dels grups que critico. Em sembla molt poc alternatiu que no anteposin aixo a d'altres coses, i sospito que una d'aquestes coses es el tenir una determinada quota d'acces al poder politic.

I en el cas d'EUiA es mes greu doncs amb molta de la gent d'aquest moviment politic ens trobem en molts llocs. I molta de la gent que en forma part participa més d'una vegada a Indymedia. M'agradaria que es manifestessin perque de ben segur no tots i totes deuen pensar el mateix que han dit oficialment.
D'altra banda
01 feb 2004
banner.gif
D'altra banda que m'expliquin si es que aquest banner que surt a totes les planes d'EUiA
des de fa bastant temps es nomes per fer maco o que.
Re: Decepcionat per l'esquerra
01 feb 2004
Molts critiquen a Carod perquè tot aquest afer li farà guanyar les eleccions al PP. Els mateixos, però, també critiquen que en Carod se n'aprofiti electoralment. Implícitament, doncs, reconeixen que un mateix fet polític o étic és interpretat d'una manera diametralment oposada per una societat i l'altra.

Seguim acumulant "fets diferencials", seguim fent camí cap a la llibertat. La realitat és tossuda.
La posició de la LLista Quarta d'EUiA (POR)
02 feb 2004
Ofensiva contra Catalunya per a enderrocar al tripartit

El govern estatal del PP ha desencadenat un atac profund per a enderrocar al tripartit catalanista i d'esquerres.

És una ofensiva contra Catalunya a fi de manllevar el govern de les esquerres, per altres mitjans, però els mateixos motius els del PP, tal i com va fer per a impedir el govern del PSOE i IU en la Comunitat de Madrid.

Denunciem la criminalització

El POR denúncia la criminalització que fa el PP dels intents de diàleg amb ETA per aconseguir una negociació política i un procés de pau.
Defensem el dret i la necessitat de realitzar aquest diàleg

Assenyalem que el PP es sosté en el Pacte antiterrorista amb el PSOE per a poder fer aquests atacs, així com il•legalitzar a Batasuna i a la representació de gairebé el 20 % de la població al País Basc, impedint, així, la via democràtica i sobirana perquè Euskal Herria i cada poble, com Catalunya, pugui decidir democràticament el seu govern, institucions públiques i relaciones amb els altres.

Defensem al govern tripartit

El POR defensa al govern tripartit d'aquests atacs, a ERC i a Carod Rovira. Fem notar que EUiA, a través del seu coordinador i diputat, en funcions de portaveu parlamentari adjunt de la coalició ICV-EUiA, ha denunciat amb fermesa aquests atacs i criminalització per part del PP.
Mobilització política i social de la població contra aquestes agressions

Defensem que al costat de l'acció institucional de defensa, cal promoure la mobilització política i social de la població contra aquestes agressions a les institucions, a la sobirania democràtica i als drets de la població.

De moment el PP i el govern estatal han fracassat en la seva operació d'assetjament i enderrocament.

El govern tripartit es manté dempeus

Però el PSOE fa un pobre favor a les llibertats, a la possibilitat d'obrir una solució política per a Euskal Herria -quan a més fa mesos hi ha una treva de fet per part d'ETA-. El PSOE, al sotmetre's a l’antiterrorisme repressiu del PP, endarrereix la necessitat d'aconseguir una alternativa política i una majoria parlamentaria per a derrotar al PP en les pròximes eleccions de març. El PP aconsegueix que el PSOE de Zapatero hipotequi la possibilitat de fer fora del govern a la dreta burgesa més conservadora espanyola, representada pels descendents dels anteriors jerarques franquistes.

Dret a la autodeterminació

El progrés democràtic, d'esquerres, per un govern favorable a prendre mesures per a la gent treballadora i modesta, està cada vegada més associat a la lliure decisió i a la llibertat de cada poble, al seu dret a la autodeterminació.

llista Quarta d'EUiA-Partit Obrer Revolucionari (POR)

27 de gener de 2004.
Re: és l´estat qui rugeix
02 feb 2004
Dos bons amics políticament experimentats, aquesta setmana, i davant de la meva indignació per l'encalç espanyol contra el govern català democràticament legitimat i constituït, han coincidit a fer-me veure que un Estat és un Estat. Que aquí ens costa molt fer-nos càrrec de què és un Estat. Que no només no sabem actuar com ho faria des d'un simple funcionari fins a un ministre ensinistrat en un país amb Estat, sinó que mai no acabem de tenir prou consciència de què significa que els que en tenen facin un ús despietat del poder que aquesta fera ferotge proporciona. I tenen molta raó. Aquí, la intel·lectualitat ens entretenim a competir en jocs florals sobre una il·lusòria crisi de l'Estat i a criticar els qui en reclamen un de propi, mentre els que en tenen -siguin polítics, periodistes, bisbes, empresaris, artistes o recollidors de brossa- n'usen, abusen i hi confien sense perdre la flegma. De qui em torni a dir que els Estats estan en crisi, en faré xixines. Les reflexions dels meus amics, instantàniament, m'han fet pensar en aquell desafiament que llançava Carod-Rovira quan demanava el vot per a ERC amb l'argument tan aplaudit que és el que més faria irritar Aznar. I tant que s'han irritat Aznar i la fera de l'Estat, quan han vist que l'independentisme ocupava un lloc democràticament destacat a Catalunya! Cap feblesa, cap escrúpol, cap dissensió: tota la maquinària ha treballat ben greixada a favor de la unitat de l'Estat que defensaran per damunt de qualsevol voluntat, per democràticament que s'hagi expressat. Si algú vol denunciar ingenuïtats o insinuar arrogàncies, que comenci per la primera de totes: la de creure, com suposava Carod-Rovira i els que el vam votar, que allò que s'aconseguís democràticament seria temut i respectat per l'Estat. Santa Innocència, santa Llúcia i santa Rita!

Però en què més es nota que no sabem què és un Estat? Doncs en la indignitat amb què el president del nostre govern s'ha plegat a les directrius del secretari general d'un partit espanyol, Rodríguez Zapatero, que, per cert, d'ell sí que no sabem encara quina confiança democràtica mereixerà al seu poble. I es nota perquè, fins i tot quan s'ha de plegar a les exigències i capricis -a vegades, criminals- de l'imperi al qual està sotmès, un dirigent d'un Estat ho dissimula com si fos una demostració de grandesa. Mireu com Bush tracta Aznar, per tal que no es noti gens qui és l'amo i qui el vassall. En canvi, Maragall ha mostrat amb una transparència escandalosa qui és l'amo de veritat i ha indicat amb precisió a qui s'havia de demanar perdó.

No cal dir que també s'ha notat que no sabem què és tenir ambició d'Estat en l'aprofitament indecorós que alguns líders polítics han fet del conflicte per treure'n, de passada, algun benefici partidista. Per exemple, és el cas de CiU, que ha demostrat que no tan sols no té ambició d'Estat -no es pot dir que enganyin, en això- sinó que tampoc va sobrada de lleialtat patriòtica amb les institucions del país. Quina diferència entre la manera d'actuar de PP i PSOE quan els hi van els interessos del seu Estat, i la manera com reaccionen els partits d'aquí quan hi ha en joc el prestigi de la nostra comunitat autònoma, terme que cada dia és més fàcil sentir als nostres mitjans públics per parlar de la nació! CiU -feu memòria- ha estat capaç de fer costat al Barrionuevo dels GAL i ha salvat la vida política del PSOE dels Roldán, Vera i Corcuera o de les fugues d'informació del Cesid. Aquí sí que destacava un suposat sentit d'Estat que o ara s'ha perdut o llavors era l'emmascarament d'una feblesa inconfessable. Sí, és clar: jo també trobo que la legítima decisió de Carod-Rovira d'entrevistar-se amb uns membres d'ETA ha estat políticament imprudent; i, si hi hagués estat a temps, en les circumstàncies en què es va produir, li hauria desaconsellat que hi anés. I no és que jo tingui gaire més sentit d'Estat que el conseller en cap ara cessat, tot al contrari. Simplement és que sóc més desconfiat i, si voleu, em costa més fer-me il·lusions. Però al que no estic disposat és a perdre temps valorant la decisió de Carod-Rovira a partir de les conseqüències d'una acció que no són pas resultat directe del fet en si mateix, sinó de la imposició malèvola d'una interpretació determinada del fet. Perquè, és cert, l'entrevista amb ETA ha comportat una profunda crisi de govern que enfonsa unes il·lusions que, de totes maneres, ara s'han demostrat fins i tot més ingènues que no pas confiar que el diàleg porta la pau. Però, entenguem-nos: la crisi no l'ha creat l'entrevista en si, sinó la interpretació manipulada que n'han fet els aparells ideològics i polítics de l'Estat -particularment, els seus mitjans de comunicació, actuant a l'una-, que han imposat una versió per la qual tothom s'ha deixat arrossegar. A la Gran Bretanya, per exemple, Blair feia ministre per a Irlanda del Nord Mo Mowland, una dona que va assumir uns riscos enormes en el procés de pau a la Irlanda del Nord, dialogant amb l'IRA. Però ja se sap que el que sobretot diferencia Irlanda del Nord del País Basc és que la primera pertany a un Estat que, a més de reconèixer-li el dret a l'autodeterminació, en lloc de TVE té la BBC, amb directius que dimiteixen no pas per haver mentit, no, simplement per haver exagerat una informació.

Hi ha, encara, massa enigmes per descobrir, el més gran dels quals no és pas saber per què la policia no va detenir, si els tenia a l'abast, els perillosos membres d'ETA. Per a mi, l'interrogant a respondre és de qui va partir la idea-parany de convocar Carod-Rovira a una reunió que, pel que sembla, més que no pas una trobada secreta a Perpinyà, es va fer en un plató de Gran Hermano, ple de micros i càmeres. A veure si resultarà que passava com a l'Home que fou dijous de G.K. Chesterton, on el cap de la cèl·lula anarquista dissimulava la seva condició subversiva essent, alhora, cap de la policia londinenca!

Aquests dies he vist molta gent desanimada. Jo mateix he passat alguns moments de desconcert. A més, ens han atrapat amb la sentimentalitat tocada. Però atenció: aquest país pot resistir això i coses pitjors, com ha demostrat saber fer al llarg del temps. A més, ens trobem en un dels millors moments de desvetllament polític amb una alta sensibilitat nacional. I, mal que els pesi, som profundament i inequívocament demòcrates.

Acabo. Un altre amic m'ha escrit parlant d'unes reflexions del bisbe Desmond Tutu sobre com buscar la pau en l'esperit africà de l'ubuntu. Me l'ha definit dient que les persones som persones a través de les persones (umuntu ngumuntu ngabantu). Que som persones en la mesura que participem, pertanyem i compartim. M'encoratja dient que una persona amb ubuntu és oberta i accessible als altres, s'afirma en els altres, no se sent amenaçada, perquè té una seguretat que neix de saber que pertany a una col·lectivitat més gran que, si bé es degrada quan els altres són humiliats, s'enforteix quan els seus membres tenen un capteniment digne. I m'expressa la seva confiança que precisament la dignitat serà la garantia de la nostra supervivència. Que és gairebé el mateix que m'escriu el bon amic Santi: la lleialtat als amics és també una forma de lleialtat al país.
Re: Decepcionat per l'esquerra
02 feb 2004
No se que us espereu d'Hipocresia-Serps. Quantes promeses, quants canvis han aturat i quantes ecologies de debò han trait.

No cal anar molt lluny per veure el pelatge d'aquests que s'anomenen ecologistes i d'esquerres, no cal mirar més enllà per veure quin tarannà proletari tenen especímens com Saura, Mayol a BCN o Tejedor i d'altres a rodalies.

Ja no són comunistes, ara s'anomenen "eco-socialistes", el prefix eco queda molt bé, pot portar molts vots ecologistes que si que són de debò i han estat enganyats pels que així s'anomenen, ha estat l'últim intent de Llamazares per maquillar el que ja estava prou maquillat. En quant a la paraula "socialista" ja no fa tanta por com anomenar-se comunista, els socialistes no fan por a ningú, perque la socialdemocràcia ja ha governat aquest estat i ja s'ha vist quina pudor de centristes-reformistes fan. No estan contents amb la desideologització que han aplicat els del PSOE a la parauala socialista, ara ells també s'apunten, perque el que volen no es canviar res, sino governar, i per governar el que s'ha de fer és maquillar-se de centre, i passar-se a una idea bastarda i desvirtuada en aquest estat com és la paraula "socialista". No parlo del sentit real que té sino de com es percep per la gran majoria de la població.

Són els ecologistes i d'esquerres els que mantenen els forums de la guerra, la mateixa que ells deien condemnar, els que desallotjen centres socials i permeten que continui l'especulació més salvatge, els que deporten i condemnen a les persones per ser immigrants... Després d'haver estat a l'ajuntament uns quants anyets que han canviat de debò?

La nova esquerra pijo-progre que es disfressa amb valors i paraules vàlids, per corrompre'ls de mala manera i continuar aquesta gestió municipal i nacional amb pinzelladetes pseudoradicals però sense cap mena de contingut. És igual, ara l'ajuntament de BCN que és tope d'ecològic no compra fusta de l'Amazones, molt bé, està molt bé, però l'ecologia es limita a això? No és ecologia defensar el territori, el mateix que s'estan carregant al port de Sant Adrià, a la central tèrmica del Port, al Delta del Llobregat, al tunel de Bracons, al tema de l 'AVE, tots ells tenen les mans popsades en això i no canvien res, simplement maquillen i enganyen mentres apliquen la política de sempre, però ara aquestes barbaritats ecològiques es fan mirant pel medi ambient i la sostenibilitat, quina gran paraula.

El sistema capitalista decideix, alguns antics revolucionaris i progres s'han decidit a penjar a l'armari la seva lluita transformadora per passar-se en conjunt a una coalició que diu molt i no fa res, on tots els que parlen semblen seminaristes carregats de bones paraules, però a la veritat abaixen el cap davant de qualsevol injustícia. En aquest cas la traició absoluta als membres d'EUA dels seus capitostos, que han decidit abraçar-se a la possibilitat de governar encara que això signifiques contradir el que han estat dient des de la seva antiga escissió. Ara tots són "eco-socialistes" i si algú es declara revolucionari, ja li poden donar una pastilleta i passar-lo al lloc més ínfim de la militància, la que es limita a penjar els cartells pel carrer del que diuen des de dalt.

Són hipòcrites, són covards i mai dels mais s'atreviran a fer res més que una crida des de l'ajuntament en contra de la guerra o actes populistes com anar en bicicleta el dia sense cotxes, això si tot consensuat de forma que fins i tot el PP la pugui votar. Tot sigui per continuar manant i xupant del vot, com tots sense excepcions.

Que sembli que canviin coses per no canviar absolutament res. I així l'esquerra que ells diuen defensar continuarà enganyada, creient en les seves consignes de progres (sense accent), imaginant que si els votes faran alguna cosa per canviar perque així ho diuen, però l'important és que ens votin, no importa qui, que ens votin i creguin que encara el sistema electoral serveix per alguna cosa més que per gestionar i repartir entre els teus amics els guanys del sistema capitalista.
Als companys I companyes del POR
02 feb 2004
Despres de llegir el vostre comunicat us recordo que va dir en Jordi Miralles al Parlament, publicat a la plana http://www.euia.org/declaracions.php?ordre=94
(el que vaig veure a la tele3 era "això és un atac al tripartit"). A la plana, de bones a primeres, el vostre representant diu sobre les converses que han estat:

"Un error polític amb conseqüències:

* ja que ha generat una situació difícil al Govern.
* Facilita la possible majoria absoluta al PP
* Dificulta l'acció per un diàleg que compartim, però que en primer lloc on s'ha de donar és al País Basc.
* Ha donat, per la seva utilització, una imatge de Catalunya distorsionada.
* I situa, el problemes i les necessitats de la gent, en un segon nivell. "

És evident que la vostra organització o en la organització en que participeu (no se fins a quin punt en sou part indiferenciada o no) no ha defensat el fet del pas concret i real que ha fet Carod-Rovira en favor del dialeg (i si es vol, es pot criticar tot el que es pugui sobre les seves intencions, si eren o no eren electorals o el que sigui, cosa absurda de criticar ja que absolutament tots els partits que es presenten a les eleccions 2 mesos abans d'unes sempre i a tothora es mouen baix aquests parametres). Ho considereu -o en Miralles ho considera- un error politic. Que tot un conseller en cap de la Gene faci una entrevista amb ETA és un error politic, que a més segons diu Miralles dificulta el "vertader" dialeg. Pero que es aixo? Si aixo es un error politic, des de la solidaritat internacionalista amb el poble basc, espero que hi hagi centenars de carrecs electes a Catalunya que cometin el mateix error!

Com carai s'ha de materialitzar aquest dialeg i els passos efectius pel reconeixement del dret a l'autodeterminació del poble basc, si no es produeixien un requitzell de passos com aquest? Aquesta proposta de dialeg que feu o fa el vostre moviment en que es concreta??

Com es possible que una organització que porta una R ben grossa al seu nom no faci una aposta clara per recolzar el que significa l'encert o la cagada d'haver tirat una llança en favor del que sempre heu dit que defensaveu?

No s'ha vist una postura diferenciada d'EUiA. No ens enganyem mutuament. A molt estirar el que s'ha vist és un matis. I prou. No es veu una organitzacio ALTERNATIVA. I molt menys revolucionaria. Entec que defenseu el tripartit. Ha creat il·lusió en molta gent. Pero no fotem, no és el provisional del congres de soviets!. (A molt estirar es un pacte amb els menxevics a la Duma)

CAL DIALEG diu el que teniu a la web. Jo em pregunto com i quan i que. Com s'ha de materialitzar des dels Paisos Catalans o des del Principat aquest suport al Dialeg? Que hem de fer des d'aqui a part de fer proclames i posar-nos una pegata?

I quina credibilitat te aquesta proclama que feu si no us convertiu en els maxims defensors dels contactes que ha fet Carod-Rovira amb ETA, fins i tot, més que ell mateix hagi defensat. Ja que en principi, sou vosaltres els que dieu que voleu ser una esquerra ALTERNATIVA.

Es redueix tot a dir que ha estat un error politic. Repeteixo: benvinguts milers d'errors com aquest, els faci qui els faci. Tant sols per veure el sitral que s'ha muntat i com s'ha tret la mascara tota la colla de l'ultradreta franquista, la dreta burgesa catalana, el cacau en la socialdemocracia del Gal i la reconversió... ha valgut la pena. La gent revolucionària ha d'estar contenta.

Es que si el conseller en cap hagues estat del POR i s'hagues donat la mateixa situació, no hi haurieu anat per por d'espantar al PP???!!! Sou un partit revolucionari, no? I l'esquerra revolucionaria en aquest pais sempre ha reclamat el socialisme i l'autodeterminació, i no per d'aqui 30 anys.

Si estem per l'autodeterminació i hi ha un acord no explicit que el dialeg l'afavorira, fem passos per que es doni aquest DIALEG. Felicitem a Carod-Rovira pel seu "error" (i no amaguem el cap sota l'ala com es el que evidentment ha fet en Miralles).
Re: Decepcionat per l'esquerra
02 feb 2004
Endavant amb el tripartit!!!
NO passaran!!!

Totes aquestes opinions a Indymedia desautoritzant les accions dels membres del tripartit estan finançades per la cadena Cope i el PP.

Cal que Indymedia doni suport a l'esquerra!

No passaran!!

Voteu-nos a les eleccions de març. Ens hi juguem molt.
on s'ha de passar a cobrar??
02 feb 2004
ei! ens financien i jo sense saber-ho. Si cal donare el número de la llibreta d'estalvis, eps!(per fi un mes tranquil)
Re: decepcionat per l´esquerra
02 feb 2004
i tant que ens juguem coses. MOLTES!! 4 anys de neofranquisme pot ser terrible per al nostre poble. per això mateix, els partits polítics després de 25 anys de la mort de Franco, han demostrat el seu fracàs històric intentant reformar l´estat i pactant una sortida pel regim franquista en l´europa del capital, i ara que voleu? que defensem un govern autonòmic i als partits que governen a Catalunya. Això es tenir morro.

stop desallotjaments
stop repressió
Company JO
03 feb 2004
M'agradaria contestar-te..aquest és el meu mail; dcompanyon ARROBA hotmail.com
D'un del POR
03 feb 2004
1/ Cadascú diu el que diu, per això estem en organitzacions diferents i per això hem fet la nostra declaració doncs hi ha matisos que volíem precisar respecte a la declaració oficial de lâEUiA.

2/ La crítica a en Jordi Miralles es francament exagerada, potser ja deus saber que sâha posat una denúncia contra Aznar, i crec que només ressaltes allò que consideres ânegatiuâ?, també ha defensat fermament el diàleg i la negociació política, i a atacat a fons al PP.

3/ El propi Carod ha dit que havia estat un error en la forma i en com sâha emprat contra el tripartit des del PP i CiU, i en conseqüència ha dimitit i ha estat la mateixa ERC la que ho va proposar al PSC i ICV-EUiA la âsortidaâ? de la dimissió com a conseller en cap i que es presentés com a cap de llista a les eleccions. I ho van fer per que el govern dâesquerres era més important que les persones. Ara bé si ells ho mateixos han dit que havien comès un error (i en privat han reconegut que qui més els havia recolzat eren IU, EUiA i ICV... vols que EUiA sigui més papista que el Papa? Hom vol per sobre de tot que segueixi el tripartit, o no cal???? o és més important en Carod que el govern dâesquerres? EUiA ha de fer molt diferent a ERC? Perquè no planteges cap crítica respecte a en Carod? Què en dius d'ERC? Perquè va dimitir? Perquè no va mantenir el pols fins a forçar el trencament del tripartit o del PSC amb el PSOE?

4/ A EUiA hi ha un règim prou democràtic com perquè la Llista Quarta (POR) (i altres tendències) puguin tenir matisos i diferències en moltes coses, respecte a la declaració oficial d'EUiA estem dâacord amb la valoració que subratlla que el més important és que el tripartit segueix i que el PP i el govern de lâestat ha fracassat en enderrocar el govern català com si va poder fer a lâAssemblea de Madrid, ha fracassat pel moment... perquè si guanyen el 14 de març, aquest només haurà estat el primer capítol.

5/ Respecte a si el conseller en cap fos del POR tâasseguro que la burgesia i l'estat no serien el que ara son, per tant la comparació s'agraeix però no és pas possible, però tâasseguro que nosaltres faríem millor les coses que en Carod ... una Generalitat revolucionària i obrera fora per les poder fàctics molt pitjor que el que passa per Euskal Herria...

6/ Malauradament lo dels 30 anys no ho decidim ni nosaltres ni tu, i la gent pel què es veu vota o no vota, però de la revolució com a molt n'hi ha que en parlen, poc més...

Ah i gràcies per les teves valoracions, company o companya, encara que anònim... si vols pots seguir el que fem o diem a: www.netpor.org
per en David
03 feb 2004
Gracies per explicar-te. Sere breu perque tinc un dia d'aquells dolents dolents dolents

REPUBLICA. SOCIALISME. AU-TO-DE-TER-MI-NA-CIO (vosaltres ho deieu aixi, remarcant-ho)

DIALEG (be a la vostra plana hi ha un article sobre el pla ibarretxe que em sembla recordar que es titula aixi, el vaig mirar despres de penjar el primer post)

Grans proclames. Com es concreta aixo? "No se sabe" i no m'ho contestes.

El dia que la Generalitat sigui obrera etc etc. El dia que em toqui la loteria m'ho passare d'allo més be. Mentrestant tinc d'anar passant com puc. I que hem de fer mentrestant. Vosaltres ja ho sabeu: doneu suport al tripartit. Més ben dit en formeu part. I de moment la crisi no ha estat resolta en un sentit revolucionari. M'explico: què ha estat allò rupturista de tot aquest sitral? Que un conseller en cap parles amb ETA, una organització revolucionària basca que, s'estigui d'acord o no amb els seus mitjans, questiona el marc polític actual. I força. La politica de dispersió, la il·legalització de Batasuna, les tortures, etc etc no són per fer bonic. Al sistema, tot els que formen el sistema (=els que els esta bé la Constitució del 78) els preocupa la existencia d'ETA. Esta fora de les seves regles "democratiques". El tripartit toca la pera a la dreta neofranquista. Pero esta ben dintre del sistema constitucional. La conversa de Carod amb ETA esquerda la solidaritat
constitucional. És parlar amb uns que estan a fora.

Jo no he votat mai a ERC. Continuo "enganxat" a una visio "retrogada" de què són: un partit petitburges, de "botiguers". Els he criticat moltes vegades. Fins i tot guardo unes declaracions de Carod a l'any 92 a Prada que es poden qualificar que ratllen el feixisme, o a mi m'ho sembla. La seva politica social no és la meva: jo soc comunista. A més, continuo "enganxat" aquella visió que els anys 30 defensaven en Maurin o en Nin de que només la classe obrera portarà fins el final l'alliberament nacional (octubre 34, maig 37...) i que la petita burgesia quan venen les garrotades, es "raja".

Pero en Maurin o en Nin davant un fets com aquests no haguessin prioritzat el suport a un govern de caire frontpopulista (permetem questionar-me que ni aixo arriba, ja que es un pacte postelectoral) per sobre d'allo que si realment capgira la realitat politica: la conversa amb l'enemic, sino el més efectiu el més conegut i el que mes els preocupa, del sistema.

Per aixo en aquest cas, no puc criticar Carod-Rovira. Perque a més, institucionalista com és el seu partit, s'ha quedat sol. Ningú excepte quatre -els de Kaosenlared, per exemple- ha aprofitat l'avinentesa per fer el maxim de soroll possible per apostar pel Dialeg, una porta a un camí en el que es pot explorar la concreció real i efectiva de l'autodeterminació pel poble basc. I l'autodeterminació de qualsevol poble, a més d'un dret, a l'Estat espanyol te un contingut molt rupturista, revolucionari. En el sentit d'aquelles tasques que els revolucionaris dels anys 30 els agradava d'anomenar de tasques democràtiques de la revolució socialista. Repeteixo: NINGU ha fet en tot aquest sitral que allo central fos l'exigencia de Dialeg. No hi havia condicions? "Las condiciones se crean" que deia el Che. I es crean parlant-ne, sobretot si qui en parla te una incidencia mediatica com l'aparicio de 5 minuts en un telenoticies que veuen milers de persones, per exemple.

DIALEG, ( o millor CAL DIALEG, tal com diu la vostra pegata)

(més o menys és aixo el que es podia dir i no s'ha dit)

"trobem positiva la gestió de Carod Rovira, i a més com a representant del govern català, en favor del Dialeg, unica via que pot portar la pau i la llibertat al poble basc; la solidaritat amb els pobles és un tret historic del poble catala, que ja s'ha manifestat diverses vegades en una clara voluntat de lluita per la pau, des del referendum sobre l'OTAN, on el poble català al igual que el basc va dir NO, fins a les manifestacions del darrer any; aixi mateix, les institucions catalanes han recollit el dret del poble catala a l'autodeterminació, de la mateixa forma que les basques en relacio al dret a l'autodeterminació del poble basc; a més, en relació al conflicte que viu Euskalherria, a Catalunya s'ha manifestat de diverses formes el desig de Dialeg, un desig que creiem que sera cada cop més una exigència, davant la politica autoritaria i repressora del PP, que es beneficia de l'existencia del conflicte, criminalitzant tot allò que l'afavoreixi, fins i tot la gestió d'un membre destacat d'un govern elegit democraticament, la qual cosa desemmascara la falta de sobirania politica que te el poble català en aquest marc constitucional, etc etc etc"

No se si aixo esta ben dit o no. Pero fixa't: una cosa es dir "aixo es un atac al tripartit, la gestió de Carod és un error, estem pel Dialeg pero no aixi...." i l'altre es dir: Dialeg, pau, autodeterminació, sobirania, atac de la dreta. No ho trobes diferent?

I sobre en Carod, com que no s'aprofita la situació per fer allò realment interessant, es a dir, moviment social amb el tema de la solidaritat amb Euskadi i pel Dialeg, és obvi el que farà força gent -i ara si que m'incloc-: introduir una papereta a una urna, una forma de mostrar que s'esta per una altra cosa, i que, de moment, capitalitzarà algú que en el fons te una opcio ben moderada.

------------------

(Per cert, a l'Octubre farà 70 anys de l'Octubre català i asturià, del 34 ; salvant les distancies historiques estaria be recordar quina actitud va tenir aleshores el BOC, l'EC i el PCP de'n Jaume Compte, què van fer i dir, abans, durant i despres del 6 d'octubre)
per en David
03 feb 2004
Gracies per explicar-te. Sere breu perque tinc un dia d'aquells dolents dolents dolents

REPUBLICA. SOCIALISME. AU-TO-DE-TER-MI-NA-CIO (vosaltres ho deieu aixi, remarcant-ho)

DIALEG (be a la vostra plana hi ha un article sobre el pla ibarretxe que em sembla recordar que es titula aixi, el vaig mirar despres de penjar el primer post)

Grans proclames. Com es concreta aixo? "No se sabe" i no m'ho contestes.

El dia que la Generalitat sigui obrera etc etc. El dia que em toqui la loteria m'ho passare d'allo més be. Mentrestant tinc d'anar passant com puc. I que hem de fer mentrestant. Vosaltres ja ho sabeu: doneu suport al tripartit. Més ben dit en formeu part. I de moment la crisi no ha estat resolta en un sentit revolucionari. M'explico: què ha estat allò rupturista de tot aquest sitral? Que un conseller en cap parles amb ETA, una organització revolucionària basca que, s'estigui d'acord o no amb els seus mitjans, questiona el marc polític actual. I força. La politica de dispersió, la il·legalització de Batasuna, les tortures, etc etc no són per fer bonic. Al sistema, tot els que formen el sistema (=els que els esta bé la Constitució del 78) els preocupa la existencia d'ETA. Esta fora de les seves regles "democratiques". El tripartit toca la pera a la dreta neofranquista. Pero esta ben dintre del sistema constitucional. La conversa de Carod amb ETA esquerda la solidaritat
constitucional. És parlar amb uns que estan a fora.

Jo no he votat mai a ERC. Continuo "enganxat" a una visio "retrogada" de què són: un partit petitburges, de "botiguers". Els he criticat moltes vegades. Fins i tot guardo unes declaracions de Carod a l'any 92 a Prada que es poden qualificar que ratllen el feixisme, o a mi m'ho sembla. La seva politica social no és la meva: jo soc comunista. A més, continuo "enganxat" aquella visió que els anys 30 defensaven en Maurin o en Nin de que només la classe obrera portarà fins el final l'alliberament nacional (octubre 34, maig 37...) i que la petita burgesia quan venen les garrotades, es "raja".

Pero en Maurin o en Nin davant un fets com aquests no haguessin prioritzat el suport a un govern de caire frontpopulista (permetem questionar-me que ni aixo arriba, ja que es un pacte postelectoral) per sobre d'allo que si realment capgira la realitat politica: la conversa amb l'enemic, sino el més efectiu el més conegut i el que mes els preocupa, del sistema.

Per aixo en aquest cas, no puc criticar Carod-Rovira. Perque a més, institucionalista com és el seu partit, s'ha quedat sol. Ningú excepte quatre -els de Kaosenlared, per exemple- ha aprofitat l'avinentesa per fer el maxim de soroll possible per apostar pel Dialeg, una porta a un camí en el que es pot explorar la concreció real i efectiva de l'autodeterminació pel poble basc. I l'autodeterminació de qualsevol poble, a més d'un dret, a l'Estat espanyol te un contingut molt rupturista, revolucionari. En el sentit d'aquelles tasques que els revolucionaris dels anys 30 els agradava d'anomenar de tasques democràtiques de la revolució socialista. Repeteixo: NINGU ha fet en tot aquest sitral que allo central fos l'exigencia de Dialeg. No hi havia condicions? "Las condiciones se crean" que deia el Che. I es crean parlant-ne, sobretot si qui en parla te una incidencia mediatica com l'aparicio de 5 minuts en un telenoticies que veuen milers de persones, per exemple.

DIALEG, ( o millor CAL DIALEG, tal com diu la vostra pegata)

(més o menys és aixo el que es podia dir i no s'ha dit)

"trobem positiva la gestió de Carod Rovira, i a més com a representant del govern català, en favor del Dialeg, unica via que pot portar la pau i la llibertat al poble basc; la solidaritat amb els pobles és un tret historic del poble catala, que ja s'ha manifestat diverses vegades en una clara voluntat de lluita per la pau, des del referendum sobre l'OTAN, on el poble català al igual que el basc va dir NO, fins a les manifestacions del darrer any; aixi mateix, les institucions catalanes han recollit el dret del poble catala a l'autodeterminació, de la mateixa forma que les basques en relacio al dret a l'autodeterminació del poble basc; a més, en relació al conflicte que viu Euskalherria, a Catalunya s'ha manifestat de diverses formes el desig de Dialeg, un desig que creiem que sera cada cop més una exigència, davant la politica autoritaria i repressora del PP, que es beneficia de l'existencia del conflicte, criminalitzant tot allò que l'afavoreixi, fins i tot la gestió d'un membre destacat d'un govern elegit democraticament, la qual cosa desemmascara la falta de sobirania politica que te el poble català en aquest marc constitucional, etc etc etc"

No se si aixo esta ben dit o no. Pero fixa't: una cosa es dir "aixo es un atac al tripartit, la gestió de Carod és un error, estem pel Dialeg pero no aixi...." i l'altre es dir: Dialeg, pau, autodeterminació, sobirania, atac de la dreta. No ho trobes diferent?

I sobre en Carod, com que no s'aprofita la situació per fer allò realment interessant, es a dir, moviment social amb el tema de la solidaritat amb Euskadi i pel Dialeg, és obvi el que farà força gent -i ara si que m'incloc-: introduir una papereta a una urna, una forma de mostrar que s'esta per una altra cosa, i que, de moment, capitalitzarà algú que en el fons te una opcio ben moderada.

------------------

(Per cert, a l'Octubre farà 70 anys de l'Octubre català i asturià, del 34 ; salvant les distancies historiques estaria be recordar quina actitud va tenir aleshores el BOC, l'EC i el PCP de'n Jaume Compte, què van fer i dir, abans, durant i despres del 6 d'octubre)
pèl "subcomandante" Jo
04 feb 2004
Si vols un dia en parlem de tot això...parlant la gent d'entèn, no?. Com deus comprendre la meva resposta la vaig fer en cinc minuts i no era cap "resolució", ni una "resposta oficial"...era una resposta. Ja saps com conectar-me. Una abraçada.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat