Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Fòrum Social Mundial 2004: Alternatives davant la globalització
23 gen 2004
El Fòrum Social Mundial va concloure el dia 21 de gener a Mumbai, Ã?ndia, amb una marxa i un acte massiu en el gran camp dâAzad Maidan, que va combinar música i discursos. Per les Amèriques va parlar la indígena equatoriana, Blanca Chancoso, qui va destacar que "El FSM sâha convertit en una veritable organització de les nacions unides perquè aquí estan els pobles que no tenien veu". Va assenyalar el repte de seguir enfortint aquest procés de la societat civil a cada país i regió del món, i va destacar que la participació de dones i homes al FSM ha demostrat que és possible un món msense desigualtats i al mateix temps divers. També va ressaltar que el FSM va convocar als que estan desenvolupant propostes alternatives.

La necessitat dâafinar propostes concretes per assolir canvis integrals, acordes amb la perspectiva de justícia social, igualtat entre els gèneres i diversitat, va ser destacada, justament, en el plafó "Alternatives Diverses per Canvis Globals", que va tenir lloc al marc dâaquest IV FSM.

Les plafonistes van abordar les estratègies de resistència proposades i desenvolupades per les seves xarxes, i van destacar els aportaments de les dones a la formulació dâalternatives a la globalització.

Convocat per la Marxa Mundial de Dones, lâArticulació de Dones de la CLOC/Via Camperola, lâAgència Llatinoamericana de Informació âALAI-, la Xarxa de Dones Transformant lâEconomia âREMTE- i el Diàleg Sud/Sud LGBT, lâesdeviment es va iniciar amb una commovedora mística, organitzada per la Via Camperola, que a través dâuna representació al·lusiva a les llavors, va posar en relleu la importància de la diversitat.

Julia Di Giovanni, de la REMTE, va assenyalar que després de les substantives accions que els moviments van desplegar a la Reunió Ministerial de lâOMC a Cancun, que van contribuir significativament a la seva catàstrofe, els moviments socials enfronten el repte de dissenyar una proposta de integració dels pobles, que tingui al centre les necessitats humanes i no la vitalitat del capital.

Francisca Rodríguez, de la Via Camperola, va situar el paper central que ocupa lâagricultura per la supervivència de la humanitat, en particular perquè dâella depèn la sobirania alimentària. Va fer una crida a la preservació de les llavors natives o de transgènesis naturals, com a una imperativa acció de resistència al monopoli de les corporacions en aquella àrea, que estan inundant el món de transgènics ânocius per la salut-; però també com a un principi vital relacionat amb una perspectiva de desenvolupament basada en la gent. Va proposar que la humanitat es dediqués una dècada per reparar les incongruències passades i aixecar algunes iniciatives per posar-se en camí. Entre les temàtiques a abordar figuren: sobirania alimentària, llavors i diversitat.

Irene León, de lâÃrea Dones dâALAI, va parlar sobre el tema de "Diversitat i pensament propi: cap a una comunicació democràtica". En evocar el context, va recordar que "avui... els sistemes de comunicació són el mecanisme de punta a través del qual es consolida el procés de la globalització, delineat, indiscutiblement, a través de la posta en marxa de la major infraestructura de la història: la comunicacional".

Com alternatives al neoliberalisme globalitzat, va apel·lar al "rescat de la diversitat, del pensament propi i les autonomies", que són a més eixos de resistència davant la homogenització que imposa la transnacionalització dels mitjans, el coneixement, la cultura, tots aquests convertits en productes mercantils.

Tenint present lâestreta relació entre comunicació, globalització i construcció de societat, i la proposta dâuna agenda social en aquesta matèria, León va apel·lar al reconeixement del dret a la comunicació, al desenvolupament dâun marc ètic universal basat en criteris de diversitat, pluralisme i pau, i a la democratització dels sistemes i mitjans de comunicació.

Diane Matte, de la Marxa Mundial de les Dones, en abordar les estratègies per encarar la globalització, va evocar la necessitat dâenfrontar els problemes crítics de la humanitat a través dâuna agenda que col·loqui a les dones com a puntal dels canvis i del desenvolupament. Lâagenda recomanada per la Marxa Mundial de Dones prioritza lâeradicació de la pobresa, la violència, lâanalfabetisme i apunta cap al desenvolupament dâun model econòmic basat en la justícia social.

Sylvia Borren, de NOVIB/Oxfam, va posar en perspectiva, a la llum del procés recorregut pel FSM, tant les obertures com els colls de botella que es presenten. Respecte a les estratègies de canvis i propostes proactives cap a endavant, va suggerir posar més energia als espais de construcció dâalternatives, com per exemple aquella de comerç just. Igualment va assenyalar que per què la diversitat sigui una realitat, sâha de construir-la.

Mheda Patkar, de Drets Humans i Cultura de Pau de lâÃ?ndia, va ressaltar el paper central dels drets humans i la cultura de pau com a aspectes centrals per la construcció de "dâun Altre Món Possible", com a base per col·locar iniciatives per què aquest sigui cada cop més viable. Va recalcar que el dret a la vida està sent violat per tots els que sâacomoden als canvis globals amb violència, que ens rodegen avui dia.

Patkar va identificar tres elements estratègics de canvi, per què la transformació sigui factible: les metes, considerades des de les esferes social, econòmic i polític; els drets humans; i els drets de tots els pobles. Va emfatitzar que les dones han de figurar primer en lâagenda, no sols a lâàmbit social, sinó també a les esferes econòmica i política.

En un missatge escrit dirigit al Plafó, la Premi Nobel de la Pau, Rigoberta Menchú, va recordar que "Aquesta cita a Bombay, Ã?ndia, ha de servir-nos per enfortir la nostra postura de resistència davant una globalització encapçalada pels poderosos del planeta, una globalització que ho arrasa tot i que no accepta posicions alternatives. Però també aquesta reunió ha de servir-nos per donar-li vigor a la nostra capacitat propositiva, dins de la qual és fonamental reavaluar les nostres propostes. La resistència cívica i pacífica i lâesperit crític ja no són prou per enfrontar lâactual model globalitzador, doncs es necessita anar més enllà".

Entre les conclusions dâaquest plafó realitzat el diumenge 18 de gener, les xarxes convocants es van comprometre en seguir impulsant espais de debat sobre aquests temes.

ALAI, América Latina en Movimiento
Sindicat Terrassa