|
|
|
Notícies :: dones |
|
La dona als mitjans de comunicació
|
|
|
per onoff |
18 gen 2004
|
|
L'informe de les Nacions Unides sobre la situació mundial de la dona diu que les dones constitueixen la MEITAT de la població mundial, realitzen les DUES terceres parts de les hores de treball i perceben una DESENA part dels ingressos mundials. A més, posseeixen MENYS D'UNA CENTÈSSIMA PART de les propietats que hi ha al món". |
l Dia Internacional de la dona planteja un seguit d'interrogants a nivell dels mitjans de comunicació: ¿Quin és el paper de les dones davant i darrere les càmeres de TV? ¿Com tracta la publicitat la imatge de la dona? ¿Quina evolució ha tingut la dona en les últimes dècades? En resum: Com és la dona dels mitjans de comunicació.
De Lucy Boll a les sèries més actuals han passat moltes coses... La imatge de la dona a la TV ha canviat. De ser la dona de la casa, submissa i que cuida els fills ha passat a ser una dona treballadora, amb responsabilitats a dins i a fora de casa. Es tracta d'una evolució que a la TV va començar els anys seixanta. Als anys setanta el paper de la dona a la TV salta de la casa al carrer. Se senten els primers crits del feminisme a la pantalla. Alguna protagonista, com MARY RICHARDS, no crema els sostenidors, com fan les feministes de l'època, però si és la primera dona de la TV que trenca tabús: té més de trenta anys, no té marit i se sent realitzada a la feina.
Als setanta es parla de revolució a la tele quan la lliberal MAUDE de LA REINA DE CASA entra com un elefant en una cristalleria i fa sortir a la pantalla temés tabú com el divorci, l'avortament, o la menopausa. Mentrestant, a l'altra banda de l'Atlàntic, MILDRED ROPER intenta sobreviure a la mediocritat del seu marit. Als setanta no hi ha dones objecte sense ocupació o professió. "Mens sana in corpore sano". Aquesta és la fórmula de les sexy detectius de "Los ángeles de Charlie" i de la DONA BIÒNICA, que deixa el seu matrimoni enrera per ser una "super-woman". El físic de la dona continua sent decisiu a TV. Però en alguns casos és excepcional, com el de la impertorbable recepcionista de RADIO CINCINNATI, la Loni Anderson. Tradició o feminisme. Aquest és el dilema dels 70.
Als 80 proliferen les cadenes a nivell internacional. La fragmentació de públics té un efecte directe sobre la imatge i els models de la dona a la TV. Dues dones policies, CAGNEY I LACEY, s'avancen a les Thelma i Louise. Per primera vegada es mostra en pantalla la complicitat i solidaritat entre dues dones. Als 80 també hi ha temps perquè una dona de casa canviï l'escombra per les aventures d'espionatge a L'ESPANTAOCELLS I LA SRA. KING. La dona s'ha incorporat massivament al treball fora de casa, i la televisió parla de problemes tan quotidians com la dificultat de compartir la vida professional amb la vida familiar o l'educació dels fills.
La dona treballa a la TV davant i darrera de la càmera. Les professionals del mitjà donen credibilitat a personatges com Joyce Davenport, de Hill Street Blues, o als rols secundaris d'A COR OBERT. A "Luz de Luna" comença la guerra de sexes, que es resol en un empat entre Cybill Shepherd i Bruce Willis. Aquesta dècada també és la del desembarcament dels culebrons de luxe, on trobem la imatge de la dona ociosa i submissa, com la SUE ELLEN de DALLAS. Com a contrast hi ha la dona treballadora del nou realisme social que imposa GENT DEL BARRI.
La dècada dels vuitanta és la guerra de sexes, la dona incorporada al treball: la dona dels vuitanta és ROSEANNE. Una dona de casa, de classe treballadora, amb un físic que posa la platea de peus. Grassa i baixeta com un utilitari, Roseanne planteja per fi el dilema: arribar, o no, a final de mes...
La dècada dels 90 s'obre amb el "Murphygate". Per primera vegada un personatge de ficció es fica al mig d'una campanya electoral. MURPHY BROWN, una agressiva periodista de televisió s'enfronta al vice-president Dan Quayle, defensor dels valors de la família. El delicte que es jutjava era ser mare soltera en una sèrie de TV. Als 90, les sex símbols continuen tenint papers importants a sèries com ara "Melrose place" o "Vigilantes de la Playa". Però a les sex símbols no se les creu ni Fox Mulder de "EXPEDIENT X". Fox està més disposat a acceptar fenòmens paranormals que no la seva companya escèptica i racional, l'agent Dana Scully.
Mentre les dones de casa s'han quedat als dibuixos animats dels Simpson, n'hi ha que pateixen de valent, com la Rosa de POBLE NOU. L'anomenat "culebró" català juga a favor d'estereotips de dones reals que toquen de peus a terrra. També hi ha exemplars de neurosi urbanita, com la de BOIG PER TU... I aplicades professionals, com les de A DRET A LLEI, que comparteixen pantalla amb sergents que lluiten contra el caos, i de passada contra els seus marits, a LLEI I DESORDRE. Als noranta també compten les famílies d'amics joves, a Beverly Hills 90210 o al JOC DE VIURE.
.
Pel que fa als papers de la dona en la imatge publicitària, es poden considerar tres funcions bàsiques de les dones, que a més resulten ser els tres pilars de la publicitat televisiva actual:
* Que la casa estigui neta.
* Que els fills mengin bé.
* I que quedi temps lliure per dedicar-ho a... ell.
L'aparent emancipació de la dona en les sèries de ficció televisives no han llevat de les responsabilitats tradicionals a la dona en la publicitat. Per acabar-ho d'adobar, la dècada dels noranta ha representat l'exaltació del físic, de los Cuerpos Danone. Tot i així, a aquesta dictadura estètica se li ha de reconéixer una cosa, i és que afecta igual a les dones que als homes. |
Mira també:
http://www.tvc.es/onoff/970307/tema.html
|
