|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
mitjans de comunicació a la Catalunya Nord
|
|
|
per aleix abyé |
09 gen 2004
|
|
|
Mitjans de comunicació de resistència
A Catalunya Nord, fer premsa en català és un acte de resistència, voluntarista, que va en contra de la voluntat i dels hàbits de la gran majoria de la població. Ser periodista en llengua catalana és ser un professional que té doble feina, la normal com a periodista i la de convèncer tothom que en català es pot fer informació com déu mana, més enllà dels temes folklòrics, passeistes o de cuina casolana.
La presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació, doncs, no respon a cap demanda social, ja que els grups que ho demanen són molt minoritaris. Tanmateix, existeix la possibilitat per a qui ho vol de llegir premsa, escoltar ràdios i veure televisions en català. Aquesta possibilitat existeix gràcies a la voluntat militant d'algunes associacions culturals rosselloneses i, també, a la voluntat més o menys explícita de mitjans de comunicació públics i privats de la Catalunya autònoma per arribar a les comarques nordcatalanes.
La premsa escrita en català té dos títols. El setmanari El Punt i la revista mensual El Fiçó. El Punt té una redacció nordcatalana per escriure aquest setmanari (del mateix grup que El Punt de Girona) que es distribueix per subscripció i que no es troba en tots els quioscos de Catalunya Nord. El mensual El Fiçó és una revista satírica, amb una redacció no professional, i d'una difusió molt restringida.
A Perpinyà existeix, des de fa vint anys, Ràdio Arrels que emet totalment en català. Es tracta d'una iniciativa associativa amb un públic molt fidel. L'audiència d'aquesta ràdio, però, se situa en la part baixa de les audiències radiofòniques a Catalunya Nord.
L'oferta radiofònica en català s'ha reforçat des de fa uns anys gràcies a la recepció de ràdios com Catalunya Ràdio, Ona Catalana, Flaix FM, etc. A la ràdio pública francesa, només es poden sentir algunes expressions catalanes enmig els programes en francès.
Pel que fa a la televisió, la tercera cadena francesa, France 3, fa un informatiu de sis minuts en català, els dissabtes, i un programa de 26 minuts cada tres setmanes. Es reben bé les televisions públiques catalanes TV3 i 33 i, des de fa poc, Flaix TV. Aquesta darrera, fins i tot, ha anunciat que vol crear un centre de producció a Perpinyà. Poc o molt, doncs, qui ho desitja pot accedir a mitjans de comunicació en llengua catalana.
Si les audiències d'aquest mitjans són gairebé confidencials és perquè Catalunya Nord és un país on la seva població mai ha tingut accés a l'aprenentatge de la llengua. Fins i tot, l'ensenyament públic francès ha transmès la vergonya i la reprovació del fet de parlar català. No és estrany, doncs, que hi hagi tan poca audiència pels mitjans de comunicació catalans. |
|
Re: mitjans de comunicació a la Catalunya Nord
|
|
per Kalki |
10 gen 2004
|
|
El canal 33 crec que esta fent una bona feina emeten els partits de Rugby del Perpinyà i potser per aqui comença a rutllar la cosa. El problema de la catalunya nord és el rebuitg històric de la seva burgesia - molt afrancesada- a la cultura catalana, la pobresa econòmica del territori i la enorme inmigració - la pitjor la de jubilats gavatxs- que reb... Tanmateix el català resta molt viu entre la comunitat gitana de Perpinyà i el camp rossellones |
|
Re: mitjans de comunicació a la Catalunya Nord
|
per Pere C.
perecas@gmail.com |
22 mar 2006
|
|
M'agradaria que em passesiu l'adreça electrònica de la revista satírica El Fiçó (si és possible) |
