|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : amèrica llatina : mitjans i manipulació |
|
Reporters sense vergonya
|
|
per www.rebelion.org
Correu-e: cristinasoler183 ARROBA msn.com (no verificat!) |
11 gen 2004
|
|
No fa falta cap comentari |
|
Així s'els gasten aquests "reporters" que van per la vida de "denunciants"...sempre que les seues denuncies,siguen de l'agrat d'el Imperi,clar. |
Mira també:
http://www.rebelion.org
|
Comentaris
|
Re: Reporters sense vergonya
|
|
per Mumia |
12 gen 2004
|
Reporters Sense Vergonya
El dia 3 de maig del 2003 vaig acudir a la presentació, en l'edifici de Bancaixa, de l'Informe annual que confecciona l'ONG Reporters Sense Fronteres sobre l'estat de la llibertat i la repressió dels mitjans de comunicació i els seus membres, també coneguts pel nom de "periodistes". L'event comptà amb una breu conversa telefònica de Jon Sistiaga, des de l'hospital on la seua companya estava a punt de parir. Rostre visible de Tele 5 en Iraq, durant la invasió ianqui. Enhorabona de tot cor, Jon!! La vida, ja es sap, va i ve... Participà també l'enviat de Canal Nou a la zona, i un jove periodista guineà, exiliat per raons "informatives", com era adient al cas...
El cas és que quan obris l'anomenat informe, veus al primer pàragraf la següent informació: "en 2002, la situació de la llibertat de premsa es degradà en alguns estats, com Colòmbia, Veneçuela i Cuba [...] En aquest aspecte, el continent americà continua éssent una terra de contrasts. Junt a països respetuosos amb la llibertat de premsa, com els Estats d'Amèrica del Nord (sic), Equador..." Cal a dir, que quan parlen de Colòmbia, citen com a principal perseguidor de la llibertat de premsa a Manuel Marulanda, alias "Tirofijo", cap de la coneguda guerrilla FARC. I ni una paraula sobre les "forces de l'ordre" ni sobre el seu president, el conegut pacifista i amant de l'expressió lliure, Àlvaro Uribe. I açò és el botò de mostra de qui són realment aquesta gent. Evidentment, el nostre estimat Mumia-Abu Jamal, que porta més de 15 anys podrint-se als corredors de la mort de Pensilvània (això està als USA, no?) i que probablement se li aplique una condemna perpètua (!!!!) ha estat sistemàticament ignorat al punyetero "informe". Expliquen en les pàgines interiors, que ja saben eixes ximpleries, "que si vos preocupeu més del països del tercer món que dels occidentals, bla, bla...". Argumenten que pitjor és no menjar, que menjar malament. Cert. És molt millor que un míssil d'un país alié t'esborre de la existència mentres redactes la darrera crònica, que si el teu propi govern t'apallisa i et tanca 5 anys a la presó. EEUU ja ha provat aquest mètode a l'Afganistan i recentment a l'Iraq amb membres d'Al Jazira, la sensació informativa del moment. Altre afortunat treballador de la cadena qatarí, roman entre barrots i temperatures de 40 graus a Guantànamo, on un curiós càmping porta dos anys fent curiosos experiments amb els animalets que "l'amo" es va trobant en les seues "visítes" a països exòtics.
De Couso es parlà, com no. Tots vam riure quan un dels conferenciats qualificà a Powell com a "novio de Ana Palacio", però no es qualificà a Bush d'assassí d'en Couso, ni això, ni res semblant. Evidentment, no es pot considerar totes les ràdios i periòdics que la CIA va llaurant per allà on passa, com a crim contra la llibertat de premsa, perquè no mor ningú, no?. En el cas d'Israel, nomenen tres periodistes morts i una vintena d'arrestos. Sols obliden de 5 morts més i 254 ferits. Però, total, qui diu tres diu cinc, i ferit no és estar mort, no?, no calía filar tan prim... Per si açò no té prou gustet, i parlant de filar prim, passeu a la pàgina 100, secció Veneçuela, on durant 13 pàgines (cap país en té tantes) s'esplaien reproduïnt un centenar d'agressions per part de "simpatitzants xavistes", "membres dels Cercles Bolivarians", etc... a periodistes dels mitjans privats veneçolans. Espentes, insults (que es reprodueixen literals), colps, amenaces i més colps són les terribles agressions que patiren els sofrits imperis mediàtics veneçolans, instigadors, participants i celebradors d'un colp d'estat feixista. En cap país dels que aquests curiosos estadistes anomenen democràtic, romandria cap obert, ni cap director al carrer, és normal... En Veneçuela estan tots oberts i a tota màquina. Francament no ho entenc, i de fet, jo no haguera estat tan indulgent, en nom de la Democràcia!! Crec que és pitjor un míssil al cap o una cadena perpètua, que colps i insults, no foteu!
Passeu ara a la pàgina 56, secció Espanya. Democràcia, per tant fulla i mitja són suficients. Es fa referència a les dificultats que el govern va posar als periodistes per informar en Galicia, quan reventà el "Prestige" : 14 línies. Es fa referència a una periodista marroquina, que fou detinguda a Ceuta, interrogada i expulsada a Marroc. Es parla de José Luís López de Lacalle (un mort amb nom, no com els palestins i altres étnies extranyes), assassinat per ETA, de l'enviament de cartes-bomba, per part d'ETA, a periodistes diversos, i una agressió d'un ertzaina a un càmera amb la porra reglamentària. I ja. Per qué gastar paper nomenant amb detalls morbosos, algunes de les centenars d'agressions físiques que es produeixen a l'Estat? Jo les he vist, i al cap d'un any en són centenars, no ho dubteu. Evidentment, les presons reiteratives del senyor Pepe Rei, sempre absolt pels tribunals, i el fraudulent i il.legal tancament d'Egin, Ardi Beltza i ara Egunkaria (açò no ho dic jo, sino els tribunals espanyols), no són tema adient. Tampoc la fulminant
destitució del director de TeleMadrid, o els programes censurats a Línia 900, o els programes (així, en general) prohibits del Gran Wyoming, del periòdic La Realidad, clausurat per una denúncia del PP, del tot injusta, de l'eliminada pàgina web de l'Associació Contra la Tortura, que no és un mitjà de comunicació...o sí ho és? I mirant a casa, el robatori del segle, RTVV. Quan vaig voler intervindre en la ronda de preguntes del públic, el moderador del debat, habilment em va interrompre, donant-li la paraula al seu company de taula. Així que, com que aleshores no vaig tindre la mala lleteta de fer-me sentir, ara diré el que volia dir i després vos ho explicaré.
Per qué si el revisionisme nazi, que vol negar una trista realitat, és delicte, està penat per la llei, del que me'n alegre molt, no ho és el fet de que la brutal repressió francesa (amb connivència espanyola) a la victòria del FIS en Argèlia, s'atribuïra a "grups islamistes integristes"? Estem parlant de milers de morts!! Es que els cadàvers jueus valen més que els cadàvers àrabs?. En aquest sentit, els quasi 3000 morts palestins dels tres darrers anys, almenys són atribuïts, sense cap problema de reconeiximent per la seua part, a l'exèrcit israelià. És un detall.
Pinochet preparà a l'opinió pública per la salvatge repressió de després del colp, amb el que ell anomenava "importante poder de pluma periodística". O com titula un llibre sobre el tema, "deshumanització de la societat". Hitler amb els jueus, Tzars, Stalin i Putin amb els txetxens, Bush i Sharon amb els àrabs, Aznar amb els bascos i els immigrants, els oligarques veneçolans amb els pobres veneçolans. La història de sempre i de tot arreu. Que, senyorets oenegeros, hipòcrites, poltroneros, intel.lectals-funcionaris? Que hem de dir, quan és la premsa la pitjor arma de destrucció massiva contra la humanitat?... Vostés, senyorets de Reporters Sense Fronteres, mai diran res seriòs, perque formen part d'això. Que quede clar, però clar, vostés mai han segut amics de les coses clares, no els convé, així de senzill.
www.rsf.org |
|
Re: Reporters sense vergonya
|
|
per ciudadano |
12 gen 2004
|
Es clara la sumisión de los periodistas a sus empresas, o mejor dicho, a los conglomerados empresariales de los que forman parte. Ya no es que tu redactor jefe o el subdirector te marque las líneas (o te "aconseje"), ahora es la dirección empresarial quien, a través del órgano que sea, decide las corrientes a seguir en determinados temas. Claro, en los temas que como corporación empresarial le sea más conveniente tratar, primero para no afectar sus propios intereses, ligados a sus distintas empresas, y segundo para no enfadar a sus posibles socios. Y si esto no fuera poco, es el propio periodista (mala profesión para desarrollar en el sector privado) quien ante la duda de poder enfadar o molestar a alguien, el que pregunta si "esto" se puede publicar o no.
Os habéis preguntado porqué El Periódico de Cataluña tardó casi tres días en poner en portada el cierre por suspensión de pagos de la empresa de cableado Valeo, os habéis fijado cómo se tratan en este mismo periódico las noticias "feas" relacionadas con Port Aventura, sabéis que un redactor (en plantilla) cobra cerca de las cuatrocientas mil pesetas, sabéis cuantos licenciados en periodismo salen cada año de las universidades,... en fin, que se acabó aquello del periodista como cazador de noticias que pone su pellejo en juego para que se sepa la verdad. A excepción de los conflictos bélicos donde ahora si no pides la información a sus gabinetes es que estás contra ellos. Si queda todavía algo digno de la profesión del periodista, ésta me parece que no se encuentra en Reporteros sin fronteras.
Por cierto, que he puesto el ejemplo de El Periódico por experiencia profesional. |
|
|
