|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
L'efecte buffer del PP
|
|
|
per lucas |
29 gen 2004
|
|
La cojuntura actual permet al PP sortir enfortit de qualsevol procés del que sigui acusat. Tot gràcies al suport dels mitjans-empresa i a la tàctica de que qui dispara primer guanya |
Anem rient, anem fent conyetes. La transició cap a una dictadura no té perquè venir de manera sobtada, pot ser un procés molt més somplex, més paulatÃ. La dictadura del Pensament Únic. Els partits i persones que no convinguin s'il·legalitzen i prou; ja veureu que si ERC continua per aquà no trigarà Mayor Oreja o Ibarra en dir que convé il·legalitzar-la, en dir que ERC fa apologia de la violència... O IU, si treu uns mals resultats a les properes eleccions, quan IU només sigui territori per a 4 "nostà lgics" començaran a parlar de que IU-EB va donar suport a Lizarra... Dic que és una transició suau perquè, el 26 d'agost de 2002, quan van il·legalitzar Batasuna, aquà deiem tot exagerant: "No, si aviat diran que ERC són terroristes", o "Si aviat diran que els okupes catalans tenen connexions amb Jarrai"... Això ja són realitats, per tant en dos anys les nostres exageracions són fets.
Els nazis, a la segona guerra mundial van arribar a conquerir mitja Europa grà cies a un eficient mètode que s'anomenava Blitzkrieg (guerra llampec). Es basava en una acció conjunta de la Luftwaffe i de les Panzer Division, és dir, una esquadra d'avions Messerschmitt o Stuka (com els que van arrassar Gernika) bombardejava camins, ponts, polvorins, casernes, dipòsits de benzina... i de seguida arribaven els tancs Panzer i la infanteria que procedien a arrassar i saquejar el que trobaven però d'una manera més minuciosa.
He triat l'exemple dels nazis com a comparació amb l'actual govern espanyol (serà que el bigotis d'Aznar m'ha fet fer aquesta relació conceptual) perquè la seva estratègia és exactament idèntica.
La Luftwaffe es diu LuÃs Maria Anson, PÃo Moa, Federico Jiménez Losantos, Miguel Ã?ngel RodrÃguez i fins i tot LuÃs del Olmo. Aquesta colla de periodistes o altrament anomenats druides de l'opinió, que primer disparen i després apunten, fan la primera descà rrega en completa connivència amb la infanteria pesada que seria els Mitjavila, Zaplana, Arenas i en darrera instà ncia Rajoy i el mateix Aznar, que fan més la feina de camp (amb el suport dels submarins que tenen a la Fiscalia General de l'Estat... Cardenal, Fungairiño...). Aquest segon bloc es dedica mitjançant la demagògia, les frases lapidà ries, les amenaces, la sobèrbia i la suposada defensa d'un marc de llibertats (la llibertat d'ells, és clar) a intimidar, a anul·lar qualsevol discrepà ncia.
Tenen l'habilitat de sortir-se immunes de qualsevol acusació de negligència, corrupció, abús de poder, falta de transparència... Encara diria més: tenen l'habilitat i desgraciada virtut de sortir encara més reforçats. Tot grà cies a la Brunete medià tica. Perquè, no ho oblidem, la COPE, ABC, La Razón, Onda Cero, TVE1... compten amb milions de persones fidels que fan d'aquests mitjans els seus ÚNICS canals d'informació. Fins i tot el grup PRISA ha canviat sensiblement el seu discurs (tradicionalment socialisto) des que ha entrat a l'IBEX 35 i des que li han deixat fusionar Canal Satélite Digital (de Polanco) amb Via Digital (l'aposta personal de Cacos i de Telefónica, empresa ppera per excel·lència). El Pais no és ja tan beligerant, la seva crÃtica a la guerra de l'Iraq en cap cas va ser tan crua com la de La Vanguardia (diari conservador per excel·lència).
Per tant: quins són els espais de crÃtica que queden als mitjans espanyols ( i catalans, cal dir-ho!)?? Uns monigotes de latex que surten al Plus cada nit? Això és tot? Això és un gran sÃmptoma de la falta de democrà cia que hi ha a Espanya. Fins i tot a Ità lia, on els mitjans estan monopolitzats per la mafia de Mediaset (Berlusconi) hi ha programes de crÃtica a la televisió i diaris com la Repubblica o Il Manifesto tenen tirades més que considerables.
Un cop anul·lada la disidència a l'à mbit generalista, no queda més que acabar amb ella també des d'Internet: recordeu que và ries pà gines contra la guerra van ser censurades, curiosament la web de Elkarri falla constantment, o ja casos flagrants com aquest:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/68693/index.php
Aixà doncs, aquesta simbiosi entre mitjans-empresa i poder polÃtic aporta una factor terrible al panorama d'acabar amb el pensament únic (no dic ja amb el capitalisme). Es crea un effecte buffer (tamponant) en que qualsevol anomalia, variació, turbulència... serà absorbida, neutralitzada, com un efecte tampó. Compta el poder amb un arma de desproporcionada força.
Sento esciure de manera tan pesimista però és que ho tenim negre. Ara que, si atenem als cicles de la història, ens toca generacionalment viure una REVOLUCIÓ. Per pura estadÃstica... Qui no es consola és perquè no vol.
Salut. |
|
Re: L'efecte buffer del PP
|
|
per llibre |
29 gen 2004
|
1 gran llibre envers aqest tema és:
"1984" d'en Georghe Orwell... |
|
Re: L'efecte buffer del PP
|
per Kaosenlared
kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat) |
29 gen 2004
|
llegint l'article m'ha vingut al cap un artÃcle sobre els mitjans de comunicació i l'he penjat:
http://www.esfazil.com/kaos/noticia.php?id_noticia=706
És una mica llarg però si us interessa. |
|
Re: L'efecte buffer del PP
|
|
per un altre llibre |
30 gen 2004
|
|
l'estat-guerra i el feixisme postmodern, santiago lópez-petit, ed. sediciones |
