Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
Iraq, el merder
13 gen 2004
Per Ignacio Ramonet

âUna rebel·lió pot estar dirigida per un 2% dâactius
i un 98% de simpatitzants passius.â?
T. E. Lawrence
A Le Merdier (1), una de les millors novel·les sobre la guerra del Vietnam, Gustav Hasford explica com uns joves, allistats en els marines, són transformats en guerrers terrorífics i es veuen després immersos en el caos dâun conflicte en el qual es demostrarà que la seva formació és inapropiada. No els servirà per enfrontar-se a un enemic invisible, sense front ni rereguarda, que es mou com un gas mortífer...

LâIraq no és el Vietnam. Però en el decurs dâaquest Ramadà negre ja sâhan invertit els papers: els atacants estan a la defensiva. I el cos expedicionari dels Estats Units ara té un objectiu prioritari: protegir-se ell mateix dels cops que li infligeix una resistència cada cop més audaç. Les xifres són explícites: deu atacs contra els ocupants al juliol, trenta-cinc avui, i uns deu nord-americans morts a la setmana... Això sense comptar els atemptats mortals contra els aliats britànics, italians, polonesos, espanyols, etcètera. La cosa es converteix en un malson.

Amb una potència de foc apocalíptica, els estrategs dels EUA sâhavien limitat, per conquerir lâIraq, a aplicar lâaxioma del mariscal Foch, segons els qual la guerra moderna consisteix a descobrir el cor de lâexèrcit enemic, el centre del seu poder, i destruir-lo en la batalla. Una destrucció molt més fàcil pel fet que lâexèrcit iraquià va desaparèixer davant de Bagdad i, per dir-ho així, no ha frenat âni amb ports ensorrats ni aeroports destruïtsâ la cavalcada dels conqueridors.

Val la pena preguntar-se si no es tractava dâuna estratagema per deixar entrar els invasors i agafar-los tot seguit en la trampa dâun conflicte asimètric de llarguíssima durada. El cas és que les forces dels EUA han quedat instal·lades a Mesopotàmia per molt temps. Qualsevol retirada precipitada comportaria una guerra civil i una libanització de lâIraq que transformaria aquest país, durant decennis, en el focus pertorbador del món.

Els teòrics de la resistència la defineixen així: âLâenemic avança, nosaltres retrocedim; lâenemic sâimmobilitza, nosaltres el fustiguemâ?. Sun Tse, un dels pensadors més antics sobre la guerra, també aconsella dâexplotar les febleses del poderós: âEviteu la seva força âescriuâ, colpegeu la seva inconsistènciaâ?. Amb la preocupació de no proporcionar mai un blanc als ocupants, lâobjectiu dels insurgents iraquians consisteix a imposar als nord-americans la línia de defensa passiva més llarga possible, que és la forma de guerra més costosa.

Així sâha engranat inexorablement lâespiral de la violència. I la repressió, que es duplicarà tan bon punt entrin en acció les milícies paramilitars creades per les autoritats dâocupació, donarà un nou impuls a les resistències. Una dinàmica de venjança alimentada per lâodi de lâinvasor que domina unes forces dâocupació desorientades que amb prou feines distingeixen els seus adversaris dels seus amics. Multipliquen les conculcacions policíaques respecte dâaquests, els quals, considerats per altra banda com a col·laboradors, constitueixen un blanc prioritari per als resistents.

Ja es demostra que els 130.000 soldats nord-americans (2) â56.000, veritables combatents (3)â resulten insuficients per donar seguretat al país. LâIraq sâha convertir en Eldorado de les empreses privades de seguretat (4). Les ambaixades estrangeres, les empreses occidentals beneficiàries dels contractes de reconstrucció (bàsicament dels EUA i lligades a lâAdministració de Bush (5)), els ministeris i dâaltres entitats públiques, estan sota protecció de milers de mercenaris reclutats per oficines privades com Erinys, que ha llogat 6.500 homes per vetllar per les instal·lacions petrolieres; Global Risk, que sâencarrega de la protecció dels membres del consell interí de govern; Vinnell, que entrena el nou exèrcit iraquià; Dyncorp, que forma els nous policies, i Olive, que protegeix els dirigents de les grans companyies dels EUA.

Dâaltra banda, lâocupació de lâIraq, en comptes de dissuadir el terrorisme internacional, lâha estimulat i rellançat dâuna manera tràgica. Ho demostren els odiosos atemptats que es multipliquen de Casablanca a Riyad, de Mombasa a Istambul, mentre que el projecte dâinstaurar una democràcia a Bagdad cada dia queda més lluny. Que lluny que som del moment en què els falcons del Pentàgon anunciaven que les forces dâinvasió serien rebudes com a alliberadores... Aquest enorme error dâanàlisi és el causant de lâempantanegament actual. Ebris de poder, els ideòlegs de Washington (Cheney, Rumsfeld, Wolfowitz, Perle...) volien a més córrer a utilitzar la seva temible màquina de guerra per fer realitat els seu somni delirant de dibuixar de nou lâOrient Pròxim.. Ara tot es regira contra ells.


Adaptada al cinema per Stanley Kubrick sota el títol La jaqueta metàl·lica (1987).

Sense mandat de lâONU, les forces dâocupació compten amb 155.000 homes provinents de 34 països (de cap estat àrab o musulmà).

Comparem la xifra amb els 39.000 homes que mantenen lâordre a la ciutat de Nova York...

Cf. Catan, Thomas i Fidler, Stephen. âThe military canât provide securityâ?. A:

Les empreses que es reparteixen el fabulós botí de reconstrucció â8.000 milions de dòlarsâ són les que van ajudar més el candidat Bush en lâelecció del novembre de 2000, segons un informe del Center for Public Integrity, 30 dâoctubre de 2003.
Mira també:
http://www.mondediplomathique.org

Comentaris

Re: Iraq, el merder
13 gen 2004
ENLLAÇ AMB EL DARRER NÚMERO DE LA PUBLICACIÓ, MILLOR CLICA EL SEGÜENT ENLLAÇ:

http://www.mondiplomatic.org

------------------------------------------------
Sindicat