|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Anàlisi :: indymedia |
|
El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per skriptor rodamon
Correu-e: Markusbret@hotmail.com (no verificat!) |
31 gen 2004
|
El laberint dels discursos. Oscilacions en el sí d'un mecanisme informatiu que mira al futur i s'encara a ell, pero que de vegades sembla només que esdevé com una musica de fons, útil per ballar només velles comparses. // Una mica d'autocrítica -tot el que segueix- (en qualsevol cas amb tots els "perills" o "pegues" -obviament- de ser massa subjectiva).
------------------------------------------------- |
Porto un temps llegint i escribint per aquí indymedia i m'he adonat d'algunes característiques que si bé podem considerarles del mitjà en sí mateix jo prefereixo asignarles com a "les persones que escriuen aquí", persones però, que en suma son les que en la major part formalitzen el caràcter de la web(la resta serien els tecnics, els administradors, muntadors, presentadors, etc..).
Ens considerem un mitjà alternatiu de reflexió pública crítica de la realitat existent i alhora mitjà de difusió de nous mecaninsmes, noves propostes, nous continguts i nous continents de coses que estant canviant (o s'intenta) l'estat d'aquelles mateixes coses.
Sovint però impera (al meu entendre i malauradament), el simple i barruer NEGATIVISME, la crítica sense contingut crític, amb l'esperanca que .."dient no" després ja sen's ocorrirà el que haguem de fer després. Ilusionisme es podria dir??
Impera també la lògica del derribo; sovint alhora unida a lo anterior. Frases del tipus "Derribem això, derribem lo altre. Tot és culpa del estat, tot és culpa del capitalisme. Tots els politics son una merda, etc.. etc..". Ecos d'aquests sentits i resentits.
També em crida l'atenció especialment quan la gent extreu les conclusions al principi de comencar un article i després tot lo demés resulta la cua argumentativa de tot allò que ja s'havia prefixat. D'aquesta manera quan hom llegeix aquests articles, tot percebent aquesta lògica tant "preconfigurada", se'n adona que no son articles reflexius de debat obert sino mes aviat "anuncis ideològics", "polígons macos" però tancats en sí mateixos, oberts aparentment però sols aparentment. La finalitat de molts d'ells, en molts cops és simplement lloar (i incitar als demés a lloar també) la ideologia a la qual es volen remetre. Serà en uns casos l'independentisme abertzale, l'antiglobalització neolliberal, el anarquisme, etc.
Dir al respecte que això passa evidetment sobretot en aquells que creuen -enfatitzo lo de "creuen"- que tenen les idees molt clares i se senten interiorment "militants" d'una causa ben forta i ben definida.
Car les passions creixen amb la persona que escriu un determinat tema, tanmateix sovint no van acompanyades per una riquesa real d'idees, ja que com el que s'hi busca és precisament en molts casos enfatitzar-ne unes poques (conceptes sagrats en diria), conscient o inconscientment es fa tot el possible per "automutilar" tota la riquesa potencial que podria tenir (o abocar) una reflexió oberta de veritat, sobre un determinat tema o temes en concrets.
Això en uns casos; en d'altres ja ni això; hom percep simples panfletos, injeccions turbo de paraules "clau"! que es fan incidir en determinats moments oportuns, però que al final s'acaben repartint a dojo; o fins i tot veritables col.leccions de frases que es mostren publicament, exhibides en una mena de fira del espectacle de les idees ... que ja no son idees
vehiculants de res sino mers i/o simples PRODUCTES
del mer espectacle (autocosificat en si mateix)que no acaba portant enlloc.
Aquesta és la ironia.
Molts, desde fa temps estem familiritzats amb els conceptes d'alienació o cosificació (per causes "externes"). Ens ho van ensenyar els pares de la generacio del 68; perque els hi era útil per vendrens tot un paquet d'idees progres! (val a dir-ho, a través de l'escola de Frankfurt en gran part) ... Pero menys ens parem a caure en el de "autoalienació" dels nostres propis mecanismes mentals reflexius o en els afins de "autointoxicació" o "autoesterilització" creativa... -o d'altres afins.. Crec que això feia temps que estaba passant arrel d'un estancament del tradicional discurs de les esquerres (el que apelaba sobretot a la lluita de classes). Pero ho dic en passat ja que bé; aquest ultims 5 anys han arribat a molta gent molts conceptes nous amb aires nous,(per sort també), els quals han permés clarejar els tristos panorames de l'actualitat, facultant encararla amb tot una nova i poderosa xarxa d'eines crítiques i eines de transformació social que tots podem comencar a asumir.(*)
-i faig per tant un incís especial en tot això: Eines i conceptes portats a mes a més, de llocs impensables fa una cinquantena d'anys en el sí de les "oficines intelectuals" de les esquerres; conceptes vinguts del Brasil a través dels indis del MST, de Seattle a través de colles d'estudiants a finals de segle, de escriptors i escriptores àrabs.. o de personatjes "nous" que abans no havien configurat mai una entitat social (el moviment okupa) ni havien abanderat un discurs "polític" amb una forta carrega de continguts incisius al sistema-.
Dic que han sortit a la llum un munt d'arguments i de raons, potser massa gran aquest conjunt! (i per això es dificil concentrarnos alhora de fer coses concretes). Aquest gran conjunt es també un gran conjunt de coneixements, coneixements els quals -volgudament o no- son també eines revolunionaries!; i m'explico: A través d'ells, -a través d'aquests conceptes-, actualment una gran majoria d'individuus, (i ara vull dir "encara més que a l'època de Lenin" per exemple) en son conscients de les disfuncions de moltes coses bàsiques propies del sistema capitalista mundial, de les contradiccions multiples que s'en desprenen en molts àmbits, de les penuries reals que comporten sector xsector, etc.. En definitiva, que la consciencia de tot plegat, devinguda directament dels coneixements globals que tenim del mon a través de les dades de la UNESCO per exemple, i d'altres organs imparcials que generen coneixement, pero no sols d'ells sinó encara més a través del contacte directe i de la comunicació resultant via xarxa amb tots aquells agents "nous" (que m'he referit abans) que viuen i sofreixen el dia a dia en molts àmbits de la realitat mundial, TOT AIXÒ FÀ que el "sistema actual que impera al mon" ja no s'aprecia en cap dimensió consistentment racional i quasi tothom veu que s'ha de canviar perque això no pot durar...
Ara bé; com vinc a explicitar, la paradoxa (perque crec que és una paradoxa!) és que malgrat això, malgrat disposar de noves eines, de nous continguts, etc.. també abunda -segueix abundant (dins del si de tots els moviments "radikals" d'esquerres especialment)la tonteria més burda, l'sloganmania més simplona i fins i tot fins a certs elements d'autosatisfacció militant amb poques perspectives de treball més enllà. Curtetat de mires o ganduleria en uns casos, vaciloneria "guay" i coses per l'estil en d'altres. Tot això abunda! i segueix abundant de tal manera que fins i tot hom veu que agafen més portades (aquests artícleS comodons dins del seu "radikalisme" tancat en si mateix) que els debats encara més crítics i més oberts al mateix temps al exterior que els anteriors tipus d'articles referits.
En aquest espai virtual de confluència de tantes coses, hom troba de tot, evidentment, pero és molt normal (i patètic adonarse´n) que els que criden i insulten més son els que dinamitzin més respostes (sovint molt bastes també; però això sí, a la contra!!) i que s'instauri una lògica que ...Pretenent allunyarse de programes com Gran Germà o el cronicas americanas ..S'acaba comportant d'una forma diria, que MOLT semblant.
Autoalienació, autocosificació colectiva. Amb tots els seus elements contingents:
Simplificació, reduccionisme, manipulació del significat del discurs d'altres, enfatització d'slogans identitaris, actituts de menyspreu als altres o criminalització burda dels que critiquen lleugerament un discurs etc... De tot això n'està plè al IMC.
Si en un fòrum per exemple de gent pepera tot aquell que critica la política antiterrorista del PP-PSOE passa a ser inmediatament un simpatitzant dels terroristes (quan no ja un etarra directament) .. sovint aquí, tothom qui disenteix en algo d'algunes idees radikals, ès susceptible en seguida de ser un secreta, un payu del FN, un feixista o sencillament un tocacollons sense mès. No en va abunden en aquest fòrum els calificatius de "nazi". Paraula que s'empra a tot dojo per qualificar a un munt de tipus que escriuen perque tots ens considerem antifeixistes i VOLEM QUE ES NOTI. (segons com fa riure i tot!). Es forca a la bipolarització dels discursos, a agafar cadascun posicions de "forca", a fer pinya uns i a fer pinya uns altres, i això, i els qui ens deixem portar per aquesta dinàmica, entrem -o podem entrar-, en processos d'autoalienació. El que deia abans: Hipersusceptibilitzarnos a les coses (aquí i en molts altres llocs de debat) sovint No ens fa tornar mes sensibles o inteligents sino més cuadrats i més idiotes.
ParaDoxes del raciocini colectiu.
Salut.
---------------
pd: mmm. Espero haver exagerat en moltes coses.
-pero era per fí de bé.
Critiqueu-me;obviament. |
Comentaris
|
(*)
|
|
per elmateix |
31 gen 2004
|
|
(*)Amb l'asterisc em venia a referir a eines de transformació social com per exemple (exemples propers d'aqui) Liberinfo, l'observatori del deute extern, les radios lliures (en projectes), les xarxes de comerc just i molts altres projectes de base, de coneixement, d'informació i de treball directe. |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per un de tants |
31 gen 2004
|
Enhorabona
... moltes gràcies |
|
ayer estaba hablando con un amigo sobre la columna derecha de indymedia barcelona
|
|
per lectora |
01 feb 2004
|
nos entristecia que la gente se insultara tanto como en los programas de telivisión (¿reproducimos lo que criticamos?), que costase encontrar noticias interesantes, aportaciones sobre ideas nuevas, y otras cosas que has mencionado. ¿será que tantos años de tv ha hecho a la gente pasiva, poco productiva y reproduciendo las formas de actuar de sus modelos mucho mas alla de lo que somos conscientes?
estos comentarios sobre la calidad de las noticias tambien lo he oido de alguna gente que ya no lee tanto indymedia a causa de esto y tambien del spam que ejercen ciertos grupos sobre la noticia que les interesa.
espero que tu articulo nos haga reflexionar a todas y mejoremos el uso de la herramienta.
animo a la gente a aportar puntos de vista diferentes a los usuales y repetidos aqui, a hacer reflexiones abiertas y no a soltar rollos como si tuvieran la verdad absoluta.
¿de que te has enterado ultimamente que no esta en indymedia y crees que puede mejorar la calidad de columna derecha y puede aportar a la reflexion colectiva? |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per Espadachín |
01 feb 2004
|
Hacía falta un artículo así en Indy. Algunos llevábamos algún tiempo pensando en hacerlo, pero la pereza, el reparo ante la que dábamos por segura lluvia de insultos y también, todo hay que decirlo, que muchos no somos capaces de efectuar un análisis tan estructurado y tan lúcido como el de skriptor, o todo ello junto, nos detenían.
A mí me han dicho, no sé si será verdad, que hay gente que está dejando Indymedia y que está montando foros -cerrados- en Yahoo y otros sitios de estos para poder intercambiar ideas de una forma constructiva y poder intentar aportar algo más que ladridos para que este mundo cambie siquiera un poco. Lamento no haber sido invitado a ninguno (quizá sea que yo también ladro) porque me gustaría, en primer lugar, comprobar que existen tales foros "sine ira et studio" y, en segundo lugar, participar en ellos.
Cuando veo aquí que a alguien lo llaman payaso, o infiltrado de vete a saber quién o qué, o fascista, o membrillo, o mil cosas más, porque emite en tono correcto una opinión que no gusta a unos cuantos que creen que esto es una especie de Vaticano susceptible de herejías a las que hay que llevar rápidamente a la hoguera, me salen sarpullidos.
En fin, felicidades a Skriptor Rodamon por su lucidez no exenta de valentía.
Qué pena que tenga tanta razón. |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per maxi |
02 feb 2004
|
|
estic d'acord que els debats no solen ser gaire interessants, i els que ho són tenen molta agressivitita, però la veritat també és que la columna d'autopublicació permet assabentar-se de moltíssimes mogudes de diferents àmbits (anarquistes, independentistes d'esquerres, internacionalisme, ecologisme, antiglobis), i això és de les poques webs on es pot trobar, encara que sigui pagant el peatge de les polèmiques, que de tota manera també es pot filtrar l'agressivitat i el sectarisme i treure'n idees bones de tots cantons |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per Insistim que val la pena |
02 feb 2004
|
Personalment crec que aquest és el preu que s'ha de pagar en tenir un fòrum de participació oberta. La paraula "respecte" hauria de ser una condició a priori per debatre-criticar-construir diferents idees i diferents mentalitats que per aquí es poden veure, tanmateix sóm persones, individus i per tant lligats a totes les nostres mancances, entre les que resalta aquell sentiment de tenir la veritat absoluta.
Crec que Indymedia és una eina de primera mà per qualsevol col·lectiu-individu-moviment que vulgui asseventar-se de notícies que en d'altres mitjans no apareixen mai. D'aprendre i intercanviar idees, hi ha moltes mogudes i moltes experiències de les que reflexionar. Tot i que moltes vegades certs comentaris i certes actituts aconsegueixen desvirtuar els debats i portar-los a una simple proclama d'eslogans típics i tòpics que ens llencem els uns als altres i en la que reconec haver caigut alguna que d'altra vegada.
La veritat no veig més sortida que continuar insistint en la viabilitat del projecte d'indymedia i anar aportant les moltíssimes coses interesants que naveguen pel món de la dissidència. A uns els hi servirà per reafirmar el seu messianisme, a d'altres per aportar la seva intoxicació de l'insult, però a moltíssims per aprendre i reafirmar-nos que no estem sols. Crec que a Indymedia moltíssima gent no hi participa en els comnentaris, però venen, entren, llegeixen i ho aporten i estiren al seu col·lectiu, o simplement s'ho queden per ells.
Les solucions estil ACP, és a dir, censurar o no permetre a tothom participar en el mitjà amb igualtat de condicions, no aportarien res més que una caiguda de la credibilitat d'indymedia que passaria a dependre d'un cercle d'escollits que decideixen el que entra i el que no.
Per tot això, prefereixo saltar d'una notícia a un altre sabent quina val la pena i quina no per mi mateix i no pel que digui algú. D'això també es tracta, d'aprendre a destriar el gra de la palla, els arguments basats en proves i els basats simplements en prejudicis personals, és l'única forma de mantenir el cervell en actiu, replantejant, canviant, progressant i descobrint qui menteix i per quines raons s'equivoca o en que té raó, aquest és el món d'intoxicació manipuladora que tenim.
Si tenim l'actitut d'aprendre-criticar-debatre-progressar no ens l'ha de treure mai cap actitut de certes persones que només aprofitren la facilitat de llibertat i d'expressar-se que els dona indymedia per convencen's i reafirmar-nos de que realment no tenen res a dir.
Una salutació a tots els que estan oberts a coneixer d'altres realitats amb el cervell obert i un agraiment a la gent d'Indymedia que fa possible que poguem parlar de tot el que vulguem. |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per d@vid |
02 feb 2004
|
El adjetivo de nazi o fascista es el primero que escuchas cuando das un punto de vista diferente en esta web y es un error porque casi todos los que navegamos por aquí estamos por que cambie el mundo antes de que el mundo nos cambie a nosotros...¿pero como vamos a hacerlo calificando de nazis a todo aquel que discrepa?. Si realmente estamos en contra de un discurso único, ¿que sentido tiene hacer un discurso único pero alternativo?
Lo que pienso que me parece inevitable es el negativismo y según como se mire hasta puede ser enriquecedor al debate. Me explico, el modelo economico y social se basa en el exceso de positivismo, ejemplos:
-Quedan 50 años de combustibles fósiles y el punto de vista dominante es "el hombre siempre ha superado estos problemas, ya encontraremos una energía alternativa como el hidrogeno o la energía nuclear"
-Los precios de los pisos se disparan, punto de vista dominante: "los sueldos crecerán, esta zona va más, mejor comprar que alquilar, bajar nunca bajan"
-No existen suficientes alimentos para dar de comer a toda la población mundial. Punto de vista dominante " Con la tecnológia (más abonos, pesticidas y OMG) lo arreglaremos"
¿no os parece un exceso de optimismo? Hay cosas que son irreversibles, que una vez comenzadas ya no tienen arreglo.
Ser negativo con la época que vivimos es inevitable para cualquiera que no se deje manipular por los medios. Y para los que tenemos el ramalazo ecologista, lo que está ocurriendo es profundamente deprimente.
Cuando empezo lo de Irak el lema era "No a la guerra", no era "haz el amor y no la guerra" o "Coge la bici y pasa de la guerra". Era no y puntopelota...Es muy bonito ser constructivo ¿pero como construyes sobre un sistema que piensas que hay que desmontarlo casi en su totalidad?
Bueno solo era una opinión más y no tan negativa como parece... |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per ¡que políticamente correctos! |
02 feb 2004
|
Ejemplares,educados,moderados y limpios...lo que toda madre sueña para sus hijas/os!
Me recordais por lo"sin acritud" que sois, al Zapatitos! |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per Eixa Indymedia que voleu no m'agrada gens! |
02 feb 2004
|
|
Per a escoltar un llenguatge tan "moderat" i d'escola de curas...ja teniu El Pais.Volem una Indymedia viva,amb espontaneitat,sense auto-censures,"politicament mega-incorrecta",inmoderada i lliure ! |
|
al comentario anterior
|
|
per tomas |
02 feb 2004
|
el que este viva no quiere decir que la gente se insulte y no aporte argumentos. por ejemplo los casos en que se le dice a alguien marica. recuerda que por aqui viene gente con distintas sensibilidades. eso para mi es falta de respeto que muestra que gente que pide respeto para si mismo no lo muestra con los demas. a parte que para oir insultos, ya pongo un programa de la tele. asi estas reproduciendo la logica del sistema cuando crea el estereotipo sobre los catalanes y la tacañeria. ¿mola cuando en el estado español para decir tacaño se diga polaco? egoista. para mi es una simplificación de la realidad manipulandola (muchos años de bombardeo mediatico sobre la cultura catalana sobre el poder).
si a los argumentos, no a los insultos que solo sirven para descargar la rabia y no aportan nada al debate. |
|
Re: El laberint dels debats crítis a indymedia
|
|
per d@vid |
04 feb 2004
|
Un buen ejemplo de lo que comenta skriptor rodamon está en esta discusión:
https://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/69525
No se puede ser pacifista. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
