Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
«Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Per l'humanisme, per la pau, pel diàleg
Estic «molt» d'acord amb el fet que Carod-Rovira, o qualsevol altre dirigent polític, s'entrevisti amb qui sigui per tal d'intentar promoure la pau i acabar amb la violència o disminuir-la.

Les persones o entitats que s'escandalitzin del fet, per mi passen a ser —davant la importància de la qüestió de pau o violència— sospitoses de «no prou amor a la pau i a les persones», poc humanistes, poc intel·ligents. Si, a més, són polítics, diria que «de poca talla com a tals». I si fossin polítics de partits que ells haguessin fet el mateix abans... d'«hipòcrites per amunt».

La «circumstància» de ser membre d'un Govern la trobo, en aquest cas, secundària, i no capaç de prevaler sobre la significació humanista del fet.

Encara haig de dir que aquest dirigent no és del meu partit ni gaire pròxim (només una mica).

Antoni Ferret

Comentaris

Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Campanya Carod-Rovira Nobel de la Pau

La Plataforma Josep Lluís Carod Rovira al Premi Nobel de la Pau, som un moviment ciutadà a favor de presentar el Sr. Carod Rovira com a candidat a ser nomenat Premi Nobel de la Pau el proper 2.004.

Proposem que sigui guardonat per la seva trajectòria dialogant i pacifista, demostrant que amb la paraula és possible fer callar les armes. Primer va ajudar al cessament de la lluita armada de Terra Lliure i actualment està escrivint el camí per a la fi armada d’ETA.

La Plataforma vol agrair els seus lloables valors humans, posant en joc el càrrec polític que ocupa, ja que poques persones per als seus ideals han demostrat estar disposades a perdre el privilegis que ofereix el fet d'ocupar un càrrec públic.

Per últim, també volem agrair que hagi lluitat per l’integrat física de les persones de les nostres terres, ens està ensenyant que realment es preocupa pel seu poble. No hi ha cap camí més noble que el del polític que està al costat de la seva gent.

http://www.campanyes.org/PREMI_NOBEL

---
Premi Nobel
27 gen 2004
Sembla mentida que volgueu donar un premi a aquest personatje amb un passat tant fosc als PPCC, que va contribuir a acabar amb alló que tants havien contribuït a forjar amb les seves vides. Sincerament, la pau no s'aconsegueix deixant les armes i rebaixant plantejaments, perqué d'aquesta manera només es fa que allargar la agonía.
El premi s'el mereixen molt més els soldats catalans del 92, els qui van caure abans que ells, i els gudaris d'ETA que es podreixen als camps d'extermini del feixisme espanyol.
I també les seves families que moren a la carretera en viatjar milers de quilòmetres a l'any per veure'ls, iels seus amics, els comités de solidaritat, els qui dia a dia treballen per la independéncia...
El Sr. ex-conseller en cap només a sacrificat el càrrec, mentre que milers de persones sacrifiquen les seves vides per la pau a Euskal Herria i als Països Catalans. Qui mereix un premi aquí?
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Forum2004!!! yepaaa premis per tots!!!! pau i amor!! i si torturen a la teva familia fes-te vegetarià!!
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Tant de bo aquesta "gestió" l´haguessin fet els partits progres espanyols de motu propi, i a veure si ells solets, que tan en parlen, són capaços de resoldre el conflicte que l´estat espanyol té amb el País Basc.

A veure quan sentim al Zapatero (i a la seva cort de Bonos, Ibarras, Redondos i etc) o al Llamazares dient que els Paisos Catalans, Galícia i el País Basc, són realitats culturals, socials, històriques i, TAMBÉ, polítiques i que, per tant, tenim dret a la lliure determinació sobre el nostre país i el nostre futur. Així solucionarien el "problema español" per sempre i amb llibertat.

Però és clar lo de la Espanya una, gran i capitalista ho tenen ficat en el moll de l´ós. I amb aquesta mena de partits no anem enlloc.

siau-
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Acebes y el CNI tendrán que declarar delante de los tribunales
Tribuna Catalana

El presidente Aznar pedía ayer al consejero en cap Josep-Lluís Carod-Rovira que revelara a la justicia española toda la información de su encuentro con la cúpula de ETA. Una demanda que no deja indiferente y que en sí misma demuestra el desprecio con qué se trata a los ciudadanos de Catalunya puesto que es evidente que los que tendrán que declarar ante la justicia son los servicios de inteligencia del Estado español y el propio ministro Acebes.

Su irresponsabilidad es flagrante porque conociendo el supuesto encuentro, lo toleraron, y permitieron que los dirigentes de ETA abandonaran la reunión sin ser detenidos.Algo mucho más grave que el hecho que un dirigente político participara una reunión con el objetivo de lograr la apertura de un proceso de paz.

La instrumentalización y la falta de responsabilidad por parte del ministro del Interior y de sus servicios de Intelligencia no tiene nombre. Las fuentes consultadas próximas a la seguridad de Catalunya se han quedado perplejas de que el gobierno de Catalunya y la opinión pública no se haya preguntado porque no intervinieron los servicios de seguridad del Estado si conocían el lugar, la hora y las personas que participaban a la reunión. ¿O es que el único interés que tenían no era el de detener a miembros de ETA sino crear un conflicto político para sacar réditos electorales?.
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Marc, no seràs del PP?
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Carod no afluixis.Visca Catalunya lliure
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Penso que el Marc no s'empassa la botifleria d'ERC. Promoure l'especulació salvatge i la desocupació no és una forma de feixisme o de violència?
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Vale, doncs no votis. I enfortim el PP. Estas content ara? Tot aixó de les armes de les que parla en Marc es precisament el contrari del que parla en Carod. El que cerca la dreta espanyola, amb la passivitat gustosa de gran part de l'esquerra espanyola, es aixó. Quatre pallos parlant d'armes i sense veure més enllà dels seus nassos. Que li facin el joc sense adonar-se, o potser adonant-se? Mai se sap, i després del que esta passant encara menys.

Independencia sense violencia es inteligència!!
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
27 gen 2004
Independència sense el capital, això si seria intel·ligència!!!
Les formes (les putes formes)
28 gen 2004
Jo no crec que el que ha fet Carod estigui malament en sí mateix.
Qualsevol persona raonable i pacifista (independentista o no) crec que ha de buscar ls formes per tal d'acabar amb la violència i la mort de gent inocent (o és que ja no recordem hipercor?).
El que trobo una cagada és que sent Conseller en cap d'un Govern a qui estan masacrant i vigilant continuament, es reuneixi amb una gent que a banda de matar, serveixen d'excusa al PP-PSOE per criminalitzar qualsevol cosa que no sigui com ells.
No podia haver anat el Ridao, o l'Huguet o fins i tot el Puigcercós? Ara no estaria passant el que passa. Carod, amb la seva prepotència (benintencionadament, no ho dubto) ha posat en segon pla l'estabilitat d'un govern catalanista i d'esquerres (i el grau d'esquerranisme es pot debatre).
Ah! I no crec just comparar (en el tema nacional) a Zapatitos-Aznar amb Llamazares. IU no són angelets ni molt menys i no es lliuren de tenir gent de l'Espanya profunda, però defensen la reforma de la constitució i el dret d'autodeterminació. A veure si ns llegim els programes...

Les armes no són el camí!
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
28 gen 2004
Em sembla molt bé això que dius d´IU, però també han dit, com dius tú, que Carod va cometre l´error d´anar a aquella entrevista. Que hipòcrites tots aquests polítics que s´omplen la boca de diàleg, diàleg, superprogres, superantiguerra, i que després critiquen una actuació que al meu parer, és la més responsable i valenta. Que fàcil demanar diàleg com fa el senyor Zapatero, un senyor que presumeix públicament de no haver parlat mai amb cap dirigent del PNB. Si algú ha quedat en evidència ha estat aquest senyor, i de retruc Maragall.
Per cert com es pot titllar de prepotent a algú que acaba de dimitir per haver posat en pràctica aquest terme tan confús de "diàleg"?
prepotència
28 gen 2004
´Coincideixo amb les crítiques a Zapatitos. Tanmateix, i respecte el que deia d'IU, no sé si la crítica que feia ahir Llamazares era pel mateix motiu que ho faig jo. Però insisteixo: el que ha fet en Carod no esta malament "de per se" sinó tenint el compte el context en el que ens trobem (pressió mediàtica, etc.) Si ERC volia parlar amb ETA em sembla be, però hi podia haver enviat qualsevol altre. Com titulava abans... "les putes formes".
I de fet, quan parlo de prepotència potser hauria d'haver parlat de vanitat. "Com vaig desmuntar Terra Lliure ara que soc conseller en cap faré el mateix amb ETA". ´No ho haurà dit així, però ho sembla.
Aclareixo (encara que em faci pesat): el diàleg és l'únic camí però es podia fer d'un altre forma. I evidentment que qui té el 90% de responsabilitat en tota aquesta merda són PP-PSOE, però no podem deixar de fer autocrítica.
Re: «Molt» d'acord amb la gestió de Carod-Rovira
19 feb 2004
âEl caganer té enemics, ja que desperta sentiments contraposatsâ? Carme Melià

On és el caganer? Lâentretinguda recerca de la mainada per trobar el caganer al pessebre sâha ampliat últimament a descobrir en quin personatge sâha reencarnat aquest any un dels elements més típics de la imatgeria popular catalana. El pagès autòcton âque ajupit, amb barretina i pipa, mostra les natges al descobert mentre fa les seves necessitatsâ ja no és lâúnica personificació del caganer. Els Shin-Chan, Gasol, Gaudí, Mas, Maragall o Van Gaal sâhan apropiat també la figura més controvertida, i alhora emblemàtica, del pessebre nacional. I la llista no sâatura, ja que cada any a les parades de qualsevol fira nadalenca sâhi poden trobar noves peces per continuar amb la tradició i engrandir la col·lecció dels molts defensors dâaquesta desinhibida figureta. I és que lâirreverent home que caga ha aixecat tantes passions que fins i tot fa uns deu anys es va crear lâAssociació dâAmics del Caganer, que agrupa una seixantena de col·leccionistes. Aquests són els més interessats en les novetats, tot i que la seva popularització ha fet que anualment seân faci una cinquantena de personatges nous i resulti âpràcticament impossible tenir-los tots, ja que surt molt car i a més no sempre paga la penaâ?. Joan Lliteras, president de lâentitat, exhibeix gairebé per tots els racons de casa seva prop de mig miler dâexemplars, alguns dels quals qualifica de âpetites joiesâ?, i assenyala que hi ha diferents tipus de col·leccions. âHi ha qui només vol els caganers genuïns fets amb fang, dâaltres seâls queden tots, i uns quants opten per una solució intermèdia, malgrat que les peces de plàstic són les més denostadesâ?, especifica. Tot i que arreu del món es poden trobar exemplars de figures defecant âcom el cagöes portuguès o el pastore che caca italiàâ, només a Catalunya sâinclouen al pessebre. Malgrat les veus crítiques contra el caganer, a qui alguns consideren una falta de respecte als aspectes religiosos i una figura de molt mal gust, els Amics no dubten a afirmar que la seva història està íntimament lligada a la del pessebre. Lâarrelament dâaquest costum nadalenc durant el segle XVIII i lâaparició dels gremis professionals sembla que són el bressol del naixement del cagador català, segons el folklorista Joan Amades. Si en els primers naixements documentats al segle XVI hi predominaven les imatges religioses i les figures nobles âles úniques famílies que podien permetreâs el luxe de fer el pessebreâ, dos segles més tard la tradició es va estendre a les llars no tan adinerades i els gremis també hi volien estar representats, donant lloc a les primeres filadores, els pescadors, els caçadors i els sacerdots, dins un context de quotidianitat de lâestampa nadalenca. El simbolisme del caganer català, explica Lliteras, té molt a veure amb el cicle de la vida, en retornar els aliments a la terra, malgrat que també es parla dâutilitat en âfemar la terra perquè doni sortâ?. Tot i estar molt arrelat, el que ningú no pot negar és que el caganer âdesperta sensacions contradictòries i té clars enemicsâ?. Per això, lâassociació vol propagar i expandir la tradició âcom més lluny, millorâ?, a través dâEl Caganòfil âno es podia dir dâuna altra manera el butlletí de lâentitatâ i dâexposicions anuals arreu del país âenguany a Granollersâ on es demana a un artista local que creï un caganer propi de la localitat. I cada Nadal es lliura el premi Caganer de lâAny a una persona que hagi fet alguna activitat a favor de la figura. Malgrat els esforços, el Joan lamenta que lâAjuntament de Barcelona argumenti que no és un tema prioritari per obviar la demanda de lâentitat de fer un monument al caganer. A Alella van erigir-ne un fa uns quatre anys, però, no se sap per què, âara ja no hi ésâ?. I és que el caganer català és molt més que una simple figureta decorativa. Des de fa 30 anys té parella femenina, ja que el figuraire Lluís Vidal es va inspirar en lâaparició de les primeres minifaldilles per crear la caganera. Una altra dada curiosa és que el personatge sempre ha dut barretina, menys en el franquisme, quan es va prohibir lâús dâaquesta peça de roba en totes les figures del pessebre.
Sindicat