|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Els eslògans i la realitat
|
|
per bereberberebar
Adreça: www.coordinadora.net |
29 gen 2004
|
Article publicat al Lluita (Desembre03).
Introducció a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior i al procés de Convergència Europea cap aquest; el qual, sota lemes com la mobilitat estudiantil, la homologació de titulacions o la revisió de l'ensenyament magistral amaga la liberalizació de l'ensenyament superior i la conseqüent uniformització cultural. |
L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior: Els eslògans i la realitat
Els passats 18 a 20 de setembre a BerlÃn, es va realitzar la Cimera Europea dels Ministres d’educació. Simplement dels ministres d’educació? No, també hi havia representats de l’OCDE, la Comissió Europea, L’associació que agrupa als rectors de les universitats europees (EUA) i la UNESCO. L’objectiu de la trobada era que els ja 40 estats que integren l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb els nous membres incorporats a BerlÃn: Sèrbia i Montenegro, Bòsnia, el Vaticà , Andorra i Albà nia, Rússia i Macedònia, accelerin els passos per la creació d’un espai comú dins de l’ensenyament universitari a nivell europeu. Ara mateix, aquest Espai està configurat per les declaracions de Bolonya (1998), sobretot aquesta primera, Sevilla (1999), Praga (2001) i la més recent de Graz , i com a eixos principals té:
- La mobilitat d’estudiants i professors per tots els territoris de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior
- L’homologació de totes les titulacions, mitjançant el SET, el Suplement Europeu del TÃtol, entès com aquella informació tècnica i descriptiva que garanteix una equivalència i una qualitat homogènia en l’ensenyament rebut en tot els estats que conformen l’Espai
- Establiment del ECTS (European Credit Transfer), el crèdit europeu com element de mesura que ha de regir tots els plans d’estudi, equivalent a 60 crèdits l’any i que inclou no només hores de docència i prà ctica, sinó també realització d’exà mens, tutories etc.
- Homologació de tots els plans d’estudi en funció del model de grau (180 o 240 crèdits europeus, 3 o 4 anys) de caire generalista i orientat cap al món professional i un postgrau (90 a 120 crèdits europeus), amb voluntat d’especialització i orientada o bé cap al món professional o a l’acadèmic
L’objectiu de la Cimera de BerlÃn és que la data fixada inicialment per a la plasmació definitiva de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, l’1 d’octubre del 2010, quedi com una data merament simbòlica d’enterrament de l’encara vigent sistema universitari, assolint, uns avenços ja ostensibles i definitius per a la pròxima Cimera que es celebrarà el maig del 2005 a Noruega, on els estats hauran d’haver incorporat el SET a les seves titulacions, fomentar la mobilitat i l’adaptació dels plans d’estudis en la lògica que implica el sistema ECTS molt evident.
La situació a nivell de Països Catalans és que tant la ministra espanyola Pilar del Castillo, com el seu homòleg francès Luc Ferry han acceptat els compromisos de BerlÃn i per tant els sistemes universitaris dels dos estats s’adaptaran al nou model, si bé l’Estat espanyol a un ritme molt més lent, ja que en els primers decrets publicats el passat mes de setembre, d’adaptació del sistema universitari espanyol, es recolza en la data lÃmit d’octubre del 2010, i a l’Estat francès amb una adaptació progressiva de les universitats, ja des del 2002, aspira a finalitzar l’adaptació l’any 2006.
Darrera els missatges triomfalistes, s’amaga la realitat, que no és un altre que l’ensenyament com a servei públic, és un dels objectius de les grans corporacions transnacionals. Més enllà d’aquest anà lisi els dèficits intrÃnsecs de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior són evidents. El primer: el finançament. L’esforç d’inversió que significa el desenvolupament del sistema universitari europeu, resulta paradoxal en un moment de clara disminució de la despesa pública en ensenyament. Aixà a l’Estat francès la xarxa pública educativa ha retallat més de 25.000 llocs de treball, situació desastrosa, encara més que a la banda dels Països Catalans sota jurisdicció espanyola, on els alumnes escolaritzats en els centres de titularitat pública no arriba al 60%, quan a la Catalunya Nord assoleix unes quotes del 95%. Aquest fet cal afegir que a l’Estat francès, els programes d’intervenció social integral, a les anomenades zones ZEP, per garantir la igualtat d’oportunitats en l’à mbit de l’ensenyament ,també han quedat retallades. Un altre aspecte a considerar, lligat amb el finançament és la d’homologar tÃtols a nivell de qualitat dos estats amb parà metres socioeconòmic d’Estats tan diferents com per exemple, Suècia i Albà nia, l’esforç inversor que suposaria equiparar ambdós models educatius va més enllà de la lògica del finançament educatiu. Similar problema, sembla augurar, la mobilitat d’alumnes i professors, en una teòrica situació d’igualtat, quan és obvi que els condicionats econòmics dels respectius estats, marcaran la realitat dià ria del flux d’alumnes i professors, per sobre de la patent ingenuïtat, quasi tendenciosa, del discurs dels preà mbuls de les respectives declaracions de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. És evident, per tant que Albà nia continuarà “exportantâ€? alumnes cap a Ità lia, i no pas a l’inrevés i que milers de professionals, amb una alta qualificació acadèmica dels països de l’Est, marxaran cap als estats de l’Espai europeu, més potents econòmicament. Les agències de qualitat, establertes a la Declaració de Praga (2001), seguint els parà metres fixats en l’à mbit de l’ensenyament pel Banc Mundial i l’OCDE i similars a les ja existent s a l’estat espanyol i a la resta d’estats europeus, tenen el propòsit de fer un seguiment de la concreció prà ctica dins de cada estat del procés d’integració dins de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, un rà nquing d’universitats on hi seran la mateix sac des de les dels estats balcà nics, depauperats econòmicament, fins els estats del nord d’Europa capdavanters en la despesa en ensenyament.
Altres problemes força importants, també són: La forta cà rrega curricular, apta només per a alumnes que es dediquin a l’estudi a temps complet, la manca d’instruments jurÃdics reals per defensar la pervivència de la nostra llengua a les aules de les universitats dels Països Catalans, a ambdues bandes de la frontera, la retallada de molts ensenyaments que acadèmicament parlant no semblen pas prescindibles.
La realitat, però és molt més dura, i va molt més enllà de les possibles disfuncions intrÃnseques que pugui tenir l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. L’ensenyament, és un objectiu prioritari pels grans Lobbies empresarials europeus, institucionalitzats en el si dels organismes europeus i que exerceixen pressió per a l’obertura definitiva del mercat de l’ensenyament. L’ensenyament és atractiu pels jerarques del mercat per què els permet continuar reproduint els actuals models de sistema de classes del capitalisme actual, adaptant als treballadors a les exigències de reciclatge constant que imposa l’actual revolució tecnològica. Aixà els ens com l’ERT, la UNICE, el FSE, el TABD, etc. que integren a les empreses transnacionals europees més importants, han trobat el recolzament per part de les instà ncies governamentals a la Cimera BerlÃn, sobre la necessitat de “l’aprenentatge al llarg de la vidaâ€?, mitjançant el seus programes d’ensenyament a distà ncia com, “Sòcratesâ€? i “Leonardo da Vinciâ€?, concepte també present en els múltiples documents de l’ERT, algun fins i tot pactat amb els rectors de les universitats europees. La liberalització completa del mercat de l’ensenyament serà una futura realitat. L’Acord General sobre Comerç de Serveis de l’OMC, aixà ho preveu i l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, imbuïda dels principis de lliure mercat dels documents de la Comissió, influenciat per la pressió de les més de 200 empreses, que tenen seu permanent en els despatxos de les institucions de la Unió Europea, ofereix totes les garanties per facilitar a les empreses exportadores de serveis educatius, amb els seus productes homogenis cultural i ideològicament parlant, l’entrada en el mercat europeu d’ensenyament superior.
Molts pocs sectors acadèmics es mouen, la majoria dels sindicats, no reaccionen, puntualment la FSU a l’Estat francès i algun tÃmid intent a l’Estat espanyol, el professorat elabora les seves crÃtiques des de l’òptica de perjudicis estrictament corporativistes no va més enllà ,excepte honroses excepcions. A nivell estudiantil la resposta té un carà cter nacional des de la lògica de l’esquerra anticapitalista, aixà a nivell de Països Catalans ens trobem que la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) ,treballa des d’una doble lògica refermant el seu carà cter com a organització nacional, però a la vegada des d’una lògica internacionalista, donada que l’agressió capitalista té un carà cter global, col·labora conjuntament amb altres organitzacions que respecten i defensen la lògica dels marcs nacionals educatius com: l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) i Alternativa Estel a l’à mbit del Principat, AGIR a GalÃcia, Ikasle Abertzaleak a Euskalherria i Espacio Alternativo a l’Estat Espanyol, i amb contacte amb altres organitzacions europees, davant de la manca de resposta contundents per part d’organitzacions com la UNEF a l’Estat francès i la gran majoria a l’Estat espanyol.
En el discurs majoritari sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, els eslògans estètics i grandiloqüents, lamentablement, han substituït a la realitat. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
