|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats |
|
La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
|
per L...)A |
09 gen 2004
|
|
|
La qüestió de la llengua: O ara o mai
Enviado por: admin el 09 Ene 2004 - 09:35
Levante EMV
09 Ene 2004
Alfons Esteve i Gómez - Universitat de València
Com si haguéssem tornat 25 anys enrere, encara ens trobem discutint i patint la mateixa situació de la mal anomenada transició. En pocs dies hem hagut de lamentar tant les agressions físiques com les morals, tot elles amb un denominador comú: la llengua catalana.
Si no fos per la gravetat dels fets, podríem dir que resulta curiós que hagen estat successives les notícies que el govern de l´estat prepara un decret per atorgar titulacions diferents de valencià i català a les escoles oficials d´idiomes i que tot seguit apareguen pintades contra el català en edificis de la Universitat de València (sobretot a la Facultat de Filologia i a la nova Llibreria) i en diversos casals Jaume I d´Acció Cultural del País Valencià.
Aquest fet precís de l´atac a la Llibreria de la Universitat feia reflexionar en aquestes mateixes pàgines el professor Javier de Lucas en el seu article titulat Derecho y barbarie, on demanava la reacció ferma de la Universitat i de les autoritats públiques. De moment, però, ni en aquest cas de la Llibreria, ni en les agressions al casals, la seua demanda no ha estat atesa. No tenim constància que la policia haja obert cap investigació ni que els polítics responsables hi hagen ordenat cap actuació. Han trobat -han buscat- mai la policia o les autoritat públiques alguns dels autors d´aquests agressions? En 25 anys no en recordem ni un sol cas.
On sí que s´han mostrat eficients i ràpides les autoritats valencianes ha estat precisament a colálaborar de manera ben activa al projecte del Ministeri d´Educació i a donar-li tot el suport logístic i mediàtic per tirar endavant el decret secessionista. Els seus dos màxims valedors han estat ni més ni menys que el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el conseller de Cultura i Educació, Esteban González Pons, en teoria els dos representats del canvi en les maneres de fer respecte de l´anterior govern de Zaplana. La realitat però, és que les actuacions efectives del Sr. González Pons en poc tenen a envejar a les dels seus antecessor Manuel Tarancón o Amparo Cabanes.
Les actuacions del governs valencià i de l´estat i del partit que els sustenta deixen ben clar que no hi ha cap voluntat de solucionar el conflicte de la llengua. Ben al contrari: en són els principals instigadors. Cap de les renúncies que s´han fet des de la transició -per cert, sempre des de la mateixa banda- per contribuir a la pau lingüística no han donat en absolut el fruit de tancar definitivament la polèmica i augmentar-ne l´ús social. L´exemple més clar potser és el darrer: l´Acadèmia Valenciana de la Llengua seria la institució que resoldria aquest conflicte. De què ha servit realment? Simplement per dialectalitzar la llengua, per prohibir paraules i per colálocar alguns amics. I perquè de nou, els governs del PP tornen a atacar la línia de flotació de la llengua amb total impunitat.
Què més ha de passar perquè hi haja una reacció ferma i definitiva de tota la resta de forces polítiques i de la societat i el món cultural? Què més hem d´esperar per veure que des de cap instància del PP no tenen gens d´interès per tancar definitivament la qüestió de la llengua? Hem d´anar suportant cada sis mesos un nou atac? No en tenim prou amb la prohibició d´estudiar a les escoles els autors no nascuts a les tres circumscripcions administratives valencianes? O que els nostres titulats en Filologia Catalana hagen d´examinar-se de valencià per accedir a la funció pública docent valenciana? O fer una despesa inútil i vergonyant de versions diferents de valencià i català en els impresos de la declaració de renda, el BOE o les pàgines web institucionals? Algú realment pensa encara en la bona voluntat del PP o de qualsevol dels seus executors públics?
Dèiem a l´inici que en la qüestió de la llengua encara ens trobàvem en el mateix estadi de la transició i que, per descomptat, als governs del PP no els interessa que la superem mai. Aquest serà el tema recurrent cada vegada que s´acosten unes eleccions o sempre que els interesse distraure l´atenció pública per tapar greus problemes interns, bé siguen de lluita interna pel poder del partit o bé per una mala gestió o corrupció.
Els fets i el temps han demostrat que el tancament en fals del nom de la llengua en l´Estatut i en la Llei d´ús i ensenyament del valencià només ha servit per fer debats estèrils i no avançar-ne en l´ús social. Emparats en la concepció nominalista per la qual la denominació estatutària de valencià implica una llengua diferent del català, la seua voluntat és fer-la servir d´excusa sempre que els interesse. I això és el que estan fent ara i el que continuaran fent. O ens decidim d´una vegada a dir les coses pel seu nom -i en això el PSOE té molt a dir i a fer-, o siga, a reconèixer legalment el nom de català per a la nostra llengua o continuarem 25 anys més sense fer la transició i patint les mateixes agressions.
Les agressions del PP a la llengua no s´acabaran, perquè a ells no els interessa. I això, ni amb la cara més amable i moderna, ni amb la més cavernícola. Nosaltres creiem, com el professor De Lucas, que no hem de callar. Ni tampoc deixar d´actuar. Com deia Fuster, si no fem política ens la faran. I en la política lingüística ja fa temps que ens l´estant fent. Doncs, això: o ara o mai.
http://www.e-valencia.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article& |
Mira també:
http://www.e-valencia.org
http://laplana.indymedia.org/
|
Comentaris
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per Kalki |
09 gen 2004
|
|
El Poder no deixarà mai de plantejar problematiques estupides com les de la llengua, la nacionalitat... al menys hauriem d'arribar a un consens, inexistent, des de el contrapoder que representem la gent d'esquerra sobre aquest temes superflus i tirar endavant amb el que realment ens interessa... LA LLIBERTAT INDIVIDUAL I COL·LECTIVA DE L'HOME |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per a |
09 gen 2004
|
|
I DE LA DONA, QUÈ???? |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per eo |
09 gen 2004
|
|
la llengua una problemàtica estúpida?? això ho serà per tu Kalki, jo vull ke les futures generacions puguin viure en català, com a mínim, tant com jo ho hauré viscut! Visca la terra!! |
|
super flus
|
|
per super flux |
09 gen 2004
|
|
en us de la meva llibertat individual i com a membre d'una col·lectivitat humana et proposo per tu i pels que dius que representes un exercici espiritual pel proper cap de setmana: ves a cagar a la via -làctea- (i mentre ho fas medita sobre les problematiques estupides que t'afecten a tu com a esser existent i indisoluble de la teva incapacitat per dir les coses alla on calguin i alla on no calguin). |
|
el poder ...
|
|
per jcr |
09 gen 2004
|
|
El poder de les grans multinacionals i dels estats espanyols i francès estàn amb tu, kalki, carregant-se tantes llengües com poden per tenir-nos tots iguals com ovelletes. Sort que són temes superflus i problemàtiques estúpides ... |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per Kalki |
10 gen 2004
|
|
A veure, que no s'em malinterpreti. Jo soc un defensor de la llengua com el que més, però només vull dir que la problemàtica de la llengua als països catalans es només un la part visible d'un problema molt més intens i greu, amb clares reminicències a conflictes socials. I que des de el poder interessa que només veiem el problema de la llengua d'una forma superficial i a poder ser que ens barallem entre nosaltres. |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per eo |
10 gen 2004
|
|
Home, doncs haver començat per akí kalki, llavors jo tb puc estar d´acord amb tu company. |
|
reresposta
|
|
per super flux |
10 gen 2004
|
Doncs mira, malgrat la teva rectificació crec que continues equivocant-te. Primera perque el problema de la llengua és central, ja que és el principal senyal de l'existencia d'una identitat diferenciada que fa unes quantes decades l'Estat intenta fer desapareixer per consolidar el seu projecte d'Estat-nació Espanya. En la llengua és allà on xoca frontalment aquest projecte perque és una cosa concreta i "real" (perque el concepte de cultura catalana d'una forma àmplia es utilitzable pero per mi si es va a allò concret ja en parlariem que és per uns i altres assumible i que no)
Segonament, perque les problemàtiques socials que patim els treballadors i treballadores i els sectors socials oprimits (les "multituds" que diuen ara), tenen i no tenen a veure amb la questió nacional. I el que cal es potenciar, crear o generar lluites que facin front a cadascun dels problemes... des de la precarietat fins a la vivenda passant pels maltractaments a les dones... I deixar-se de donar preponderància a unes questions o unes altres. I buscar punts comuns entre totes les lluites.
Tot allo que emprenyi al sistema, als que volem canviar-lo ens hauria d'anar bé. Encara que aquesta o una altra lluita no sigui ben be la nostra o la que ens afecta directament. O encara que la nostra "sensibilitat" ens faci més sensibles a unes o altres.
I pel que fa a la llengua, jo ho veig aixi: contra el secessionisme i la minoritació, pel català, per l'extensio del seu us social com a llengua comuna i pròpia d'arreu dels Països Catalans. |
|
El magnicidi de les idees a través de la llengua
|
|
per Xorxe |
10 gen 2004
|
L'única manera de salvar el català es fent-lo parlar als andasulos que viuen per aqui.
Un grup d'estudiants de la Facultat de Veterinària de la UAB especialitzats en Psicologia animal proposa la tècnica de la resposta condicionada: "Cada vegada que parleu amb un castellanocatalà i us contesta en català li doneu un carmel; que us contesta en castella? Cop de puny als morros patada als collons i un 'parla en català que no t'entenc'". L'estudi que han fet assegura que s'ha dut a terme amb èxit en una població limitada. Tot i això, els estudiants recorden que "cal anar en grup perquè aquesta gent tendeix a criar molt i et pot venir al darrere tota la família de 'lolailos' amb les 'faques'; i també que tot sembla indicar que les dones no tenen collons". |
|
una de dues
|
|
per super flux |
10 gen 2004
|
o ets un provocador espanyolista o tens una deficiencia mental acusada.
Et recomano que t'apliques tu mateix les pautes del conductisme: pintes aixo que has escrit aqui en una pancarta i te'n vas al centre de Cornella, al Carmel o Sta. koloma. Avisa'm quan ho facis. Jo, que no soc andalus, vindre. I tranquil que les patades als collons mes fortes te les donare jo, en catala de ben cap el Nord. Poc que ho deus entendre pas, no, nazi de merda? |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per eo |
10 gen 2004
|
|
La veritat és ke no són maneres de normalitzar el català, així l´únic ke provocaries seria més rebuig cap al català, i encara et diré una altra cosa, són més problemàtics els catalanoparlants ke reneguen del català ke no pas els castellanoparlants, l´autoodi de molts catalans, és el pitjor dels enemics ke tenim per arribar mai a uns Països Catalans lliures i normalitzats culturalment, a mi em venen més ganes de fotre patades als collons a tots akests imbècils tipo Boadella, amb noms i cognoms ben catalans, però ke es dediken a engreixar akest perillós monstre ke és l´espanyolisme, els andalusos i demés immigrants de l´estat van ser víctimes utilitzades pel frankisme a Euskadi i els Països Catalans per kè akests no assoleixin mai la seva plena sobirania, ells i elles no en tenen la culpa de ke vinguessin a parar akí, el ke em de fer doncs, és intentar guanyar-nos akesta gent amb un catalanisme integrador, ke arribin a veure algun dia ke si akest país mai aconseguex la seva llibertat hi sortirem guanyant tos i totes, independentment de l´orígen de cadascú. |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per super flux |
11 gen 2004
|
Per altra banda, jo no se com algun que tracta les persones d'animals pot escriure en aquestes planes i se li dona algun tipus d'explicació. Aquest tipus de gent no se la de convencer ni explicar res perque son de la mateixa mena de gent que atacar llibreries a Valencia, o carnisseries magrebis al Principat.
O en tot cas, de la primera cosa que se'ls ha de convencer es de que totes les persones som iguals i tenim els mateixos drets, independentment de l'origen, la llengua, la cultura o el que sigui (i, a més, és precisament per aixo que jo soc nacionalista, perque m'estimo la diversitat, la meva i la dels altres).
Perque l'independentisme i el que volem es un projecte alliberador. Per les persones.
Feixistes, ni espanyols ni catalans ni d'enlloc.
I sobre la llengua, una cosa es que el català sigues única llengua oficial i que ara pràcticament el que hagim de fer és lluitar per extendre el seu us social, perque més que parlar de proces de minorització hem de parlar de ja quasi completa substitució en moltes zones i ambits. L'altra, molt diferent i no se com algu si li pot acudir, es no respectar els drets linguistics personals de cadascú, ja sigui que parli en català, en castellà, en francès, en urdú o en el llenguatge de signes, tant se val.
Quan es diu que el catala ha de ser llengua comuna i punt de trobada, ha de ser aixo i no altra cosa.
I als fatxes ni aigua (i per mi, molt menys als de casa, que un ha de començar per casa seva a fer net) |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per A mi m'ablas en epañol |
11 gen 2004
|
No, és ben diferent. Els magrebins parlen el que poden, en molts casos enraonen en una cosa semblant al català, en canvi els castellans es neguen a parlar-lo. Jo no crec que siguin victimes del franquisme. Penso que son el franquisme en persona.
Són uns ignorants que es refreguen amb la seva pròpia merda. Jo crec que hi ha animals més civilitzats. I compte que no em refereixo a tot el conjunt de castellanocatalans sino a uns quants que són massa.
Només espero que la situació política mundial canvï i que els toqui emigrar per netejar-los les botes amb la llengua als magrebins de què ara reneguen i l'expulsió dels quals demanen als seus amics de PP i PSOE. Jo abans àrab que castellà.
I això que em dieu de fatxa, a veure on s'és vist que en un país se'ls dona als immigrants la possibilitat de fer la paperassa administrativa en llengua forastera. A mi m'és igual què parlen a casa seva o entre ells, però a mi parlin-me en català que en foraster no els entenc. |
|
Re: La qüestió de la llengua: O ara o mai
|
|
per super flux |
11 gen 2004
|
No valdria la pena ni contestar-te. Per mi ets equivalent als qui m'hagin exigit alguna vegada que parles en castella. Traspues tot el xovinisme que ni la dreta d'Unió Democratica fa seu.
Continues comparant les persones amb animals. Veig que aixo teu es fort. Acabo de veure un reportatge a la tele sobre el nazisme i ets igual.
De tota manera, de la mateixa forma davant qui m'exigeix parlar amb una llengua que no és la meva, de moment farem el mateix amb tu: ignorar-te. |
|
|
