|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
El nou ordre Internet
|
|
per by Indymedia Andorra
Correu-e: andorra ARROBA indymedia.org (no verificat!) |
13 gen 2004
|
|
La Unió Internacional de Telecomunicacions (IUT) ha celebrat a Ginebra i a petició de l’ONU, durant tres dies, del 10 al 12 de desembre del 2003, la primera cimera mundial sobre la societat de la informació organitzada. Es tracta d’un esdeveniment de gran importància (1), que es pot comparar, quant a tecnologies de la comunicació, a amplitud, efectes i compromisos, al que va representar per al medi ambient la Cimera de la Terra de Rio del 1992. Encara no fa deu anys que Internet ha arribat al gran públic... En tan poc temps ha capgirat sectors sencers de la vida política, econòmica, social, cultural, associativa... Fins al punt que ja podem parlar, pel que fa a l’estat de la informació i de la comunicació al món, d’un nou ordre Internet. |
Per Ignacio Ramonet
La Unió Internacional de Telecomunicacions (IUT) ha celebrat a Ginebra i a petició de l’ONU, durant tres dies, del 10 al 12 de desembre del 2003, la primera cimera mundial sobre la societat de la informació organitzada. Es tracta d’un esdeveniment de gran importà ncia (1), que es pot comparar, quant a tecnologies de la comunicació, a amplitud, efectes i compromisos, al que va representar per al medi ambient la Cimera de la Terra de Rio del 1992. Encara no fa deu anys que Internet ha arribat al gran públic... En tan poc temps ha capgirat sectors sencers de la vida polÃtica, econòmica, social, cultural, associativa... Fins al punt que ja podem parlar, pel que fa a l’estat de la informació i de la comunicació al món, d’un nou ordre Internet.
Ja no hi ha res que sigui com abans. L’acceleració i la fiabilitat de les xarxes han canviat la manera de comunicar-se, d’estudiar, de comprar, d’informar-se, de distreure’s, d’organitzar-se, de cultivar-se i de treballar de bona part dels habitants del planeta. El correu electrònic i la consulta en pantalla col•loquen l’ordinador al centre d’un dispositiu d’intercanvis (que alterna amb el nou telèfon com a objecte per a tot) que trasbalsa l’univers professional en tots els sectors d’activitats.
Però d’aquest formidable desgavell, se n’aprofiten bà sicament els països més avançats, que ja havien tret partit de les anteriors revolucions industrials i agreuja allò que anomenen la fractura digital, l’abisme que s’obre entre els potentats en tecnologies de la informació i tots aquells, els més nombrosos, que no hi poden accedir. Hi ha dues xifres que resumeixen la injustÃcia: un 19% dels habitants de la Terra representen el 91% dels usuaris d’Internet. L’abisme digital augmenta i accentua el tradicional abisme Nord–Sud, aixà com la desigualtat entre rics i pobres (recordem que el 20% de la població dels països rics disposa del 85% de la renda mundial). Si no s’hi fa res, l’explosió de les noves tecnologies cibernètiques deixarà definitivament a la cuneta els habitants dels països menys avançats i en particular els de l’Àfrica negra (amb prou feines un 1% dels usuaris d’Internet, i entre aquests, ben poques dones).
Parlem d’un problema que no pot deixar indiferents els qui volen construir un món menys desigual. S’ha situat en el centre de la Cimera de Ginebra, on han participat més de 10.000 delegats d’uns 175 països i uns 50 caps d’Estat o de govern. Per primera vegada, i aquest és un senyal de les transformacions que es produeixen, la Cimera de l’ONU associava als representants dels estats una sèrie de dirigents d’empreses i responsables d’organitzacions no governamentals (ONG), com a expressió de la societat civil. El cas és que això no ha funcionat gaire bé, ja que aquestes últimes es queixaven que havien estat, en certa manera, marginades, i havien servit més que res de justificació.
La declaració final (2) no aconsegueix dissimular el fracà s sobre les principals qüestions que s’hi ha debatut. En primer lloc, el projecte de crear un fons de solidaritat digital no ha pogut arribar a bon terme, ja que els països rics han rebutjat el compromÃs econòmic. El president del Senegal, Abdoulaye Wade, que fa temps que defensa el principi d’aquest fons, plantejava deixar de banda els estats i proposava la idea d’una contribució voluntà ria d’un euro en la compra de tots els ordinadors del món. D’altres van suggerir d’augmentar un cèntim d’euro totes les comunicacions telefòniques, sigui quina vulgui la seva durada, per a afavorir la cohesió digital del planeta.
Un altre gran tema de preocupació: el control que exerceixen a Internet molts estats autoritaris (entre els quals, la Xina) i, sota pretext de lluita contra el terrorisme, la vigilà ncia policÃaca de la vida privada dels ciutadans, mitjançant el seguiment de les seves activitats a la pantalla, en molts països democrà tics (entre els quals, els Estats Units) després de l’11 de setembre del 2001. En aquest camp tampoc no hi ha hagut cap avenç. En nom de la ciberseguretat, els estats no han fet cap concessió.
Tercera qüestió capital: el debat sobre el model de regulació i de gestió d’Internet. Ara com ara, són els Estats Units els qui hi tenen vara alta (3). Tanmateix, s’ha convertit en una qüestió tan important, que condiciona un nombre tan elevat de decisions en tots els à mbits de la vida polÃtica i econòmica, que Washington està disposat a parlar-ne. Això sÃ, només dins del marc del G8, el consorci de les vuit potències que dirigeixen el món.
Al principi, la Cimera defensava una gestió multilateral d’Internet, transparent i democrà tica, amb plena participació dels governs, del sector privat i de la societat civil. I alimentava la idea, defensada per nombrosos estats (i també per l’inventor de la World Wide Web, el fÃsic brità nic Tim Bereners-Lee) de traspassar-ne la responsabilitat a una instà ncia especial de les Nacions Unides. Washington s’hi va negar rotundament amb l’excusa que només la gestió del sector privat garantia que Internet continués sent una eina de llibertat.
Totes aquestes qüestions es tornaran a plantejar a la segona part de la Cimera, a Tunis, al novembre del 2005. Mentrestant, no caldria posar en marxa ara mateix un formidable Pla Marshall tecnològic?
(1) Vegeu Mattelart, Armand. “Jeter les bases d’une information éthique�. A: Le Monde diplomatique, desembre de 2003.
(2) Disponible al lloc web oficial de la Cimera: http://www.itu.int/wsis
(3) Internet està administrat per la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), que gestiona les adreces i els noms dels à mbits dels llocs i depèn directament del Departament de Comerç dels Estats Units i, per tant, del govern dels Estats Units. |
Mira també:
http://andorra.indymedia.org
|
