Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
L'efecte buffer del PP
29 gen 2004
La cojuntura actual permet al PP sortir enfortit de qualsevol procés del que sigui acusat. Tot gràcies al suport dels mitjans-empresa i a la tàctica de que qui dispara primer guanya
Anem rient, anem fent conyetes. La transició cap a una dictadura no té perquè venir de manera sobtada, pot ser un procés molt més somplex, més paulatí. La dictadura del Pensament Ãnic. Els partits i persones que no convinguin s'il·legalitzen i prou; ja veureu que si ERC continua per aquí no trigarà Mayor Oreja o Ibarra en dir que convé il·legalitzar-la, en dir que ERC fa apologia de la violència... O IU, si treu uns mals resultats a les properes eleccions, quan IU només sigui territori per a 4 "nostàlgics" començaran a parlar de que IU-EB va donar suport a Lizarra... Dic que és una transició suau perquè, el 26 d'agost de 2002, quan van il·legalitzar Batasuna, aquí deiem tot exagerant: "No, si aviat diran que ERC són terroristes", o "Si aviat diran que els okupes catalans tenen connexions amb Jarrai"... Això ja són realitats, per tant en dos anys les nostres exageracions són fets.

Els nazis, a la segona guerra mundial van arribar a conquerir mitja Europa gràcies a un eficient mètode que s'anomenava Blitzkrieg (guerra llampec). Es basava en una acció conjunta de la Luftwaffe i de les Panzer Division, és dir, una esquadra d'avions Messerschmitt o Stuka (com els que van arrassar Gernika) bombardejava camins, ponts, polvorins, casernes, dipòsits de benzina... i de seguida arribaven els tancs Panzer i la infanteria que procedien a arrassar i saquejar el que trobaven però d'una manera més minuciosa.
He triat l'exemple dels nazis com a comparació amb l'actual govern espanyol (serà que el bigotis d'Aznar m'ha fet fer aquesta relació conceptual) perquè la seva estratègia és exactament idèntica.
La Luftwaffe es diu Luís Maria Anson, Pío Moa, Federico Jiménez Losantos, Miguel �ngel Rodríguez i fins i tot Luís del Olmo. Aquesta colla de periodistes o altrament anomenats druides de l'opinió, que primer disparen i després apunten, fan la primera descàrrega en completa connivència amb la infanteria pesada que seria els Mitjavila, Zaplana, Arenas i en darrera instància Rajoy i el mateix Aznar, que fan més la feina de camp (amb el suport dels submarins que tenen a la Fiscalia General de l'Estat... Cardenal, Fungairiño...). Aquest segon bloc es dedica mitjançant la demagògia, les frases lapidàries, les amenaces, la sobèrbia i la suposada defensa d'un marc de llibertats (la llibertat d'ells, és clar) a intimidar, a anul·lar qualsevol discrepància.
Tenen l'habilitat de sortir-se immunes de qualsevol acusació de negligència, corrupció, abús de poder, falta de transparència... Encara diria més: tenen l'habilitat i desgraciada virtut de sortir encara més reforçats. Tot gràcies a la Brunete mediàtica. Perquè, no ho oblidem, la COPE, ABC, La Razón, Onda Cero, TVE1... compten amb milions de persones fidels que fan d'aquests mitjans els seus ÃNICS canals d'informació. Fins i tot el grup PRISA ha canviat sensiblement el seu discurs (tradicionalment socialisto) des que ha entrat a l'IBEX 35 i des que li han deixat fusionar Canal Satélite Digital (de Polanco) amb Via Digital (l'aposta personal de Cacos i de Telefónica, empresa ppera per excel·lència). El Pais no és ja tan beligerant, la seva crítica a la guerra de l'Iraq en cap cas va ser tan crua com la de La Vanguardia (diari conservador per excel·lència).
Per tant: quins són els espais de crítica que queden als mitjans espanyols ( i catalans, cal dir-ho!)?? Uns monigotes de latex que surten al Plus cada nit? Això és tot? Això és un gran símptoma de la falta de democràcia que hi ha a Espanya. Fins i tot a Itàlia, on els mitjans estan monopolitzats per la mafia de Mediaset (Berlusconi) hi ha programes de crítica a la televisió i diaris com la Repubblica o Il Manifesto tenen tirades més que considerables.
Un cop anul·lada la disidència a l'àmbit generalista, no queda més que acabar amb ella també des d'Internet: recordeu que vàries pàgines contra la guerra van ser censurades, curiosament la web de Elkarri falla constantment, o ja casos flagrants com aquest:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/68693/index.php

Així doncs, aquesta simbiosi entre mitjans-empresa i poder polític aporta una factor terrible al panorama d'acabar amb el pensament únic (no dic ja amb el capitalisme). Es crea un effecte buffer (tamponant) en que qualsevol anomalia, variació, turbulència... serà absorbida, neutralitzada, com un efecte tampó. Compta el poder amb un arma de desproporcionada força.
Sento esciure de manera tan pesimista però és que ho tenim negre. Ara que, si atenem als cicles de la història, ens toca generacionalment viure una REVOLUCIÃ. Per pura estadística... Qui no es consola és perquè no vol.
Salut.

Comentaris

Re: L'efecte buffer del PP
29 gen 2004
1 gran llibre envers aqest tema és:
"1984" d'en Georghe Orwell...
Re: L'efecte buffer del PP
29 gen 2004
llegint l'article m'ha vingut al cap un artícle sobre els mitjans de comunicació i l'he penjat:
http://www.esfazil.com/kaos/noticia.php?id_noticia=706

És una mica llarg però si us interessa.
Re: L'efecte buffer del PP
30 gen 2004
l'estat-guerra i el feixisme postmodern, santiago lópez-petit, ed. sediciones
Sindicat