|
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: fòrum 2004 |
|
L'acte d'ahir a l'Ateneu |
|
per Manuel Delgado
Email: manueldelgado (nospam) menta.net |
21 gen 2004
|
|
|
Sento molt el merder d’ahir, però, francament, no sé què és el que podíem fer. De totes maneres, jo crec que la cosa és que hi havia nervis no sols pel tema del lloc i de la gent, sinó perquè tothom -també els de la taula- estava com emprenyat per no poder aprofitar plenament l’únic forat que s’havia obert per dir el que molts pensem del Fòrum. Això explica la tensió, que era segurament pura impaciència.
Pel que fa al títol, no va haver-hi cap canvi. És senzillament que el Col·lectiu Ariadna Pi va convocar l’acte amb un i l’Ateneu amb un altre. Això és tot.
Hem de tornar a veure’ns.
Manuel Delgado |
Comentaris
fotut2044, aixo es lo que espere que diga el clos dintre de uns anys...
L'Ateneu Barcelonès es desborda pels centenars de persones en un acte anti-Fòrum
EMMA ANSOLA . Barcelona
El primer acte contra el Fòrum de les Cultures va desbordar les expectatives dels organitzadors a causa dels centenars de persones que es van aplegar a l'Ateneu Barcelonès. Durant l'acte es va acusar el Fòrum de ser «un laboratori del feixisme postmodern».
«El poder no vol ser visible, es controla a partir de l'autocontrol, se substitueix la comunicació per la propaganda, i ningú s'escapa del Fòrum, tots treballem per ell, inclosos els que ara estem aquí.» Aquests són els trets que caracteritzen el feixisme postmodern, tal com ahir va ser qualificat el Fòrum de les Cultures en la taula rodona Fòrum 2004, la gran impostura. El filòsof Santiago López Petit va encetar la seva intervenció amb una crítica al discurs polític, cultural i arquitèctonic del Fòrum que ha donat peu a una transformació urbanística i especulativa. Per López Petit, el Fòrum és la construcció simbòlica i econòmica d'un producte comercial -la marca Barcelona- dins una economia globalitzada. L'objectiu és vendre aquesta marca amb la mateixa lògica amb què funciona el capital i que s'articula basant-se en un projecte, el multiculturalisme o la integració mitjançant la tolerància i la neutralització del polític. López Petit també va assenyalar la mobilització ciutadana com un dels eixos d'aquest feixisme postmodern conjuntament amb la dicotomia amic-enemic, que aposta pel multiculturalisme mentre s'aplica una llei d'estrangeria, es parla de civisme i s'implanten estats policials.
A López Petit l'acompanyava en la taula rodona l'antropòleg Manuel Delgado, per a qui a més de la reflexió crítica només cal mirar i escoltar el que passa per expressar-se de manera contundent contra el Fòrum. A tall d'exemple, Delgado va exposar a la sala els incidents ocorreguts l'agost de fa dos anys quan es va treure a la força els immigrants que havien acampat a la plaça Catalunya per reclamar una situació digna. «Allò no va ser una càrrega policial, va ser una cacera de l'immigrant», va emfasitzar l'antropòleg, que va participar en la defensa de les 160 persones que «no havien comès cap delicte i, en canvi, van ser detingudes per restar en un espai públic». Situacions com aquestes i d'altres -Delgado també es va referir a la situació dels immigr
ants al centre d'internament d'estrangers de la Verneda- «resten legitimitat a les administracions, que ara volen erigir-se com a defensors d'uns drets que trepitgen cada dia», va sentenciar l'antropòleg. «És un insult, una befa que ofèn i molesta», va afegir.
Finalment, l'historiador Bernat Muniesa, que va elogiar la nova política encetada pel nou president de l'Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas, que per primera vegada assistia a un acte com a president, va qualificar el Fòrum de ser una «astúcia més del poder». Per Muniesa, una de les primeres característiques que hauria de tenir un esdeveniment com el Fòrum de les Cultures és l'autocrítica de les conductes occidentals davant les altres cultures i «dubto que aquest Fòrum neixi amb aquesta autocrítica». Muniesa va augurar que el Fòrum es convertirà «en un carnaval». «Això està bé, però no és un Fòrum de cultures», va afegir, alhora que recordava que el 50% del pressupost dedicat a infraestructures, 2.190 milions d'euros, prové de privats. A l'acte també hi va assistir Sebastià Roig, en representació de l'Assemblea de Resistències al Fòrum 2004.
M'ho vaig passar molt bé amb la teva intervenció (tot i que els successos dels immigrants que vas relatar van ser francament crus, però vertaders; jo hi era en la moguda d'aquell estiu). També t'haig de dir que la teva intervenció, tot i que no et recrimino res,em va semblar una mica un "coitus interruptus". Quan allò començava a animar-se i la gent començava a interpel.lar alguns dels assistents perquè les seves organitzacions diguessin No al Fòrum, quan un dels assistents va reconèixer entre el públic a l'Oriol Bohigas i va demanar-li explicacions sobre algunes actuacions urbanístiques, em sembla que els de la mesa vau tenir una mica de por que allò acabés en una mena de Teatre Pànic i vau refredar innecessàriament l'ambient.
Però tot i això, va estar bé l'acte. Simplement es va posar de manifest les contradiccions que habiten no tan sols en tu mateix, sinó en tots nosaltres. Una abraçada i a continuar amb les contradiccions i la insatisfacció. "La insatisfacción puede ser un síntoma de una vida perdida, pero la satisfacción tal vez lo sea de la pérdida del alma".
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more