|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació : dones |
|
La 'superwoman', l'amazona i el cos 10
|
|
|
per Associació de Dones Periodistes de Catalunya |
18 gen 2004
|
|
La publicitat, l'entreteniment mediàtic i sovint també els mitjans d'informació fan servir els estereotips com una forma de comunicació ràpida per explicar les petites i grans històries que hi ha darrera d'un espot publicitari, d'un programa o d'una notícia. Aquests estereotips són dreceres cognitives, simplificacions de la realitat (sempre inabastable i complexa), que gràcies a l'economia mental que fan servir les nostres xarxes neuronals es reprodueixen sense cap qüestionament i s'utilitzen per fer passar el missatge a l'audiència. |
Si els mitjans i la publicitat fan servir aquest reservori d'imatges estereotipades és perque formen part d'una cultura compartida, d'una mateixa cosmovisió patriarcal de la societat i, per tant, són imatges consensuades que, amb les recombinacions que cada època i situació reclama, el públic reconeixerà i acceptarà. I un cop allí, a l pàgina, a la pantalla o a la tanca publicitària, s'exposaran en tota la seva potència sancionadora, mostrant com cal ser dona, per ser femenina, i quines imatges han de ser desterrades si volem ser seductores, eficients, maternals, en una paraula, normals.
El problema és que en aquests models de feminitat (i de masculinitat també, és clar) s'hi poden emmirallar persones de carn i ossos, dones que es poden identificar amb aquesta superwoman que és capaç de treballar dins i fora de casa i, com una frontissa, situar-se al bell mig de l'àmbit públic i del privat, mirant d'abastar tan diverses activitats i competències, dones que en l'esforç pe tirar endavant una carrera professional i les responsabilitats familiars arriben a posar-se malaltes de fatiga crònica o de fibromiàlgia. O aquelles noies joves i adolescents que davant el requeriment social d'una bellesa sense fissures s'esforcen per controlar el seu cos, ni que sigui a costa d'entrar en la bulímia o l'anorèxia. Sense oblidar aquelles altres que arrasen per allí on passen, amazones modernes que semblen disposar de més virilitat que molts homes, entestades com estan en imitar el model masculí, amazones que rebran com a premi la soledat, doncs les dones les viuran com traïdores i els homes com a competidores. Cal plantejar-nos si aquests nous models són alliberadors, si corresponen a noves identitats i si val la pena que ens emmirallem i, un cop contestades aquestes preguntes, procurar no caure en el parany |
Mira també:
http://www.adpc.cc/Donesdesem03sumari.html
|
