Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
CARTA A ESE PARTIDO INCOHERENTE QUE UNA VEZ NOS LLENO DE ILUSIÓN Y ESPERANZA...
12 gen 2004
CARTA A ESE PARTIDO INCOHERENTE QUE UNA VEZ NOS LLENO DE ILUSIÓN Y ESPERANZA...

Realmente no veo ninguna diferencia entre PP y PSOE. Bueno, sí hay una destacada diferencia entre ambas organizaciones. El PP es religiosa y profundamenta coherente con su política de derechas y trabajan, siempre y exquisitamente, para beneficiar a sus votantes y fieles. El PSOE, sin embargo, traiciona a los trabajadores y a sus votantes de forma constante y permanente, con total descaro, sin importarle nada ajustarse a su ideología matriz, sin importarle nada las nefastas consecuencias que sus notables y visibles traiciones y renuncias provocan, generan entre su electorado potencial...

El desprecio hacia la ideología que debería impregnar cada acto del PSOE es evidente, pues el programa económico que acaba de difundir el Partido Socialista es más derechista que el propio programa económico y laboral del PP... ¿Qué podemos esperar los trabajadores y los ciudadanos de izquierda si gana el PSOE? Pues la misma basura que nos ofreció Felipe González durante sus funestos mandatos: terrorismo, mentiras, corrupción, traiciones, arribismo, incompetencia...

Me siento avergonzado de haber sido militante de ese Partido, hoy una organización de funcionarios indolentes que carecen de ideología y de respeto por sus votantes de hoy y sus electores ingenuos de ayer...

En los últimos meses, han tenido los cuadros y cargos públicos del PSOE numerosas oportunidades para hacer una efectiva y combativa oposición contra la derecha natural que conforman las filas del PP. Pero como el PSOE es tan de derechas como sus aparentes enemigos, no han querido mover un dedo, a pesar de jugar a chicos divinos de la izquierda, participando eventualmente en manifestaciones contra la guerra o reclamando mayores inversiones en educación pública...

Ahora que llega esa gran farsa que se conocen como las elecciones, viene Zapatero y su coro de dirigentes regionales vendiendo humo, repartiendo un enorme caudal de mentiras y promesas que ni el mismo ni su sequito sabe como puede financiarse, dado el descalabro presupuestario existente en las arcas del Estado.

Yo prefiero que los cargos públicos y los militantes del PSOE hagan lo que llevan mucho tiempo sin hacer: que empiecen a trabajar día a día, de manera sistemática y coherente, que pisen el suelo y que vivan al lado de sus votantes y de los ciudadanos de a pie, que nos escuchen, que recuperen el sabor fundamental del socialismo de Pablo Iglesias...

Yo quiero que esos que viven tan lejos de la realidad (los dirigentes y cuadros del PSOE), a pesar de su retórica ampulosa y de sus promesas preñadas de oropel y de luces de bohemia, escuchen y atiendan las legítimas peticiones y propuestas que los ciudadanos formulamos día a día...

Por favor: señor Pla, señor Zapatero, ya no creo en los milagros ni en el bla, bla, bla... Ya no creo en la existencia del PSOE como un partido lleno de coherencia y de respeto por la ideología marxista que antaño tuvo... El PSOE lleva tantos y tantos años desaparecido, secuestrado gracias a las luchas internas que mantienen las mafias y grupos de amigotes que lo integran, que ya no hay ningún ciudadano que puede creer sinceramente en ese parloteo, en ese balbuceo inconexo del Sr. Soso-Zapatero...

Si el PSOE sigue así de amorfo y de adicto al neoliberalismo, debe unificarse, debe unirse urgentemente con el PP, pues ambos dicen y hacen lo mismo, a pesar de ciertos gestos realizados para engatusar a los incautos de siempre.

De verdad, señores funcionarios de la incompetencia sociolista: dejen de traicionar a sus votantes y recuperen la dignidad que les arrebató Felipe González, el mayor traidor que ha tenido el socialismo español en toda su historia.

Aunque soy pesimista... no espero que de verdad entiendan y acepten lo que sus votantes llevan tiempo exigiendo...

Antonio Marín Segovia
Valencia - España
12 de enero de 2004

ex militante del PSPV-PSOE y Presidente de CERCLE OBERT DE BENICALAP - INICIATIVAS SOCIALES Y CULTURALES DE FUTURO

http://www.e-valencia.org
Mira també:
http://www.e-valencia.org

Comentaris

Re: CARTA A ESE PARTIDO INCOHERENTE QUE UNA VEZ NOS LLENO DE ILUSIÓN Y ESPERANZA...
12 gen 2004
Poso unes dates per a la reflexió:

1.-Segons el Banc d’Espanya fins el tercer trimestre de 2003 els beneficis de les empreses havien crescut un 15,4%.

Beneficis d’usura en relació a la inflació: Espanya va bé per als accionistes.

2.-El salari mínim interprofessional puja de 451,20 fins a 460,50 euros, el més mal pagat d’Europa, després del portuguès.

Però hi haurà gent que ni en això arriba, perquè un treballador ocupat (així li diuen els cervellots de les estadístiques) que faci 6 hores al mes, no hi arriba...

3.-El 91,24% dels contractes que s’han formalitzat al llarg de l’any són temporals, segons un estudi de Javier Ramos-Díaz, professor de la Universitat Pompeu Fabra, i en base a fonts de l’INEM. La concatenació de contractes fa que l’Estat Espanyol sigui el que més ocupació genera

Altres diríem que és el que més paperassa genera..

4.- Les pensions pujaran un 2%, més un 0,8% de revalorització.

Gràcies al Pacte de Toledo, ja tenim la Seu plena d’ous.

Cal ser moderats perquè res no canviï.

5.- A l’Estat Espanyol ja no hi ha tant d’atur com hi havia:

A/ Perquè els aturats no registrats no existeixen.

B/ Perquè qui treballa més d’una hora a la setmana té una ocupació, i en conseqüència no és un aturat (segons el PP i altres).

C/ Perquè gràcies als accidents laborals (dels quals tenen la culpa els treballadors segons les instàncies judicials que cada dia es superen per demostrar-nos que la justícia és un “cachondeo�) es pot generar nova ocupació—Especialment si el treballador es mata....

6.- De 14 milions de famílies que hi ha a l’Estat Espanyol, 8 milions tenen problemes per arribar a final de mes (Un 57,70%) segons una enquesta feta pública per l’INE amb base a les dades del tercer trimestre de 2.003

Ben segur que els del PP no en tenen...
Re: CARTA A ESE PARTIDO INCOHERENTE QUE UNA VEZ NOS LLENO DE ILUSIÓN Y ESPERANZA...
13 gen 2004
La política actual de la mal anomenada "democracia" és una dictadura de partit únic però bicefala, la mateixa democracia a la ianqui que es dona entre demòcrates i republicans, que es diuen diferents i fan el mateix canviant quatre matissos irrellevants. Aquest és el camí sense sortida al que ens han dut els politicutxos varis des de que van tenir possibilitats de prendre el poder mitjançant eleccions. L'insulsez d'haver d'escollir entre PP o PSOE, perque sent realistes són els únics partits que avui dia poden guanyar alguna cosa, maquillada amb l'existència de partidets que l'únic paper que tenen en tant que minoritaris és fer de frontisses per fer majoria i limitar-se a actuar de comparses del veritable poder que ningú canviarà. El sistema de partits actual s'acaba en si mateix, quan les úniques sortides se semblen tant que molts tenen la sensació normal d'estar participant en una monumental pressa de pel. Aquesta democracia no dona més de si.

Però arriben les eleccions i ens veurem bombardejats per un debat inútil que es basarà en intentar que tothom voti per por al PP, en aquest joc el màxim beneficiat continuarà sent el PSOE i així passarà, que molta gent de bona fe es veurà abocada directament a un xantatge pel qual l'única sortida "viable" és votar a qui no es mereix cap vot. Arribaran els redentistes electorals a recordar-nos que si no votes no pots queixar-te, o que si no votes al PSOE guanyarà el PP, o que és l'unic que tenim per canviar les coses, o que has d'escollir el mal menor, o que no se que de l'esquerra, o que..... Fins aquí heu dut el joc i ara no es vislumbra cap horitzó sense que la monopolitzin un dels dos monstres de la política. Però tot i això intentaran enganyar-nos de nou i si no resulta res l'argument final és que si no t'agrada et fots perque és el que hi ha o t'apuntes com a militant a un dels bandols vencedors i esperes la recompensa.

És la reedició del torn pacífic que es va donar a l'estat espanyol des de 1873 fins a 1923, quan s'anaven tornant al poder liberals i conservadors indefinidament amb el vist-i-plau del rei i de les forces garants de l'estabilitat: l'exèrcit. Ara governes tu i t'enriqueixes, demà ja ho farem nosaltres, tot és tenir paciència i que ningú s'emprenyi i ens trenqui el xiringo, oligarquia i caciquisme. Les coses no havien de canviar perque així ja els hi anava bé. El resultat final davant del cansament de la gent i la creixent conflictivitat fou la dictadura de Primo de Rivera i aquí no es mou ningú.

Ens trobem en el mateix punt sense sortida, democràcia vol dir o PP o PSOE i ells continuen treient rèdits d'aquest engany, davant d'això la solució no està en votar a partits minoritaris que l'únic que faran és apuntalar a un o altre, sino en abstenir-se conscientment i continuar treballant per trencar aquesta fastigosa pantomima.
Sindicato Sindicat