Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Autonomia bananera
28 gen 2004
Un cas paradigmàtic d'una indignant inversió de valors.
Moltes vegades, tant en la vida personal o familiar com en la social o política, és preferible callar. Jo ho faig molt. Penses que les coses es fan malament, que hi ha gent que es passa, que els companys la caguen (com també pot ser que ells creguin que la cagues tu), però també penses que les coses són difícils, que el que cal és tirar endavant, que tot és al capdavall relatiu i que no cal plantejar més problemes que els que ja hi ha. Hi ha moments, però, segons els valors que s'hi juguen, que cal dir el que penses i, si algú es molesta, que s'estarrufi.

Ara crec que és un d'aquests moments. Em sento obligat a dir, perquè crec que és veritat, que Catalunya continua sent una «antonomia bananera». Quan dic «continua sent» vull dir, és clar, que ja ho era. Però no em sembla estrany que ho fos abans, perquè els valors que llavors la presidien no eren gaire valuosos. Tampoc em sembla estrany que ho sigui la monarquia espanyola, per les mateixes raons i, a més, perquè ja li ve de tradició. Però tota la gent honesta hauríem de fer-nos responsables que no ho sigui la Catalunya autònoma actual. Ha de ser una altra cosa.

Però es veu que «encara no». Que es pugui produir una crisi de govern perquè un dels seus membres hagi fet una gestió de pau... per problemàtica que aquesta sigui, per «oportuna» o «inoportuna» que «altres persones o organismes» creguin que és... vol dir que encara som (o són) bastant primaris. Perquè aquí el que s'ha esdevingut és el que podríem anomenar una «inversió de valors»: els valors importants (recerca de la pau, protecció de les persones, diàleg com a forma intel·ligent d'enfocar les coses, mediació) s'han menystingut d'una manera incomprensible, mentre que qüestions oportunistes, secundàries i discutibles (si s'havia consultat o no, el càrrec de la persona, com s'interpretaria en un altre lloc, les reaccions forànies que tindria, o que ha tingut) s'han posat en un indegut primer terme, com si aquests fossin «els valors» (aquests són els seus valors, senyors?). Aquesta inversió primer sobta i després indigna.

Del cop baix i de la hipocresia del Govern central no caldria fer-ne cas, ja que es tracta d'un Govern «essencialment immoral». Cal esperar-ne de pitjors: possible col·locació de micròfons ocults en els llocs més impensats, provocacions directes i indirectes... En altres latituds ja recordem el que s'ha fet en casos així: desinversions (cosa que, alerta!, aquí ja es comença a fer), provocació de problemes de subsistència, cacerolades, i després...

Com s'atreveix el secretari d'un partit forani a «donar ordres» o «plantejar exigències» al president de la Generalitat, encara que siguin del mateix partit? (saltant-se la diferència de país i la diferència de càrrec). Però això encara encaixaria dins el marc de la primarietat celtibèrica. Allò que no es pot comprendre, ni s'ha de comprendre, és que el president de la Generalitat se l'escolti i en faci cas.

Posem un exemple (naturalment, «molt» diferent per la categoria de la persona): el company Llamazares diu que Carod va cometre «un greu error», i jo dic: «No, no!, va ser un bon encert». I tranquils... Això es podria entendre com una mostra de maduresa política. És tan difícil demanar-ho a les persones quan arriben més amunt?

I, ¿què és això de degradar un conseller perquè ha fet una gestió de pau (oportuna o inoportuna), rebaixant-li competències pactades al seu dia? És així com volen «fer classe» alguns? Senyors, precisament aspirem a una revaloració de l'ensenyament que vagi en una altra línia.

Penso que havia de dir-ho per diverses raons, una d'elles perquè Carod no és del meu partit. Si ho fos, m'hauria sentit incòmode per fer-ho, perquè es podria pensar que ho feia per obligació. És més creïble si ho diu una persona que no hi té directament res a veure.

Vejam si el pròxim incident (perquè el més probable és que n'hi hagi molts, sobretot de provocats) el resolem amb més saviesa mediterrània.

Antoni Ferret

http://www.terra.es/personal2/aferret

Comentaris

Re: Autonomia bananera
28 gen 2004
N'estic d'acord en tot...Carod Rovira no té que demanar perdó de res.Va actuar per raons que sòn molt més seriossas que la política electoral,xicoteta i ramplona.Va actuar per la pau,el diàleg,la paraula...i aixó ès molt dificil d'entendre en aquest mòn d'hipòcrites.
Re: Autonomia bananera
28 gen 2004
Jo també hi estic totalment d'acord. És una vergonya tot plegat. Com tu bé dius, de segons qui ja se sap el que es pot esperar doncs no entenen res de res, ni del que som, ni del que volem ser. Tanmateix en Maragall s'ha retratat. Fins i tot atenent als seus propis paràmetres de valoració institucional de les actuacions polítiques, s'hauria de veure com a molt més greu la subordinació de tot un "President" d'un govern -de TRES partits- al líder d'un QUART partit forà i més encara quan se n'és conscient de que les exigències (!) d'aquest han estat directament induïdes per la pressió dels poders més foscos de la veritable antidemocràcia española.

10n'hidó la de tòpics i martingales de la "transisión" franquista que s'estan esfondran d'ençà uns mesos ja!

Un altre: El gran nacionalisme institucionalista de l'ex molt honorable Pujol. Monsenyor, el burgés autonomista monàrquic, s'ha despatxat avui desavergonyidament des del propi país basc -que ja se n'ha de tenir poca de vergonya!- amb tota mena de planys per la imatge de la "seva" benvolguda institució, aquella que fins fa quatre dies governava gràcies al suport dels neofranquistes. El molt ex-honorable sr. Pujol no s'ha mostrat pas preocupat perquè des del CESID o el CNI més l'ABC més ETC... hagin intentat torpedinar barroerament el nou govern de la (ja no) seva institució, no. Com tampoc no ha dit pas res del tracte rebut pel "Conseller en Cap" de la (ja no) seva benvolguda institució, amb acusacions insidioses de tota mena on se li ha arribat a titllar fins i tot de terrorista. Però el cas és que ni tan sols, des del País Basc estant, ha estat capaç de jugar-se la cara (ah, la imatge!) tot entrant a valorar la qüestió de fons, és a dir, si "sota" aquesta franco-democràcia, que ell i altres ens volen institucionalitzar, es pot defensar lliurement el diàleg -en la pràctica i no "de boquilla"- com a via prioritària per a la resolució de qualsevol conflicte. El que li preocupa al sr. Pujol, a banda de l'ensorrada progressiva de les expectatives electorals de la seva joguina de repartiment de privilegis diversos -CiU-, és la imatge de "bronca" que envolta al govern i per extensió la de "tota" Catalunya. La seva és clar, la que com ell anteposa les questions d'imatge a les qüestions de principis, la dels que es caguen davant de qui té el poder de debó no fos cas que els tornés a tocar el rebre o en patís la cartera, la dels que arronsen la mà abans de donar-la, la dels caragirats, la dels gats escaldats que de l'aigua fugen,... Una part d'aquesta Catalunya se'n va amb ell, la resta està esperant a que els acompanyi en Maragall.

Molt haurien de canviar les coses per a que aquest cop no voti. I això, en el meu cas, representa tota una excepció. Ara bé, que no s'ho cregui gaire el sr. Carod, tampoc. No és amb missatges populistes, gests simbòlics i teatralisme politiquero com construirem un altre món. El 14-M el votaré perquè se me'n refoten les seves eleccions i els seus parlaments i la seva democràcia de cartró-pedra. De fet, si el voto, serà precisament perquè el seu ascens comporta que caiguin moltes caretes i es desfacin moltes ambigüitats interessades i covardes que fins ara han contribuit a amagar la veritable naturalesa perversa i putrefacta d'aquesta democràcia tutelada i tele-dirigida. Però ara, com abans, com del 15-M endavant, la meva lluita va per camins molt diferents.

salut
Re: Autonomia bananera
29 gen 2004
PUJOL CAGAT I VENUT!
Re: Autonomia bananera
29 gen 2004
PUES EL TONTO DE PUJOL SERA UN CAGAO PERO VOSOTROS SOIS UNOS MIERDAAAAAS! ROJOS ASQUEROSOS DE MIERDA ME RIO YO DE VUESTROS "NO PASARAN". MI ABUELO PASSO Y MI PADRE SE QUEDO ALLI JODIENDO CATALANAS. ALLI ME PARIERON PERO RENIEGO DE TODA VUESTRA MIERDA. OS PODEIS IR A TOMAR POR EL CULO CON VUESTROS AMIGOS TERRORISTAS!!! ASI OS METAN 40 HIPERCORES! HIJOS DE LA GRAN PUTAAAAA!
Re: Autonomia bananera
29 gen 2004
Frente a la españa de los terroristas del PP, frente a la españa de Manuel Fraga y su "amor libre", frente a la españa de María Teresa Campos y frente a la españa de Rajoy y Zapatero lo tengo muy claro, facha de mierda:

LA CATALUNYA DEL NO PASARÃ?N!!! YO NO LO HUBIERA DICHO MEJOR.
Re: Autonomia bananera
29 gen 2004
y no pasasteis hijo de fascista !
No pasasteis. Los que pasaron fueron la dignidad,el valor y la decencia de los que lucharon contra cerdos como tú.
Pasaron y seguiremos pasando ,tú nunca pasarás de ser un despojo subhumano !

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat