Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: xarxa i llibertat
El nou ordre Internet
13 gen 2004
La Unió Internacional de Telecomunicacions (IUT) ha celebrat a Ginebra i a petició de l’ONU, durant tres dies, del 10 al 12 de desembre del 2003, la primera cimera mundial sobre la societat de la informació organitzada. Es tracta d’un esdeveniment de gran importància (1), que es pot comparar, quant a tecnologies de la comunicació, a amplitud, efectes i compromisos, al que va representar per al medi ambient la Cimera de la Terra de Rio del 1992. Encara no fa deu anys que Internet ha arribat al gran públic... En tan poc temps ha capgirat sectors sencers de la vida política, econòmica, social, cultural, associativa... Fins al punt que ja podem parlar, pel que fa a l’estat de la informació i de la comunicació al món, d’un nou ordre Internet.
Per Ignacio Ramonet

La Unió Internacional de Telecomunicacions (IUT) ha celebrat a Ginebra i a petició de lâONU, durant tres dies, del 10 al 12 de desembre del 2003, la primera cimera mundial sobre la societat de la informació organitzada. Es tracta dâun esdeveniment de gran importància (1), que es pot comparar, quant a tecnologies de la comunicació, a amplitud, efectes i compromisos, al que va representar per al medi ambient la Cimera de la Terra de Rio del 1992. Encara no fa deu anys que Internet ha arribat al gran públic... En tan poc temps ha capgirat sectors sencers de la vida política, econòmica, social, cultural, associativa... Fins al punt que ja podem parlar, pel que fa a lâestat de la informació i de la comunicació al món, dâun nou ordre Internet.

Ja no hi ha res que sigui com abans. Lâacceleració i la fiabilitat de les xarxes han canviat la manera de comunicar-se, dâestudiar, de comprar, dâinformar-se, de distreureâs, dâorganitzar-se, de cultivar-se i de treballar de bona part dels habitants del planeta. El correu electrònic i la consulta en pantalla colâ¢loquen lâordinador al centre dâun dispositiu dâintercanvis (que alterna amb el nou telèfon com a objecte per a tot) que trasbalsa lâunivers professional en tots els sectors dâactivitats.

Però dâaquest formidable desgavell, se nâaprofiten bàsicament els països més avançats, que ja havien tret partit de les anteriors revolucions industrials i agreuja allò que anomenen la fractura digital, lâabisme que sâobre entre els potentats en tecnologies de la informació i tots aquells, els més nombrosos, que no hi poden accedir. Hi ha dues xifres que resumeixen la injustícia: un 19% dels habitants de la Terra representen el 91% dels usuaris dâInternet. Lâabisme digital augmenta i accentua el tradicional abisme NordâSud, així com la desigualtat entre rics i pobres (recordem que el 20% de la població dels països rics disposa del 85% de la renda mundial). Si no sâhi fa res, lâexplosió de les noves tecnologies cibernètiques deixarà definitivament a la cuneta els habitants dels països menys avançats i en particular els de lâÃfrica negra (amb prou feines un 1% dels usuaris dâInternet, i entre aquests, ben poques dones).

Parlem dâun problema que no pot deixar indiferents els qui volen construir un món menys desigual. Sâha situat en el centre de la Cimera de Ginebra, on han participat més de 10.000 delegats dâuns 175 països i uns 50 caps dâEstat o de govern. Per primera vegada, i aquest és un senyal de les transformacions que es produeixen, la Cimera de lâONU associava als representants dels estats una sèrie de dirigents dâempreses i responsables dâorganitzacions no governamentals (ONG), com a expressió de la societat civil. El cas és que això no ha funcionat gaire bé, ja que aquestes últimes es queixaven que havien estat, en certa manera, marginades, i havien servit més que res de justificació.

La declaració final (2) no aconsegueix dissimular el fracàs sobre les principals qüestions que sâhi ha debatut. En primer lloc, el projecte de crear un fons de solidaritat digital no ha pogut arribar a bon terme, ja que els països rics han rebutjat el compromís econòmic. El president del Senegal, Abdoulaye Wade, que fa temps que defensa el principi dâaquest fons, plantejava deixar de banda els estats i proposava la idea dâuna contribució voluntària dâun euro en la compra de tots els ordinadors del món. Dâaltres van suggerir dâaugmentar un cèntim dâeuro totes les comunicacions telefòniques, sigui quina vulgui la seva durada, per a afavorir la cohesió digital del planeta.

Un altre gran tema de preocupació: el control que exerceixen a Internet molts estats autoritaris (entre els quals, la Xina) i, sota pretext de lluita contra el terrorisme, la vigilància policíaca de la vida privada dels ciutadans, mitjançant el seguiment de les seves activitats a la pantalla, en molts països democràtics (entre els quals, els Estats Units) després de lâ11 de setembre del 2001. En aquest camp tampoc no hi ha hagut cap avenç. En nom de la ciberseguretat, els estats no han fet cap concessió.

Tercera qüestió capital: el debat sobre el model de regulació i de gestió dâInternet. Ara com ara, són els Estats Units els qui hi tenen vara alta (3). Tanmateix, sâha convertit en una qüestió tan important, que condiciona un nombre tan elevat de decisions en tots els àmbits de la vida política i econòmica, que Washington està disposat a parlar-ne. Això sí, només dins del marc del G8, el consorci de les vuit potències que dirigeixen el món.

Al principi, la Cimera defensava una gestió multilateral dâInternet, transparent i democràtica, amb plena participació dels governs, del sector privat i de la societat civil. I alimentava la idea, defensada per nombrosos estats (i també per lâinventor de la World Wide Web, el físic britànic Tim Bereners-Lee) de traspassar-ne la responsabilitat a una instància especial de les Nacions Unides. Washington sâhi va negar rotundament amb lâexcusa que només la gestió del sector privat garantia que Internet continués sent una eina de llibertat.

Totes aquestes qüestions es tornaran a plantejar a la segona part de la Cimera, a Tunis, al novembre del 2005. Mentrestant, no caldria posar en marxa ara mateix un formidable Pla Marshall tecnològic?


(1) Vegeu Mattelart, Armand. âJeter les bases dâune information éthiqueâ?. A: Le Monde diplomatique, desembre de 2003.

(2) Disponible al lloc web oficial de la Cimera: http://www.itu.int/wsis

(3) Internet està administrat per la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN), que gestiona les adreces i els noms dels àmbits dels llocs i depèn directament del Departament de Comerç dels Estats Units i, per tant, del govern dels Estats Units.
Mira també:
http://andorra.indymedia.org

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more