Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: fòrum 2004
BARCELONA 2004 :: waiting for the rain ::
23 gen 2004
How and why it was decided that in 2004, from May 9th to September 26th, Barcelona had to celebrate the “Universal Forum of Cultures�.

BARCELONA 2004 :: waiting for the rain ::

How and why it was decided that in 2004, from May 9th to September 26th, Barcelona had to celebrate the "Universal Forum of Cultures".

In the year 2004, the subsidies that the European Community grants to its less-developed member countries in the Mediterranean basin will end, as the EC shifts its focus toward financing the development of its new members in Eastern Europe. So the elite leadership of the city of Barcelona decided that, in order to squeeze every last penny out of the EC development fund, they would have to invent a special event to justify an enormous financial investment. The Olympics had already been assigned, and for years the Barcelona City Council had been working to sell a new image of the city to the outside world, using slogans that have been growing in popularity in recent years: "The City of Peace," "The Multicultural City," "The Sustainable City"...

Even if, among the organizers of the "Universal Forum of Cultures" in 2004, there were a group of cultural promoters that were truly committed to certain of the supposed "contents" to be discussed during the 6-month event, these cultural interests have been totally squashed by the speculative and business interests taking part in the Forum, which since the beginning of the organization of the event have doubtlessly imposed themselves above all other interests. What is left is the rhetoric of the three "axes" that the Forum turns upon, which are nothing more than buzzwords used to call for general consent: "Peace," "Diversity," "Sustainability." ...And a huge emphasis on "Participation," another very popular word.

By 2001, the attempts to weave the "Forum" into the social and cultural fabric of the city had already failed miserably. The Barcelona Federation of Neighborhood Associations (FAVB) declared that its demands had been utterly disregarded, and that their participation had been requested purely to boost the Forum's image, and so the FAVB withdrew from the Forum. At the same time, many of the city's intellectuals who had been called upon to participate decided not to get involved: this was the case with Josep Caminal, director general of the Liceu Theatre, who was supposed to be the Forum's main organizer; and with Josep Ramoneda, director of the Center for Contemporary Culture, who had been called upon as one of those "sages" who was supposed to manage the forum's contents during the event. The prestigious School of the Culture of Peace, of the University of Barcelona, has also withdrawn.

These withdrawals were followed by others, on behalf of numerous NGOs, associations, and different bodies within the city, as well as several professional schools (among others, the anthropologists of the Federation of Anthropological Associations of the Spanish State, who denounced the perverse usage of the word "culture"). Another position that many groups have adopted is that, while they denounce and refuse to participate in the Forum's hierarchical and business-dominated organizational scheme, they have decided to use the Forum's spaces in order to make themselves known and to receive funding.

Faced with failure on the "contents" front (which means that, less than three months before the event is to start, still very little is actually known about the activities of this supposed "Universal Forum") immense amounts of money and energy were being invested on other fronts, such as the commercial side of things. The three public administrations involved in the Forum's organization (the Barcelona City Council, the Government of Catalonia, and the Spanish State Administration) have established collaboration contracts with large private companies to cover the predicted expenses. In a firestorm of controversy, it was decided that the Forum of Cultures was to be financed by multinational corporations including Telefónica, the Endesa electric company, the Damm beer company, Iberia airlines, El Corte Inglés shopping centers, Toyota, the La Caixa banking company, Nestlé, Coca Cola, and - with less publicity - Indra Information Technology. If the policies of these and other sponsoring companies have been the subject of much controversy, Indra's participation merits special attention, because this corporation gets most if its income by developing military technology. Nevertheless, the Forum continues to proclaim its commitment to dialogue about "Peace".

The situation got even more complicated when the conflict exploded in Iraq. When the population of Barcelona took to the streets in mass demonstrations (on February 15th, it was said that there were more than a million protesters in Barcelona) Barcelona residents requested that the Forum - like all other institutions of the city - declare itself to be against the war. But the participation of the Spanish government in the Forum implies that all organizing bodies must be in consensus, so any declaration against the war in Iraq was prohibited. If afterward there were individual declarations or positions belatedly taken against the war, it is sure that among the themes that will be debated during the Forum, there will be, coincidentally, five gaping holes in the discussion: Iraq, Afghanistan, Palestine, the former Yugoslavia, and the Basque Country.

Like the 1992 Olympics, this Forum is also a pretext for a massive "urban renewal" project of proportions never-before seen: nothing less than the "requalification" of the entire north coast of Barcelona, a zone too potentially valuable to continue housing the "same old" neighbors of the Poble Nou district. And so began the city-planning works that would come be called "District 22@": a "city of knowledge," according to official propaganda, which in order to be installed in the city would require the demolition of innumerable historic buildings in the neighborhood, and the expropriation of thousands of residents' homes. In their place, in this new "District 22@," hotels, shopping centers, office-building skyscrapers, and luxury houses will be constructed, all of which accelerate the process of "gentrification" that the city has suffered with for the past 10 years. To a lesser extent, this phonominon is also seen in Barcelona's city center and other neighborhoods, but on the north coast it has reached unimaginable proportions.

The predicted total cost of the Forum 2004 is about two thousand million Euros (about 2.5 billion dollars). Of these expenses, only 319 million Euros will go to the actual contents of the forum; the other 1,740 million will go to the new city-planning projects. and urban renewal. Obviously, those who profit will be the big special-interest groups and the real-estate companies, such as Procivesa and Servihabitat, and the multinational corporations, from General Electric to La Caixa, Retevisión, AXA, Deutsche Telekom, etc., that have already bought the land that has been siezed, which had formerly belonged to the public or been the private property of the old Poble Nou neighborhood's residents.

During the summer before the Forum, after the massive antiwar mobilizations, various events occurred that demonstrated the Barcelona City Administration's will to end the "diversities" within the city. First there was the constant assaults on and arbitrary detentions of tens of immigrants who lived in the abandoned houses in the Torres i Bages neighborhood. The City Council wants to "clean out" that area, but does not offer any solution for the 600 "undocumented migrants" who live there. Then came the orders to evict the two oldest and most active squatted social centers in Barcelona: Las Naus and la Casa de la Muntanya, in the Gràcia neighborhood. This is not surprising, since in the previous year the city had already witnessed numerous episodes like this: since the police raid in November 2002 against neighbors in the Forat de la Vergonya park, and the multiple evictions of "antiwar spaces" in Avinyó street, on February 18th, and in the Placeta del Pi liberated plaza on March 20th, not to mention the numerous evictions of the houses that are the most difficult to enter, such as the houses in the Vallcarca neighborhood, in Santa Catalina, and in El Guinardó, etc. The goal is to "clean up the city" for the guests of the Forum of Cultures.

This event's pretension is impressive, when you read the number of visitors that Barcelona hopes to welcome in the months between May and October 2004: more than Rome on the 2000th anniversary of the birth of Christ, more than Mecca. According to the Forum's promoters, about a billion people - one sixth of the world's population - will be "sensitized by the Forum's arguments," even though they themselves cannot all come to visit Barcelona. We're not wrong to discount these declarations as mere delusions of omnipotence. Basically, the Forum will be: Greek theatre, the Mercé music festival, and the normal Barcelona summer activities, ending with the Festival of Saint Eulalia: it is possible that more tourists may come than in other years because of the presence of international artists and because of the enormous flood of propaganda that we are already witnessing, but Barcelona has always been a city that is rich in cultural activity, without needing any Forum to bring culture to it.

After the Forum, when the tourists and the artists return home again, we will be left with a city transformed, a city that is ready to enter into a new phase in its history: a new dominion will have been declared, over public space and over the imaginations of its inhabitants. What remains to be seen is how the diverse actors involved in this event will play out their roles: the administrations, the multinationals, and the population of the city, and in particular the dissenting cultural and social fabric of the city. Many processes will come to a head, in 2004, and there is much to reflect upon and to debate, when considering how to act before and during the Forum. The rhetoric of "Peace" and "Multiculturality" is extremely subtle; it creates a very strong division between those who have come to see that it is only a rhetorical cloak, and those who remain trapped by the knee-jerk reaction of spontaneous consent that the Forum's buzzwords bring about. Just as the Forum's promoters will try to capture the approval of the "anti-globalization movement" (it's no accident that they yse the word "Forum," a reminder of the Social Forums in Florence and in Porto Alegre!) by inviting dissident intellectuals such as Ignacio Ramonet, Noam Chomsky or José Saramango, and by imitating the "alternative" style and design that are typical of Barcelona. There might even be some good concerts and debates. But the essence of the Forum can be summarized in Telefónica's advertising slogan: "Hablen de lo que hablen, pero hablen con TELETARGETAS TELEFÓNICA" (Talk about what you want, but talk with TELEFÓNICA PHONE CARDS.)

Forum 2004. Where armed globalization paints itself in rainbow colors.

see also: Barcelona Indymedia - forum 2004 page
http://www.fotut2004.org
El gran circo de las culturas by Manuel Delgado, anthropologist
Open letter from Oficina 2004
El futuro en tiempo de descuento by Agustí Fancelli
Comunicat of the Assemblea de Resistències al Fòrum 2004
Paris Social Forum against Forum 2004
and finally, the Barcelona 2004 Universal Forum of Cultures official website.

Comentaris


Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
BARCELONA 2004 :: esperando la lluvia ::
23 gen 2004
En el año 2004 las subvenciones que la Comunidad Europea otorga a los países miembros menos desarrollados de la cuenca mediterránea se acabarán, para pasar a financiar el desarrollo de los nuevos miembros de Europa del Este. Las élites dirigentes de la ciudad de Barcelona decidieron aprovechar hasta el último céntimo de estos fondos, y tuvieron que inventar un acontecimiento especial para justificar esta enorme inversión de dinero. Las Olimpiadas ya estaban asignadas; y ya hacía años que el Ayuntamiento de Barcelona trabajaba para vender al exterior una nueva imagen de la ciudad basada sobre lemas que han ido adquiriendo popularidad en los últimos años: ciudad de la paz, ciudad multicultural, ciudad sostenible.

Si hubo dentro de los organizadores del “Forum Universal de las Culturas 2004� un grupo de promotores culturales realmente comprometidos con unos supuestos “contenidos� a tratar durante los 6 meses de este acontecimiento, éstos fueron totalmente aplastados por la vertiente más empresarial y especulativa, que desde el principio de la organización del acontecimiento se impuso sin duda sobre cualquier otra. Quedó la retórica de los tres “ejes� sobre los que se basará el Fórum, que no son más que llamadas al consenso: paz, diversidad, sostenibilidad. Y un gran énfasis en la “participación�, otra palabra de mucho éxito.

Ya en 2001 los intentos de arraigar el “Fòrum� en el tejido asociativo y social de la ciudad fracasaron miserablemente: la Federación de Asociaciones de Vecinos (FAVB) declaró que no veía ningún tipo de respeto hacia sus demandas, y que se requería su participación por una cuestión puramente de imagen; por esta razón se retirò del Fòrum. Al mismo tiempo, muchos de los intelectuales de la ciudad que se habían convocado decidieron no implicarse: fue el caso de Josep Caminal, director general del Teatre Liceu, que tenía que ser máximo responsable del Fórum; de Josep Ramoneda, director del Centro de Cultura Contemporànea, que había sido convocado como uno de los “sabios� que gestionarían los contenidos del acontecimiento; y también se retiró la prestigiosa Escuela de Cultura de Paz de la Universidad de Barcelona.

A estas renuncias siguieron otras, de numerosas ONGs y entidades de la ciudad, así como de varios colegios profesionales (entre otros, los antropólogos de la FAAEE, que denunciaron el uso perverso de la palabra “cultura�). Otra postura fue aquella que adoptaron muchas entidades que, a pesar de no compartir y de denunciar la gestión vertical y empresarial del Fórum, decidieron utilizar sus espacios para darse a conocer y recibir subvenciones.

Frente al fracaso en el frente de los contenidos, que hace que a menos de un año del acontecimiento se sabìa realmente muy poco sobre las actividades de este supuesto “Fòrum Universal�, se produjo simultáneamente un inmensa inversión de dinero y de energías en otros frentes. Primero, el comercial. Las tres administraciones públicas implicadas en la organización del Fórum (Ayuntamiento de Barcelona, Generalitat de Catalunya y Administración del Estado) empezaron a establecer convenios de colaboración con grandes empresas privadas multinacionales para cubrir los gastos previstos. Entre mil polémicas, se decidió que los financiadores del Fórum de las Culturas debían ser: Telefónica, Endesa, Damm, Iberia, El Corte Inglés, y - con menos publicidad - Indra. Si las políticas de todas estas empresas han sido objeto de muchas polémicas, la participación de Indra llama la atención, por recibir esta empresa la mayoría de sus ingresos del sector de la tecnología militar. Mientras, el Fòrum continuaba proclamando su implicación en el debate sobre la “paz�.

Aún más complicada fue la situación a la hora de estallar el conflito entre EEUU-Inglaterra-España por un lado, e Iraq en el otro: cuando la población barcelonesa invadió las calles en manifestaciones multitudinarias (se habla de màs de 1 millòn de personas, el 15F), se pidió al Fòrum que se pronunciara - como todas las instituciones de la ciudad - en contra de la guerra. Pero la participación del Gobierno en el Fòrum implicó que se tenía que mantener un consenso: y se prohibió cualquier declaración en contra de la guerra en Iraq. Si luego hubo declaraciones individuales o tomas de posición tardías contra la guerra, es cierto que entre los temas a debatir durante el Fòrum hay cinco grandes ausentes, casualmente: Iraq, Afganistán, Palestina, la ex Yugoslavia y el País Vasco.

Como las Olimpiadas de 1992, este Fòrum también es un gran pretexto para una reforma urbanística de proporciones nunca vistas: nada menos que la “recalificación� de todo el litoral norte de Barcelona, zona potencialmente demasiado valiosa para seguir siendo residencia de los vecinos “de siempre� del barrio Poble Nou. Así empezaron las obras de lo que se llamará “distrito 22 @�: una “ciudad del conocimiento�, según la propaganda, que para instalarse necesita el derrumbe de un sinnúmero de edificios históricos del barrio, y la expropiación de miles de viviendas. Lo que se construye en el “22 @� son hoteles, centros comerciales, rascacielos para oficinas, y viviendas de lujo; acelerando el proceso de “gentrification� que vivió la ciudad en los últimos 10 años. En menor medida este fenómeno se verifica también en el centro y en otros barrios de Barcelona; pero en el litoral norte alcanza proporciones inimaginables.

El presupuesto total del Fórum 2004 es de alrededor de 2000 millones de Euros; de estos, sólo 319 son los que se destinarán a los contenidos; los otros 1740 millones, a los proyectos urbanísticos. Obviamente, quienes realizarán las ganancias serán los grandes lobbys y compañías inmobiliarias (Procivesa, Servihabitat, ...); y las multinacionales que ya compraron las tierras - antes públicas o propiedad de vecinos - del antiguo Poble Nou, desde General Electrics, hasta La Caixa, Retevisión, AXA, Deutsche Telekom, etc.

Durante el verano anterior al Fórum, después de las grandes movilizaciones contra la guerra, se produjeron diversos acontecimientos que demuestran la voluntad de la Administración de Barcelona de acabar con las “diversidades� internas a la ciudad. En primer lugar, el asedio constante y las detenciones arbitrarias de decenas de inmigrantes que vivían en los cuarteles abandonados de Torres y Bages. El Ayuntamiento quiere “limpiar� esa área, pero sin ofrecer ninguna solución para los 600 “sin papeles� que duermen allí. En segundo lugar, las órdenes de desalojo a dos casas okupadas entre las más antiguas y activas de Barcelona: Les Naus y la Casa de la Muntanya, en la vila de Gràcia. No debe extrañar, ya que durante el año anterior asistimos a numerosos episodios de este tipo: desde la actuación policial en noviembre de 2002 contra los vecinos del Forat de la Vergonya, a los múltiples desalojos de espacios “contra la guerra� en calle Avinyó (18 febrero) y en la Placeta del Pi (20 marzo); sin nombrar los muchos desalojos de viviendas más dificiles de contabilizar (en Vallcarca, en Santa Catalina, en el Guinardó...). La intención es tener una ciudad limpia para cuando vengan los invitados del Fórum de las Culturas.

La pretensión de dicho acontecimiento es impresionante, cuando leemos las cifras de visitantes que se espera que tendrá Barcelona en los meses entre mayo y octubre 2004: más que Roma durante el Jubileo de la Cristianidad. El número de personas que - según la expresión de los promotores del Fórum - seran “sensibilizadas por los argumentos del Fórum�, aunque no puedan venir a visitar Barcelona, es de 500,000,000: alrededor de 1/12 de la población mundial. No nos equivocamos si tachamos estas declaraciones de delirio de omnipotencia. Básicamente el Fórum será: la programación teatral del Grec, las Festas de la Mercé, las actividades del verano barcelonés, para acabar con las Festas de Sta. Eulalia: es posible que acudan más turistas que otros años por la presencia de artistas internacionales y por el enorme despliegue de propaganda a que ya estamos asistiendo, pero Barcelona siempre ha sido una ciudad de mucha actividad cultural sin necesidad de ningun Fòrum.

Después del Fòrum, cuando los turistas y los artistas habrán vuelto a sus casas, nos quedará una ciudad transformada, lista a entrar en una nueva fase de su historia; se habrá afirmado algún nuevo dominio sobre el espacio público y sobre el imaginario de sus habitantes. Lo que queda por ver es cómo jugaremos los diversos actores implicados en este acontecimiento: las administraciones, las multinacionales, y la población de la ciudad, en particular el tejido asociativo y contestatario. Muchos procesos llegarán a su ápice, en 2004, y hay mucho que reflexionar y debatir sobre cómo actuar antes y durante el Fórum. La retórica de la “paz� y de la “multiculturalidad� es extremadamente sutil; crea una división muy fuerte, entre los que conseguimos ver que sólo se trata de una capa de retórica, y los que se quedan atrapados por el consenso espontáneo que estas palabras suscitan. Así que los promotores del Fórum intentarán captar la adhesión de los “no-global� (¡no es casual el uso de la palabra “Fórum�, que recuerda Florencia y Porto Alegre!), invitando a intelectuales disidentes como Ignacio Ramonet, Noam Chomsky o José Saramago, e imitando el estilo y el diseño “alternativo� barcelonés. Incluso podrá haber buenos conciertos y debates. La esencia del Fórum se puede resumir en el lema publicitario de Telefónica: “Hablen de lo que hablen, pero hablen con TARGETAS TELEFÓNICA�.

Forum 2004. Donde la globalización armada se tiñe de los colores del arco-iris.

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: BARCELONA 2004 :: waiting for the rain ::
24 gen 2004
Felicitats pel text, sintetitza perefctament la nausea del bodrio, cal difondre'l on sigui.

El dia 15 de febrer la Plataforma contra la guerra es manifesta, serà un bon moment per estendre la conscienciació entre els anomenats pacifistes.

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: BARCELONA 2004 :: waiting for the rain ::
02 feb 2004
Just one corrections to the English translation: "According to the Forum's promoters, about a billion people - one sixth of the world's population - will be 'sensitized by the Forum's arguments,'" the actual number listed in the original version is half that, 500 million people, one 12th of the world's population, and not "more than Mecca". Sorry!

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
ct
06 mai 2004
BARCELONA 2004 :: esperant la pluja ::



Com i perquè es va decidir que durant 2004 a Barcelona s_havia de celebrar el «Fòrum de les Cultures ».

L'any 2004 les subvencions que la Comunitat Europea atorga als països membres menys desenvolupats de la conca mediterrània s'acabaran, per a passar a finançar el desenvolupament dels nous membres d'Europa de l'Est. Les elits dirigents de la ciutat de Barcelona van decidir aprofitar fins l'últim cèntim d'aquests fons, i van haver d'inventar un esdeveniment especial per a justificar aquesta enorme inversió de diners. Les Olimpíades ja estaven assignades; i ja feia anys que l'Ajuntament de Barcelona treballava per a vendre a l'exterior una nova imatge de la ciutat basada sobre lemes que han anat adquirint popularitat en els darrers anys: ciutat de la pau, ciutat multicultural, ciutat sostenible.

Si hi va haver dins dels organitzadors del _Fòrum
Universal de les Cultures 2004_ un grup de promotors culturals realment compromesos amb uns suposats _continguts_ a tractar durant els 6 mesos d'aquest esdeveniment, aquests van ser totalment aixafats pel vessant més empresarial i especulatiu, que des del principi de l'organització de l'esdeveniment es va imposar sens dubte sobre qualsevol altra. Va quedar la retòrica dels tres _eixos_ sobre els quals es basarà el Fòrum, que no són més que crides al consens: pau, diversitat, sostenibilitat. I una gran èmfasi en _la participació_, una altra paraula de molt èxit.

Ja al 2001 els intents d'arrelar el _Fòrum_ en el teixit associatiu i social de la ciutat van fracassar miserablement: la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) va declarar que no veia cap tipus de respecte cap a les seves demandes, i que es requeria la seva participació per una qüestió purament d'imatge; per aquesta raó es va retirar del Fòrum. Al mateix temps, molts dels intel_lectuals de la ciutat que s'havien convocat van decidir no implicar-se: va ser el cas de Josep Caminal, director general del Teatre del Liceu, que havia de ser màxim responsable del Fòrum; de Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, que havia estat convocat com un dels _savis_ que gestionarien els continguts de l'esdeveniment; i també es va retirar la prestigiosa Escola de Cultura de Pau de la Universitat de Barcelona.

A aquestes renúncies van seguir altres, de nombroses ONGs i entitats de la ciutat, així com de diversos col_legis professionals (entre altres, els antropòlegs de la FAAEE, que van denunciar l'ús pervers de la paraula _cultura_). Una altra postura va ser la que van adoptar moltes entitats que, malgrat no compartir i de denunciar la gestió vertical i empresarial del Fòrum, van decidir utilitzar els seus espais per a donar-se a conèixer i rebre subvencions.

Davant del fracàs en el front dels continguts, que fa que a menys d'un any de l'esdeveniment es sabia realment molt poc sobre les activitats d'aquest suposat _Fòrum Universal_, es va produir simultàniament un immensa inversió de diners i d'energies en altres fronts. Primer, el comercial. Les tres administracions públiques implicades en l'organització del Fòrum (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Administració de l'Estat) van començar a establir convenis de col_laboració amb grans empreses privades multinacionals per a cobrir les despeses previstes. Entre mil polèmiques, es va decidir que els financiadors del Fòrum de les Cultures havien de ser: Telefònica, Endesa, Damm, Iberia, El Corte Inglés, i - amb menys publicitat - Indra. Si les polítiques de totes aquestes empreses han estat objecte de moltes polèmiques, la participació de Indra crida l'atenció, per rebre aquesta empresa la majoria dels seus ingressos del sector de la tecnologia militar. Mentre, el Fòrum continuava proclamant la seva implicació en el debat sobre la _pau_.

Encara més complicada va ser la situació en el moment d'esclatar el conflicte entre EEUU-Anglaterra-Espanya d'una banda, i l'Iraq en l'altre: quan la població barcelonina va envair els carrers en manifestacions multitudinàries (es parla de més d_1 milió de persones, el 15F), es va demanar al Fòrum que es pronunciés - com totes les institucions de la ciutat - en contra de la guerra. Però la participació del Govern en el Fòrum va implicar que s'havia de mantenir un consens: i es va prohibir qualsevol declaració en contra de la guerra a L'Iraq. Si després va haver declaracions individuals o preses de posició tardanes contra la guerra, és cert que entre els temes a debatre durant el Fòrum hi ha cinc grans absents, casualment: L'Iraq, Afganistan, Palestina, l_ex Iugoslàvia i el País Basc.

Com les Olimpíades de 1992, aquest Fòrum també és un gran pretext per a una reforma urbanística de proporcions mai vistes: ni més ni menys que la _requalificació_ de tot el litoral nord de Barcelona, zona potencialment massa valuosa per a seguir sent residència dels veïns _de sempre_ del barri de Poble Nou. Així van començar les obres del que s_anomenarà _districte 22 @_: una _ciutat del coneixement_, segons la propaganda, que per a instal_lar-se necessita l_enderroc d'un elevat nombre d'edificis històrics del barri, i l'expropiació de milers d'habitatges. El que es construeix en _el 22 @_ són hotels, centres comercials, gratacels per a oficines, i habitatges de luxe; accelerant el procés de _gentrification_ que va viure la ciutat en els últims 10 anys. En menor mesura aquest fenomen es verifica també en el centre i en altres barris de Barcelona; però en el litoral nord arriba a proporcions inimaginables.

El pressupost total del Fòrum 2004 és d_uns 2000 milions d'Euros; d'aquests, només 319 són els que es destinaran als continguts; els altres 1740 milions, als projectes urbanístics. Òbviament, els que obtindran els grans beneficis seran els lobbys i companyies immobiliàries (Procivesa, Servihabitat, ...); i les multinacionals que ja van comprar les terres - abans públiques o propietat de veïns - de l'antic Poble Nou, des de General Electrics, fins La Caixa, Retevisión, AXA, Deutsche Telekom, etc.

Durant l'estiu anterior al Fórum, després de les grans mobilitzacions contra la guerra, es van produir diversos esdeveniments que demostren la voluntat de l'Administració de Barcelona d'acabar amb _les diversitats_ internes a la ciutat. En primer lloc, el setge constant i les detencions arbitràries de desenes d'immigrants que vivien en les casernes abandonades de Torres i Bages. L'Ajuntament vol _netejar_ aquesta àrea, però sense oferir cap solució per als 600 _sense papers_ que dormen allí. En segon lloc, les ordres de desallotjament de les dues cases okupades més antigues i actives de Barcelona: Les Naus i la Casa de la Muntanya, a la vila de Gràcia. No ha d_estranyar, ja que durant l'any anterior vam assistir a nombrosos episodis d'aquest tipus: des de l'actuació policial al novembre de 2002 contra els veïns del Forat de la Vergonya, als múltiples desallotjaments d'espais _contra la guerra_ al carrer Avinyó (18 febrer) i a la Placeta del Pi (20 març); sense anomenar els molts desallotjaments d'habitatges més dificils de comptabilitzar (a Vallcarca, a Santa Catalina, al Guinardó...). La intenció és tenir una ciutat neta per a quan vinguin els convidats del Fòrum de les Cultures.

La pretensió d'aquest esdeveniment és impressionant, quan llegim les xifres de visitants que s'espera que tindrà Barcelona en els mesos de maig a octubre 2004: més que Roma durant el Jubileu de la Cristianitat, més que a la Meca. El nombre de persones que - segons l'expressió dels promotors del Fòrum - seran _sensibilitzades pels arguments del Fòrum_, encara que no puguin venir a visitar Barcelona, és de 1,000,000,000: al voltant d'un sisè de la població mundial. No ens equivoquem si titllem aquestes declaracions de deliri de omnipotència. Bàsicament el Fòrum serà: la programació teatral del Grec, les Festes de la Mercè, les activitats de l'estiu barceloní, per a acabar amb les Festes de Sta. Eulàlia: és possible que acudeixin més turistes que altres anys per la presència d'artistes internacionals i per l'enorme desplegament de propaganda que ja estem assistint, però Barcelona sempre ha estat una ciutat de molta activitat cultural sense necessitat de cap Fòrum.

Després del Fòrum, quan els turistes i els artistes hauran tornat a les seves cases, ens quedarà una ciutat transformada, llesta per a entrar en una nova fase de la seva història; s'haurà afirmat algun nou domini sobre l'espai públic i sobre l'imaginari dels seus habitants. El que queda per veure és com jugarem els diversos actors implicats en aquest esdeveniment: les administracions, les multinacionals, i la població de la ciutat, en particular el teixit associatiu i contestatari. Molts processos arribaran al seu àpex, al 2004, i hi ha molt per reflexionar i debatre sobre com actuar abans i durant el Fòrum. La retòrica de la _pau_ i de la _multiculturalitat_ és extremadament subtil; crea una divisió molt forta, entre els que aconseguim veure que només es tracta d'una capa de retòrica, i els que es queden atrapats pel consens espontani que aquestes paraules susciten. Així que els promotors del Fòrum intentaran captar l'adhesió dels _no-global_ (no és casual l'ús de la paraula _Fòrum_, que recorda Florència i Porto Alegre!), convidant a intel_lectuals dissidents com Ignacio Ramonet, Noam Chomsky o José Saramago, i imitant l'estil i el disseny _alternatiu_ barceloní. Fins i tot podrà haver-hi bons concerts i debats. L'essència del Fòrum es pot resumir en el lema publicitari de Telefònica: _Parlin del que parlin, però parlin amb TARGETES TELEFÒNICA_.



Fòrum 2004. On la globalització armada es tenyeix dels colors de l_arc de sant martí
Sindicato Sindicat