|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Jo també dialogaria amb ETA
|
|
per Kaosenlared
Correu-e: kaosenlared ARROBA kaosenlared.net (verificat)
Adreça: Kaosenlared.net: C/ Sant Crispin, 182 bis (08222). Ca N'Anglada, Terrassa, Barcelona |
29 gen 2004
|
|
Article d'opinió sobre el cas Carod. |
<b>x Eugeni Mur para kaosenlared.net </b>
Òbviament, gràcies a l'eficàcia dels serveis espanyols d'intel·ligència, el diari ABC ha revelat recentment que el Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, va mantenir una reunió secreta amb dirigents d'ETA a principis del mes de gener. Potser, el primer que pot sorprendre i que hom es podria qüestionar, és el fet que, tractant-se d'una reunió secreta: com és possible que hagi transcendit a l'opinió pública?; o bé els serveis espanyols d'intel·ligència espiaven als membres d'ETA, o bé estaven vigilant al Sr. Carod-Rovira. Si l'objectiu eren els membres d'ETA, hom també es podria preguntar: per què no van ser detinguts els terroristes, si com hem pogut constatar els ciutadans, els funcionaris de la seguretat de l'Estat coneixien la seva identitat i localització?. Per altra banda, si qui ha estat espiat pels serveis secrets espanyols, és el Conseller en Cap de la Generalitat de Catalunya, semblaria raonable qüestionar-se, la legitimitat democràtica d'un govern que espiés a governants demòcrates i pacifistes escollits per sufragi universal. El retard en la publicació d'aquesta informació, a un mes i mig de les eleccions generals (a part de ser o no un delicte, cosa que no sé), no sembla tan sospitós i gran com l'aparent cinisme d'un poder executiu que, com el del Partit Popular, que avui s'escandalitza davant d'un diàleg polític, en el passat també s'havia reunit per a parlar amb ETA.
La primera premissa per a resoldre un problema és reconèixer que aquest existeix. Els historiadors saben també, que fins al dia d'avui no se sap de cap pau que no s'hagi signat amb l'enemic. Mentre el Partit Popular continuï negant l'existència "d'un problema basc" de quaranta anys d'evolució, mentre el Partit Popular continuï sense condemnar en el Parlament espanyol un règim com el franquista, amb els seus més de 500.000 morts, i mentre el Partit Popular defensi els atacs anticipatorios, davant del diàleg ferm i actiu com a eina de conquesta de la pau, en un marc de legalitat internacional i lluny de la supeditació bèl·lica i unilateral Nord-Americana, els ciutadans haurem de continuar sofrint la incoherència d'una "hipocresia política patològica", que tria canviar sang humana per vots i Status Quo.
Potser, el que més els hi molesta als Senyors José Mª Aznar, Mariano Rajoy, Manuel Fraga i demés membres del Partit Popular, pel que fa a l'actual tripartit d'esquerres que governa a Catalunya, no és el caràcter independentista d'Esquerra Republicana de Catalunya, ni les posicions eco-socialistes d'Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa, ni tampoc el catalanisme d'esquerres, amic del Partit Socialista Obrer Espanyol, que ha demostrat tenir el Partit Socialista de Catalunya-Ciutadans pel Canvi; el que de debò els hi fa més nosa, possiblement sigui la capacitat de dialogar i consensuar. Davant l'actual política de confrontació i crispació social que practica el Partit Popular, per exemple, amb la manca de relacions institucionals amb el govern basc, que dificulta trobar camins cap a la pau, o amb la criminalització de partits polítics democràtics i algunes manifestacions pacífiques dels ciutadans, que ens allunya del respecte i la comprensió de l'altre, o amb les tensions amb el Marroc i la Unió Europea, que porten a l'Estat espanyol a un cert aïllament internacional, o amb la també criminalització del diàleg, que ens condueix cap a un carrer sense sortida; davant doncs, d'aquesta política del Partit Popular que fomenta sentiments d'odi d'uns ciutadans envers a uns altres, que perpetua necessitats insatisfetes, frustració, rancúnies i diferències, i que, lluny de resoldre problemes, més aviat sembla que els creí i promocioni com a estratègia electoral, davant d'això, des de Catalunya, amb les urnes hem obert una finestra a les idees que demostra empíricament que, malgrat les diferències polítiques i els abismes ideològics, un govern de consens és possible i necessari, i molt més constructiu i enriquidor per a la societat en general, que les imposicions autoritaristes d'algunes majories absolutes.
Suggeriria, doncs, que el Partit popular deixi de fer demagògia quan parla de diàleg, de seguretat o de víctimes del terrorisme, ja que a demostrat tenir la sensibilitat al respecte, allà on comencen certs rèdits electorals o alguns interessos econòmics. També suggeriria als meus conciutadans, que pensen practicar l'abstenció a les eleccions del proper 14 de març, que vagin a introduir a les urnes qualsevol cosa, excepte una papereta del Partit Popular. Em semblen molt legítimes les innombrables justificacions per no votar, però potser hauríem d'assumir que, no votant, votem per a què tot segueixi igual. Qui cregui que no juga i que tots són iguals s'enganya, perquè hi ha qui és més igual, i hi ha qui és bastant menys igual, i perquè en aquest joc del món global, no hi ha lloc on fugir o amagar-se: tots estem en el mateix taulell i, o bé un mateix mou la seva fitxa, o bé la seva fitxa li mou un altre jugador. A vegades, el silenci pot esdevenir una complicitat molt poc ètica.
Lògicament, les víctimes del terrorisme d'ETA no tenen gens fàcil enterrar rancúnies, i superar recances i pors, però possiblement, els milions de víctimes d'Iraq, com tantes altres víctimes de les violències, també ens pot costar entendre que, per part del govern central, no se'ns hagi convidat al Congreso Internacional sobre Víctimas del Terrorismo. Si veritablement volem un món millor i anhelem una realitat sense violència, no podem continuar pensant que una crisi és un conflicte, ni que un conflicte és un problema, ni podem creure que els problemes no tenen causes. O el sentit comú ens mena al diàleg, a l'anàlisi de les causes dels problemes, a la seva resolució, i a la reconciliació, o algunes miopies polítiques ens tancaran perillosament en el desastre crònic de la confrontació. Com la parla és el que essencialment diferencia als éssers humans dels altres animals, i com de moment, és el millor canal de comunicació de què disposem per a entendre'ns, evidentment, per la pau, la vida, la seguretat, la llibertat, la democràcia i contra la violència, jo també dialogaria, per exemple, amb ETA. |
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/
|
|
Re: Jo també dialogaria amb ETA
|
|
per "oo" |
29 gen 2004
|
|
molt ben dit Kaosenlared!!!!!!!!!!!!!!!!!! |
|
Re: Jo també dialogaria amb ETA
|
|
per Jo també |
29 gen 2004
|
Carod ha fet molt bé...!
Com deia el poeta : "Encara ens queda la paraula..." |
