Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
18 gen 2004

L'autodeterminació a Euskalherria es un tema que han de decidir els bascos i les basques. Però hi han elements que crec que poden ser interessants per nosaltres, la gent dels Països Catalans. Es per això i per continuar el debat encetat per un altre company que reprodueixo aqui una breu reflexio penjada a un altre lloc (amb el risc de fer-ho massa insistent i/o provocador per la forma de dir-ho)

Parlant de contradiccions, a mí em resulta més contradictori el trist paper que ha fet IU-EB respecte a la proposta (de candidatura unitària basca pel dret a l'autodeterminació): el seu cap va declarar els primers dies que no es sentien aludits per la proposta. Posteriorment s'han centrat amb el tema de la violencia (=si ETA no diu res, la proposta no és valida perque hi ha violencia; si ETA diu alguna cosa, la proposta no és valida perque hi ha el xantatge de la violencia i esta tutel·lada per ETA, etc. etc.)

http://www.ezkerbatua-izquierdaunida.org/_castellano/saladeprensa/noticia.asp?id=840

http://www.ezkerbatua-izquierdaunida.org/_castellano/saladeprensa/noticia.asp?id=862

(Recordem que IU-EB no te cap problema a donar suport al PNB en el Govern basc)

L'esquerra d'origen comunista a l'Estat espanyol sempre ha inclòs en els seus principis la defensa del dret a l'autodeterminació, sota fonaments democratistes. El problema es saber si aixó és real o es fa de cara a la galeria. Quan es planteja amb termes concrets és busca qualsevol excusa. El problema que té IU-EB per mi és el fet de que ¿com justificaria davant els seus socis madrilenys i de la resta de l'Estat participar d'una candidatura amb el nacionalisme? El discurs antinacionalista de bona part de l'esquerra espanyola (tan socialista, com comunista o àcrata) és un fre per l'aplicació pràctica i real del dret a l'autodeterminacio (i a més, no sol ser la lectura del principi: "estem pel dret a l'autodeterminació sempre i quan no porti a la independencia"?).

Amb aquestes actituds demostren que el seu democratisme no-nacionalista no serveix per res, es relega el problema dels drets nacionals a un segon terme, demostra una manca de sensibilitat i comprensió a la questió nacional. Repeteixo, quan es planteja això de forma concreta i real prefereixen posar-se a tocar campanes en el coro dels antiviolents, buscar excuses... el que sigui per no portar a terme el que, de fet, es una part essencial segons aquesta esquerra del seus principis. Un engany.

Mira també:
http://euskalherria.indymedia.org/

Comentaris

Re:HB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
I HB què?
Quan es trencarà la relació SIMBIÒTICA entre ETA/HB i Estat/PP?

Com es pot seguir tancant files davant una bomba en un tren?

Tancar files en una organització política és la llavor de l'autoritarisme.

La lógica de lluita armada i terrorista d'ETA només serveix com a aliment de la feixitització de l'estat (i de retruc de les propies bases militants).

No hi ha dissidència a HB? Que estrany, no?

Quan es prima la "qüestió nacional" per sobre de qualsevol altre aspecte; es defensa el Dret a l'Autodeterminació o en realitat s'està fent Patriotisme Esencialista?
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
Hay has dado en el clavo:
Qué es lo que esconde la priorización de la cuestión nacional. Qué es lo que queda aparcado o se puede sacrificar y porqué.
Quién se proclamará el salvapatrias de turno, quién escala posiciones para un futuro pais "libre",...
Demasiados interrogantes para que nadie se los haya planteado hasta hoy.
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
No hi ha dissidència a HB? Que estrany, no? ----> ARALAR que és sino dissidència?

http://www.aralar.net
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
El cinco de agosto de 1968 aparecía en el diario vespertino "Hierro" de Bilbao la serie de reportajes que tuvo en otros medios del Movimiento su difusión más o menos coetánea. En las mismas fechas se publica la serie en el diario guipuzcoano "La Voz De España", sin embargo las ilustraciones, titulares y ladillos son diferentes.

El único antecedente semejante del que tenemos conocimiento lo constituye el reportaje dedicado a ETA por el semanario, también de la Prensa del Movimiento, "El Español" del 22 de febrero de 1964. El artículo, aunque de dimensión mucho más reducida que el serial de "Hierro", supuso todo un hito al permitir por primera vez en forma extensa y monográfica el tratamiento de una organización no afecta al régimen político imperante. Precisamente, se trata de la información sobre la organización más radicalmente enfrentada a éste. En todo caso coincide en contenido, forma, y desarrollo del discurso con los aspectos que manifiesta esta publicación posterior.

El texto de "Hierro" va firmado con el seudónimo de Juan Pérez del Corral, parece haberse redactado durante el mes de julio de aquel año, tomando como inicio la muerte de un guardia civil de tráfico, el ocho del mismo mes, y la inmediata muerte del activista que la llevó a cabo. Se elabora en plena efervescencia política en Euskadi, provocada a causa de los funerales por el activista muerto que se intentaron extender a gran parte de la geografía de Vizcaya y Guipuzcoa y que obtuvieron la prohibición de los gobiernos civiles.

Sale a la luz a dos días de la información sobre la muerte del jefe de la Brigada Político Social de San Sebastián. Es decir, se publica en pleno momento de interés hacia la organización autora del atentado. A lo largo de su lectura se hace evidente que la serie había sido preparada con anterioridad a la muerte del policía, por lo que éste no era el desencadenante de la misma. Por el contrario, el amplio reportaje tiene la misión de presentar a ETA de una manera más amplia y contextualizada.

La serie de ocho capítulos vino a ocupar en "Hierro" los dos tercios de la última plana, tamaño sábana, un lugar privilegiado habitualmente dedicado a miscelánea gráfica con abundantes chicas guapas o entrevistas a personajes populares. En el contexto del periódico se trataba de la página de las amenidades. Sus titulares, apoyos gráficos, texto, ubicación, intentan conseguir un producto con gancho. Supuso una extensión de 900 centímetros cuadrados de media diaria, y, además del fotomontaje que conformaba el titular de cada capítulo, ofreció a lo largo de ellos un total de 13 fotografías y elementos gráficos.

Los títulos de los capítulos: "El Separatismo Vasco Carece de Tradición", "Usted sigue creyendo en los Reyes Magos", "Tradición Separatista del Clero Vasco", "Primeros Objetivos: Reunir Dinero y Captar Jóvenes", "Los Dirigentes de ETA son Expulsados de Francia", "Varios Dirigentes de ETA Abandonaron la Organización", "Desembarcos de Armas en Mundaca y Guetaria", "Numerosos Sacerdotes Sancionados por sus Actividades Separatistas". A lo largo de ellos se descubre un tenue hilo argumental. El tema recoge los inicios del nacionalismo vasco, la fundación de ETA, las vicisitudes de sus fundadores, para acabar bruscamente con la actitud del clero vasco.

El primer capítulo, "El Separatismo Vasco Carece de Tradición", se subtitula en dos líneas: "En París sigue funcionando el "Gobierno autónomo de Euzkadi en el exilio"", y "La E.T.A. está enfrentada con todos los grupos separatistas vascos".

La introducción inicial no puede ser más llamativa, parece el comienzo de una novela barata:

"El conductor del "coupé" blanco sonrió cínicamente al guardia civil mientras le entregaba la documentación del coche; luego hizo ademán de buscar el carnet en los bolsillos, cambió una rápida mirada de complicidad con su compañero de viaje y cinco segundos más tarde apretaba con rabia el gatillo de una pistola; los cuatro disparos rompieron la alegría bucólica de los verdes prados primaverales de Guipuzcoa..."

Tras semejante irrupción en el tratamiento de una información sobre violencia política, el redactor recoge una "pregunta que flotaba en ambiente:¿Qué es la ETA?". Para contestarla salta inmediatamente a sintetizarnos coloristamente, con estilo de guión cinematográfico, en un magistral flash-back, la historia del nacionalismo vasco desde sus orígenes, desde la casa paterna donde nació Sabino Arana:"La historia comenzó hace setenta y cinco años en Bilbao..."

De esta guisa se inicia la descripción del nacimiento del nacionalismo vasco, primera información periodística sobre la historia del nacionalismo vasco tras la guerra civil. Descalificando, pero contradiciendose continuamente. Tras esta frase, "utópica nación que acababa de crear la calenturienta imaginación de los Aranas", no duda, párrafo siguiente, en ofrecerle un éxito rápido : "las ideas de Sabino Arana germinaron pronto en un pueblo altivo por naturaleza y defraudado por la derrota que acababa de sufrir"(en la última Guerra Carlista).

Se pasa a describir el periodo republicano, la figura de José Antonio Aguirre, "Presidente del Gobierno autónomo" en la II República, la constitución y naturaleza del Gobierno vasco, su derrota, exilio e intervención en los conflictos sociales de 1951. En aluvión de datos se informa sobre los diferentes grupos políticos vascos y sus publicaciones, para continuar con ETA.

El texto, que en este capítulo goza del apoyo gráfico de un mapa de Euskal Herria, además de sus impactantes llamadas, ofrece una redacción atractiva. No sólo por la introducción y concepción de la estructura, propia de un género de ficción, sino porque resulta sorprendente la enorme síntesis de datos que sobre el nacionalismo presenta, incluido los nombres de los consejeros del primer Gobierno Vasco, en una ágil sucesión con suspense que parece no tener fin.

El relato histórico junto a sucesos de actualidad contados con vivacidad, rozando el género de ficción, oferta un producto de interés informativo, donde el tono burdo de las descalificaciones se remarca excesivamente. Refiriéndose al edificio del Gobierno vasco en el exilio, "los peatones que pasan por la acera no pueden evitar una sonrisa cuando leen en la placa colocada en la entrada: Gobierno Autónomo de Euzkadi ". En su momento, ante el vacío de información política, la sorpresa fue grande, todo un requerimiento a las mentes curiosas para profundizar en aquella vorágine de datos.

Los capítulos del dos al siete constituyen una pormenorizada y viva información sobre ETA. El detalle con el que describe su historia procede de la policía. La descripción resulta viva porque no se recata en poner en boca de anónimos protagonistas el relato de sucesos o anécdotas que enriquece la intrigante historia y vicisitudes de la organización clandestina. Podemos poner como ejemplo la minuciosa y despechada descripción que se traslada de un militante de ETA que asiste a una cena en París organizada por el PNV, de donde es expulsado por intentar repartir propaganda de su organización, o el final de una reunión de sacerdotes nacionalistas donde, se dice, decidieron quemar sus sotanas para asar chuletas...
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
L'esquerra abertzale no només és evidentment d'esquerres, és el moviment polític més d'esquerres de tot l'estat, i a més té una força, una implantació de masses i una iniciativa política, malgrat la brutal repressió que pateix, que ja voldria la resta de l'esquerra europea.

Només així s'han pogut assolir victòries populars com el rebuig a la constitució espanyola el 79, el NO majoriatari a la OTAN a Euskal Herria, (cal recordar que el PNB hi estava a favor), o el tancament de la central Nuclear de Lemoiz, també en una lluita popular contra els espanyolistes i autonomistes.

Davant la situació actual de neofeixsme, amb un fet tan greu com la il.legalització de partits independentistes per la seva ideologia, el tancament de diaris, etc. És nagtural que calgui intentar una acumulació de forces en clau democràtica, per plantar cara al feixisme espanyol de PP i PSOE, això no és contradictori amb la crítica al PNB opel seu caràcter burgès, autonomista i repressor. I el mateix PNB s'ha desmarcat de tots els possibles movimenst que tendeixin a una solució democràtica que posaria les coses al seu lloc i els obligaria a enfrontarse amb l'esquerra abertzale sense l'ajut de l'estat espanyol i la seva repressió, que hiopòcritament critiquen, perquè saben que gran part de les seves bases no veuen amb bons ulls el seu seguidisme d'Espanya i la seva complicitat amb la repressió i el manteniment de l'estatus polític autonòmic opressor. és possibel que s'acabi fent aquesta candidatura unitària per l'autodeterminació amb totes les forces abertzales a l'esquerra del PNB, amb el suport dels sindicats abertzales, ampliament majoritaris, d'una àmplia gama de col.lectius i moviments populars, i podria arribar a ser la primera força política basca.

<img src="http://www.gara.net/ikusentzun/17012004/f07.jpg";>
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
Apa Pep, quin míting!
Seguir les directrius d'una organització armada que fa atempats dirigits principalment a la població civil, que contribueix a donar arguments a l'estat per augmentar la repressió, que amenaça i persegueix la dissidència i la discrepància, potser és "d'esquerres", però serà d'una versió de STALINISME.
Euskadi i la seva esquerra alternativa social segurament seria molt millor superant ETA.
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
19 gen 2004
(Em penso que tu tambe te'l saps be el discurset)

Si llegiu be, i be, si heu escrit aqui per comentar el que jo havia posat, el que demanava no era un debat sobre la violencia de Eta, ni tan sols sobre Batasuna (Herri Batasuna fa uns anys que va desapareixer, despres hi hague EH i despres Batasuna, una confluencia de molta més gent que la que hi havia tot primer a HB, gent que procedia d'altres organitzacions etc... i sobre estalinisme ... que vols que et digui ... uns ho poden ser pero els que comentava jo... be, pero ja dic no era aixo)

Era que per què IU-EB es fa el desentes al principi sobre el tema de candidatura unitària per l'autodeterminació (despres treu el tema violencia pero primer no). Elkarri, que moltes vegades rep el suport d'IU-EB, van dir que els semblava una proposta positiva. Suposo que els i les que escrivim aqui, més "antietarres" o més "proetarres" o el que sigui, tothom li agradaria que el conflicte armat, la pau, arribes un dia a Euskalherria. Tothom qui escriu aqui (be excepte aquell que ja fa dies que s'ha mort, el Espanol como vosotros) sap perfectament que el problema central de la violència al Pais Basc es deu a la negació constitucional del Dret a l'Autodeterminació dels Pobles (no se quin caria d'article de l'ONU). Tothom sap aqui que a Euskalherria hi haura violència i repressió mentre no és solucioni això. (*)

Doncs, perquè, si es tan evident t'ho miris com t'ho miris, el sector d'esquerres "alternatius" o com li vulguis dir que representa IU-EB no fa passos per desbloquejar aquesta situació?? O es que hem de creure els que diuen que ara estan a l'espera de recollir els quatre vots que els hi caiguin de l'espai batasuno?? Si's plau, amb centenars de morts, presos, torturats ... que carai esperen aquests?

Es que no esta en el seu ... programa el Dret a l'Autodeterminacio?? Doncs que l'apliquin. I punt.

És més, perque IU-EB no fa passos en aquest sentit tal com me sembla que va fer a l'anterior treva unilateral (i ho remarco) d'ETA? Perque ara no?

Si IU-EB formes part d'una candidatura similar, no creieu que les coses es mourien a Euskalherria? No es posarien les coses al seu lloc: la negació constitucional tardofranquista dels drets democràtics col·lectius del poble basc?. Per aixo dic que el seu democratisme no serveix per res, perque es un democratisme de pa xucat amb oli!

Jo no crec que el model que ha seguit Irlanda sigui res de l'altre mon. Pero caram a que espera aquesta cacarejada unió de totes les esquerres plurals alternatives i que se jo per fer passos reals!! A Euskadi tenen pocs diputats, pero a Madrid en tenen uns quans més!! O és que ja els va be, com dic, l'ilegalització de 200000 votants!!

...

Be, un cop desfogat, potser no és el lloc que correspon discutir-ho i, com deia al principi, són la gent del Pais Basc el que ha de fer el que li sembli més be pel seu pais i la gent d'allà. Salut


*(ep, i no s'hi val des d'una actitud autenticament d'esquerres que a més vulgui la pau, que a cada proposta de l'esquerra abertzale es tregui el tema de la violència d'Eta, perque si es fa aixo a cada vegada que obris la boca l'Aznar se l'hi hauria d'exigir que abans de parlar disolgues l'Exercit, jubiles a la Legió, marxes d'Irak, tanques les presons, s'acabes la dispersíó, s'acabes la tortura, no recorregues les denuncies de maltractaments a les detencions, alliberes els presos politics -i socials- etc, etc etc i aixo aquest sector que comento no ho fa pas cada vegada que parla el del bigotis!!, o es que es més rendible politicament pactar amb el PNB o fer pinces a Andalusia amb el Pp que escoltar-se l'esquerra aberzale?)
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
20 gen 2004
No val la pena contestar el que acusava d'estalinisme pel fet de defensar aquesta possibilitat de candidatura, però en quin món vius? això és un argument raonat?

Però si a més ETA ha ofert una treva unilateral si hi ha aquesta candidatura, és una oportunitat històrica per obrir el camí de la negociació i la pau, donant tota la representativitat a mans d'una candidatura proautodeterminació d'esquerres que podria ser la principal força política basca, em sembla que pot ser un pas molt interessant per canviar les coses i superar l'actual fase.
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
20 gen 2004
La negació del Dret a l'Autodeterminació a Espanya el pateix tant Euskalerria, com Catalunya, com el País Valencià, com Andalusia, com Galicia...
L'existència d'ETA a Euskadi lligada a l'existència d'un braç polític fort potser ha contribuït a l'existència d'un espai polític 'radical', 'antagonista', difícil d'assimilar pel sistema o com li vulgueu dir.
Però també, generació rera generació, ha contribuït a crear una cultura política enverinada, propia d'aquest tipus de processos.
Irlanda, però també Alemanya i Italia poden ser bons referents encara que cada cas té les seves particularitats. El problema amb Irlanda i Euskadi (segurament més Irlanda) és que la component nacional-patriòtica domina fàcilment, distorsionant el que és la legítima reivindicació del dret a l'Autodeterminació.
Crec que un procés de reflexió autocrític que portés a la fi de la lluita armada seria el millor camí per Euskadi; molt millor que la negociació.
Finalment penso que des de Catalunya sí que podem opinar. Té molt a veure, influeix molt i, per desgràcia, molta gent encara ho té com a referent.
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
20 gen 2004
a uf!:

sí, sí. El que hauria de fer eta és disoldre's, demanar perdó per tots els anys de lluita (ho sento estavem equivocats...) i integarar-se al sistema polític espanyol.

Tot això mentres els responsables polítics (sobretot PPSOE, però tb el PNB) d'anys de repressió, guerra bruta, retallades de drets civils i polítics, tancaments de mitjans de comunicació,... brinden amb el millor champagne pel triomf de la seva creuada per recuperar la ESPAÑA ETERNA neta de rojo-separatistes.

Com deia Malcom X: aneu amb compte o els mitjans de comunicació us faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit.

Gora Euskal Herria Askatu!
Re: IU-EB: més sobre esquerres i Euskadi
20 gen 2004
Seria interessant que ETA mirés més cap als zapatistes que cap als irlandesos. Potser llavors podria veure que les seves 'accions' són 'crims'.
I sí, crec que faria bé en disoldre's i demanar perdó.
Perquè, dins de les connotacions positives que emana el teu 'anys de lluita' s'inclou Hipercor?
ETA no sols no ha fet autocrítica sinó que ha fet una escalada que l'ha portat de matar militars, a posar cotxes bomba, a matar i amaneçar càrrecs electes i periodistes, membres de partits polítics o professors. El colofó potser són les bombes als trens que ha començat a posar (però potser pensen arribar fins a les accions suïcides tipus Hammas).
Les formes de lluita prefiguren un model de societat. La lluita d'ETA prefigura un estat amb pena de mort, amb la 'nació' per sobre de les persones i altament repressiu. Si s'assembla a alguna cosa potser és a Israel.
La legitima defensa d'uns drets no justifica qualsevol tipus d'acció.

I per cert, no utilitzar la lluita armada no vol dir integrar-se al sistema (el moviment d'insubmissió a l'estat espanyol en va ser un bon exemple). No simplifiquem. Precisament per això els discursos maniqueus de PP/PSOE i MNLV són complementaris.
Sindicat