Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes Balears contra el genocidi de la llengua per part del PP.
27 gen 2004
L'associació d'escriptors en català renuncia a l'ajut del govern Matas

Aquests professionals no volen col·laborar en el «genocidi» de la llengua
L'associació d'escriptors en català renuncia a l'ajut del govern Matas

Aquests professionals no volen col·laborar en el «genocidi» de la llengua


AINA VIVES / Palma

La junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana-Illes Balears (AEL-IB) va acordar dissabte en assemblea renunciar a la subvenció que els dóna el govern Matas per desplaçar-se entre illes perquè «no volem ser col·laboradors del genocidi del poble balear». La presidenta de l'associació, l'escriptora Antònia Vicens, es va mostrar condundent en manifestar que «o dimiteix el conseller Fiol o bé retira les mesures, o no tornarem a tenir bones relacions amb la conselleria».



L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana-Illes Balears rebia cada any una subvenció de 3.600 euros de la Conselleria d'Educació i Cultura per pagar els desplaçaments dels escriptors entre illes. Enguany, els escriptors han acordat renunciar a aquesta ajuda en senyal de protesta per les mesures en matèria de política lingüística que fa comptes aplicar el govern del PP. «Els habitants d'aquestes illes no se mereixen de cap manera aquests governants», va assegurar l'escriptora i presidenta de l'associació, Antònia Vicens.
L'associació mai havia tingut cap problema amb els governants de Balears «fos quin fos el seu color polític». Ara, no estan disposats a acceptar les regles del joc d'uns polítics que «no estimen la seva terra ni la llengua, i que tampoc tenen memòria històrica i sí una gran ignorància cultural». L'associació que presideix Antònia Vicens representa un centenar d'escriptors a les Illes, i si es mira la resta de Països Catalans, un miler de professionals del món de les lletres.
L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana-Illes Balears junt amb el Pen Club donen suport al manifest que l'altre dia va difondre el departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. A més a més, se solidaritzen amb la posició adoptada pels col·laboradors de la Junta Avaluadora de Català.
Invalidació de les proves

La Junta Avaluadora de Català va acordar ahir, durant un ple extraordinari, invalidar l'aprovat general que el diumenge dia 18 varen donar els col·laboradors als aspirants del certificat C de català en senyal de protesta per la política lingüística del PP. La junta va decidir que es tornin a revisar les proves escrites per personal qualificat, amb competència lingüística acreditada, i que amb posterioritat se realitzin els exàmens orals que ni el diumenge dia 18 ni el dia 25 se varen poder realitzar.
Pel que fa a la correcció dels exàmens, la Junta Avaluadora de Català ha passat la pilota al govern balea
r. Segons el comunicat remès per la Conselleria d'Educació i Cultura, «la junta ha acordat donar un vot de confiança al president i als vocals de la secretaria per seleccionar personal col·laborador amb competència lingüística acreditada per corregir les proves escrites i orals de tots els nivells (A, B, C, D i E)». Això vol dir que el director general de Política Lingüística de les Illes Balears, Miquel Melià, té ara la responsabilitat de cercar filòlegs afins que es prestin a corregir els 6.000 exàmens de català que s'han fet aquests dos caps de setmana passats.
Els professionals que esculli el govern de Matas també hauran de realitzar les proves orals de tots els nivells i corregir-les abans del dia 16. Les proves orals no s'han pogut fer perquè l'executiu va desconvocar els filòlegs rebels. La Junta Avaluadora de Català va acordar convocar els exàmens el proper 22 de febrer a Eivissa per a la realització de les proves dels certificats B i E, les quals no es varen poder fer diumenge perquè els ajudants d'aula se varen negar a col·laborar amb el govern.
Mira també:
http://www.vilaweb.com/elpunt/

Comentaris

Re: Els governs espanyols del PP ataquen la unitat lingüística de la llengua catalana
28 gen 2004
(www.e-valencia.org)


Els governs espanyols del PP segueixen atacant de diverses formes la unitat lingüística de la llengua catalana, tot i que no s'ha d'oblidar en aquest afer l'actitud si més no ambigua d'alguns polítics del PSOE; i ho fan sense cap mena de por al rídicul enfront de la romanística internacional que avala sense reserves l'esmentada unitat del català, que s'utilitza tant al Principat com al País Valencià i les Illes Balears.

Primer va ser, i encara és, la política secessionista practicada per aquests polítics espanyols al País Valencià, amb l'absurda intenció de presentar valencià i català com idiomes diferenciats.

I ara per si no n'hi havia prou l'inefable president balear, Jaime Matas, es despenja amb una sèrie de normes de protecció del bilingüisme que no són res més que un intent descarat per fer retrocedir el català a les Balears en aquells àmbits en què havia aconseguit una certa normalització i recuperació.
El Sr. Matas manifesta una preocupació sospitosa i secessionista vers les variants dialectals balears, les quals diu voler protegir del català estàndard.
Davant de tot això jo em pregunto: i en pura reciprocitat, quan els governs espanyols tindran una preocupació similar envers les particularitats que presenta el castellà parlat a Andalusia en comparació amb el que hom parla a Valladolid, només per posar un exemple?

Tot aquest joc de disbarats s'acabarà el dia, que espero no massa llunyà, en què algun grup d'origen andalús o d'algun país sud-americà reivindiqui la seva forma dialectal com a idioma diferenciat de l'espanyol.
Cal suposar que aleshores els polítics espanyols, governants o no, s'adonaran de la irracionalitat del seu procedir envers el català, ja que no hi ha com sentir les agressions sobre un mateix per adonar-se del dolor que provoquen.

Per acabar, a ningú amb dos dits de seny pot escapar-se-li la percepció del fet que són més les diferències existents entre el castellà parlat a l'Estat espanyol i el que es parla a Sud-amèrica o Mèxic, que no pas les existents entre el català de Barcelona i el d'Alcúdia o Xàtiva. Tot el que sigui el contrari és obrar de mala fe i producte d'un anticatalanisme malaltís.

Jordi Príncep
Barcelona


http://www.paginadigital.com.ar
Sindicat